1ª LECTURA. (Isaïes 55,6-9).
Cerqueu el
Senyor, ara que es deixa trobar;
invoqueu-lo,
ara que és a prop.
Que els
injustos abandonin els seus camins,
i els homes
malèfics, els seus propòsits;
que es
converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells;
que tornin
al nostre Déu, tan generós a perdonar.
“Perquè el
meus pensaments no són els vostres,
i els
vostres camins no són els meus”,
diu l’oracle
del Senyor.
“Els meus
camins i els meus pensaments
estan per
damunt dels vostres
tant com la
distància del cel a la terra”.
2ª LECTURA (Filipencs
1,20,24,27).
Germans,
tant si
surto en vida d’aquesta presó,
com si he de
morir,
sé que Crist
serà glorificat en el meu cos.
Perquè per a
mi, viure és Crist,
i morir em
seria un guany.
Però quan
penso que,
mentre
continua la meva vida,
puc fer un
treball profitós,
no sé pas
què escollir.
Em trobo
pres per aquesta alternativa:
d’una banda
el meu desig de morir ja
per estar en
Crist, cosa incomparablement millor;
però d’altra
banda, pensant en vosaltres,
veig més
necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a
vosaltres, us demano solament això:
que porteu
una vida digna de l’evangeli del Crist.
EVANGELI. (Mateu 20,1-16).
En aquell
temps,
Jesús digué
als seus deixebles aquesta paràbola:
“Amb el
Regne del cel passa
com amb un
propietari que sortí de bon matí
a llogar
treballadors per a la seva vinya:
va fer
tractes per un jornal,
i els envià
a la seva tasca.
Sortí altra
vegada a mig matí,
en trobà
d’altres a la plaça sense feina i els digué:
Aneu també
vosaltres a la meva vinya;
us pagaré el
que sigui just.
I ells hi
van anar.
Pels vols de
migdia i a mitja tarda,
tornà a
sortir i va fer el mateix.
Una hora
abans de pondre’s el sol
encara en
trobà d’altres, i els digué:
¿Què feu
aquí tot el dia desvagats?
Ells li
contesten:
És que ningú
no ens ha llogat!
Els diu:
aneu també vosaltres a la meva vinya.
Al
capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat:
Crida els
treballadors i paga’ls el jornal.
Comença pels
que han vingut més tard,
i acaba pels
primers.
Vingueren,
per tant, els qui feia una hora que treballaven,
i cobraren
el jornal sencer.
Quan tocava
als primers, es pensaren que cobrarien més,
però van
cobrar el mateix jornal.
En veure
això rondinaven i deien al propietari:
Aquests
darrers han treballat només una hora
i els pagues
igual que a nosaltres,
que hem
hagut de suportar
tot el pes
de la jornada i la calor.
Ell va
respondre a un d’aquests:
Company,
¿quin mal t’he fet?
¿No havíem
fet tractes per un jornal?
Doncs, pren
el que et toca i ves-te’n.
A aquest
darrer jo li vull donar igual que a tu.
¿Que no puc
fer el que vull a casa meva?
¿Tens enveja
perquè jo sóc generós?
Així els
darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.
LLENGUATGE.
1. Sempre
que hem comentat aquesta paràbola en les homilies dialogades o ens grups
d’estudi de la Bíblia, força dels participants s’han decantat a favor dels
treballadors que es queixen d’aquest propietari, pretesament generós, que
no compleix amb les exigències mínimes de la convivència humana. Perquè, donat
que vol ser generós, ho hauria de ser sobretot amb els que més s’ho mereixen,
que, en aquest cas, són precisament els que han estat treballant tot el dia per
ell.
2. Com a
mínim, ja que “a casa seva pot fer el que
vulgui”, a l’hora de pagar el sou, hauria hagut de començar pels treballadors de primera hora, i, quan
aquests ja fossin fora, pagar el jornal sencer a la resta, si és que volia ser
generós amb ells. Així, la seva “generositat” no hauria fet mal d’ulls als qui més se la mereixien.
Però, començar pels darrers i pagar el mateix a tots, són ganes de provocar
amb l’exhibició d’un greuge comparatiu.
3. Un greuge
comparatiu.
Potser aquí
està la clau per entendre què ens vol dir Jesús amb aquesta paràbola estranya.
Tot el
problema ve de comparar el
treball d’uns amb el treball dels altres.
4. Imaginem
per un moment que els llogats a última hora fossin fills d’alguns dels
treballadors de primera hora. ¿Creieu que els pares s’haurien queixat del propietari?
Evidentment
que no se n’haurien queixat sinó que li estarien agraïts. Segurament tampoc els
altres companys no s’haurien queixat, sinó que més aviat, amb sorna i ironia,
haurien dir als darrers vinguts: “Au,
vinga! A veure si una altra vegada us ho mereixeu això que us donen!
I és que un
pare, quan es tracta del fill, fa servir uns altres criteris. I els companys del pare, també.
5. Aquesta
paràbola la va dir Jesús com a resposta a una pregunta que li havia fet Pere.
Pere (que personifica aquells deixebles que encara no han assumit el missatge
de Jesús) havia dit a Jesús: “Mira:
nosaltres ho hem deixat tot per venir amb tu. Què ens tocarà?”
Jesús,
després de contestar-li que la paga serà generosa, afegeix unes paraules
misterioses, que es repeteixen també al final de la lectura d’avui: “Els darrers passaran a primers, i els
primers, a darrers”.
Posant
aquesta paràbola com a resposta a una pregunta de Pere, Mateu ens indica
que hi havia un problema important en les comunitats (cristianes).
6. Una comunitat
està formada per persones molt diferents. Passa com en una família: entre els
seus membres n’hi ha uns que treballen i d’altres que no; n’hi ha que ajuden i
d’altres que són ajudats; uns que guanyen diners i d’altres que ho fan tot
gratuït; n’hi ha de petits que només juguen, i de vells que sembla que no hi
fan res;... I, en tot cas, els últims (com l'infant acabat de néixer)
són els primers (en les atencions de tots).
El vincle
d’una comunitat no és la justícia sinó la generositat.
7. La justícia
fa comparacions; la generositat,
no.
En les
autèntiques comunitats, el perill més gran és fer comparacions
entre el que “fan”, “aporten” o “gasten” uns i altres.
Els pares
que tenen més d’un fill ho saben perfectament. Quantes discussions familiars a
causa de les comparacions que fan els germans entre ells!
També
l’evangeli de Lluc recull aquest problema quan explica la reacció del fill gran davant el fill petit que torna a casa (Paràbola
del Fill pròdig. Lluc 15,25-32).
8. Treballar a la vinya...
La vinya no era una camp qualsevol. Era el
tros de terra preferit; el més cuidat i mimat. “Anar a treballar a la vinya
d’algú” era com invitar-lo a participar de la vida familiar.
Per això els
profetes a vegades es refereixen al poble
elegit com a la Vinya del Senyor
(per exemple Isaïes 5,7)
MISSATGE.
9. La
paràbola d’avui ens adverteix que per “fer comunitat” cal excloure les comparacions
entre nosaltres. Esdevenir comunitat
és impossible sense una actitud de generositat
inspirada en l’amor.
Fer comunitat és bonic i
gratificant, però demana una generositat creixent. No s’improvisa.
RESPOSTA.
10. No sé si
a la nostra Església aconseguirem superar el clericalisme i viure el missatge de Jesús en forma de comunitats, nascudes d’una actitud de comunió. En
tot cas hem de ser conscients que viure la comunió
demana una autèntica conversió; un
canvi radical en la manera de relacionar-nos amb els altres, sense comparar
els serveis ni passar factura
pels comportaments generosos.
11. És
possible que parròquies, enteses des de fa molts segles com les comunitats
bàsiques, ja no siguin en la nostra societat els principals àmbits de
comunió, sobretot a les ciutats. La comunió
és permanent, però les comunitats
són ocasionals.
12. També és
possible que vagin apareixent noves i molts diverses formes de fer comunitat
no basades en l'estructura territorial clàssica sinó en altres
coses com un espai compartit, un carisma inspirador, una persona aglutinadora,
uns serveis a compartir, un problema a solucionar, una oportunitat, un ideal...
13. En tot
cas sembla convenient que la diversitat de comunitats no neixi de la diversitat
de gustos, sinó de circumstàncies objectives, i sempre com a servei
mutu i a la societat on es viu. Hi ha moltes formes de comunitat. La
comunitat de comunió que ens proposa l'evangeli comporta sempre compartir
algun aspecte de la pròpia vida i obertura a la vida de l'entorn.
A la vinya del Senyor tothom és invitat a
treballar-hi sense que això generi "drets d'uns sobre dels altres".
Si no és així, podria passar que alguns “treballadors” de la Vinya se’n fessin “propietaris”. (És el problema que denuncia la paràbola que segueix, i que llegirem diumenge que ve).
Si no és així, podria passar que alguns “treballadors” de la Vinya se’n fessin “propietaris”. (És el problema que denuncia la paràbola que segueix, i que llegirem diumenge que ve).
PREGUNTES per al diàleg.
1. A la
vostra comunitat, ¿heu aconseguit no fer
comparacions entre les diferents
maneres que cadascú té de “fer comunió”?
2. Sovint
s’ha considerat que el mossèn és l’ànima de la parròquia. D’aquí que, per a
molts, col·laborar a la parròquia vol dir ajudar el mossèn. Que en
penseu d’aquesta situació?
3. En una
societat laica com la nostra, la religió no forma part de l’estructura de la
societat. No obstant, una comunitat
cristiana s’ha d’entendre a si mateixa com un servei a la societat
de què forma part. ¿Com hauria de ser el servei
de les comunitats cristianes a una societat
no-confessional?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada