Diumenge vinent, 7è. de durant l'any A.

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli que ha provocat el comentari que s’hi fa).

Bons (bons del tot).   Pare del cel.  

  

 
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Aliança.

 
 

→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho: Diumenge 7. A.

  

LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Levític 19,1-2.17-18).

El Senyor digué a Moisès:

«Digues a tota la comunitat dels israelites:

sigueu sants,

perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.

»No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor.

Reprèn els altres, si cal;

així no et faràs responsable del seu pecat.

No et vengis ni guardis rancúnia

contra ningú del teu poble.

Estima els altres com a tu mateix.

Jo sóc el Senyor.»

 

 

2ª LECTURA (1Corintis 3,16-23).

Germans,

¿no sabeu que sou un temple de Déu

i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?

Si algú profana el temple de Déu,

Déu li’n demanarà compte,

perquè el temple de Déu és sagrat,

i aquest temple sou vosaltres.

Que ningú no s’enganyi ell mateix.

Si entre vosaltres algú es té per savi

segons la saviesa del món present,

que es faci ignorant,

per poder arribar a ser savi de veritat.

Perquè, davant de Déu,

la saviesa d’aquest món és ignorància.

L’Escriptura diu:

«Fa caure els savis en els seus propis paranys.»

I també:

«El Senyor sap què valen els pensaments dels savis:

no s’aguanten més que el fum.»

Per tant,

que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home.

Tot és vostre:

Pau, Apol·ló, Quefes,

el món, la vida, la mort, el present, el futur.

Tot és vostre,

però vosaltres sou de Crist,

i Crist és de Déu.

 

EVANGELI. (Mateu 5,38-48).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Ja sabeu que, als antics, els van dir:

“Ull per ull, dent per dent.”

Doncs jo us dic:

No us hi torneu, contra els qui us fan mal.

Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell.

Si algú t’obliga a portar una càrrega

un quart d’hora de camí,

porta-li mitja hora.

Dóna a tothom qui et demani,

no et desentenguis del qui et vol manllevar.

 

»Ja sabeu que van dir:

“Estima els altres”, però no els enemics.

Doncs jo us dic:

Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que us persegueixen.

Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa sortir el sol sobre bons i dolents,

i fa ploure sobre justos i injustos.

Perquè si estimeu només els qui us estimen,

quina recompensa mereixeu?

Els publicans, no fan també el mateix?

I si només saludeu els germans,

què feu d’extraordinari?

Els pagans, no fan també el mateix?

Sigueu bons del tot,

com ho és el vostre Pare celestial.»

 

 

LLENGUATGE.

 

1. Es va dir: Ull per ull... (Deuteronomi 19,21).

L’expressió “espiral de la violència” indica que l’agressivitat tendeix a respondre a la violència amb una violència més gran. Això acaba fent impossible la convivència. “Ull per ull” seria una norma aparentment justa, bona per “controlar” la resposta a les agressions. Però, en la pràctica, ni tan sols aquesta norma sol ser respectada perquè els poderosos s’han reservat el monopoli de la violència, i sovint l’exerceixen sense cap classe de control ni mesura. La nostra història humana, des d’aquest punt de vista, és extremadament inhumana, i vergonyant comparada amb altres espècies animals.

 

2. Doncs jo us dic...  (Mateu 5,22).

La proposta de Jesús també sembla inhumana, però per l’altre extrem. Proposar que si et peguen a una galta paris també l’altra, o que si algú et vol robar el vestit li donis també el mantell, és realment demanar massa. És inhumà per excés. Els humans hem de viure “humanament”.

Però, pensem-hi una mica més.

Per viure “humanament” primer ens hem de preguntar què és l’home?

És aquí quan ens trobem amb la gran revelació - bona notícia de Jesús de Natzaret.

Ja des dels començaments de la Bíblia se’ns diu que l’Home (baró i dona) va ser fet a imatge de Déu.
En la plenitud del temps, els Evangelis ens desvelen que Déu ens invita a ser fills seus, i ens mostren Jesús de Natzaret com a exemple i camí de Home - Fill de Déu.

 

3. El que ens proposa l’evangeli d’avui és certament “sobrehumà” (o sobrenatural, si fem servir el llenguatge clàssic). Però no és “inhumà”, perquè créixer i superar-se forma part de la naturalesa humana. És un do que se’ns ofereix.

 

4. Des de sempre Déu, que és Amor, ens ha cridat a ser fills. Però això només ho anem descobrint a poc a poc. Passa igual que en la vida natural: naixem petits, dèbils i ignorants, i fins que no hem crescut degudament, no descobrim què vol dir realment ser fills i tenir pares.

 

És admirable la saviesa de la Natura fent-nos néixer petits! Només així podem créixer d’una manera que ens permet ser, en bona part, autors de la nostra vida. Així podem esdevenir persones. Si els nostres pares ens engendressin “adults”, podríem ser molt “perfectes”, però seríem robots. Naixent petits ens anem fent a nosaltres mateixos, i podem experimentar i respondre a l’amor d’aquells que van decidir viure per a nosaltres fent-se els nostres pares.

 

MISSATGE.

5. Som una història. Comencem petits, però estem cridats a ser fills de Déu. No estem ancorats en una naturalesa humana fixa. No hi ha “inhumanitat” per defecte o per accés. Només seria inhumà no voler créixer o pretendre impedir el creixement d’algú altre, o de la humanitat. Allò extremadament inhumà és la violència que destrueix vida humana.
En canvi, el vertader amor no pot ser mai inhumà. Al contrari: l’amor és l’única cosa que ens fa créixer humanament: creix qui estima, i creixen els qui es deixen estimar.

 

RESPOSTA.

6. Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial. Això implica estimar tothom, fins i tot els “enemics”.

Estimar els enemics comporta perdonar les seves ofenses i, per tant, deixar de considerar-los enemics.

Això no sempre impedeix que ells continuïn considerant-vos enemics seus i usin violència contra vosaltres. L’amor cap a ells pot portar a entomar aquesta violència com una manera de neutralitzar-la. “Les bombes que han esclatat són bombes vençudes”. Altres vegades, l’amor cap a ells i cap als altres inspirarà altres maneres de reaccionar, que poden ser molt variades segons les circumstàncies.

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. La violència pot ser física o psicològica. Una simple paraula pot fer més mal que deu bufetades. ¿Noteu si progressivament heu anat superant allò de “Ull per ull”?

 

2. Suposant que ja no tinguis ningú com a enemic ¿progresses en l’amor cap aquells que et consideren enemic seu? Com els mostres aquest amor?

 

3. Sovint es donen notícies o xafarderies que generen violència en el cor. Com tracteu aquestes notícies? Les repetiu, ajudant així a generar més violència?