1ª LECTURA. (Primer Llibre dels Reis 3,5.7-12).
En aquells dies,
el Senyor
s’aparegué a Salomó,
en un somni durant
la nit,
en el santuari de
Gabaon,
i li digué:
“Digue’m que vols
que et doni”.
Salomó li
respongué:
Senyor, Déu meu,
vós m’heu fet rei a mi,
servent vostre,
perquè ocupés el
tron de David, el meu pare;
però sóc encara un
jove que no sé conduir la gent,
i em trobo enmig
del poble que vós heu elegit,
un poble que ningú
no és capaç de comptar,
de tan nombrós com
és.
Feu al vostre
servent la gràcia de saber escoltar,
perquè pugui fer
justícia al vostre poble
i destriar el bé
del mal.
Sense això,
¿qui seria capaç de
governar
aquest poble vostre
tan considerable?
Al Senyor li agradà
que Salomó
li hagués demanat
això, i li digué:
“Ja que no demanes
molts anys de vida,
ni riquesa,
ni la vida dels
teus enemics,
sinó discerniment
per saber escoltar
i fer justícia,
jo et donaré això
que demanes:
et faré tan prudent
i sagaç que,
ni abans de tu ni
després,
ningú no se’t podrà
comparar”.
2ª LECTURA (Romans 8,28-30).
Germans,
nosaltres sabem que
Déu ho disposa tot
en bé dels qui
l’estimen,
dels qui ell ha
cridat per decisió seva.
Perquè ell,
que els coneixia
d’abans que existissin,
els destinà a ser
imatges vives del seu Fill,
que ha estat així
el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia
destinat,
els crida, els fa
justos i els glorifica.
EVANGELI. (Mateu 13,44-52).
(En blau allò que
correspon a la versió llarga)
En aquell temps,
Jesús digué a la gent:
“Amb el Regne del
cel passa
com amb un tresor
amagat en un camp.
L’home que el
troba, el deixa amagat i,
content de la
troballa,
se’n va a vendre
tot el que té
i compra aquell
camp.
També passa amb el
Regne del cel
com amb un
comerciant que buscava perles fines.
El dia que en trobà
una de molt preu,
anà a vendre tot el
que tenia
i la comprà.
També passa amb el
Regne del cel
com amb aquelles
grans xarxes que,
tirades a l’aigua,
arrepleguen de tot.
Quan són plenes, les
treuen a la platja,
s’asseuen i recullen
en coves tot allò que és bo,
i llencen allò que
és dolent.
Igualment passarà a
la fi del món:
sortiran els àngels,
destriaran els
dolents d’entre els justos
i els llençaran al
forn encès:
allà hi haurà els
plors i el cruixir de dents.
¿Ho heu entès tot
això?
Li responen: sí que
ho hem entès.
Ell els digué:
Mireu, doncs:
els mestres de la
Llei que es fan deixebles del Regne del cel
són com aquells caps
de casa que treuen del seu cofre
joies modernes i
antigues.
LLENGUATGE.
1. Alguns solen dir
i lamentar que els principals plaers de la vida o són cars o són pecat... Potser
sí.
També hi ha
persones que diuen que, si Déu no existís Déu, seria bo “inventar-lo” pels
molts avantatges que proporciona “creure en Ell”... Potser també tenen raó.
2. En tot cas, dues
de les tres paràboles de l’evangeli d’avui sintonitzen amb aquells que pensem
que el Regne del cel és una sort, com ho és trobar, en un camp,
un tresor prou gran com per vendre-s’ho tot i comprar aquell camp, o com
ho és trobar una perla de tant valor que valgui la pena vendre-s’ho tot
per adquirir-la.
3. Com és que, per
a uns, formar part del Regne resulti difícil i complicat, mentre que, per
a altres, sigui haver trobat un tresor?
Com és que, per a uns, la paraula de Déu (la llavor del Regne) es torna una
llei empipadora, i en canvi, per a altres, es torna evangeli (= bona
notícia)?
4. Això té a veure
amb l’actitud més profunda del cor humà. Un cor
calculador no pot veure clar això de vendre-s’ho
tot per comprar el camp o adquirir la perla. En canvi, un cor generós no dubta ni un moment,
perquè no busca pas el tresor per tenir-lo sinó per compartir-lo;
i la perla no és buscada per a la pròpia “col·lecció” sinó per
regalar-la.
5. Potser per això,
a les dues primeres paràboles de l’evangeli d’avui en segueix una tercera, que
és un toc d’atenció: el Regne del cel és semblant a una xarxa de pescar
on s’hi recull de tot, bo i dolent, i al final, es fa la tria (com ja es va dir
en la paràbola del jull,
llegida diumenge
passat).
6. Tot aquest
capítol de les paràboles del Regne es
troba entre dos relats que li serveixen de marc i ens permeten entendre-les
millor (Mateu
12, 46-49 i 13,53-58).
Aquests dos relats ens parlen, el primer, de la “Mare de Jesús i els
seus germans”, i el segon, ens parla directament del “seu Poble”.
7. Aquests relats,
en el Missal, no s’hi recullen des de l’Evangeli de Mateu (any A) sinó des
de l’Evangeli de Marc (Any B. Diumenges 10
i 14).
El “Poble” a què pertany Jesús, representat al principi per “la seva Mare i germans”, ha estat fins ara el camp amb un tresor amagat. Però aquest tresor no era pas per mantenir-lo amagat, com a propietat privada. Aquest tresor és un do de Déu per a tota la Humanitat, donat en custòdia al poble elegit fins al moment oportú.
El “Poble” a què pertany Jesús, representat al principi per “la seva Mare i germans”, ha estat fins ara el camp amb un tresor amagat. Però aquest tresor no era pas per mantenir-lo amagat, com a propietat privada. Aquest tresor és un do de Déu per a tota la Humanitat, donat en custòdia al poble elegit fins al moment oportú.
8. Dintre la Història
d’Israel, Jesús representa el moment oportú. Encara que ell és l’hereu
de les Promeses del seu Poble (Mateu
1,1ss), haurà de “comprar el camp” per oferir a tothom el “tresor” que s‘hi
troba, ja que, com en la gran majoria de casos, els “Poderosos” se n’havien apropiat
en exclusiva. (Mateu
21,38).
L’evangeli d’avui diu
clarament que Jesús “topa” amb el seu
poble per aquesta qüestió. ¿Qui és la
meva mare i qui són els meus germans? I, assenyalant amb la mà els seus
deixebles, digué: aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la
voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva
mare (Mateu
12,49).
9. Jesús, i cada
deixeble, és com el “mestre de la Llei” que treu
del seu cofre joies modernes i antigues. El “tresor” destinat a
tothom.
MISSATGE.
10. El regne de
Déu és com trobar un tresor.
Pertànyer al Regne
del cel és gratificant. Si no és així, vol dir que alguna cosa falla... Potser
el nostre cor no és prou generós i busca posseir en exclusiva o fer negoci.
RESPOSTA.
11. Avui dia ja no
hi ha “tresors amagats o perduts”. Avui totes les riqueses estan ben controlades.
O, potser no? Potser les millors riqueses queden sempre fora
control? Hi ha tantes classes de riqueses!
Les comunitats
cristianes d’avui estem formades sobretot per persones madures, amb llargs anys
de fidelitat, amb una vida de generositat a tota prova. ¿No hi haurà aquí
immensos tresors de saviesa humana i
cristiana, perduts perquè estem acostumats a no fer-los servir?
A causa del
clericalisme de les nostres comunitats, quants “tresors” han quedat “amagats”?
Quantes “perles” han deixat de brillar?
Amb el clericalisme,
el Regne s’ha convertit en una religió moralista i
ritualista, i s’ha perdut com a tresor.
12. És cert:
descobrir el tresor amagat i la perla més valuosa no depèn nomes
de nosaltres. És un do de Déu. Però també depèn de nosaltres.
Per això ens cal fer-nos buscadors; estar atents; tenir orelles per sentir-hi i ulls per veure-hi.
Per això ens cal fer-nos buscadors; estar atents; tenir orelles per sentir-hi i ulls per veure-hi.
És convenient optar
per una actitud activa en la recerca i en el coneixement; exercir la
nostra capacitat personal de valorar tresors i perles, i no deixar que
això sigui exclusiu dels mossens o dels
directors espirituals.
13. Preocupats per
trobar “vocacions clericals”, deixem
perdre una gran quantitat de tresors
amagats dintre les comunitats cristianes i en tantes i tantes altres
persones.
En les comunitats,
el mossèn no supleix la valoració que pot fer cada persona sobre la
qualitat del tresor trobat. Tots som “buscadors” i tots estem a
l’expectativa... I amb la seguretat de que “qui
busca, troba” (Mateu
7,8).
PREGUNTES per al diàleg.
1. Comenteu si ser
“membres de l’Església” és com si haguéssiu trobat un tresor o és una
obligació que pesa?
2. Com “gestionem”
el nostre tresor, tant a
nivell personal com a nivell comunitari?
3. Quins canvis
proposeu en l’Església perquè el tresor
de l’Evangeli quedi cada vegada menys amagat
en les comunitats cristianes i pugui alegrar tothom qui s’hagi fet “buscador”,
sigui de la religió que sigui?
VOCABULARI. (> Índex
general).
(Del Vocabulari de la BCI
(Bíblia Catalana Interconfessional): Mestres
de la Llei.
Veure també Entrevistes
amb Fid’ho. Diumenge
17. A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada