Diumenge 21. Any C

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Isaïes 66,18–21).

Això diu el Senyor:

«Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments.

Jo mateix vindré a reunir la gent

de totes les nacions i de totes les llengües.

Tots vindran aquí i veuran la meva glòria,

i faré un prodigi enmig d’ells.

Després enviaré alguns dels supervivents a les altres nacions,

a Tarsís, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a Javan,

a les illes llunyanes,

que mai no havien sentit parlar de mi

ni havien vist mai la meva glòria,

i anunciaran la meva glòria entre les nacions.

I de totes les nacions portaran els vostres germans

com una ofrena al Senyor.

Els portaran a cavall,

en carruatges, en lliteres, muntats en mules o en dromedaris,

fins a la muntanya santa de Jerusalem, diu el Senyor.

Els presentaran tal com els israelites presenten en vasos purs

la seva ofrena en el temple del Senyor,

i jo fins en prendré alguns d’entre ells

per fer-ne sacerdots o levites.»

2ª LECTURA (Hebreus 12,5-7.11-13).

Germans,

heu oblidat les paraules encoratjadores

que l’Escriptura us adreça com a fills:

«Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor,

no et cansis quan ell et reprèn,

perquè el Senyor repta aquells que estima,

fa sofrir els fills que ell prefereix.»

És per a la nostra correcció, que sofrim:

Déu us tracta com a fills.

Perquè, quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi?

La correcció, de moment,

no sembla que porti alegria, sinó tristesa,

però més tard,

els qui han passat per aquest entrenament

en cullen en pau el fruit d’una vida honrada.

Per això

enfortiu les mans que es deixen anar

i els genolls que es dobleguen,

aplaneu el camí per on passa el vostre peu,

perquè el qui va coix no es faci més mal,

sinó que es posi bé.

EVANGELI. (Lluc 13,22-30).

En aquell temps,

Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem,

passava per viles i pobles i ensenyava.

Algú li preguntà:

«Senyor, són pocs els qui se salven?»

Ell contestà:

«Correu,

mireu d’entrar per la porta estreta,

perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi

i no podran.
Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta,

de fora estant començareu a trucar i direu:

“Senyor obriu-nos.”

Ell us respondrà: “No sé d’on sou.”

Llavors començareu a dir-li:

“Menjàvem i bevíem amb vós

i ensenyàveu pels nostres carrers.”

Ell us respondrà: “No sé d’on sou.

Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal.”

»Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents

quan veureu Abraham, Isahac i Jacob

amb tots els profetes en el regne de Déu,

mentre que a vosaltres us hauran tret fora.

I vindrà gent d’orient i d’occident,

del nord i del sud

i s’asseuran a taula en el regne de Déu.

Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers,

i són primers els qui llavors seran darrers.»

B. LLENGUATGE.

1. Són pocs els qui se salven?

Jesús no respon directament aquesta pregunta que li fa algú de la multitud. De fet és una mala pregunta perquè qualsevol resposta directa que Jesús donés, podria ser mal entesa.

Si Jesús respongués que els salvats són pocs, això seria entès per molts jueus i per molta gent de les comunitats cristianes com si només se salvessin els qui pertanyen al grup dels elegits, s’entengui d’Israel o de l’Església. I Jesús no vol dir això.

Si, per contra, Jesús respongués que són molts els qui se salven, això podria ser entès com si, de fet, se salvés tothom, i que, per tant, no caldria esforçar-se per entrar al Regne. I tampoc és això el que vol dir Jesús.

2. La porta d’entrada és estreta...

Per salvar-se (entrar al Regne) cal passar per la porta. Però, compte!, es tracta d’una porta estreta; tan estreta que molts comprovaran que són massa grossos per passar-hi. Si hi volen passar, abans hauran de fer exercicis per aprimar-se.

No solament la porta és estreta sinó que, a més, pot estar tancada!

3. Podem tenir la impressió que, amb tot això del Regne, Déu ens ho ha posat molt complicat. ¿Per què no podria haver-hi una porta ben ampla i sempre oberta? Si Déu és Pare i ens prepara el Regne perquè ens estima, no ens ho podia fer una mica més senzill?!

4. Un amic meu té un gos. Un dia, tot contemplant-lo, em comentava com n’és de senzilla, lliure i plena la vida del seu gos: quan vol menjar, menja; quan vol córrer, corre; quan vol rebolcar-se per terra, s’hi rebolca sense problemes per si s’embruta o es despentina; si vol dormir, dorm... I afegia: si que ens l’hem complicada la vida, nosaltres els humans!

Tornant a les paraules de Jesús, penso: quan ens adverteix que la porta és estreta, ¿no voldrà indicar-nos que no cal complicar-se tant la vida? Riqueses, prestigi, seguretats, domini, imatge, afanys... Tot per poder ser una mica més importants (“grossos”) davant els altres. Carregats amb tot això, no es pot passar per la porta! Tot això és allò mateix que ens impedeix viure en plenitud la relació amb els altres!

No és que Déu ens compliqui la vida, sinó que ens adverteix que no ens l’hem de complicar nosaltres mateixos.

No es tracta de viure com els gossos, però potser alguna cosa podríem aprendre de la vida dels animals.

5. Sobre la porta tancada, resulta més difícil d’entendre-ho; sobretot si tenim en compte aquella paràbola sobre la pregària insistent. Allà se’ns diu: “Truqueu i Déu us obrirà”. I també: A qui truca, li obren”. (Lluc 11,9). Per què, en canvi, aquí l’amo respon “no sé d’on sou”, i que no cal insistir trucant perquè la porta ja està tancada? Qui és aquest amo?

6. La negativa de l’amo a obrir la porta ens ve explicada per la classe de gent que hi truca. “Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.

Ara comencem a entendre què passa. Ja quan parlava de la pregària, Jesús ens advertia: “Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa” (Lluc 12,39). El relat d’avui no ens diu que l’amo tanca la porta per anar-se’n a dormir, sinó que s’aixeca a tancar la porta; i la tanca a uns individus que voldrien entrar-hi per fer mal. És cert que ells es consideren companys de l’amo. “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers”. És que no han entès qui és realment l’amo, i els sorprèn que l’amo els respongui que no els coneix; és a dir: que no són dels seus.

7. L’amo aquí, igualment que en relat de la pregària (Lluc 12,37), és l’home; i només pertanyen realment a l’Home (és a dir: poden “entrar a la casa”) els qui s’humanitzen fent humanitat.

L’home és el criteri del bé i del mal. Fer humanitat és bo; i acabarà amb èxit perquè respon al projecte-home de Déu. Desfer humanitat és dolent; i acabarà en fracàs perquè s’estellarà contra el projecte-home de Déu. “Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.

8. Desfem humanitat quan intentem fer-nos més grossos que els altres. Per ajudar-nos a evitar aquest mal se’ns adverteix del perill de no poder passar per la porta estreta.

De mil maneres Jesús, en els evangelis, ens va advertint que al Regne no s’hi pot entrar amb sentiments de superioritat sinó de germanor; que cal substituir els comportaments de domini pels de servei amorós; que s’ha de renunciar al plaer de ser el més important per la joia de la comunió fraternal.

C. MISSATGE.

9. L’home marca la mesura de la porta (Joan 10,7).

Porta estreta perquè no hi puguem passar quan ens hem fet més grossos que els altres.

Porta tancada per impedir l’entrada de qui vulgui entrar-hi per robar i fer destrossa; o sigui: deshumanitzar (Joan 10,1).

Porta oberta de bat a bat per a tothom qui sigui autènticament humà. “Vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud i s’asseuran a taula en el regne de Déu”.

El projecte-home funciona!

D: RESPOSTA.

10. El projecte-home funciona, i cadascú, individualment i en comunitat, s’hi pot adherir, sabent que “qui amb mi no recull, escampa” (Lluc 11,23). Ens fem humans fent humanitat.

Són moltes les maneres de fer humanitat; i en cada situació concreta podrem descobrir, si estem atents, com fer-ho. “Qui cerca, troba”.

També es pot desfer humanitat de moltes maneres. Algunes són clares i detectables per poder-les corregir. Però també n’hi ha que queden amagades als nostres ulls perquè encara som massa cecs, i cal reflexió i diàleg per detectar-les i evitar-les.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Alguna vegada s’havia dit que “fora de l’Església no hi ha salvació”. Què en penseu, sobretot després de llegir l’evangeli d’avui? Què voldria dir, en aquest cas, la paraula església?

2. Sentir-vos membres de la Comunitat cristiana, us complica la vida o us la simplifica? Us fa més lliures en les relacions amb els altres, o és un obstacle?