Advent 1. Any A.

Advent 1.Any A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 2,1-5).

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós,

sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma

la muntanya del temple del Senyor

al cim de les muntanyes i per damunt dels turons.

Totes les nacions hi afluiran,

hi aniran tots els pobles dient:

«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,

al temple del Déu de Jacob,

que ens ensenyi els seus camins

i seguim les seves rutes;

perquè de Sió en surt l’ensenyament,

de Jerusalem, l’oracle del Senyor.»
Ell posarà pau entre les nacions

i apaivagarà tots els pobles,

forjaran relles de les seves espases

i falçs de les seves llances.

Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,

ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob,

veniu, caminem a la llum del Senyor.

2ª LECTURA (Romans 13,11-14a).

Germans,

siguem conscients dels moments que vivim.

Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.

Avui tenim la salvació més a prop nostre

que quan vam abraçar la fe.

S’acaba la nit i el dia s’acosta.

Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca,

revestim-nos l’armadura del combat a plena llum.

Comportem-nos dignament com a ple dia.

Fora l’abús de menjar i beure,

fora els plaers i les impureses,

fora les renyines i les enveges.

Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

EVANGELI. (Mateu 24,37-44).

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fóra pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fóra presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

LLENGUATGE.

1. Comencem un nou Any Litúrgic. Novament l’Any A, amb l’evangeli de Mateu com a font principal dels fragments evangèlics que s’hi llegiran.

Encara que l’any litúrgic comença amb els quatre diumenges que ens preparen per al Nadal, aquest primer diumenge d’Advent és també el primer diumenge de l’Any, i el Missal ens fa llegir un fragment del final de l’Evangeli. Sembla una bona pedagogia que, ja des del primer moment, se’ns presenti l’horitzó final vers el qual avancem. Tot l’any litúrgic, amb les seves festes i celebracions (Nadal i Pasqua), mira cap al seu terme: l’adveniment del fill de l’home (l'Home).

2. El relat que hem llegit és realment sorprenent: l’esdeveniment més important i esperat de la Història de la Humanitat, la vinguda del fill de l’Home, ens pot passar desapercebut si no hi estem molt atents! Com és possible, això?

És perquè és un esdeveniment que no s’imposa sinó que només s’exposa com una oferta. No podem esdevenir imatge de Déu per força. És una oferta que se’ns fa, la bellesa i la bondat de la qual només podem “veure-les” si hem fet l’opció per a la bondat. Només un home que hagi decidit ser bo quedarà admirat per la bellesa de la bondat. Només un home semblant a Déu veu la bellesa de la vida de Déu.

3. Els Evangelis són, en certa manera, una correcció-ampliació d’allò que diu el Gènesi, primer llibre de la Bíblia. El Gènesi ens parla de l’Home (home i dona) com a l’únic ésser creat a “imatge de Déu”. Això és afirmat amb solemnitat per deixar ben clar que res de tot allò que hi ha al Cel o a la Terra no és déu ni imatge de Déu, ni ha de ser adorat o venerat.  A Déu no l’ha vist mai ningú, i tenim d’Ell una única imatge que Ell mateix ens ha donat: l’ésser humà.

4. Però l’ésser humà està molt lluny de ser ja imatge de Déu. Déu és lliure i creador, i l’Home no pot ser imatge seva si no es fa lliure i creador. Així, des del punt de vista dels Evangelis, en el Gènesi l’Home no és totalment creat sinó que només “comença” la seva Història; una Història que va caminant fins que els Humans, desenvolupant el do rebut (llibertat i creativitat), esdevinguem realment semblants a Déu o imatge de Déu. Aleshores veurem “aparèixer” el fill de l’Home, l’Home perfecte.

I aquí està la qüestió: només podem “veure” l’home imatge de Déu si ja som suficientment humans. Dit d’una altra manera: només podem veure l’arribada de l’Home perfecte si vivim de cara als homes. Si hi vivim d’esquenes (menyspreant, utilitzant, dominant... els altres), no veurem res de res. Seríem com cecs. Veure o no veure l’Home; ser “pres” per la Humanitat o ser “deixat”, és una qüestió personal de cadascú. El comportament exterior és ambivalent. És en el més profund de si mateix que cadascú decideix si viu de cara els altres o si hi viu d’esquenes. “Si hi hagués dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada”. 

5. Els evangelis ens presenten la figura de Jesús com una “paràbola viva” d’aquest procés d’humanització. En ell se’ns fa visible anticipadament el terme de la Història humana. La mort-resurrecciosa de Jesús (vida que es dóna) és la imatge perfecta que ens permet veure ja el projecte de Déu plenament realitzat.

6. L’Home és creatura de Déu, però no és un simple producte. Déu ens ha creat “creadors”. Som invitats a crear-nos mútuament establint entre nosaltres relacions d’amor. Ens fem humans creant Humanitat. Així el do rebut esdevé també obra i mèrit nostre. Sense deixar de ser creatures esdevenim també fills perquè participem de la Vida mateixa de Deu. Fills en el Fill.

7. Hem estat dotats de llibertat. Però la llibertat és un repte: és per a crear humanitat, però també podem abusar-ne per deshumanitzar. La llibertat fa possibles l’amor i la creativitat, però també la seva inhibició, la qual es manifesta en forma de peresa, orgull, covardia, odi... tan presents en el nostre món.

MISSATGE.

8. Al començament d’un nou Any Litúrgic, les Lectures que hem fet ens presenten l’horitzó a què estem cridats, i la necessitat d’estar atents per no errar el camí. Estar atents a cada ocasió que se’ns presenti de fer humanitat, perquè no sabem si tornarà a presentar-se. No aprofitar cada ocasió podria tenir com a resultat noves víctimes del mal i de la injustícia. “Un somriure oportú pot salvar una vida”.

RESPOSTA.

9. La llarga Història de la Humanitat està formada per hores i minuts. Cada moment ofereix la seva invitació a fer humanitat. “Siguem conscients del moment que vivim”, ens diu St. Pau en la segona Lectura. 

PREGUNTES per al diàleg.

1. Cada any recomença l’any litúrgic, però cada any el vivim diferentment als anteriors. Noteu com canvieu d’un any per l’altre? Com descriuríeu aquest canvi?

2. A les Lectures se’ns invita a estar atents a la vinguda del fill de l’Home. Què pot significar, això, avui i aquí?

3. En Ciència, “Història” significa la narració ordenada de fets passats documentats. Però en la Bíblia, “Història” té un sentit molt més profund. Quin?