Diumenge vinent, 30è de durant l'any B.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat). 

      Bar-Timeu.    Capa (Mantell).    Cec.    David.     Veure.

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Jericó.

 

A. LECTURES.

Nota prèvia
per a aquest any 2024,
en relació a la 1ª Lectura del diumenge 30 B. 

Les notícies actuals sobre Palestina, encara que diferents segons les fonts, parlen de crueltat de l’Estat Israelià a Gaza i al Líban.
Això pot fer difícil o inconvenient d’acabar la 1ª Lectura d’aquest diumenge dient “Paraula de Déu”.
Aquesta Lectura, treta del profeta Jeremies, parla del Poble d’Israel, deportat a Babilònia, i de l’esperança del seu Retorn (finals del s. 6è abans de Crist).

Les paraules del profeta infonen esperança. Però no es poden entendre com a “Paraula de Déu” per avui al marge de la situació actual.

(Podeu llegiu: “Paraula de Déu, o text humà”).

 

1ª LECTURA.  (Jeremies 31,7-9).

Això diu el Senyor:

«Crideu d’alegria,

celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions,

proclameu que el Senyor

ha salvat el seu poble, la resta d’Israel!

Jo els faré venir del país del Nord,

els reuniré des de l’extrem de la terra.

Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien;

tornarà una gentada immensa.

Havien sortit plorant i els faré tornar consolats.

Els conduiré als rierols d’aigua,

per un camí suau, sense entrebancs.

Perquè jo sóc un pare per a Israel,

i Efraïm és el meu fill gran.»

 

2ª LECTURA (Hebreus 5,1-6).

Els grans sacerdots, presos d’entre els homes,

són destinats a representar els homes davant Déu,

a oferir-li dons i víctimes pels pecats.

No els és difícil de ser indulgents

amb els qui pequen per ignorància o per error,

perquè ells mateixos experimenten per totes bandes

les seves pròpies febleses.

Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats

igual que pels pecats del poble.

I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot:

és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.

Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix

la glòria de ser gran sacerdot,

sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit:

«Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.»

I en un altre indret diu:

«Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

 

EVANGELI. (Marc 10,46-52).

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó

amb els seus deixebles i amb molta gent.

Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat,

un cec que es deia Bar-Timeu.
 

Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret,

començà a cridar:

«Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.»

Tothom el renyava per fer-lo callar,

però ell cridava encara més fort:

«Fill de David, compadiu-vos de mi.»
 

Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.»

Ells criden el cec i li diuen:

«Anima’t i vine, que et crida.»

El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada

i anà cap a Jesús.

Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?

Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.»

Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.»

A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

 

B. LLENGUATGE.

 

1. Dues situacions simultànies: quan Jesús sortia (de Jericó), Bar‑Timeu estava assegut a la vora del camí.

En el camí de Jesús, Jericó indica l’estació prèvia a Jerusalem. Jesús, amb els deixebles i la multitud, inicia l’últim tram del seu  camí; i aquí es troba amb un personatge singular: Bar-Timeu.

 

2. Bar­-Timeu, fill de Timeu, cec i captaire. La manera com Marc ens el presenta, ja indica que el seu nom ha de voler dir alguna cosa ben significativa (￫ Bar-Timeu).

És un personatge representatiu. Entre la molta gent que acompanya Jesús (“deixebles” i “multitud”), Bartimeu és l’únic de qui s’acaba dient que “seguia Jesús camí enllà”.

El camí de Jesús, amb els deixebles i la multitud, porta a Jerusalem. Els relats següents faran palès que, per a la multitud i els deixebles, Jerusalem serà el lloc de la gran ceguesa. No sabran “veure-hi” allò que realment hi passarà.
Al moment suprem, al Calvari, aquesta ceguesa serà experimentada com una foscor que arriba a tota la terra en ple “migdia” (Marc 15,33).

3. “Què vols que et faci?”...

És ben estranya aquesta pregunta de Jesús si és un “cec” qui li demana compassió!
‒“Senyor, que hi vegi”.
Quina altra cosa podria demanar, un cec?!

Però l’evangelista posa aquesta pregunta en boca de Jesús amb tota la intenció. “Què vols que et faci?” Per estrany que pugui semblar, són moltíssims els “cecs” que no volen veure-hi.
Bartimeu hi és mostrat com “contrapunt” de la resta de “seguidors” que pugen a Jerusalem encegats per la seva pròpia ideologia.

Amb aquest relat, l’evangelista posa una nota d’esperança (i de humanitat) en la dramàtica realitat amb què es trobarà Jesús a Jerusalem. S’hi destaca la fe de Bartimeu: “La teva fe t’ha salvat”. No li diu: “Segueix-me”. No cal: Bartimeu ha escollit “veure-hi”, i això el fa capaç de veure el camí de Jesús i seguir-lo fins al final, en mig d’una multitud de “vidents encegats”, incapaços de veure i seguir el camí de Jesús (el camí de l’Home).

4. Bartimeu personifica tots aquells que, en el llarg camí de la Humanització, han optat per “veure-hi”. Representa el “jove que seguia Jesús” (després que els Dotze l’abandonessin a Getsemaní), i que Marc ens torna a presentar al Sepulcre, vestit de blanc, anunciant a les dones la bona notícia de la Resurrecció (Marc 14,52 i 16,5)).
Representa el Centurió romà que “veient” com Jesús moria, va “veure-hi” el fill de Déu (Marc 15:38).
Representa les dones que, al Calvari, s’ho miraven... (Marc 15,40.47) i, al sepulcre, veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc (Marc 16,5)...

5. ...llançà la capa...

Bartimeu “llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús”. El llenguatge expressa valentia, decisió i fe. El captaire “llança la capa”: és una imatge ben gràfica i eloqüent, que contrasta directament amb la de l’home ric i just, del qual ens parlava l’evangeli de fa dos diumenges (Marc 10,21).
La capa representa la identitat social d’una persona. La crida de Jesús (de l’Home) el situa en un nou estatus: Bar-Timeu significa literalment fill de prostitució (impur).

 

C. MISSATGE.

6. Abans d’arribar a Jerusalem, l’evangelista posa davant nostre la figura sorprenent de Bartimeu i el seu desig de “veure-hi”.

Voler “veure-hi” demana valentia i generositat.
El camí de Jesús porta a veure-hi: veure el món real; veure el poble que decideix, veure l’home concret; veure la justícia i la injustícia que marca les nostres vides; veure els crucificats,...
I també veure els ressuscitats. “Allà el veureu”, hauran de dir les dones als Dotze en relació al Ressuscitat (Marc 16,7).

D: RESPOSTA.

7. Veure-hi per respondre, i per gaudir.

No tothom s’atreveix a voler “veure-hi”.

En un primer moment, els qui acompanyen Jesús volen fer callar al cec. “Tothom el renyava per fer-lo callar”. Consideren que els seus crits són “inoportuns”. Ells estan fent una cosa tan “important” com pujar a Jerusalem per proclamar-hi Jesús com a “messies i rei”, i ara surt aquest “impur” amb els seus problemes!...
Ells “no hi veuen” una persona sinó una “nosa” pel camí que estan fent!...

Encara avui dia, quan en una ciutat s’hi fan presents personatges o esdeveniments importants, es procura “netejar-la” de persones inoportunes, fent-les “invisibles”.

Sortosament per Bartimeu, Jesús el vol veure. “Crideu‑lo”.

Cal reconèixer que, entre tots, ens hem muntat una Societat (i una Església) de tal manera que hi ha persones que ens hi fan nosa a causa de la seva “misèria”, i busquem la manera de “no veure-les”.

Jesús s’identifica precisament amb aquestes persones. S’hi identifica de tal manera que ell mateix, declarat “impur”, farà nosa al moment de “preparar la Pasqua” (Joan 19,31).
És important que ens parem un moment a reflexionar qui ens fa nosa i qui no. I per què.

En tot cas, per entendre i assaborir el missatge de Jesús ens cal saber veure sobretot els Crucificats (Joan 12,32).

 

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. És coneguda la frase: “Només hi veiem amb el cor”. Què en penseu? Teniu experiència de veure-hi, i de ser vistos?

2. Ja de petits, solem aprendre que només som “vistos” si fem coses, bones o dolentes, fora del normal. Podria ser aquesta, una de les causes del creixent “incivisme” de la nostra societat per part de nens i joves? Què hauria d’incloure, una possible solució?

 

3. Hi ha “mirades” que ens acompanyen i ens ajuden a ser. També hi ha “mirades” que ens vigilen.
Com imagineu la “mirada” de Déu?
(Suggereixo llegir el magnífic Cant Espiritual, de David Jou, i que parla de la mirada de Déu).