Diumenge vinent, 28è. de l'any B

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat).

 

Camí.   Compliment.    Manament.   Mestre (Assegut).    Mirar amb afecte.    Petitesa.     Poderós (Deu ho pot tot).    Regne de Déu.   Riqueses.     Vida eterna.

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):
Manaments (Llei). 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Saviesa 7,7-11).

Vaig pregar Déu que em donés enteniment,

i m’ho concedí;

vaig cridar l’Esperit de saviesa,

i em vingué.

La prefereixo a ceptres i trons,

i, comparada amb ella,

tinc la riquesa per no-res.

Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses,

perquè tot l’or del món, al seu costat,

no val ni un gra de sorra,

i la plata no val més que el fang.

L’aprecio més que la salut i que la boniquesa,

i vull que em faci de llum,

perquè la seva claror no s’apaga mai.

Juntament amb la saviesa

m’han vingut tots els béns,

duia les mans plenes de riqueses incomptables.

 

 

2ª LECTURA (Hebreus 4,12-13).

Germans:

La paraula de Déu és viva i eficaç.

És més penetrant que una espasa de dos talls:

arriba a destriar l’ànima i l’esperit,

les articulacions i el moll dels ossos,

i esclareix les intencions i els pensaments del cor.

A tot el món creat no hi ha res

que Déu no vegi clarament;

tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell

a qui haurem de donar comptes.

 

EVANGELI. (Marc 10,17-30).

(Nota. En blau allò que s’hi afegeix en la versió llarga)

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava:
«Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?»

Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.»

                    

Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.»

Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel.
Després torna i vine amb mi.»

 Aquesta resposta de Jesús el contrarià, i se n’anà tot trist, perquè era molt ric.

 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!»

Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos.
Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.»

Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?»

Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»

Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.»

Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»

 

B. LLENGUATGE.

 1. Si aneu a Betlem i voleu entrar a la gran i històrica Església de la Nativitat, us trobareu amb una sorpresa singular: la porta per entrar-hi és extremadament baixa: 120 centímetres. Es va reduir la seva alçada perquè, quan els Turcs van dominar Palestina, no hi poguessin entrar a cavall, ja que això hauria comportat que l’església quedés convertida en mesquita. Ara, només els nens hi poden entrar sense ajupir-se. La resta, per entrar-hi, ens hem de fer petits com els nens.

 

2. L’evangeli d’avui ens parla de com és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.

L’evangelista ens ha recordat, una i altra vegada, en paraules de Jesús, que ens hem de fer com els nens (“petits” i “servidors”) per poder entrar al Regne de Déu. En la Lectura d’avui hi insisteix presentant-nos una figura de contrast: un home adult, ric i just.

 

Aquest home ric tenia un problema: saber què havia de fer per “posseir”, a més de les riqueses d’aquest món, també la vida eterna en l’altre món. Ell considera que Jesús és molt bon mestre, i li ho pregunta.
Jesús li respon que, tractant-se de la “vida eterna” només Déu és veritablement “bon mestre”, i ja ens ha dit, amb els Manaments, què havíem de fer.

 

3. Però aquell home ric i just intueix que això no deu ser tot, i respon a Jesús que els Manaments ja els ha complert des de jove.

I diu l’evangeli que Jesús “se’l mirà amb afecte i li digué:...”. Literalment l’evangeli diu que Jesús “va mostrar-li el seu amor dient-li:...”. I el que li diu Jesús confirma que “encara et falta una cosa”...

 

Aquell home ric no havia complert els Manaments de Déu tant com es pensava. Per tant, tampoc era tan just com suposava.

Ell era ric. Les riqueses són un bé, i són un do de Déu a la Humanitat. Ser ric no és cap mal, fora del cas que hi hagi persones que no tenen el necessari. Si hi ha persones molt pobres, no és just ser ric i no fer res per arreglar-ho. Per això Jesús li diu: “encara et falta una cosa”.

 

4. Entre els Jueus dels temps de Jesús, la riquesa era vista com una benedicció de Déu. En canvi Jesús reivindica la funció social de la riquesa: les riqueses són per a tothom. Mentre hi hagi pobres, cap ric és just davant Déu si no és “just” també amb els pobres.

Aquí Jesús parla de vendre per donar els diners; en altres llocs parla d’invertir els diners o de negociar-hi per crear més riquesa per a tothom (Mateu 25,14ss).
També cal tenir en compte que hi ha moltíssimes classes de riquesa.

 

Jesús anuncia l’arribada del Regne de Déu.
El Regne de Déu és per a tothom, però les dimensions de la “porta d’entrada” corresponen a les “dimensions” dels “més petits”.
Com més “petits” fem els petits, més petita serà la porta.
Si un dia aconseguíssim fer un món de “persones iguals”, la porta del Regne seria “normal”, igual per a tothom. Mentre no sigui així, Jesús ens diu i repeteix: “Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel” (Mateu 18,3).

 

5. La versió llarga de l’evangeli d’avui ens parla també de la reacció de Els Dotze. Els deixebles s’adonen que allò que no ha volgut fer l’home ric, ells sí que ho han fet: han renunciat a tot el que tenien per seguir Jesús. Per boca de Pere, ells ho “recorden” a Jesús...
 

En realitat, tampoc els Dotze “segueixen” Jesús tant com es pensen, com quedarà clar quan arribi el moment clau. “Tots l’abandonaren i fugiren” (Marc 14,50).
 

No obstant, allò que “als homes és impossible, no ho és per a Déu, perquè Déu ho pot tot”. Ells, i molts altres com ells, fins i tot rics i molt rics, acabaran fent-se “com els infants”, renunciant a la falsa superioritat de les Riqueses, del Poder, de la “Santedat”, de la “Virtut”, del “Compliment legal,”...

 

Jesús no respon als deixebles dient-los què passarà amb ells, els Dotze, sinó que exposa allò que afecta a tothom: “Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna”.

 

6. Això no vol dir que Jesús o l’Evangeli siguin “més importants” que el pare o la mare, o els germans... Jesús és l’home. Allò que demana és que ens dediquem a “fer humanitat”, superant els sentiments de propietat i d’exclusivitat envers unes persones determinades: el meu pare, la meva mare, el meu fill, la meva dona,...

 

“El cent per u”.

Sentir-se home entre els homes comporta que també els rivals, els súbdits, els superiors,... esdevinguin germans, familiars: una gran família. Tots són i som germans i germanes, fills i filles..., i tenim cases i camps...

 

7. ...i persecucions...

Què hi fa aquesta paraula aquí?

És fruit de l’experiència. Sentir-se germà de tothom significa no sentir-se ni superior ni inferior, ni propietat ni propietari de ningú. Però això és inacceptable per a tot aquell que cregui en el Poder. Per això l’obra del Poder és perseguir. El Poder no pot respectar. Pot arribar a ser “generós”, perquè això li dóna bona imatge, però és incapaç de respectar.
 

D’una manera o altra, directament o creant les lleis convenients, l’acció associada al Poder (de tota classe de Poder) és perseguir. Tristament ho estem comprovant avui dia entre nosaltres: moltes lleis es fan explícitament per a perseguir. La mateixa Constitució és constantment interpretada de manera que “permeti” no respectar els altres.

 

C. MISSATGE.

8. La vida té forma de camí. A la 2ª part del seu Evangeli, Marc ens presenta el camí de Jesús com un camí de referència. Hi ha figures de contrast: el ric-just, els fariseus... i tots els poderosos o els qui “creuen en el Poder”, com els propis deixebles. També hi ha figures de sintonia, com els nens, els servidors, els petits,... i tots els qui són o es fan com ells. 

 

D: RESPOSTA.

9. Jesús recorda els Manaments a l’home ric-just, però només li parla d’aquells que es refereixen als altres, no d’aquells que es refereixen a Déu directament. Potser Jesús ja sospitava que, amb l’excusa de “donar culte a Déu”, es farien les més grans exhibicions de riquesa i de superioritat...

Posant-hi una mica d’ironia diríem que, vistos els fets, Jesús es va equivocar quan va dir: “Fills meus, que n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu”. En canvi la nostra Església està plena de tota classe de “rics”!

 

¿O, potser, Jesús no es va equivocar, i som nosaltres qui anem equivocats? En una trobada de preparació a la missa, una companya comentava: “No entenc què hi té a veure l’Església amb l’Evangeli. Que no el llegeixen, els bisbes i els mossens?”.

 

10. Cada dia podem comprovar la veritat de les paraules de Jesús: “Als homes els és impossible”. És tan llaminer el Poder (fins que et devora)! És tan llaminera la Riquesa (fins que t’esclafa)! És tan gratificant ser més important que els altres (fins que caus del pedestal)!...

Sort que Jesús també va dir: “Però Déu ho pot tot”. I són “una multitud que ningú no pot comptar” (com llegirem el dia de Tots Sants. Apocalipsi 7,9) les persones que són o s’han fet “petits” per la causa del Regne de Déu.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Quines “mostres de prestigi” actuals, en el si de l’Església, penseu que no s’adiuen amb l’evangeli d’avui?

 

2. Criticar la “riquesa de l’Església”, us serveix d’excusa per no aplicar les paraules de Jesús a la vostra vida individual, familiar o de grup?

 

3. Heu experimentat la “impossibilitat humana” de què parla l’evangeli d’avui? Com ho porteu? Continueu pensant que l’Evangeli és una Bona Notícia?