Diumenge vinent, Pentecosta. Any C.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI. 

Defensor (Paràclit).      Esperit (Sant).       Pentecosta.      Tots (Tots i totes).   Veritat.

 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

 

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.

 

  

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).
               Esperit .   Pentecosta.

  

→ Veure també: -Tertúlia en espiral →  Pentecosta.

                              - Entrevistes amb Fidho. → Pentecosta.

 

  

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Actes 2,1-11). (Anys A,B,C)

 

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta

es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte,

se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so,

la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si deien:

«No són galileus, tots aquests que parlen?

Doncs, com és que cadascun de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia,

al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte

i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma,

hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

 

2ª LECTURA (1Corintis 12,3b-7,12-13).

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor

si no és per un do de l’Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos,

però l’Esperit que els distribueix és un de sol.

Són diversos els serveis

però és un de sol el Senyor a qui servim.

Són diversos els miracles,

però tots són obra d’un sol Déu

que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.
 

Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú

són en bé de tots.

Perquè el Crist és com el cos humà:

és un, encara que tingui molts membres,

ja que tots els membres, ni que siguin molts,

formen un sol cos.

Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures,

hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,

i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

 

o bé:

 

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (8, 8-17)

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals

no poden agradar a Déu.

Però vosaltres no viviu segons les mires naturals,

sinó segons les de l’esperit,

perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres,

i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist,

no seria de Crist.

Però si Crist està en vosaltres,

encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat,

com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida.

 

I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell

que va ressuscitar Jesús d’entre els morts,

també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres,

aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts

donarà la vida als vostres cossos mortals.

 

Germans, nosaltres tenim un deute,

però no amb la carn,

que ens obligaria a viure com ho demana la carn.

Perquè si visquéssiu així, moriríeu;

en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn,

viureu.

 

Tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu

són els fills de Déu.

Perquè vosaltres no heu rebut pas

un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor,

sinó un esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Així l’Esperit s’uneix personalment al nostre esperit

per donar testimoni que som fills de Déu.

I si som fills, també som hereus:

hereus de Déu i hereus amb Crist,

ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

 

EVANGELI. (Joan 14,15-16.23b-26).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus,

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

 

Ell els tornà a dir:

«Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi,

també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats,

però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

 

O bé:

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:

«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments;

jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor,

l’Esperit de la veritat,

perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

»Qui m’estima farà cas del que jo dic;

el meu Pare l’estimarà

i vindrem a viure amb ell.

Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,

que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.

Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,

però el Defensor,

l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,

us farà recordar tot el que us he dit

i us ho farà entendre.»

 

B. LLENGUATGE. 

NOTA:

Aquest diumenge, juntament amb el de l’Ascensió, no té com a nucli inspirador un relat o text dels Evangelis sinó dels Fets dels Apòstols. Però, com que la lectura de l’Evangeli sempre és central en les trobades del diumenge, el llenguatge d’avui serà sobre les dues Lectures.

Per als diferents Evangelis podeu trobar altres apunts a any a ; any b, i al diumenge 6.C de Pasqua (evangeli com el d’aquest l’Any C) .

 

a) Sobre Fets dels Apòstols. 

 1. El llibre Fets (o Actes) dels Apòstols ens presenta la vinguda de l’esperit sant en el marc de la festa jueva de Pentecosta, (d’una manera semblant a com els Evangelis ens presenten la mort-resurrecciosa de Jesús en el marc de la festa jueva de Pasqua).

Això vol dir que el relat que hem llegit no és la crònica d’un fet objectiu sinó un relat simbòlic que, aprofitant el significat ja conegut d’aquesta festa, la utilitza com a llenguatge per afegir-hi i explicitar-hi un nou significat .

Aquest nou significat vol ajudar-nos a entendre que, en Jesús, l’Obra de Déu (el “Procés d’Humanització”) arriba a la seva PLENITUD.

2. La festa jueva de la Pentecosta és la festa dels fruits o de la recol·lecció. Els Jueus hi celebren també la Recepció de la Llei (Aliança) que els constitueix en “Poble de Déu”.
 
St. Lluc vol fer-nos adonar que la Recepció de l’Esperit Sant és l’autèntic i definitiu “fruit” de l’Obra de Jesús. O dit d’una altra manera: la vida de Jesús no s’ha d’entendre només com una experiència individual sinó com una experiència que es “projecta” sobre tota la Humanitat, constituint-la en el “Poble de Déu” definitiu.

3. “Pentecosta” significa “50”. En el llenguatge popular, els números estan carregats de simbolisme. “50” manifesta el nou començament que segueix a una certa plenitud ja adquirida. És una cosa semblant a allò que passa amb els fruits: quan arriben a la maduresa, “recomencen” com a llavors.

El número “50” suggereix la “continuació” de la plenitud expressada pel número “7”.   7x7=49: és una forma de PLENITUD. Després ve el “50”, que torna a començar cap una nova PLENITUD.
Segons l’antiga Llei de Moisès, a Israel, cada 50 anys es celebrava l’Any jubilar, que era un any de renovació (Levític, 25,10).

En el relat de fets dels apòstols, Israel, com a “Poble Elegit”, arriba a la seva plenitud en Jesucrist. Amb la nova Pentecosta recomença com a “Poble de Déu” universal i definitiu.

4. La universalitat és una característica destacada del nou Poble. Ve indicada pel simbolisme de les llengües. “Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel”. Amb la recepció de l’Esperit Sant “tots s’entenen”.
 
Això anul·la allò que la Humanitat havia experimentat prèviament quan els Humans, en el seu afany de ser “com déu”, volien construir una torre “que arribés fins al cel”. (Relat de la Torre de Babel →Gènesi 11,5. També →Gènesi 3,5).
 
La “Torre” simbolitza el “Poder”. El Poder sempre busca ser “més poderós”. Això el posa en “competència” amb altres Poders, i més concretament, segons aquest relat, amb la sobirania mateixa de Déu. Per això Déu els dispersa fent que parlin llengües diferents i no s’entenguin.
La Torre de Babel és un relat mític per expressar l’origen de les desavinences entre els Humans, ocasionades per l’afany de Poder.

5. La nova Pentecosta capgira aquesta situació. Congrega tothom. Les llengües “de foc”, purificadores, es posen sobre cada persona de la nova Comunitat.
Gràcies a aquestes llengües tothom s’entenia, i sentia “proclamar en les seves pròpies llengües les grandeses de Déu”. 
Allò que abans impedia d’entendre’s, no era tant la varietat de llengües com l’afany de Poder (simbolitzat en la “torre”).
 
Quan l’Esperit Sant, superant les estructures de Poder, ens obre a l’Amor, la varietat de llengües no impedeix d’entendre’s, sinó que mostra l’extraordinària riquesa de les diferències.

 

b) Sobre l’Evangeli.

6. ...us donarà un altre Defensor...

Si, en període escolar, passeu pels carrers de les nostres ciutats al voltant de les 9 del matí, veureu molts pares o avis acompanyant els nens a l’escola. Actualment les ciutats han esdevingut per als nostres infants una mica perilloses. Acompanyar-los comporta també defensar-los dels possibles o imprevisibles perills.

Però tot allò que es fa amb els nens té sobretot una altra finalitat: que es vagin fent adults, la qual cosa comporta la capacitat de “protegir-se” per si mateixos dels perills.
L’acompanyament, l’educació, el creixement propi de la vida que els hem donat... tot porta a que progressivament vagin experimentant un altre “defensor”, el definitiu, que ja no està “fora d’ells” sinó que és com una força interior que va creixent dintre seu.

 

7. Jesús parla als seus deixebles d’un “altre defensor”. Ell ha estat defensor per als “temps inicials”, mentre som espiritualment “nens”. Però és propi de tota vida créixer i madurar, com es fa evident en els arbres fruiters. Un arbre fruiter guarda, fa créixer i defensa els seus fruits, fins que, ja madurs, s’han convertit en llavors. Quan ja són llavors, els deixa anar perquè puguin esplaiar la seva maduresa en noves vides.
 
Semblantment els deixebles, ara que ja han assumit les paraules i el missatge de Jesús, poden descobrir que tenen un altre defensor, el definitiu. No és algú que els acompanya des de fora sinó que és una força que actua des de dintre d’ells mateixos. És la mateixa força o esperit que han vist i comprovat en Jesús. 

 

C. MISSATGE. 

8. En llenguatge actual, la festa de la pentecosta és la festa de la “adultesa” en la vida cristiana. La comunitat adulta, composta bàsicament de persones cristianament adultes, no està vinculada per la “dependència d’un líder” sinó per la “maduresa dels seus membres” i per la llibertat que això comporta. I sobretot està vinculada per aquell amor lliure i creatiu de què és capaç tot home en la mesura que acull la seva pròpia llibertat.

 

D: RESPOSTA. 

9. Així com a vegades hi ha pares o avis que s’empenyen en “continuar” acompanyant el “nen” o “nena” quan ja no ho vol ni ho necessita, també veiem que en la nostra Església, des de fa molt temps, es manté un “marc infantil” per a les parròquies i altres  comunitats eclesials.

La terrible anorèxia espiritual de moltes de les nostres comunitats, considerades incapaces de ser “adultes” sense la presència d’un “pastor” que les guiï, ens urgeix a creure una mica més en l’Esperit Sant difós en els nostres cors (2 Corintis 1,22).

 

Però una persona esdevé adulta no pas perquè els seus pares li ho concedeixin, sinó perquè la vida mateixa, i la pròpia resposta a la vida, la fan adulta. I es manté adulta encara que no li ho reconeguin.

Fins quan ens tindrem per menors d’edat essent adults?
Fins quan esperarem rebre com un “favor” allò que ja posseïm per maduresa?

L’anomenada crisi de vocacions sacerdotals, no podria ser una invitació de l’Esperit a reconèixer d’una vegada “l’adultesa” de les nostres comunitats?

 

E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. Teniu por a ser adults en l’Església? 

2. Fent un esforç de reflexió espiritual, imagineu en concret què comportaria, per a la vostra comunitat (parròquia, grup, moviment...), ser adults en la fe? 

3. En la Pentecosta original, tothom parlava i tots s’entenien. Una cosa realment molt difícil!!! Però, és millor només callar i escoltar?