Santa Creu

EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU (14 de setembre)

>> Entre amb Fid'ho. Santa Creu

Nota.

L'evangeli d'avui es llegeix també el 4rt. diumenge de quaresma de l'any B. Aquí bàsicament hi copio els Apunts d'homilia fets en aquella ocasió.

1ª Lectura. Nombres (21,4b-9).

En aquells dies, tot fent camí, el poble acabà la paciència i malparlava contra Déu i contra Moisès. Deia: «Per què ens vau fer sortir d’Egipte, si hem de morir en aquest desert? No hi ha pa ni aigua, i ja estem fastiguejats d’aquest menjar tan miserable.» Llavors el Senyor envià serps verinoses que els picaven, i molta gent moria. El poble anà a trobar Moisès i li digué: «Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega el Senyor que ens tregui aquestes serps.»
Moisès pregà pel poble, i el Senyor li digué: «Forja una imatge d’aquestes serps i posa-la en forma d’estendard. Els qui hauran estat picats, si la miren, salvaran la vida.» Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d’estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.

2ª Lectura. Filipencs (2,6-11).

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

EVANGELI. (Joan 3, 14-21).

NOTA.

La litúrgia ens proposa un fragment de la 2ª part del diàleg de Nicodem amb Jesús. Per poder entendre aquesta 2ª part és molt convenient llegir tot el diàleg. Per això l'escric aquí, posant en vermell les parts no recollides en el Missal.

Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem.

Era un dirigent dels jueus.

Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:

-Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu,

perquè ningú no podria fer

aquests senyals prodigiosos que tu fas

si Déu no estigués amb ell.

Jesús li respongué:

-T'ho ben asseguro:

ningú no pot veure el Regne de Déu

si no neix de dalt.

Li diu Nicodem:

-Com pot néixer un home que ja és vell?

És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare

i tornar a néixer?

Jesús respongué:

-T'ho ben asseguro:

ningú no pot entrar al Regne de Déu

si no neix de l'aigua i de l'Esperit.

De la carn en neix carn,

de l'Esperit en neix Esperit.

No t'estranyis que t'hagi dit:

"Cal que nasqueu de dalt."

El vent bufa allà on vol;

en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va.

Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.

Nicodem li replicà:

-Com pot ser tot això?

Jesús li respongué:

-I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?

Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem

i donem testimoni d'allò que hem vist,

però vosaltres no admeteu el nostre testimoni.

Si no em creieu

quan us parlo de les coses terrenals,

com podreu creure’m

quan us parli de les celestials?

Ningú no ha pujat mai al cel,

fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home.

«Com Moisès, en el desert, enlairà la serp,

també el Fill de l’home ha de ser enlairat,

perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.

Déu estima tant el món,

que ha donat el seu Fill únic,

perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,

sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món

no perquè el condemnés,

sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell,

no seran condemnats.

Els qui no creuen, ja han estat condemnats,

per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Déu els ha condemnat perquè,

quan la llum ha vingut al món,

s’han estimat més la foscor que la llum.

És que no es comportaven com cal.

Tothom qui obra malament

té odi a la llum i es vol quedar en la foscor,

perquè la llum descobriria com són les seves obres.

Però els qui viuen d’acord amb la veritat,

sí que busquen la plena llum,

i que tothom vegi què fan,

ja que ho fan segons Déu».

B. LLENGUATGE.

1. Un xic abans de les paraules llegides, l'Evangeli de Joan (Joan 2:23) havia dit que “molts, veient els miracles que Jesús feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots”.

2. Avui veiem un cas concret, i ben significatiu, de persones importants, representades per Nicodem (“Nicodem” = vencedor del poble), que han copsat el significat messiànic de les obres de Jesús, però que ho entenen malament. En el diàleg que comença Nicodem, Jesús el talla de seguida per dir-li: T'ho ben asseguro: ningú no pot “veure” el Regne de Déu si no “neix de dalt”.

Segons els experts, el text original grec juga amb el doble significat de la paraula ανωθεν (anothen), que es pot traduir per “de dalt” o per “de nou”. Nicodem pregunta a Jesús com es pot néixer de nou. ¿És que podem repetir el naixement tornant a entrar al si de la mare?

La proposta absurda de Nicodem és una estratègia literària per posar en boca de Jesús l’explicació correcta del seu messianisme. “Néixer de nou” és “néixer de dalt”, i significa “néixer de l’Aigua i de l’Esperit”. No es tracta de repetir el naixement sinó d’un segon naixement que completa el primer.

El primer naixement és “en la carn”. Aquest naixement ens fa capaços de resposta; o millor: ens fa capaços de veure que som estimats, i capaços de respondre a aquest amor acollint-lo i deixant-nos transformar per ell. Però, ser capaços de respondre no vol pas dir respondre-hi realment. Només si exercim aquesta capacitat "naixem de nou", naixem “de dalt”, “de l’Aigua i de l’Esperit”. Aquí “aigua” vol dir allò que fa visible l’Esperit. Vol ser una al·lusió directa al Baptisme, pel qual una persona és acollida en la Comunitat Cristiana (Comunitat de l’Esperit).

El Baptisme simbolitza la continuació en nosaltres de la mort-resurrecció de Jesús. El batejat és submergit (mort) en l’aigua per sortir-ne nou (ressuscitat).

3. L’evangelista posa en boca de Jesús una referència bíblica ben coneguda per explicar què vol dir “néixer de dalt”: “Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna”.

4. És ben estrany el relat del Llibre dels nombres (el quart dels cinc llibres que formen la “Llei” dels Jueus). Diu així:” (Al desert) el poble parlava contra Déu i contra Moisès... Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. El poble anà a trobar Moisès per dir-li: −Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps. Moisès va intercedir a favor del poble, i el Senyor li respongué: −Fes-te una imatge d'aquestes serps i posa-la dalt d'un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida (Nombres 21,6s).

5. Resulta curiós i sorprenent que els Israelites, per deslliurar-se de la mort causada per les serps, hagin de confiar precisament en la reproducció d’una serp que Moisès enlaira perquè tothom la pugui veure. Però així quedava clar que els qui morien no era per culpa de les serps sinó a causa de la seva infidelitat a Déu. Mirar la serp enlairada significava “tornar a Déu”, font de la vida dels Israelites com a Poble Elegit.

6. Jesús també ha de ser enlairat. Sense adonar-se del que realment feien, els que van crucificar Jesús el van enlairar; és a dir: el van situar en l’àmbit de Déu. Jesús, enlairat, fa visible per a tothom allò que Déu és. “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”.

Aquí hi ha un canvi radical en la manera d’entendre Déu i la seva relació amb els homes. Déu no es mostra jutge. Déu és Amor. Déu és Vida que es dóna. Perquè és vida que es dóna podem parlar d’un Fill ─vida rebuda─ igual al Pare. I també la vida-rebuda del Fill és vida que es dóna.

7. El Fill s’ha fet Home, i ho podem veure en Jesús de Natzaret. Enlairat a la creu, Jesús ens fa visible “la vida que es dóna”. Mirar-lo i acollir aquesta vida és “néixer de dalt” o “néixer de l’Esperit” o “néixer de l’aigua i de l’Esperit”. Per això Joan descriurà la mort de Jesús dient: “Inclinant el cap, va lliurà l’Esperit”. I també: “Un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua” (Joan 19,30. 34)

Com ja s’havia dit en el Pròleg de l’Evangeli de Joan: “A tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Joan 1,12). I també: “De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia” (Joan 1,14).

8. A la Creu, enlairat, Jesús queda “exhibit” com a Fill de Déu i com a Home-mostra, perquè tothom pugui acollir la vida que se’n desprèn i néixer de dalt (de Déu). És la llum que brilla en la foscor.

No obstant, no tothom està disposat a mirar el Crucificat. Quan les pròpies obres són dolentes, es té por a la Llum i es prefereix la Foscor.

9. Déu ha donat el seu Fill únic...

“Donar el propi fill” no vol pas dir desfer-se d’ell o abandonar-lo. Al contrari: per a la “vida-que-es-dóna”, el “fill-donat” expressa la plenitud de la paternitat i la plenitud de la filiació. El “Fill-donat-als-homes” és l’oferta amorosa de Déu a participar de la seva Vida. “A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi” (Joan 6,57). I també: “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres” (17,20).

10. A vegades pot escandalitzar-nos que Déu hagi permès que el seu Fill fos tan maltractat. ¿Per què Déu-Pare va permetre els horrors de la Passió? I també, ¿per què el Déu-Bo permet els grans sofriments de tants dels seus fills estimats?

Aquestes preguntes no es poden respondre adequadament perquè, en realitat, no estan ben formulades. Venen del fet que imaginem Déu obrant a la nostra manera. Jesús ho va dir clarament a Pere quan aquest volia apartar-lo de la Passió: “Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes” (Marc 8,33).

Nosaltres veiem les coses des d’una vida tinguda, afirmada, defensada, posseïda. Déu les veu des d’una vida-que-es-dóna, compartida, radiant, amorosa.

És normal que nosaltres vegem les coses “com els homes”. No obstant, i aquesta és la gran notícia, Déu ens invita a veure-les “com Déu”, i a obrar com Ell obra. Som invitats a néixer de dalt i així gaudir de la seva mateixa Vida.

C. MISSATGE.

11. En una reunió de diàleg, algú va dir: “si els mossens expliquéssiu millor l’evangeli, molta més gent hi creuria”.

És possible. Però no descuidem una cosa: Jesús explicava bé el seu missatge, i, no obstant, molt aviat el van condemnar a mort per blasfem, i el van matar.

Una bona explicació ajuda a “conèixer” l’Evangeli; però per acollir-lo cal “néixer de dalt”. És a dir: cal “mirar el Crucificat”. I és bo d’adonar-se que, fins i tot sense saber-ho explícitament, han sigut i són moltíssims els qui “miren el crucificat” en el reflex tràgic de milers i milers de crucificats d’arreu del món.

En l’evangeli de Lluc, el vell Simeó diu a Maria: “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda” Lluc 2,34).

El Crucificat és senyera: o se’l combat clavant-lo a la Creu, o se'l mira com a font de Vida.

12. Dit amb llenguatge d’avui: Tot ésser humà ha de prendre partit davant aquest dilema:

• o mirar l’Home, sovint crucificat, marginat, menyspreat... i dedicar-li la pròpia vida,
• o mirar-se a si mateix, i això el portarà indefectiblement a utilitzar (crucificar) els altres en la pretensió de construir el seu propi JO.

Aquesta segona opció és possible, i no depèn de si es “coneix” més o menys bé l’evangeli sinó de si tenim o no un “cor dur”.

D: RESPOSTA.

13. La resposta pot ser a dos nivells:

a) A nivell institucional.

Seria bo veure fins a quin punt l’Església-institució (o qualsevol altra Religió institucional) reprodueix la situació de la Religió oficial del temps de Jesús. Nicodem representa la Religió, però des d’una posició de Poder, i intenta “incorporar-hi” l’arribada del Messies anunciada pels profetes. Però Jesús li diu que no és aquest el camí. La Religió pot ser bona, molt bona; però no és definitiva. La Religió, inicialment, forma part de la “vida-segons-la-carn”. Però resulta que l’amor extrem de Déu ens invita a la “vida-segons-l’Esperit”. És per això que la “vida-segons-la-carn” es queda curta. És valida només com a trampolí per arribar a “néixer de dalt”.

En la mesura que l’Església (o qualsevol altra Religió) hagi incorporat estructures de Domini, cal que sigui superada.

b) A nivell personal.

“Superar l’Església” (o qualsevol altra Religió) no vol pas dir necessàriament abandonar-la, sinó viure-la tenint l’home real com a referència.

Déu convida tothom a acceptar i gaudir de la filiació.

Les Religions tradicionals tenen en si mateixes suficient saviesa i ductilitat com per poder oferir llenguatge i “espai” per a aquesta filiació. Potser sigui possible, en casos especials, viure aquesta filiació al marge de tota forma religiosa; però això comporta desaprofitar uns bons recursos que la majoria tenim a l’abast.

Les Religions són l’Herència que ens han deixat els qui ens han precedit. És una herència que nosaltres hem de gestionar segons la realitat que vivim. En situacions normals, el fill que s’emancipa no deixa pas de ser “fill” ni trenca la relació amb els pares. Al contrari: l’emancipació es converteix en una manera madura de viure la filiació.

14. En l’àmbit de les Religions, potser ens passa com a molts països empobrits: a la pobresa material s’hi adjunta la pobresa de persones, conseqüència de l’emigració de molts ciutadans que podrien produir riquesa per al propi país si no haguessin marxat.

La renovació que permanentment necessiten les Religions és més difícil si les persones que en veuen la necessitat “emigren” com a signe de protesta. Aquí seria oportú llegir i meditar aquell famós i profund poema de Salvador Espriu Assaig de càntic en el temple.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Aquí som, la majoria de nosaltres, fills de l’Església. Però, som fills encara petits o ja emancipats?

2. Físicament la crucifixió enlairava el crucificat. ¿Però, els Evangelis es refereixen només a Jesús, o també a totes les víctimes dels Poders Humans? En aquest cas, què vol dir, en la pràctica, “mirar el crucificat”?