Diumenge vinent, festa del Corpus Christi. C

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

Desert.      Despoblat.      Menjar...Beguda.      Multitud.

Nombres (2, 4, 5, 12, 40, 50, ... ).      Pa.      Regne de Déu.

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Desert.   Nombres. 

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral →  Corpus.

 

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu → Llegir la Bíblia. → Llibre → Capítol.   (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Gènesi 14,18-20).

En aquells dies,

Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi.

Com que era sacerdot del Déu Altíssim,

beneí Abram amb aquestes paraules:

«Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,

beneeixi Abram.

Beneït sigui el Déu Altíssim,

que ha posat a les teves mans els teus adversaris.»

I Abram li donà el delme de tot el botí.

 

2ª LECTURA (1Corintis 11,23-26).

Germans,

aquesta tradició que jo he rebut

i que us he transmès a vosaltres

ve del Senyor;

Jesús, el Senyor,

la nit que havia de ser entregat

prengué el pa,

i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué:

«Això és el meu cos, ofert per vosaltres.

Feu això per celebrar el meu memorial.»

Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué:

«Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang.

Cada vegada que en beureu,

feu-ho per celebrar el meu memorial.»

Així, doncs,

cada vegada que mengeu aquest pa

i beveu aquest calze

anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

 

EVANGELI. (Lluc 9,11b-17).

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent

i curava els qui en tenien necessitat.

Veient que començava a fer-se tard,

els dotze anaren a dir-li:

«Acomiadeu la gent.

Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant,

i puguin trobar-hi queviures;

aquí és un lloc despoblat.»

Jesús els digué:

«Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»

Ells respongueren:

«Només tenim cinc pans i dos peixos.

¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar

per tota aquesta gentada?»

Tots plegats eren uns cinc mil homes.

Ell digué als deixebles:

«Feu-los seure en grups de cinquanta.»

Els deixebles ho feren i tothom s’assegué.

Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel,

els beneí,

els partí

i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent.

Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze coves de les sobres.

 

B. LLENGUATGE.

 

Nota.

Sobre la FESTA del Corpus → apunts a l’any a.

 

 

Sobre el TEXT llegit.

 

1. Lluc posa el relat que hem llegit dintre un marc més ampli que es pot resumir així: Jesús ha enviat els Dotze a predicar el Regne i a guarir. Com a resultat d’aquesta predicació, neix entre la gent la pregunta de qui és aquest Jesús de qui parlen els Dotze. Fins i tot s’ho pregunta Herodes (Lluc 9,7). El mateix Jesús acaba preguntant als deixebles: “Qui diuen la gent que sóc jo?” i “I vosaltres, qui dieu que sóc” (Lluc 9,18).

Quan els Apòstols estan de tornada, Jesús intenta parlar a soles amb ells, però no pot perquè s’hi han aplegat les multituds que els Apòstols havien entusiasmat. Jesús les atén parlant-los del Regne i curant els qui en tenien necessitat. La gent l’escolta.

 

2. Però la gent és molta gent, i els Dotze s’adonen que es fa tard i estan en un lloc despoblat. Tenen, doncs, un problema: han despertat l’entusiasme de la multitud, però ara no saben què fer amb ella. Ho fan notar a Jesús.

La resposta de Jesús és del tot desconcertant: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Els deixebles expressen la seva total incapacitat: només tenen 5 pans i 2 peixos, per a 5000 homes! Jesús els invita a entendre la situació no com una qüestió de números sinó d’actitud. I diu als deixebles que “organitzin” l’àpat... I van sobrar-ne 12 coves!

Què ha passat? Un miracle? O potser la multitud va perdre la gana? Diu el relat que tothom en menjà tant com volgué.

 

3. ...tant com volgué”.

Potser aquí està l’explicació del que va passar.

Una vegada, en motiu d’una nevada, els mitjans de comunicació van parlar d’un possible problema de transport d’aliments. El resultat va ser que els supermercats, signe màxim de la nostra societat de l’opulència, van quedar buits. Buits, no pas per carència d’aliments sinó perquè molta gent va dedicar-se a acaparar tot el que podia.

 

4. En el relat que hem llegit són “significatius” els números. Destaca el número “5”:   5 pans; 50 persones en cada grup de comensals; 5000 homes en total. En la Bíblia, el “5” és el número de l’Esperit. Recordem la “Pentecosta”, que significa literalment “50” (cinquantena).

 

La presència repetida del “5” en aquest relat significa que es refereix a una multitud que ha escoltat el missatge de Jesús i l’ha cregut. És una “multitud” que ha esdevingut “comunitat”. Ara són “comunitat de l’Esperit”. Per això es diu que són “5000”. I es reuneixen en comunitats segons l’Esperit. Per això es diu que són grups de “50”. També s’insisteix en que mengen asseguts (reclinats), que era la posició que, en els àpats, prenien els homes adults i lliures. Com a comunitat de l’Esperit no es mouen per l’afany d’acaparar. Al contrari: han posat en comú tot el que tenien. (5 pans i 2 peixos. 5+2 = 7.  El 7 significa totalitat).

 

Van menjar tant com en volien i en va sobrar per als altres: 12 coves. “12” és la xifra d’Israel. No es tracta de cap miracle obrat per la divinitat de Jesús, sinó que és el fruit del compartir.  Han compartit els “aliments”, que, en la comunitat, sempre són rebuts per ser compartits, com explícitament manifesta el gest de Jesús: alçà els ulls al cel, els beneí, els partí...

 

5. Aquest relat és una escenificació avançada d’allò que és i representa la trobada setmanal de la Comunitat (Missa). S’hi posa en comú tot el que es té. Això vol dir que s’hi posa en comú fins i tot la pròpia vida, com farà explícitament Jesús en l’Últim Sopar (Lluc 22,19). Maria ja havia prefigurat tot això quan, segons el relat de Lluc, va posar el seu fill acabat de néixer en una menjadora (Lluc 2,7).

 

Potser no és gaire correcte parlar de “multiplicació” dels pans i dels peixos. Jesús no multiplica res, sinó que invita a compartir.

Quan entenem la pròpia vida no tant com un conjunt de necessitats sinó com un do a compartir, els 5 pans i 2 peixos són més que suficients perquè tothom quedi satisfet.

  

C. MISSATGE.

7. El relat que hem llegit està emmarcat per una pregunta que hi ha abans i després: Qui és, Jesús? (Joan 9,36  i  10,24). En realitat aquesta pregunta porta a una altra: Qui és l’Home? O també: Què és la vida humana?

I la resposta que se’ns dóna és clara: La vida no és tant una necessitat a satisfer com un do a compartir. Així, l’ésser humà deixa de ser un simple “sac de necessitats” i esdevé un “comensal” en la gran festa de la vida compartida. L’àpat és signe de Vida i de Festa.

 

D: RESPOSTA.

8. Estem en plena crisi. (Això va ser escrit el 2010...). Es tracta d’una crisi ben estranya; també és ben vergonyosa. No està produïda per escassetat d’aliments (i d’altres béns necessaris) sinó per “escassetat” de diners. Primer hem sotmès els aliments al diner; després hem liquat el diner perquè corri. Però en la “ruta del diner” han aparegut els acaparadors, i ara a molts els falta “líquid”, com en un cos amb hemorràgies, que deixa sense sang òrgans vitals.

De fet, sobren aliments, però molts no els poden adquirir per falta de diners. També sobren diners, però per a molts han “desaparegut” en les hemorràgies provocades per uns pocs en benefici propi. Realment vergonyós! I també inhumà.

 

9. La crisi empobrirà a molts, i enriquirà moltíssim a uns pocs. És la “llei del Sistema”; un sistema que, primer, s’ha fet “indispensable per a tothom”, amb la connivència de la majoria.

Podem alliberar-nos del Sistema? O potser és que ha arribat l’hora dels marginats? Ara resulten més clares aquelles famoses paraules de Jesús: Benaurats els pobres. No pas perquè són pobres sinó perquè estan fora del Sistema.

 

10. Per superar la crisi no necessitem màsters en Economia sinó màsters en Humanitat. I això ho podem ser una mica tots en la mesura que decidim anar-nos alliberant del Sistema per fidelitat als Humans. Després, que vinguin nous economistes que vulguin i sàpiguen dissenyar una Economia HUMANA: l’Economia del compartir.

Entretant, qui pugui ajudar que ajudi, conscients de que hi ha infinites maneres de fer-ho (a pesar del Sistema!).

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. El nostre sistema econòmic es fonamenta en el consum. Per això necessita crear constantment noves necessitats. Heu pensat mai quantes de les nostres “necessitats” podrien ser innecessàries?

 

2. La festa de Corpus, que litúrgicament és una repetició del Dijous Sant, ha passat a ser el “Dia de Càritas”. Càritas, sense abandonar la beneficència puntual, va entrant cada vegada més en la denúncia del Sistema. Què en penseu? Trobaríeu noves maneres de col·laborar-hi? Us hi apunteu?

 

3. Alguns, per superar la crisi, prediquen que es faci més consum. Què en penseu, des del punt de vista econòmic i des del punt de vista humanitari?

 

Diumenge vinent, festa de la Santíssima Trinitat. C.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

 
Defensor.     Deixebles (de Jesús).     Esperit (Sant).      Trinitat.      Veritat.

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Esperit.

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral → SS. Trinitat.

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu → Llegir la Bíblia. → Llibre → Capítol.   (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Proverbis 8,22-31).

 

Això diu la Saviesa de Déu:

«De molt abans de començar les seves obres

el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet.

 

He estat configurada des de sempre,

des del començament,

abans que la terra existís.

 

No hi havia encara els oceans,

no existien les fonts d’on brollen les aigües,

i jo havia nascut.

 

He nascut abans que les muntanyes,

abans que fossin plantades les altures;

encara no havia fet la terra ni els llacs,

ni la massa terrosa dels continents;

 

quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era;

quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans,

quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols,

quan contenia les fonts de l’oceà,

quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres,

quan construïa els fonaments de la terra,

jo era al seu costat com un deixeble preferit,

feia les seves delícies cada dia,

jugava contínuament a la seva presència,

jugava per tota la terra,

i compartia amb els homes les meves delícies.»

 

 

2ª LECTURA (Romans 5,1-5).

Germans,

ara que ja som justos,

com a creients que som,

estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor.

És per ell que la fe ens ha donat entrada

en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,

i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu.

Encara més:

fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció,

perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment,

la constància obté l’aprovació de Déu,

l’aprovació de Déu dóna esperança,

i l’esperança no pot defraudar ningú,

després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant,

ha vessat en els nostres cors el seu amor.

 

EVANGELI. (Joan 16,12-15).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Encara tinc moltes coses per dir-vos,

però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.

Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat,

us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera,

perquè ell no parlarà pel seu compte:

dirà tot el que sentirà dir

i us anunciarà l’esdevenidor.

Ell em donarà glòria,

perquè tot allò que anunciarà

ho haurà rebut d’allò que és meu.

Tot el que és del Pare és meu;

per això dic que tot allò que us anunciarà,

ho rep d’allò que és meu.»

 

B. LLENGUATGE.

NOTA.

Sobre la festa fe la SS. Trinitat, podeu trobar altres apunts a  l’Any A  i  a  l’Any B.

1.  “...una càrrega massa pesada...”

¿Aquesta carrega és “massa pesada” en si mateixa, o és degut a la situació en què es troben els deixebles?
De fet es diu explícitament que això que ara seria una carrega massa pesada, serà perfectament suportable, i amb goig, després que hagin rebut l’Esperit Sant. Per tant, és la situació actual dels deixebles allò que els fa incapaços de suportar el missatge complet de Jesús. Quan vingui l’Esperit Sant, no els dirà res de nou ja que no parlarà pel seu compte; però els ajudarà a canviar la seva situació.

 

2. El canvi de situació consisteix en passar d’una vida per mantenir a una vida per donar.

La nostra primera experiència de la vida és sentir-la com una realitat fràgil i insegura. Una vida inicial fàcilment pot morir o ser engolida per una altra vida més poderosa. En aquesta situació, viure significa voler  tenir i mantenir la pròpia vida.

Mentre estem en aquesta situació, el missatge complet de Jesús és incomprensible i insuportable. S’expressa amb frases com “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24). Una sentència així resulta totalment contradictòria, vista des de la nostra primera situació. Com podem salvar la nostra vida perdent-la?! Des d’aquesta situació, una vida donada és vista com una vida perduda.

 

3. Però després que els deixebles hagin anat descobrint el caràcter resurreccional de la mort de Jesús, el seu missatge i les seves paraules “desperten” en ells la certesa que l’autèntica vida no té forma vida per mantenir sinó de vida per donar.
És aleshores quan l’absència física de Jesús deixa pas a la seva presència espiritual (en forma de esperit o energia). És aleshores quan descobrim que en la mort-resurrecciosa de Jesús se’ns fa visible la Vida del Pare.
Els Humans som invitats a entrar en aquest corrent vital que s’inicia en la Vida que es dóna (Pare), passa per la Vida rebuda que eixampla la donació (Fill), i en nosaltres pren forma de “força” que ens transforma en amants (Esperit).

 

4. La mateixa Bíblia ens proposa una comparació per ajudar-nos a entendre això: “Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis” (Isaïes 55,10). En aquest text, el cel representa el Pare; la terra amarada i fecundada representa el Fill; i la humitat que en els camps genera boscos i conreus, és l’Esperit Sant, amor escampat i compartit.

 

5. “Déu no l’ha vist mai ningú”. Ben cert. Però la multitud innumerable de persones que viuen donant la vida arreu de la Terra són un testimoni solemne i gratificant de com el do de l’Esperit ha estat “sembrat” en els nostres cors.

 

C. MISSATGE. 

6. Som invitats a passar de la vida que es manté a la vida que es dóna. En la mesura que aquest pas es vagi fent realitat, ens acostarem a la veritat sencera i s’anirà aclarint l’horitzó de la nostra vida. “Us anunciarà l’esdevenidor”.

 

D: RESPOSTA.

7. La “resposta” que se’ns demana és a acceptar la invitació que ens ve de Déu i deixar que il·lumini la nostra existència en el marc il·luminat de tota la Humanitat.

En aquest temps de crisi, fer el pas d’una vida per mantenir a una vida per donar genera una pau profunda. És cert: no és la pau que la societat busca espontàniament; però això no vol dir que no sigui la que necessitem. Per això, si la trobem, no seria just guardar-la només per a nosaltres.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 1. La crisi actual ve de la por a no poder mantenir el nostre nivell de vida. Rebaixar aquest nivell, ens ajudaria a compartir?

 

2. En el camí que va des de la vida per mantenir fins a la vida per donar, en quina situació ens trobem? Hem començat ja el camí? Ens fa por avançar-hi? Es pot mantenir, la vida, si no la donem?

 

3. Si fem vacances, les programem més per mantenir la vida o per compartir-la?

 

Diumenge vinent, PENTECOSTA. Any C.

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

 

Defensor (Paràclit).      Esperit (Sant).       Pentecosta.      Tots (Tots i totes).   Veritat.

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Esperit.  Pentecosta.

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral →  Pentecosta.

 

                      i Entrevistes amb Fidho. → Pentecosta.

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu → Llegir la Bíblia. → Llibre → Capítol.   (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Actes 2,1-11). (Anys A,B,C)

 

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta

es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte,

se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so,

la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si deien:

«No són galileus, tots aquests que parlen?

Doncs, com és que cadascun de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia,

al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte

i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma,

hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

 

2ª LECTURA (1Corintis 12,3b-7,12-13).

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor

si no és per un do de l’Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos,

però l’Esperit que els distribueix és un de sol.

Són diversos els serveis

però és un de sol el Senyor a qui servim.

Són diversos els miracles,

però tots són obra d’un sol Déu

que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.

Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú

són en bé de tots.

Perquè el Crist és com el cos humà:

és un, encara que tingui molts membres,

ja que tots els membres, ni que siguin molts,

formen un sol cos.

Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures,

hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,

i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

 

EVANGELI. (Joan 14,15-16.23b-26).

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:

«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments;

jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor,

l’Esperit de la veritat,

perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

»Qui m’estima farà cas del que jo dic;

el meu Pare l’estimarà

i vindrem a viure amb ell.

Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,

que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.

Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,

però el Defensor,

l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,

us farà recordar tot el que us he dit

i us ho farà entendre.»

 

B. LLENGUATGE.

NOTA:

Aquest diumenge, juntament amb el de l’Ascensió, no té com a nucli inspirador un relat o text dels Evangelis sinó dels Fets dels Apòstols. Però, com que la lectura de l’Evangeli sempre és central en les trobades del diumenge, el llenguatge d’avui serà sobre les dues Lectures.

Per als diferents Evangelis podeu trobar altres apunts a any a ; any b, i a diumenge 6.C de Pasqua (Evangeli com l’Any C) .

 

a) Sobre Fets dels Apòstols.
(Arxiu comú per als tres anys. → Pentecosta Any A).

 

b) Sobre l’Evangeli.

...us donarà un altre Defensor...

Si, en període escolar, passeu pels carrers de les nostres ciutats al voltant de les 9 del matí, veureu molts pares o avis acompanyant els nens a l’escola. La ciutat actual ha esdevingut per als nostres infants una mica perillosa. Acompanyar-los comporta també defensar-los dels possibles o imprevisibles perills.

Però tot allò que es fa amb els nens té una altra finalitat: que es vagin fent adults, la qual cosa comporta la capacitat de protegir-se per si mateixos dels perills habituals. L’acompanyament, l’educació, el creixement propi de la vida que els hem donat... tot porta a que progressivament vagin experimentant un altre “defensor”, el definitiu, que ja no està fora d’ells sinó que és com una força interior que ha anat creixent dintre seu.

 

2. Jesús parla als seus deixebles d’un altre defensor. Ell ha estat defensor per als temps inicials, mentre som espiritualment “nens”. Però és propi de tota vida créixer i madurar, com es fa evident en els arbres fruiters. Un arbre fruiter guarda, fa créixer i defensa els seus fruits, fins que, ja madurs, s’han convertit en llavors. Quan ja són llavors, els deixa anar perquè puguin esplaiar la seva maduresa en noves vides.
Semblantment els deixebles, ara que ja han assumit les paraules i el missatge de Jesús, poden descobrir que tenen un altre defensor, el definitiu. No és algú que els acompanya des de fora sinó que és una força que actua des de dintre d’ells mateixos. És la mateixa força o esperit que han vist i comprovat en Jesús.

 

C. MISSATGE.

3. En llenguatge actual, la festa de la pentecosta és la festa de la adultesa en la vida cristiana. La comunitat adulta, composta bàsicament de persones cristianament adultes, no està vinculada per la dependència d’un líder sinó per la maduresa dels seus membres i per la llibertat que això comporta. I sobretot està vinculada per aquell amor lliure i creatiu de què és capaç tot home en la mesura que acull la seva pròpia llibertat.

 

D: RESPOSTA.

4. Així com a vegades hi ha pares que s’empenyen en continuar acompanyant el seu fill quan aquest ja no ho vol ni ho necessita, també veiem que en la nostra Església, des de fa molt temps, es manté un marc infantil per a les comunitats eclesials.

La terrible anorèxia espiritual de moltes de les nostres comunitats, considerades incapaces de ser adultes sense la presència d’un pastor que les guiï, ens urgeix a creure una mica més en l’Esperit Sant difós en els nostres cors (2 Corintis 1,22).

 

Però un persona esdevé adulta no pas perquè els seus pares li ho concedeixin, sinó perquè la vida mateixa, i la pròpia resposta a la vida, la fan adulta. I es manté adulta encara que no li ho reconeguin.

Fins quan ens tindrem per menors d’edat essent adults? Fins quan esperarem rebre com un “favor” allò que ja posseïm per maduresa?

L’anomenada crisi de vocacions sacerdotals, no podria ser una invitació de l’Esperit a reconèixer d’una vegada l’adultesa de les nostres comunitats?

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Teniu por a ser adults en l’Església?

2. Fent un esforç de reflexió espiritual, imagineu en concret què comportaria, per a la vostra comunitat (parròquia, grup, moviment...), ser adults en la fe?

3. En la Pentecosta original, tothom parlava i tots s’entenien. Una cosa realment molt difícil!!! Però, és millor només callar i escoltar?