Diumenge 17. Any A.

1ª LECTURA.  (Primer Llibre dels Reis 3,5.7-12).

En aquells dies,

el Senyor s’aparegué a Salomó,

en un somni durant la nit,

en el santuari de Gabaon,

i li digué:

“Digue’m que vols que et doni”.

Salomó li respongué:

Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi,

servent vostre,

perquè ocupés el tron de David, el meu pare;

però sóc encara un jove que no sé conduir la gent,

i em trobo enmig del poble que vós heu elegit,

un poble que ningú no és capaç de comptar,

de tan nombrós com és.

Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar,

perquè pugui fer justícia al vostre poble

i destriar el bé del mal.

Sense això,

¿qui seria capaç de governar

aquest poble vostre tan considerable?

Al Senyor li agradà que Salomó

li hagués demanat això, i li digué:

“Ja que no demanes molts anys de vida,

ni riquesa,

ni la vida dels teus enemics,

sinó discerniment per saber escoltar

i fer justícia,

jo et donaré això que demanes:

et faré tan prudent i sagaç que,

ni abans de tu ni després,

ningú no se’t podrà comparar”.

2ª LECTURA (Romans 8,28-30).

Germans,

nosaltres sabem que Déu ho disposa tot

en bé dels qui l’estimen,

dels qui ell ha cridat per decisió seva.

Perquè ell,

que els coneixia d’abans que existissin,

els destinà a ser imatges vives del seu Fill,

que ha estat així el primer d’una multitud de germans.

Ell, que els havia destinat,

els crida, els fa justos i els glorifica.

EVANGELI. (Mateu 13,44-52).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

En aquell temps, Jesús digué a la gent:

“Amb el Regne del cel passa

com amb un tresor amagat en un camp.

L’home que el troba, el deixa amagat i,

content de la troballa,

se’n va a vendre tot el que té

i compra aquell camp.

També passa amb el Regne del cel

com amb un comerciant que buscava perles fines.

El dia que en trobà una de molt preu,

anà a vendre tot el que tenia

i la comprà.

També passa amb el Regne del cel

com amb aquelles grans xarxes que,

tirades a l’aigua,

arrepleguen de tot.

Quan són plenes, les treuen a la platja,

s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo,

i llencen allò que és dolent.

Igualment passarà a la fi del món:

sortiran els àngels,

destriaran els dolents d’entre els justos

i els llençaran al forn encès:

allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.

¿Ho heu entès tot això?

Li responen: sí que ho hem entès.

Ell els digué: Mireu, doncs:

els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel

són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre

joies modernes i antigues.

LLENGUATGE.

1. Alguns solen dir i lamentar que els principals plaers de la vida o són cars o són pecat... Potser sí.

També hi ha persones que diuen que, si Déu no existís Déu, seria bo “inventar-lo” pels molts avantatges que proporciona “creure en Ell”... Potser també tenen raó.

2. En tot cas, dues de les tres paràboles de l’evangeli d’avui sintonitzen amb aquells que pensem que el Regne del cel és una sort, com ho és trobar, en un camp, un tresor prou gran com per vendre-s’ho tot i comprar aquell camp, o com ho és trobar una perla de tant valor que valgui la pena vendre-s’ho tot per adquirir-la.

3. Com és que, per a uns, formar part del Regne resulti difícil i complicat, mentre que, per a altres, sigui haver trobat un tresor? Com és que, per a uns, la paraula de Déu (la llavor del Regne) es torna una llei empipadora, i en canvi, per a altres, es torna evangeli (= bona notícia)?

4. Això té a veure amb l’actitud més profunda del cor humà. Un cor calculador no pot veure clar això de vendre-s’ho tot per comprar el camp o adquirir la perla. En canvi, un cor generós no dubta ni un moment, perquè no busca pas el tresor per tenir-lo sinó per compartir-lo; i la perla no és buscada per a la pròpia “col·lecció” sinó per regalar-la.

5. Potser per això, a les dues primeres paràboles de l’evangeli d’avui en segueix una tercera, que és un toc d’atenció: el Regne del cel és semblant a una xarxa de pescar on s’hi recull de tot, bo i dolent, i al final, es fa la tria (com ja es va dir en la paràbola del jull, llegida diumenge passat).

6. Tot aquest capítol de les paràboles del Regne es troba entre dos relats que li serveixen de marc i ens permeten entendre-les millor (Mateu 12, 46-49  i 13,53-58). Aquests dos relats ens parlen, el primer, de la “Mare de Jesús i els seus germans”, i el segon, ens parla directament del “seu Poble”.

7. Aquests relats, en el Missal, no s’hi recullen des de l’Evangeli de Mateu (any A) sinó des de l’Evangeli de Marc (Any B. Diumenges 10 i 14).
El “Poble” a què pertany Jesús, representat al principi per “la seva Mare i germans”, ha estat fins ara el camp amb un tresor amagat. Però aquest tresor no era pas per mantenir-lo amagat, com a propietat privada. Aquest tresor és un do de Déu per a tota la Humanitat, donat en custòdia al poble elegit fins al moment oportú.

8. Dintre la Història d’Israel, Jesús representa el moment oportú. Encara que ell és l’hereu de les Promeses del seu Poble (Mateu 1,1ss), haurà de “comprar el camp” per oferir a tothom el “tresor” que s‘hi troba, ja que, com en la gran majoria de casos, els “Poderosos” se n’havien apropiat en exclusiva.  (Mateu 21,38).

L’evangeli d’avui diu clarament que Jesús “topa” amb el seu poble per aquesta qüestió. ¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans? I, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare (Mateu 12,49).

9. Jesús, i cada deixeble, és com el “mestre de la Llei” que treu del seu cofre joies modernes i antigues. El “tresor” destinat a tothom.

MISSATGE.

10. El regne de Déu és com trobar un tresor.

Pertànyer al Regne del cel és gratificant. Si no és així, vol dir que alguna cosa falla... Potser el nostre cor no és prou generós i busca posseir en exclusiva o fer negoci.

RESPOSTA.

11. Avui dia ja no hi ha “tresors amagats o perduts”. Avui totes les riqueses estan ben controlades. O, potser no? Potser les millors riqueses queden sempre fora control? Hi ha tantes classes de riqueses!

Les comunitats cristianes d’avui estem formades sobretot per persones madures, amb llargs anys de fidelitat, amb una vida de generositat a tota prova. ¿No hi haurà aquí immensos tresors de saviesa humana i cristiana, perduts perquè estem acostumats a no fer-los servir?

A causa del clericalisme de les nostres comunitats, quants “tresors” han quedat “amagats”? Quantes “perles” han deixat de brillar?

Amb el clericalisme, el Regne s’ha convertit en una religió moralista i ritualista, i s’ha perdut com a tresor.

12. És cert: descobrir el tresor amagat i la perla més valuosa no depèn nomes de nosaltres. És un do de Déu. Però també depèn de nosaltres.
Per això ens cal fer-nos buscadors; estar atents; tenir orelles per sentir-hi i ulls per veure-hi.

És convenient optar per una actitud activa en la recerca i en el coneixement; exercir la nostra capacitat personal de valorar tresors i perles, i no deixar que això sigui exclusiu dels mossens o dels directors espirituals.

13. Preocupats per trobar “vocacions clericals”, deixem perdre una gran quantitat de tresors amagats dintre les comunitats cristianes i en tantes i tantes altres persones.

En les comunitats, el mossèn no supleix la valoració que pot fer cada persona sobre la qualitat del tresor trobat. Tots som “buscadors” i tots estem a l’expectativa... I amb la seguretat de que “qui busca, troba” (Mateu 7,8).

PREGUNTES per al diàleg.

1. Comenteu si ser “membres de l’Església” és com si haguéssiu trobat un tresor o és una obligació que pesa?

2. Com “gestionem” el nostre tresor, tant a nivell personal com a nivell comunitari?

3. Quins canvis proposeu en l’Església perquè el tresor de l’Evangeli quedi cada vegada menys amagat en les comunitats cristianes i pugui alegrar tothom qui s’hagi fet “buscador”, sigui de la religió que sigui?

VOCABULARI.  (> Índex general).

 Regne de Déu.   Tresor.    Xarxa.   

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Mestres de la Llei.  

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 17. A.