Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Condemnar
... Salvar. (infern). Esperit). Fe. Miracles. Nom. Petitesa
(petits). Recompensa. Regne
de Déu.
Satanàs.
(dimonis.) Vida
eterna (entrar a la Vida).
→ Vocabulari de la BCI
(Bíblia Catalana interconfessional): Dimonis. Infern (Gehenna). Miracles.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Nombres 11,25-29).
En aquells dies,
el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès.
Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia
i el donà als setanta ancians.
Quan l’Esperit es posà damunt d’ells
entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes,
Eldad i Medad, inscrits entre els setanta
però que no s’havien presentat davant el tabernacle.
L’Esperit també es posà damunt d’ells i,
allà mateix, al campament,
entraren en aquell estat d’exaltació profètica.
Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès.
Josuè, fill de Nun,
que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué:
«Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.»
Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi?
Tant de bo que tot el poble del Senyor
tingués el do de profecia,
i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»
2ª LECTURA (Jaume 5,1-6).
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics.
Ploreu desconsoladament per les desgràcies
que us cauran al damunt.
Les vostres riqueses s’han podrit,
s’han arnat els vostres vestits,
s’han rovellat el vostre or i la vostra plata,
i el seu rovell serà el vostre acusador
i us devorarà les carns.
Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies,
que són els darrers.
El jornal que heu escatimat
als qui han segat els vostres camps
clama contra vosaltres,
i el crit dels segadors
ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers.
Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers,
us heu engreixat com el bestiar,
ara que és el dia de la matança.
Heu condemnat el just,
l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.
EVANGELI. (Marc 9,38-43.45.47-48).
En aquell temps, Joan digué a Jesús:
«Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom
per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més,
perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.»
Jesús respongué:
«Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles
no podrà després malparlar de mi.
Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres.
Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom,
perquè sou de Crist,
us dic amb tota veritat
que no quedarà sense recompensa.
Però a aquell que allunya de mi
un d’aquests petits que tenen fe,
valdria més que el tiressin al mar
amb una mola d’ase lligada al coll.
Si la teva mà et fa caure en pecat,
talla-te-la.
Val més que entris a la vida sense mà,
i no que vagis amb totes dues mans a l’infern,
al foc que no s’apaga.
Si el teu peu et fa caure en pecat,
talla-te’l.
Val més que entris a la vida sense peu,
i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern.
I si el teu ull et fa caure en pecat,
treu-te’l.
Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull,
i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern,
on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»
B. LLENGUATGE.
1. Jesús, amb el deixebles,
fa camí.
Però Jesús i els deixebles caminen
vers horitzons diferents i contraposats:
-L’horitzó dels deixebles és el Poder. Per això van cap a la capital: Jerusalem. El Poder tendeix a ser exclusivista.
Un Poder “compartit” no és durable.
-L’horitzó de Jesús és la Comunió
Universal. Una comunió no universal
no seria Comunió sinó sectarisme.
2. ...perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
“Mestre, n’hem vist un que
es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè
no és dels qui vénen amb nosaltres”.
L’horitzó de Poder porta
els deixebles a veure un rival en
aquell que és, de fet, un col·laborador.
La resposta de Jesús és clara: deixeu‑lo
fer.
L’home que treu dimonis
no és ni un rival ni un intrús. Jesús estava parlant dels “servidors” (“nois” en paraules de diumenge
passat) quan Joan l’interromp per queixar-se d’un d’aquests “servidors”. És
que Joan no ha escoltat les paraules
que Jesús acaba de dir: “Qui acull un
d’aquests nois, m’acull a mi...” (Marc 9,37).
“Treure dimonis” en el nom de Jesús (el “fill de l’home”) és ser home
i fer humanitat. Els deixebles encara donen a les paraules “en nom
de Jesús” un contingut de Poder o
de força especial (màgia?), i
pensen que només ells l’haurien
d’administrar, a pesar de la seva “incapacitat”, posada de manifest poc abans (Marc 9,17).
3. Jesús intenta, una vegada més, orientar els seus deixebles: “Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres”.
Qui no lluita contra l’home, fa Humanitat. La Humanitat no es fa pas amb Poder,
ni amb exclusivitat ni amb rivalitat, sinó amb servei generós. El simple gest de donar un vas d’aigua “per fer humanitat” és valorat com una col·laboració a
tenir en compte.
Jesús condemna tota actitud excloent:
- Si la teva mà et fa caure
en pecat... La mà representa la capacitat creadora. Només Déu és
autènticament creador, i crida l’Home a col·laborar en la seva acció creadora. Per això tenim
“mans”. Però, si la mà pretén fer la seva creació en rivalitat amb la creació de Déu o de la Humanitat, talla-te-la.
- Si el teu peu et fa caure
en pecat... La creació de Déu no està acabada, ja que Déu vol que els seus
dons vagin esdevenint també mèrits nostres.
Per això la vida humana té forma de camí.
Ens autorealitzem fent camí. I per
això tenim “peus”. Però si el teu peu et
fa caure en pecat portant-te pel camí
de la rivalitat amb els altres, talla-te’l.
- I si el teu ull et fa
caure en pecat...
Per tres vegades Jesús repeteix la mateixa lliçó. L’ull indica la intenció.
La pretensió de l’home poderós és fer
la seva pròpia obra en substitució
de l’Obra de Déu i de la resta de la Humanitat. Ha estat la temptació permanent dels éssers humans:
“Voler ser com déus” (Gènesi 3,4). També l’home-Jesús
va experimentar aquesta “temptació del Poder”. I la va vèncer plenament (Marc 1,12). Per això pot
dir: Si el teu l’ull et fa rival en
l’acció creadora de Déu i dels altres, arrenca-te’l.
4. ...que no pas ser llençat
a “l’infern”...
El relat llegit tradueix la paraula “Gehenna” del text original per
“infern”.
La Gehenna era el nom d’una vall
fonda al sud-est de Jerusalem, fora muralla, de tristos i pèssims records en la
memòria col·lectiva de la ciutat. Per això servia com a símbol d’un lloc
maleït, abandonat, on s’hi llençaven les coses inútils o molestes. Seria
quelcom així com els actuals abocadors
d’escombraries “on el corc no mor i el foc no s’apaga”.
C. MISSATGE.
5. Val més que entris a la Vida
sense mà,...
No hi ha alternativa. En el llenguatge actual diríem: o caminem vers la Humanitat, fent-nos
homes en comunió amb tots els homes, o ens quedem com escombraries per llençar.
Per altra banda, pretendre tenir l’exclusiva en el procés d’humanització seria substituir
l’obra de Déu (que incorpora la creativitat de TOTS els Humans) per la nostra obra (que intenta manipular la
creativitat col·lectiva). Una pretensió absolutament desencertada perquè la
“nostra obra”, situada fora de l’àmbit de l’acció de Déu, no té res que
l’aguanti.
Se’ns ofereix una vida, i ens han estat donades ganes
de viure. Pretendre, a partir d’aquestes ganes de viure, crear la nostra “pròpia vida” independentment dels
altres, seria com si l’ocell pretengués volar només amb l’aire dels seus
pulmons.
D:
RESPOSTA.
6. La resposta ens la
indiquen les mateixes paraules radicals de Jesús: Si la teva mà, o el teu peu o el teu ull et fan
caure en pecat... desfés-te’n.
Cal treure de nosaltres tot allò que ens porti a considerar “rivals” a aquells que treballen
per la Humanitat, encara que “no siguin
dels nostres”.
En realitat, tothom és “dels nostres”. Si els altres i nosaltres fem el bé, som col·laboradors.
Si ells o nosaltres fem el mal, ens fem mal mútuament. La solidaritat és
una virtut,
però és també un fet
objectiu. Encara que no volguéssim practicar la “virtut” de la solidaritat, tots viatgem a la
mateixa nau.
7. A nosaltres, el missatge de Jesús ens ha arribat en
forma de religió. Sovint hem caigut en la temptació de considerar la “nostra
religió” com l’única verdadera. Ha
estat una greu equivocació.
Les “Religions” no són ni verdaderes ni falses. Són llenguatge.
Com a llenguatge, la religió pot ser
una gran eina de comprensió, de comunicació, d’entesa i de comunió;
també pot ser una arma extraordinàriament destructiva. Depèn de com
s’utilitza.
Adaptant les paraules de l’evangeli d’avui, podríem dir: "si la teva religió provoca divisions,
superioritats, exclusions, rivalitats,... desprèn-te’n". Val més fer humanitat sense religió, que no pas amb molta religió quedar fora de la humanitat, que vol dir fora de la VIDA.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. Venim d’una societat en situació de cristiandat en què alguns serveis comunitaris es deixaven a la responsabilitat de l’Església. Actualment aquests serveis els va assumint la societat civil; però a vegades queden “doblats” com a serveis oferts també des de la Religió. Què en penseu d’aquesta nova situació?
2. Avui i aquí, estem en una societat religiosament plural. Això significa que la religió no fa d’aglutinador de la societat.
Quines conseqüències té això en la manera concreta de viure la pròpia religió?
Dit d’una altra manera: ¿El missatge de Jesús ens invita més
directament a “fer Religió” o a “fer Humanitat”?
3. Com enteneu la llibertat religiosa? La considereu com un
dret, o com una oportunitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada