Diumenge vinent, 30è. de durant l'any A.

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

  

VOCABULARI.  (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat).

Els altres (Pròxim).     Llei.     Manament (Primer).    Profetes.   

 

 
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):

Fariseus.  Llei.  Manaments.    Mestre de la Llei.   Profetes.   Saduceus. 

   

→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 30. A.

 

→ Veure també Relectures (Historietes):  Diumenge 30 de l’any A.

 

LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Èxode 22:20-26).

El Senyor diu:

«No maltractis ni oprimeixis els immigrats,

que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte.

No maltractis cap viuda ni cap orfe:

si els maltractes i alcen a mi el seu clam,

jo l’escoltaré i,

encès d’indignació, us mataré amb l’espasa:

les vostres dones quedaran viudes,

i orfes els vostres fills.

Si prestes diners a algú del meu poble,

als pobres que viuen amb tu,

no facis com els usurers:

no li exigeixis els interessos.

Si et quedes com a penyora el mantell d’algú,

torna-l’hi abans no es pongui el sol.

És tot el que té per abrigar-se,

el mantell que l’embolcalla.

¿Amb què dormiria?

Si ell alçava a mi el seu clam,

jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

 

2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs 1:5-10).

Germans,

ja sabeu el que fèiem per vosaltres

mentre érem a la vostra ciutat.

També vosaltres heu imitat

el nostre exemple i el del Senyor,

acollint la paraula de Déu

enmig de moltes adversitats,

plens del goig de l’Esperit Sant.

Així heu estat un model

per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia,

perquè, des de la vostra ciutat,

s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor.

I no solament a Macedònia i a Acaia;

pertot arreu parlen de la vostra conversió

de manera que no ens cal afegir-hi res:

ells mateixos conten com va ser

la nostra arribada entre vosaltres

i com abandonàreu els ídols

i us convertíreu a Déu

per adorar només el Déu viu i veritable

i esperar del cel Jesús, el seu Fill,

que ell ressuscità d’entre els morts

i que ens salvarà de la pena

en el judici que ha de venir.

 

EVANGELI. (Mateu 22:34-40).

En aquell temps,

quan els fariseus s’assabentaren

que Jesús havia fet callar els saduceus,

es tornaren a reunir,

i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo,

li va fer aquesta pregunta:

«Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»

Jesús li contestà:

«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb tot el pensament.

Aquest és el manament més gran i el primer de tots.

El segon és molt semblant:

Estima els altres com a tu mateix.

Tots els manaments escrits

en els llibres de la Llei i dels Profetes

vénen d’aquests dos.»

 

LLENGUATGE. 

1. L’electricitat no es veu. Una manera de saber si hi ha corrent és veure els seus efectes. (per exemple, si una bombeta s’encén,...).

El primer dels manaments és estimar Déu. Però Déu no el veiem. La millor manera per saber si estimem Déu (que no veiem) és veure si estimem els altres (que sí veiem) (1Joan 4,20).

 

2. A Jesús li pregunten quin és el manament més gran de la Llei.

Aquesta pregunta li fan conjuntament els fariseus i els saduceus “per posar-lo a prova”. Resulta estrany que vulguin posar-lo a prova amb una pregunta la resposta de la qual sabien de memòria tots els jueus.

L’Evangeli de Mateu ens descriu el clima tens entre Jesús i els responsables religiosos. Aquests ja han decidit eliminar-lo, però, per por al poble, necessiten que Jesús es fiqui de peus a la galleda amb alguna resposta comprometedora.

Aquesta és la tercera pregunta que li fan. En les dues anteriors no l’havien pogut “sorprendre”.

Però, on està el parany d’aquesta pregunta mal intencionada?
 

3. Sorprèn la solemnitat que Mateu posa en aquesta escena: reunits tots junts fariseus i saduceus, i, per fer-li la pregunta, busquen tot un “doctor de la Llei”. És una exhibició d’autoritat i simulen sotmetre Jesús a un examen. “Quin és el manament més gran”.

Ells saben que Jesús respondrà correctament. I pensen que precisament la seva “resposta correcta” podrà ser “utilitzada” per mostrar a tothom que Jesús no compleix el “manament més gran”. Li podran replicar: si l’amor a Déu és el més gran dels Manaments, ¿com és que tu no el compleixis quan trenques el “sagrat” repòs del dissabte curant malalts, o quan no respectes el Temple de Déu, o toques leprosos impurs, o menges amb pecadors? I, a sobre, ens critiques a nosaltres que complim al màxim.

 

4. Aquestes, de fet, van ser les acusacions que li van fer en el Judici, i per les quals va ser condemnat a mort.
Però, en la seva resposta, Jesús mostra l’autèntic significat del “manament més gran”, i també del seu comportament.
Ells li preguntaven només pel primer i més gran dels Manaments, però Jesús els respon dient-los també el segon. El “segon” no es pot separar del primer ja que és la seva "semblança" o la visualització del seu compliment.

 

5. Ningú “estima Déu” (a qui no veu) si no estima els altres que veu (1Joan 4,20). Per això curar, també en dissabte, fa visible l’amor a Déu; acollir els “pecadors” visualitza l’amor a Déu; alliberar el poble d’un “Temple” que s’ha tornat opressiu, fa visible l’amor a Déu;...

 

MISSATGE.

6. El missatge d’aquest evangeli el podríem expressar amb unes paraules del mateix Jesús a la gent, escrites un xic més endavant: “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit (Mateu 23,1-4).

El primer i el segon manament no són pas dos manaments sinó les dues cares d’un sol i únic manament. No es pot parlar d’un sense incloure-hi l’altre. I, en tot cas, el compliment del segon és l’única prova de la fidelitat al primer.

 

RESPOSTA.

7. No hi ha mai incompetència entre amor a Déu i amor als altres. Igualment “complir amb Déu” no pot ser mai excusa per no “complir amb els altres”. (Podeu llegir: Mateu 15,4-7).

Els autèntics actes religiosos, d’una manera o altra han de ser actes d’amor als altres.

L’Amor pren formes diferents segons qui estimem i les circumstàncies. A Déu l’estimem rebent i acollint el seu amor. Als altres els estimem també acollint el seu amor i donant-los un amor que pren forma de resposta a allò que necessiten o els pot fer créixer.

8. A vegades, “estimar els altres” ens demanarà “deixar-nos estimar per ells”, i veure en l’amor rebut una expressió de l’amor amb què Déu ens estima. De fet, Déu ens fa “experimentable” el seu amor per a cada un de nosaltres sobretot a través de les persones que ens estimen.

 
9. Per això el matrimoni és un sagrament. En la parella, cada un és per l’altre “sagrament de l’amor de Déu cap a ell o ella”.

Estimar vol dir entrar en el circuit de l’Amor. Una bombeta no s’encén si està tallat qualsevol dels dos fils per on entra i surt el corrent elèctric. Semblantment, el circuit de l’amor desapareix si queda tallat en qualsevol punt.

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. En les nostres misses i actes religiosos, s’hi fa suficientment explícit l’amor als altres?

 

2. Quan es diu d’una persona que és practicant, què es vol dir: que assisteix als actes religiosos o que estima els altres?