1ª LECTURA. (Isaïes 11,1-10).
Aquell dia, la soca de Jesè tallada
traurà un rebrot,
naixerà un plançó de les seves arrels.
L’Esperit del Senyor hi reposarà:
esperit de saviesa i d’enteniment,
esperit de consell i de valentia,
esperit de coneixement i de reverència
del Senyor,
i tindrà les delícies a reverenciar el
Senyor.
No judicarà per les aparences
ni decidirà pel que senti dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb raó a favor dels pobres
del país.
Un reny de la seva boca abatrà el
violent,
una alenada dels seus llavis matarà
l’injust.
S’armarà de justícia la cintura,
se cenyirà de lleialtat.
El llop conviurà amb l’anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit,
pasturaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà;
es faran amigues l’óssa i la vaca,
les seves cries jauran plegades
i el lleó menjarà farratge com els
bous;
les criatures jugaran sobre el cau de
l’escurçó,
els nens ficaran la mà dins l’amagatall
de la serp.
Ningú no serà dolent
ni farà mal en tota la meva muntanya
sagrada,
perquè el coneixement del Senyor haurà
omplert el país
com l’aigua que cobreix la conca del
mar.
Aquell dia,
els estrangers vindran a consultar el
rebrot de Jesè
que s’alçarà dret com a bandera dels
pobles,
i el lloc on residirà serà ple de
glòria
2ª LECTURA (Romans 15,4-9).
Germans,
tot el que diuen les Escriptures
és per instruir-nos a nosaltres,
perquè la força i el consol que elles
ens donen
ens ajudin a mantenir la nostra
esperança.
Que Déu, que us encoratja i us
conforta,
us concedeixi també d’estar d’acord en
Jesucrist,
perquè, ben avinguts de cor i de
llavis,
glorifiqueu Déu,
el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als
altres
com el Crist us ha acceptat, donant
així glòria a Déu.
Vull dir que Crist es posà al servei
del poble jueu
per mantenir la veracitat de Déu,
ja que calia complir les promeses fetes
als patriarques,
però si els altres pobles glorifiquen
Déu,
és per pura bondat.
Ho diu l’Escriptura:
«Us lloaré entre les nacions, cantaré
al vostre nom.»
EVANGELI. (Mateu 3,1-12).
Per aquells dies vingué Joan Baptista,
que predicava així al desert de Judea:
«Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop.»
És d’ell que deia el profeta Isaïes:
«Una veu crida en el desert:
“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li
el camí”.»
Joan duia una capa de pèl de camell,
es cobria amb una pell la cintura
i el seu aliment eren llagostes i mel
boscana.
Anaven a trobar-lo de Jerusalem,
de tot arreu de la Judea
i de tota la regió del Jordà,
confessaven els seus pecats
i es feien batejar per ell al riu
Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus
venien a fer-se batejar, els va dir:
«Cria d’escurçons,
qui us ha ensenyat mai com podreu fugir
de la justícia que s’acosta?
Demostreu amb fets que us voleu
convertir.
No visqueu refiats pensant que sou
fills d’Abraham,
que Déu pot donar fills a Abraham
fins i tot d’aquestes pedres.
Ara la destral ja està clavada a l’arrel
dels arbres,
i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons
fruits
és tallat i llençat al foc.
Jo us batejo només amb aigua perquè us
convertiu,
però el qui ve després de mi és més
poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni
d’aguantar-li el calçat.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i
amb foc.
Ja té la pala a les mans per ventar la
seva era;
el seu blat, l’entrarà al graner,
però la palla, la cremarà en el foc que
no s’apaga.»
LLENGUATGE.
1. Els Evangelis ens presenten la vida
de Jesús a partir de la figura de Joan Baptista. Mateu ens diu, fins i tot, com
vestia i què menjava. Més endavant, quan Jesús parlarà de Joan, també
indirectament es referirà a la seva manera de vestir (Ho llegirem diumenge que
ve. Mateu
11,8). A través d’aquests detalls
es vol indicar la seva condició de profeta,
personalització i síntesi de tots els profetes anteriors. Les seves paraules
són clarament un anunci del Messies, i se’ns indica que així cal
interpretar també les paraules dels altres profetes.
També es fa notar explícitament que
predica en el desert. Profeta i desert ens evoquen l’experiència central de la vida del poble
d’Israel, paràbola de la Humanitat.
La vida humana és semblant a un camí que va des d’una situació inicial d’esclavitud
cap un horitzó de llibertat i de plenitud passant pel desert. El desert significa l’esforç i la il·lusió de cada dia per arribar a
la “Terra Promesa”. La temptació que cal evitar és instal·lar-s’hi per
comoditat o per falta d’esperança. D’aquí el crit constant dels profetes: “Convertiu-vos, que el Regne de
Déu (Terra Promesa) és a prop”.
2. El
Regne del Cel.
Marc i Lluc fan servir l’expressió
“Regne de Déu”. En canvi Mateu normalment usa l’expressió “Regne de Cel”,
segurament perquè escriu pensant sobretot en les comunitats jueves les quals, per respecte, evitaven de pronunciar el
nom sagrat de “Déu”.
La referència a la proximitat
del Regne del Cel pressuposa que la situació actual encara no constitueix el Regne. És cert que, en la interpretació
profètica, el poble d’Israel, després de quaranta
anys de desert, havia arribat i entrat a la Terra Promesa. Però de fet, després d’instal·lar-s’hi, Israel va
convertir la que havia de ser Terra de
Llibertat en una nova Terra
d’Esclavitud. Per això cal retornar al desert
i convertir-se de debò per anar a una nova Terra
Promesa o Regne del Cel, que ja no tindrà un significat geogràfic
sinó personal.
3. El profeta Joan Baptista fa referència a aquest intent frustrat
denunciant directament i amb força els principals culpables d’aquest fracàs. “Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai
com podreu fugir de la justícia que s’acosta?”. Explica clarament que el baptisme
que ell fa no serveix de res si no va acompanyat d’un comportament just.
I les seves paraules es tornen amenaçadores, com si digués: Si no us convertiu
per les bones ja hi ha qui us “convertirà” per força. “Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que
l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc”.
Sorprèn la duresa de les paraules que
Mateu posa en boca de Joan, sobretot si tenim en compte que fan referència a
Jesús. La “destral” de Jesús, si a algú va “tallar”, va ser a si mateix. ¿Com
és que Mateu fa dir al Precursor unes
paraules sobre Jesús que seran tan clarament desmentides?
4. És possible que Mateu vulgui posar
en evidència no solament la continuïtat de Jesús en relació a Joan (i a
tots els profetes), sinó també i sobretot el contrast amb ells. A través
d’aquest contrast vol deixar clara l’absoluta novetat del missatge de Jesús. Joan enuncia un
Messies que batejarà amb Esperit Sant i amb foc; però el “foc” no
apareix per res en l’acció de Jesús, i “l’Esperit Sant” no serà en la línia violenta
d’alguns profetes (sobretot Moisès i Elies. Èxode
2,12; 1Reis
18,40) sinó en la línia de l’acció creadora del Déu Amor.
MISSATGE.
5. Entenent el Nadal com una (primera)
vinguda de Jesús que fa present i visible el Regne del Cel, la litúrgia ens
proposa la figura del Precursor. Amb
tot, les paraules de l’evangeli d’avui encara no ens fan intuir l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes,
com llegirem a la 2ª Lectura de la missa de la Nit de Nadal (Titus
2, 11). Diumenge que ve, Jesús mateix “corregirà”, completant-la, aquesta
visió dels profetes.
RESPOSTA.
6. El contrast entre Joan i Jesús no pertany només a aquell temps, sinó que està encastat en la història de cada
ésser humà, i és de tots els temps. També avui, davant les calamitats i les
injustícies de la nostra societat, pot despertar-se en nosaltres un profetisme exigent i restaurador. Un profetisme segurament legítim, però en contrast
amb la novetat del missatge de Jesús. Cal creure en el Regne del Cel; però
també cal convertir-se, perquè molt possiblement el “Regne del Cel” no
sigui exactament com nosaltres l’imaginem. (La litúrgia de diumenge que ve
tornarà sobre aquest punt).
PREGUNTES per al diàleg.
1. En la vostra opinió, per què Joan
Baptista és tan dur amb els Fariseus i Saduceus? Aquests, tenen continuadors
entre nosaltres?
2. Quin significat doneu a les paraules
“Obriu una ruta al Senyor”, aplicant-les a la vostra comunitat i al nostre
temps?
VOCABULARI. (> Índex
general).
(Del Vocabulari de la BCI
(Bíblia Catalana Interconfessional):Esperit Sant. Jordà. Judea. Fariseus. Saduceus.
Veure també Entrevistes
amb Fid’ho. Advent-2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada