A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Malaquies 3,19-20a).
Vindrà
aquell dia abrusador com una fornal.
Tots els
orgullosos i els injustos seran igual que rostoll,
i aquell
dia, quan arribi, els incendiarà,
no en
deixarà ni l’arrel ni la tija,
diu el
Senyor de l’univers.
Però per
a vosaltres, que venereu el meu nom,
sortirà
el sol de la felicitat,
i els
seus raigs seran saludables.
2ª LECTURA (2ª als Tessalonicencs 3,7-12).
Germans,
ja sabeu
què heu de fer si voleu imitar-nos.
Entre
vosaltres no vivíem mai desvagats,
i a ningú
no demanàvem de franc el pa que menjàvem,
sinó que
ens escarrassàvem treballant nit i dia
per no afeixugar
ningú dels vostres.
No és que
no tinguem dret a la nostra manutenció,
però
volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida,
perquè
vosaltres l’imitéssiu.
Recordeu
que quan érem entre vosaltres
us
repetíem aquesta regla:
«Qui no
vulgui treballar, que no mengi.»
Us
escrivim això perquè sentim dir
que
alguns de vosaltres viuen desvagats
i, a més
de no treballar, es posen on no els demanen.
A tots
aquests, els ordenem i els recomanem
en nom de
Jesucrist, el Senyor,
que
treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
EVANGELI. (Lluc 21,5-19).
En aquell
temps, alguns parlaven del temple,
fent
notar les seves pedres magnífiques
i les
ofrenes que el decoraven.
Jesús
digué:
«Això que
veieu, vindran dies que tot serà destruït:
no
quedarà pedra sobre pedra.»
Llavors
li preguntaren:
«Mestre,
quan serà tot això
i quin
senyal anunciarà que està a punt de succeir?»
Jesús
respongué:
«Estigueu
alerta, no us deixeu enganyar,
perquè
vindran molts que s’apropiaran el meu nom.
Diran:
«Sóc jo»,
i també:
«Ja arriba el moment.»
Deixeu-los
estar; no hi aneu, amb ells.
I quan
sentireu parlar de guerres i de revoltes,
no us
alarmeu.
Això ha
de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»
Després
els deia:
«Una
nació prendrà les armes contra una altra,
i un
regne contra un altre regne.
Hi haurà
grans terratrèmols,
fams i
pestes pertot arreu,
passaran
fets espantosos
i
apareixeran al cel grans senyals d’amenaça.
Però
abans de tot això se us enduran detinguts,
us
perseguiran,
us conduiran
a les sinagogues o a les presons,
us
presentaran als tribunals dels reis o als governadors,
acusats
de portar el meu nom.
Serà una
ocasió de donar testimoni.
Feu el
propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa:
jo mateix
us donaré una eloqüència i una saviesa,
i cap
dels vostres acusadors
no serà
capaç de resistir-la o de contradir-la.
Sereu
traïts fins i tot pels pares,
pels
germans, parents i amics,
en
mataran alguns de vosaltres,
i sereu
odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.
Però no
es perdrà ni un dels vostres cabells.
Sofrint
amb constància
us
guanyareu per sempre la vostra vida.»
B.
LLENGUATGE.
1. Quan
serà això?...
Tant de
bo que els antics Romans no haguessin dominat mai Palestina i els altres
pobles! Tant de bo que els exercits imperials no haguessin mai destruït
Jerusalem i assassinat molts dels seus habitants! Tant de bo que no haguessin
destruït el seu magnífic Temple!
Però,
donat que dissortadament van passar tots aquests fets, Lluc els fa servir com a
llenguatge profètic, i posa en boca
de Jesús unes paraules que tenen un significat molt més profund: la
proclamació de l’Home com a únic “lloc” (“temple”)
on trobar Déu i venerar-lo. Així, en el missatge de Jesús, el Temple de pedres de Jerusalem ha de ser
substituït per l’únic i autèntic temple
on Déu “resideix”: l’ésser humà.
Però els
oients entenen aquestes “profecies” com el senyal per a la universalització
del regne d’Israel. Molts pensaven que l’obra del Messies havia de ser
precisament aquesta: inaugurar el regne universal d’Israel. Això podia
comportar la destrucció del temple actual, però per substituir-lo amb un
altre de més grandiós i solemne, digne d’un Imperi teocràtic que donaria a Déu
un culte vertader. Entenen la substitució
de temples com una substitució d’imperis.
2. La
reacció de Jesús davant aquesta interpretació és clara: “Estigueu alerta, no us deixeu enganyar”.
L’engany pot venir de tots aquells que,
aprofitant les desgràcies i calamitats que dissortadament acompanyen la vida
humana, es presenten com a enviats de Déu
dient: Sóc jo qui us porta la
salvació. (Cal fixar-se en el joc de paraules.“Jo sóc” és el nom de
Déu, “Jahvé” en arameu).
Les
desgràcies i calamitats no són pas el senyal
de l’arribada del canvi, sinó que manifesten que encara estem en
un món on la voluntat d’imposar-se als altres en nom de Déu genera guerres i
violències que fan patir molts, i sobretot aquells que s’hi oposin. I en
especial patiran aquells que busquin la realització de l’Home com a ésser
lliure i madur. Aquests seran directament perseguits i detinguts, acusats de portar el meu nom (de ser “humanitzadors”).
3. Però
no es perdrà ni un cabell...
Les
paraules de Jesús van dirigides als seus
deixebles, sentint-t’ho tot el poble (Lluc
20,45). Jesús posa de manifest sense reserves el “preu” que hauran de pagar
els constructors d’Humanitat, i
afegeix: “però no es perdrà ni un dels
vostres cabells”. Semblen unes paraules contradictòries amb les anteriors:
“En mataran alguns de vosaltres, i sereu
odiats de tothom pel fet de portar el meu nom”. ¿Com pot ser que algú sigui
perseguit, odiat i mort, i a la vegada que no es perdi ni un dels seus
cabells?!
4. Lluc
pensa en les primeres comunitats
cristianes perseguides, i posa en boca de Jesús unes paraules que
pressuposen la fe en la dimensió resurrecciosa de la mort. Aquestes
paraules serien certament contradictòries si no anessin precedides de la mort
de Jesús juntament amb l’experiència de que aquesta “mort” conté una
nova forma de vida: una vida guanyada per sempre (Vida
eterna).
C.
MISSATGE.
5. El Temple
de pedres té una funció pedagògica que ens ha de portar a
superar-lo, com un mestre busca de fer-se innecessari al seu alumne. Les
“lliçons” dels temples han de portar
a entendre que l’únic veritable temple
on Déu vol ser venerat és l’Home en
cada ésser humà concret.
Estem al
final de l’any litúrgic; queda només la festa
de fi de curs que celebrarem diumenge que ve amb la Solemnitat de Crist Rei; o millor: la Solemnitat de l’Home-Rei o de la Humanitat plenament realitzada. Tot el camí de jesús ens porta a entendre la
pròpia vida com una invitació a participar en l’empresa de Déu: el sorgiment d’una humanitat, construïda
per vincles d’Amor. Si acceptem la invitació, esdevenim co-empresaris amb Déu i els
primers beneficiats d’aquesta Empresa.
D:
RESPOSTA.
6. Cap obrer no participa en una Empresa per
dedicar-se als seus propis projectes sinó per fer una feina, potser molt
personal i especialitzada, dins l’objectiu comú de l’Empresa. Com en una Cooperativa. I qui no ajuda, fa nosa.
Convé
anar fent-nos conscients dels objectius
de la nostra Empresa. Fer servir la
intel·ligència i la generositat perquè la nostra aportació no sigui com donar cops de puny a l’aire. Això
comporta no renunciar a la nostra responsabilitat amb l’excusa de suposades
obediències a suposats salvadors. La
col·laboració activa no s’identifica amb l’obediència cega. La nostra Empresa tira endavant no pas amb líders religiosos sinó amb comunitats vives i adultes. Cada
comunitat és com un assaig de la Comunitat Universal, objectiu final de l’Empresa.
I és sobretot en aquestes comunitats-assaig,
petites i concretes, on podem anar descobrint i perfilant aquest objectiu final, pregustar la seva bondat
i corregir-ne els errors, amb la col·laboració de les altres comunitats i dels
companys escollits per confirmar els seus
germans (Lluc
22,32).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. En el
Cristianisme, els llocs de trobada han esdevingut temples; les taules per a l’àpat de germanor han esdevingut altars; alguns servidors de la comunitat
han esdevingut sacerdots; el missatge
de Jesús ha esdevingut religió;...
¿Quin podria ser, en la vostra comunitat, el primer pas per retornar a
l’Evangeli?
2.
Enteneu la vostra parròquia o comunitat com l’empresa del mossèn de torn, del qual els altres serien simples col·laboradors?
3. Encara
que no aparegui habitualment a les notícies, l’Església porta a terme la seva
missió essencial de fer humanitat.
Com es fa aquesta tasca en la vostra comunitat? Com s’acomoda als canvis
socials? Com hi participeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada