Crist Rei. Últim diumenge de l’Any C.

 A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (2 llibre de Samuel 5,1-3).

En aquells dies,

les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron

i li digueren:

«Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn.

Ja abans, mentre Saül era el nostre rei,

tu conduïes les tropes d’Israel

quan anaven a la guerra i quan en tornaven,

i el Senyor et digué:

«Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.»

Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron,

el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor

i l’ungiren rei d’Israel.

2ª LECTURA (Colossencs 1,12-20).

Germans,

doneu gràcies al Pare,

que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant,

en el regne de la llum.

Ell ens alliberà del poder de les tenebres

i ens traspassà al regne del seu Fill estimat,

en qui tenim el nostre rescat,

el perdó dels nostres pecats.

Ell és imatge del Déu invisible,

engendrat abans de tota la creació,

ja que Déu ha creat totes les coses per ell,

tant les del cel com les de la terra,

tant les visibles com les invisibles,

trons, sobirans, governs i potestats.

Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell.

Ell existeix abans que tot,

i tot es manté unit gràcies a ell.

Ell és també el cap del cos, que és l’Església.

Ell n’és l’origen,

és la primícia dels qui retornen d’entre els morts,

perquè ell ha de ser en tot el primer.

Déu volgué que residís en ell

la plenitud de tot el que existeix;

per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers,

posant la pau en tot el que hi ha

tant a la terra com al cel,

per la sang de la creu de Jesucrist.

EVANGELI. (Lluc 23,35-43).

En aquell temps,

les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien:

«Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix,

si és el Messies de Déu, l’Elegit.»

Els soldats també se’n burlaven:

tot oferint-li vinagre, li deien:

«Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.»

Sobre d’ell hi havia un rètol que deia:

«El rei dels jueus.»

Un dels criminals penjats a la creu

també li deia insultant-lo:

«No ets el Messies?

Salva’t a tu mateix i a nosaltres.»

Però l’altre, renyant-lo, li respongué:

«Tu, que estàs sofrint la mateixa pena,

tampoc no tens temor de Déu?

I nosaltres ens ho mereixíem,

perquè estem sofrint el càstig

que ens correspon pel que hem fet,

però aquest no ha fet res de mal.»

I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi,

quan arribeu al vostre Regne.»

Jesús li respongué:

«T’ho dic amb tota veritat:

Avui seràs amb mi al paradís.»

B. LLENGUATGE.

Sobre aquesta festa en si mateixa també podeu veure els apunts corresponents a l’Any A i Any B.

1. Hem arribat al final de l’any litúrgic. Després de força setmanes llegint els relats del camí de Jesús, hem arribat al terme. Els pelegrins que anaven a Jerusalem acabaven el seu camí al Temple, on oferien a Déu les seves ofrenes. El camí de Jesús també l’ha portat al Temple que, com ja havia dit als seus pares, era la casa del meu Pare (Lluc 2,49). Però els qui s’havien apoderat del Temple convertint-lo en una cova de lladres, ara s’han apoderat també de Jesús, i ells mateixos l’han portat al Calvari. Allà, fora del Temple, Jesús ha estat proclamat “rei”.

2. Lluc descriu l’escena del Calvari com un gran espectacle. Allà hi és tothom, “mirant-s’ho”. Ho presideix tot un cartell posat al punt més alt: “Aquest és el rei dels jueus”.

El significat superficial de tota l’escena és “la mort del rei”. Assassinat el rei, desapareix el regne.

Però el significat profund de l’escena vol fer-nos descobrir la instauració d’un nou Temple i d’un nou Regne; i el nou Rei d’aquest Regne ja no ho serà com a “fill de David” sinó com a “fill de l’Home”. Jesús és l’Home; i des d’ara l’Home serà el nou i únic Temple, i el nou i únic Rei. El Calvari ens mostra com és realment l’Home: aquell qui dóna la vida pels altres.

3. La Creu és la recuperació del mític arbre de la vida del Paradís, que els humans “perdem” sempre que “mengem” de l’arbre del bé i del mal. Menjar de l’arbre del bé i del mal significa apropiar-se la facultat de jutjar i condemnar els altres (Gènesi 2,17). Al Calvari tot està al voltant del Nou Arbre de la Vida enlairant precisament els condemnats. Enlloc no es diu que hi hagi tres creus. En el seu significat superficial, això es podria suposar; però, d’acord amb el seu significat profund, es parla només d’una Creu on, juntament amb Jesús, hi ha els altres condemnats. Aquesta Creu és presentada com el triomf de l’arbre de la Vida sobre l’arbre del Bé i del Mal, generador de “sentències de mort”. Déu mateix corregeix aquestes sentències renovant la vida dels condemnats a mort.

4. A partir d’ara, el nostre camí ja no porta al Temple sinó al Calvari. El culte ja no consisteix en fer ofrenes en el Temple sinó en donar-se un mateix com ofrena als altres. Ells són el Temple on Déu vol ser venerat.

Però Lluc ens adverteix d’una cosa important: no és suficient “morir a la Creu” per tenir part en el nou Regne. Només a un dels altres dos crucificats Jesús li diu: “Avui seràs amb mi al paradís”. L’altre crucificat refusa “donar la vida”. Es dirigeix a Jesús com a Messies amb poder, i l’increpa perquè usi aquest poder contra qui els han condemnat. No ha entès ni accepta que el verdader camí vers l’Home passa per l’Amor i no pel Poder.

C. MISSATGE.

 5. Tenint en compte com ha estat la Història de l’Església, i donada la situació actual, possiblement la paraula “rei” no sigui la més adequada per expressar la realitat de Jesús. Sembla una paraula inadequada fins i tot de portes endintre.

Segons el sentit profund dels textos evangèlics, el missatge de la festa d’avui s’expressa visualment amb aquesta sorprenent escena del Calvari, que ens ofereixen els quatre Evangelis: Jesús, identificat amb tots els condemnats, víctimes de les mil formes de Poder que ens hem inventat els humans.

El Calvari és la radiografia de la Humanitat: de la Mort que genera, i de la Vida que pot acollir. Davant aquest espectacle cadascú ha de decidir en quin lloc es situa.

D: RESPOSTA.

El mateix relat que hem llegit ens suggereix la resposta: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. O la resposta del Centurió (que trobem també en els altres Evangelis Sinòptics): “Realment aquest home era innocent”. Marc serà encara més explícit: “Realment aquest home era fill de Déu” (Marc 15,39)

Tot l’any litúrgic, seguint el relat dels Evangelis Sinòptics, és com un gran holograma del procés d’humanització seguint el camí de Jesús. Jesús és “l’home mostra”, l’home “imatge de Déu”. D’acord amb el projecte de Déu, esdevenim humans en la mesura que reproduïm en nosaltres els mateixos sentiments que tingué Jesús (Filipencs 2,5).

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Us sembla adequat el nom de la Festa d’avui? Quin nom li posaríeu tenint en compte el seu significat i el món en què vivim?

2. Amb el nom que sigui, com “regeix” la vostra vida la visió dels crucificats?

3. Us sembla adequada l’estructura actual de l’Any Litúrgic? Us sembla coherent amb el ritme de la societat en què vivim? Seria convenient una major diversitat per acomodar-se millor a les diferents societats i comunitats?

Final de l’Any Litúrgic C.