Diumenge 1 d'Advent. Any A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 2,1-5).

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós,

sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma

la muntanya del temple del Senyor

al cim de les muntanyes i per damunt dels turons.

Totes les nacions hi afluiran,

hi aniran tots els pobles dient:

«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,

al temple del Déu de Jacob,

que ens ensenyi els seus camins

i seguim les seves rutes;

perquè de Sió en surt l’ensenyament,

de Jerusalem, l’oracle del Senyor.»
Ell posarà pau entre les nacions

i apaivagarà tots els pobles,

forjaran relles de les seves espases

i falçs de les seves llances.

Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,

ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob,

veniu, caminem a la llum del Senyor.

2ª LECTURA (Romans 13,11-14a).

Germans,

siguem conscients dels moments que vivim.

Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.

Avui tenim la salvació més a prop nostre

que quan vam abraçar la fe.

S’acaba la nit i el dia s’acosta.

Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca,

revestim-nos l’armadura del combat a plena llum.

Comportem-nos dignament com a ple dia.

Fora l’abús de menjar i beure,

fora els plaers i les impureses,

fora les renyines i les enveges.

Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

EVANGELI. (Mateu 24,37-44).

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fora pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fora presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

LLENGUATGE.

1. Comencem un nou Any Litúrgic. Novament l’Any A, amb l’evangeli de Mateu com a font principal dels fragments evangèlics que s’hi llegiran.

Encara que l’any litúrgic comença amb els quatre diumenges de preparació del Nadal, aquest primer diumenge d’Advent és també el primer diumenge de l’Any, i el Missal ens fa llegir un fragment del final de l’Evangeli de Mateu. Sembla una bona pedagogia que, ja des del primer moment, se’ns presenti l’horitzó final vers el qual avancem. Tot l’any litúrgic, amb les seves festes i celebracions, mira cap al seu terme: l’adveniment del fill de l’home (l'Home). Aquest es manifesta amb dos cimals:

- Nadal, que ens mostra el fet sorprenent de la “Humanització”. Jesús és el “Fill de l’Home” o de la Humanitat (Mateu1,1ss).

- Pasqua, que ens mostra un fet encara més sorprenent: la vida donada (resurrecció), com a essència de la VIDA. Jesús és el “Fill de Déu” (Mateu 27,54).

2. El relat que hem llegit ens mostra, amb un llenguatge apocalíptic, l’esdeveniment més important i esperat de la Història de la Humanitat, la “vinguda” del fill de l’Home; i que ens podria passar desapercebut si no hi estem molt atents! Per què?

Perquè és un esdeveniment que no s’imposa sinó que només es proposa com una oferta. No podem esdevenir imatge de Déu per disseny i per evolució. És una oferta que se’ns fa, la bellesa i la bondat de la qual només podem “veure-les” si hem fet l’opció per a la bondat. Només un home que hagi decidit ser bo quedarà admirat de la bellesa de la bondat. Només un home que es va fent semblant a Déu veu la bellesa de la VIDA QUE ES DONA (Déu).

3. Els Evangelis són, en certa manera, una correcció-ampliació d’allò que ja se’ns diu en el primer capítol de tota la Bíblia. El Gènesi ens parla de l’Home (home i dona) creat perquè esdevingui “imatge de Déu” (Gènesi 1,26). Això és afirmat amb solemnitat per deixar clar que res del que hi ha al Cel (astres) o a la Terra, no és déu, ni imatge de Déu, ni ha de ser adorat o venerat com a déu.  A Déu no l’ha vist mai ningú, i tenim d’Ell una única imatge que Ell mateix ens ha donat: l’ésser humà (Joan 1,18).

4. Però l’ésser humà està molt lluny de ser ja imatge de Déu. Déu és lliure i creador, i l’Home no pot ser imatge seva si no es fa lliure i creador. Així, des del punt de vista dels Evangelis, en el Gènesi l’Home no és encara totalment creat sinó que només “comença” la seva Història; una Història que va avançant fins que els Humans, desenvolupant els dons de la llibertat i de la creativitat, esdevinguem realment semblants a Déu o imatge de Déu. És així que cadascú va veient “aparèixer” el fill de l’Home, l’Home perfecte.

I aquí està el punt central: només podem “veure” l’home imatge de Déu quan ja som suficientment humans. Dit d’una altra manera: només podem veure l’arribada de l’Home perfecte si vivim de cara als homes. Si hi vivim d’esquenes (menyspreant, utilitzant, dominant... els altres), no veurem res de res. Seríem com cecs. Veure o no veure l’Home; ser “pres” per la Humanitat o ser “deixat”, és una qüestió personal de cadascú. El comportament exterior és ambivalent. És en el més profund de si mateix que cadascú decideix si viu de cara els altres o si hi viu d’esquenes. “Si hi hagués dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada” (Mateu 24,40). 

5. Els evangelis ens presenten la figura de Jesús com una “paràbola” d’aquest procés d’humanització. En ell se’ns fa visible anticipadament el terme de la Història humana.
La seva mort-resurrecciosa (vida que es dóna) és la imatge perfecta que ens permet veure ja el projecte de Déu plenament realitzat (Mateu 28,18s).

6. Però l’Home, creatura de Déu, no és un simple producte. Déu ens ha creat “creadors”. Som invitats a crear-nos mútuament establint entre nosaltres relacions d’amor. Ens fem humans creant Humanitat. Així el do rebut esdevé també obra i mèrit nostre. Sense deixar de ser creatures esdevenim també fills perquè participem de la Vida mateixa de Deu. Fills en el Fill.

7. Hem estat dotats de llibertat. Però la llibertat és un repte: amb ella podem crear humanitat; però també podem corrompre-la i fer-la servir per deshumanitzar. La llibertat fa possibles l’amor i la creativitat, però també, inhibint-la, pot prendre forma de peresa, d’orgull, de covardia, d’odi... tan presents en el nostre món.

MISSATGE.

8. Al començament d’un nou Any Litúrgic, les Lectures que hem fet ens presenten l’horitzó a què estem cridats, i la necessitat d’estar atents per no errar el camí. Estar atents a cada ocasió que se’ns presenti per fer humanitat, perquè no sabem si tornarà a presentar-se. No aprofitar cada ocasió podria tenir com a resultat noves víctimes del mal i de la injustícia. “Un somriure oportú pot salvar una vida”.

RESPOSTA.

9. La llarga Història de la Humanitat està formada per hores i minuts. Cada moment ofereix la seva invitació a fer humanitat. “Siguem conscients del moment que vivim”, ens diu St. Pau en la segona Lectura (Romans 13,11). “No s’havien adonat de res”, ens adverteix Jesús (Mateu 24,39).  

PREGUNTES per al diàleg.

1. Cada any recomença l’any litúrgic, però cada any el vivim diferentment als anteriors. ¿Noteu com canvieu d’un any per l’altre? ¿Com descriuríeu aquest canvi?

2. A les Lectures se’ns invita a estar atents a la vinguda del fill de l’Home. ¿Com es manifesta això avui i aquí?

3. En Ciència, “Història” significa la narració ordenada de fets documentats. Però en la Bíblia, “Història” té un sentit molt més profund. Quin?

VOCABULARI.  (> Índex general).

Fill de l’home.   Hora menys pensada.   Temps.    Vetlleu.  

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Diluvi.  

Veure també Entrevistes amb Fid’ho.  Advent-1.