A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Segon llibre dels Reis 5,14-17).
En
aquells dies,
Naaman de
Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades,
com li
havia dit Eliseu, l’home de Déu.
La pell
se li tornà com la d’una criatura
i quedà
pur de lepra.
Llavors
se’n tornà amb tot el seu seguici
cap a
l’home de Déu,
entrà a
casa d’ell i, dret al seu davant, li digué:
«Ara sé
ben bé que, fora d’Israel,
no hi ha
cap altre Déu enlloc més de la terra.
Per
favor, accepta un present del teu servidor.»
Eliseu li
digué:
«No
acceptaré res.
T’ho juro
per la vida del Senyor,
davant
del qual estic sempre, a punt per servir-lo.»
Naaman
insistia que admetés el present,
però
Eliseu s’hi negà.
Llavors
Naaman digué:
«¿Permets
que el teu servidor
carregui
dues mules de terra d’aquest país?
És que
d’ara endavant el teu servidor
no
oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus,
sinó
només al Senyor.»
2ª LECTURA (2ª de Timoteu 2,8-13).
Estimat,
pensa que
Jesucrist, del llinatge de David,
ha
ressuscitat d’entre els morts.
Aquesta
és la bona nova que jo predico,
i per
això he de sofrir fins trobar-me empresonat
com si
fos un malfactor.
Però les
presons no poden encadenar la paraula de Déu.
Jo ho
suporto tot per amor dels elegits,
perquè
ells també aconsegueixin la salvació
i la
glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.
Això que diem és ben cert:
Si morim
amb ell, també viurem amb ell;
si som
constants en les proves,
també
regnarem amb ell;
si el
neguem,
ell també
ens negarà;
però, com
que no pot negar-se ell mateix,
ell
continua fidel si nosaltres no li som fidels.
EVANGELI. (Lluc 17,11-19).
Un dia,
Jesús, tot anant a Jerusalem,
passava
entre Samaria i Galilea.
Al moment
que entrava en un poblet
li
sortiren deu leprosos,
que
s’aturaren un tros lluny i cridaren:
«Jesús,
mestre, apiadeu-vos de nosaltres!»
En
veure’ls Jesús els digué:
«Aneu a
presentar-vos als sacerdots.»
Mentre hi
anaven, quedaren purs de la lepra.
Un
d’ells, quan s’adonà que estava bo,
tornà
enrere donant glòria a Déu amb grans crits,
es prosternà
als peus de Jesús amb el front fins a terra
i li
donava gràcies.
Era un
samarità.
Jesús
digué: «No eren deu els qui han estat purificats?
On són
els altres nou?
Només
aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?»
Llavors
li digué:
«Aixeca’t
i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»
B.
LLENGUATGE.
1. ...
cap a Jerusalem per entre Samaria i Galilea...
Això és
impossible. Passant entre Samaria i Galilea no es va a Jerusalem sinó al riu
Jordà per l’est, i a la Mediterrània per l'oest. Jerusalem queda al sud. És com
si algú digués que va a Barcelona passant entre Espanya i França.
Algun
comentarista ha deduït d’això que Lluc no coneixia gaire bé la geografia de
Palestina. No obstant, amb tot el que portem llegit del Tercer Evangeli (estem al capítol 17 d’un total de 24), Lluc ens ha
demostrat, i de sobres, que és un gran coneixedor de la realitat jueva.
2. I
també ens ha demostrat que és un escriptor extraordinari que domina tan bé l’art de la narració que és capaç de
moure’s constantment en un doble nivell: un nivell anecdòtic,
superficial, exterior... i un nivell profund, íntim, transformador.
Evidentment, allò que ens vol comunicar està expressat en el nivell profund. En canvi, el nivell superficial té només la funció de
reclam. Per això aquest nivell superficial normalment és sorprenent i,
fins i tot, contradictori, a fi d’obligar el lector a no quedar-se en la simple
anècdota sinó descobrir-hi el missatge
profund que conté.
3. En el
relat d’avui, la incongruència d’anar a Jerusalem passant per entre Samaria i Galilea vol indicar que hem de
buscar-hi un sentit més profund.
Aquest sentit profund apareix clarament quan
se’ns parla de la gent amb qui es troba Jesús: 10 leprosos que surten a trobar-lo quan entrava en un poblet. ¿Un poblet entre Samaria i Galilea? Doncs sí: un poblet format pels leprosos,
els quals, declarats impurs per la
seva religió, no podien viure al seus pobles.
Lluc
imagina un “espai” entre Samaria i Galilea on han de viure els marginats o exclosos d’un poble i de l’altre. A pesar de pertànyer a dos pobles
enemics (Samaria i Galilea eren enemics), els marginats o exclosos
coincideixen en una “terra de ningú”, i formen un “poblet entre Samaria i Galilea”.
El camí de Jesús cap a Jerusalem
“passa” precisament per l’espai on estan els marginats. D’aquesta manera se’ns indica clarament que el camí de Jesús cap a Jerusalem es fa en
funció dels marginats. No és un itinerari geogràfic sinó social.
Va a Jerusalem per denunciar i corregir allò que és la principal causa de
marginació: la religió oficial, amb les seves lleis sobre qui és pur i qui és impur.
4. “Aneu
a trobar els sacerdots...” (!)
És ben
estrany això que diu Jesús als leprosos.
El nivell superficial del relat
continua essent contradictori. Els sacerdots no curaven; però ells tenien la
facultat de declarar pur o impur. Eren ells qui havien declarat impurs als leprosos. Els leprosos no
podien anar a trobar els sacerdots si abans no s’havien curat, i en el relat no
s’hi diu pas que Jesús els hagi curat.
Però, “mentre hi anaven (a trobar els
sacerdots), quedaren purs de la lepra”.
Com s’han curat? Hom diria que allò
que els ha curat ha estat el fet de posar-se en camí. No han estat curats per Jesús; ell només els ha dit
que es posessin en camí cap als
sacerdots, contravenint així la norma religiosa de viure apartats de
tothom.
5. Però
aquí el relat fa un gir insospitat: es desentén dels que van a trobar els
sacerdots i ens fa fixar en el Samarità que, en adonar-se que està
curat, torna cap a Jesús.
Hom diria
que s’ha parlat dels 10, només per donar relleu a aquesta trobada de Jesús amb
el Samarità. Jesús mateix ho fa notar: “No
eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest
estranger ha tornat per donar glòria a Déu?”.
6. Els
samaritans creuen en la mateixa religió que els jueus, (amb algunes variants)
però són tinguts per heretges i impurs.
El samarità curat no podia esperar dels sacerdots res més que la declaració de
que continuava totalment impur. És la
religió en si mateixa que el condemna. No podia esperar dels seus
representants cap “purificació”.
7.
Aquesta manca de confiança en la religió
li permet descobrir el significat de la presència de Jesús. I torna, i
lloa Déu amb gran entusiasme, i es postra als peus de Jesús perquè sap
reconèixer la novetat que representa. Amb tot, Jesús no el vol prosternat als seus peus. “Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.
No es tracta de substituir la subjecció a la Religió oficial amb la subjecció
a Jesús. La presència de Jesús no és abassegadora sinó alliberadora.
C.
MISSATGE.
8. El missatge ve donat per les paraules de
Jesús al samarità: “Aixeca’t i vés-te’n.
La teva fe t’ha salvat”.
La presència de Jesús marca el final de la religió-control, amb les seves lleis sobre qui és pur o impur.
La presència de Jesús marca el final de la religió-control, amb les seves lleis sobre qui és pur o impur.
“Vés-te’n”. A on ha d’anar? Això ho ha de
decidir ell mateix ja que es tracta d’una persona adulta salvada (alliberada) per la seva fe.
D:
RESPOSTA.
9. Una
vegada vaig sentir una dona que deia: “Jo abans era religiosa i practicant.
Però vaig tenir una crisi de fe, i ho vaig deixar tot. Ara, sense religió, visc
més bé”.
L’experiència
d’aquesta dona és important i reveladora. La finalitat de la religió, i més
concretament del missatge de Jesús de Natzaret, és viure més bé. “El dissabte ha estat fet per a l'home, i no
l'home per al dissabte” (Marc
2,27) Això vol dir que, si la religió és font de preocupacions o d’angoixes
innecessàries, val més anar-se’n.
Si la religió no serveix per a ser i sentir-nos més lliures, significa que hem
de deixar la religió, o canviar-la.
Això no
s’ha d’entendre per despreocupar-se dels compromisos que neixen de la solidaritat.
“La solidaritat és la tendresa dels
pobles”. Sense tendresa, la vida és tan dura que es fa
insuportable. Les preocupacions que
neixen de la tendresa són alliberadores.
Sense elles, no viuríem pas més bé.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Hi ha
autors que contraposen fe i religió. La fe seria alliberadora; la
religió ens aclapararia d’obligacions innecessàries. Què en penseu? Com ho
viviu?
2. La “solució religiosa” ha fet que nou leprosos no descobrissin la novetat
que representa Jesús. Repassant la
vostra vida, hi ha algun moment en què vau “descobrir” la novetat de
Jesús? Sabríeu explicar-la?
3.
¿Globalment, entre nosaltres, l’Església apareix més com a “gestora de serveis religiosos”, o com a “àmbit on
ressona i es visualitza el missatge de
Jesús”? Dit d’una altra manera: ¿Considereu la parròquia com un lloc on un mossèn
fa els “oficis religiosos”, o com una
“comunitat que acull, visualitza i celebra el missatge de Jesús”?
VOCABULARI. (> Índex
general).
(Del Vocabulari de la BCI
(Bíblia Catalana Interconfessional):
Veure també Tertúlia
en espiral: Diumenge 28.C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada