1ª LECTURA. (Isaïes 55,10-11)
Diu el Senyor:
“Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen,
sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar,
fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,
així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà infecunda,
sense fer el que jo volia
i haver complert la missió que jo li havia confiat”.
2ª LECTURA (Romans 8,18-23).
Germans,
jo penso que els sofriments del món present
no són res comparats amb la felicitat de la glòria
que més tard s’ha de revelar en nosaltres.
Perquè tot l’univers creat està atent,
esperant que es reveli d’una vegada
la glorificació dels fills de Déu.
L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda,
no perquè ell ho hagi volgut,
sinó que un altre l’hi ha sotmès,
donant-li, però, l’esperança
que un dia serà alliberat
de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada,
per obtenir la llibertat,
que és la glorificació dels fills de Déu.
Sabem prou bé que fins ara
tot l’univers creat gemega
i sofreix dolors com la dona quan infanta.
Però no és ell tot sol.
També nosaltres, els qui posseïm l’Esperit
com a primers fruits de la collita que vindrà,
gemeguem igualment dins nostre,
esperant l’hora que serem plenament fills,
quan el nostre cos serà redimit.
EVANGELI. (Mateu 13,1-23).
(En blau allò que correspon a la versió llarga)
Aquell dia, Jesús sortí de casa
i s’assegué vora el llac.
Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell,
que pujà a una barca i s’hi assegué.
Tota la gent es quedà vora l’aigua
i ell els parlà llargament en paràboles.
Digué:
“El sembrador va sortir a sembrar.
Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí;
vingueren els ocells i se la menjaren.
Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra;
de seguida va néixer,
ja que la terra era poc fonda,
però, com que no tenia arrels,
quan sortí el sol, amb la calor s’assecà.
Una part caigué entre els cards;
però els cards van créixer i l’ofegaren.
Una part caigué a la terra bona, i donà fruit:
o cent, o seixanta o trenta.
Qui tingui orelles, que ho senti”.
Els deixebles s’acostaren i li preguntaren:
¿Per què els parleu en paràboles?
Ell respongué:
“Déu us fa a vosaltres el do
de conèixer els secrets del Regne,
però a ells, no.
Als qui tenen,
Déu els donarà encara més i en tindran a vessar;
però als qui no tenen,
els prendrà fins allò que els queda.
Jo els parlo en paràboles perquè,
tot hi veure-hi, no veuen res;
tot i sentir-hi, no senten ni entenen res.
En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia:
Per més que escolteu, no entendreu res;
per més que mireu no veureu res.
El cor d’aquest poble s’ha fet insensible;
s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls,
no fos cas que,
si els seus ulls hi veien,
les seves orelles hi sentien
i els seu cor arribava a entendre,
es convertissin, i jo els retornés la salut.
Però els vostres ulls i les vostres orelles
si que són feliços de poder veure i poder sentir.
Us ho dic amb tota veritat:
molts profetes i justos
desitjaven veure el que vosaltres veieu,
però no ho veieren;
desitjaven sentir el que vosaltres sentiu,
però no ho sentiren.
Escolteu, doncs, vosaltres
què vol dir la paràbola del sembrador.
La llavor sembrada arran del camí
vol dir que,
a tots aquells que escolten la predicació del Regne
però no l’entenen,
el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny rocós
vol dir aquells que reben amb alegria
la predicació del Regne així que la senten,
però només per un moment.
No arrela dintre d’ells,
i tan bon punt es troben amb dificultats
o amb persecucions per la paraula que havien rebut,
sucumbeixen de seguida.
La llavor sembrada en mig dels cards
vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne,
però les preocupacions del món present
i la seducció de les riqueses
l’ofeguen i no dóna fruit.
La llavor sembrada en terra bona
vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne
i l’han entesa;
i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta”.
LLENGUATGE.
1. La litúrgia ens presenta l’evangeli d’avui amb una versió curta i una altra de llarga. Només la versió llarga conté el relat complet, i ens permet descobrir el seu missatge central.
El relat d’avui està molt ben estructurat. Consta de tres parts: la primera i la tercera són repetides (La Paràbola del sembrador), i és una estratègia literària per ressaltar la part central, on es troba el nucli del missatge.
2. Se’n sol dir La Paràbola del Sembrador,. Però, en realitat, no parla del sembrador sinó del terreny. No ens presenta un sembrador inexpert que sembra on no pot collir. L’única cosa que ens vol dir sobre el sembrador és que sembra amb abundància i arreu; i que la llavor òptima. Però la intenció és parlar-nos del terreny que rep la llavor: és a dir: dels oients.
3. Cada oient és el terreny que rep la llavor, la qual donarà fruit segons la manera de ser rebuda.
I aquí està el missatge d’aquesta paràbola: en relació a la “llavor-paraula” que és sembrada amb abundància, cada oient pot ser-hi impermeable, com la terra del camí; superficial, com el terreny pedregós; atabalat per mil altres coses, com el terreny ple de cards; o receptiu, com la terra bona.
4. A la part central del relat hi trobem tres frases:
(Ara, a tothom) “Qui tingui orelles (per escoltar) que ho senti”.
(Ara, als deixebles) “Les vostres orelles sí que són felices de sentir...”
(Abans d’ara) “Molts profetes i justos desitjaven poder sentir... i no sentiren”.
5. Ulls i orelles. Veure i sentir.
Per estrany que sembli, és freqüent, molt freqüent, no fer servir els ulls per veure-hi (sinó per mirar-se) ni les orelles per sentir-hi (sinó per escoltar-se). I és que “veure” i “sentir-hi” poden ser coses molt perilloses. “Veure” i “sentir-hi” ens pot transformar, com la llavor transforma el terreny.
Però sovint no volem ser transformats. Resulta “perillós” perquè ja tenim els nostres propis i “boníssims” plans.
La duresa del camí o el terreny pedregós són una estratègia per defensar-nos de la paraula-llavor. Les moltes ocupacions i preocupacions són una estratègia per contrarestar la dinàmica de la llavor.
6. Déu ens parla de mil maneres.
En Jesús descobrim que ens parla sobretot a través de la vida de les persones. De manera intensa i insistent ens parla a través dels gemecs dels oprimits. No és gens còmode de sentir-los. Ens “desinstal·la”, sobretot si formem part del món dels opressors o d’alguna manera som beneficiaris de l’opressió que ells practiquen. Qui tingui orelles per sentir, que hi senti.
7. El centre del relat d’avui és una benaurança per als “deixebles”: “Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i poder sentir”.
En diverses ocasions els evangelis deixen clar que “els deixebles” eren gent ben poca-cosa: porucs, incapaços d’entendre, envejosos, busca-raons... Però tenien una virtut: els seus ulls eren per veure i les seves orelles eren per escoltar. Aquesta virtut va permetre que la paraula-llavor fos eficaç en ells, i els anés transformant fins a fer-los capaços de donar el trenta, el seixanta o el cent per u.
8. No sempre és “temps de sembra”.
Estem en una Gran Història: la Història sagrada de la realització d’un projecte amorós de Déu: el seu projecte “Home”.
El fet "Jesús" marca el moment en què la paraula creadora de Déu, després d’haver-se fet “llei” (Moisès), s’ha fet “carn”, i ha plantat la seva tenda entre nosaltres (Joan 1, 14).
Abans d’això, molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren; desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
9. Casualment, la 2ª Lectura d’aquest diumenge es presta a ser vista com una aplicació solemne de la paràbola de l’evangeli. L’Univers creat és com un terreny fecundat per la Paraula de Déu. Els seus dolors són dolors de part.
La vella societat fa fallida per tots costats, però mai com avui no hem tingut tants mitjans per fer-la nova.
Si no construïm un món nou des de la generositat, n’haurem de construir un altre des de la necessitat. I segurament no ens agradarà.
10. Això també val per a l’Església. Tot i que ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre. També l’Església està gràvida i pateix dolors de part. Com més retardem el nou naixement, més sofriment per a molts... Però, sortosament, no sembla possible impedir-ne l’esclat renovador.
MISSATGE.
11. Nosaltres vivim quan “ja ha arribat el temps de poder veure-hi i sentir-hi” perquè el projecte “Home” ha pres forma visible. Ja disposem de “l’home mostra” en qui podem descobrir a què som cridats.
Feliços si acceptem que els nostres ulls hi vegin i les nostres oïdes hi sentin.
RESPOSTA.
12. Tot fa pensar que avui vivim en un moment fort de la sembra de la paraula de Déu.
Nosaltres no som els sembradors! Som el terreny que la rep!
És possible que el futur de l’Església no estigui en grans (i ambivalents) concentracions, sinó en petites trobades de diàleg. És temps d’escoltar i d’escoltar-nos. El món, la humanitat, cada ésser humà, i, sobretot cada un dels innumerables “crucificats”, se’ns fan paraula.
13. Diàleg.
Tots podem comprovar, als debats de la tele o tertúlies de la ràdio, com n’és de difícil tenir orelles per escoltar. Segurament també fem experiència en molts dels “grups de diàleg” que, sortosament, s’estan posant de moda.
Saber escoltar. Deixar parlar els altres sense interrompre’ls. Estar atents a allò que diuen perquè la nostra paraula sigui “resposta” a la seva; i la seva, a la nostra. Com el Centurió de la Passió, que no va dir res fins que no va veure com moria Jesús... (Marc 15,39).
14. Massa sovint les tertúlies, fins i tot les públiques (ràdio, tele,...) són una exhibició de prepotència i d’intolerància més o menys “civilitzada” (?). En particular és lamentable i denunciable el “clima de competició” que exhibeixen els representants del Poble al Parlament o al Congrés. La presència de la tele els ha convertit en “espectacle”. En alguns Esports, l’agressivitat i la “victòria” són la base de l’Espectacle. Però al Congrés i al Parlament, fan pena. Com a ciutadà, ho denuncio.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El dogmatisme ha desbordat el tradicional àmbit de la “religió” i ha inundat molts altres camps: la política, l’economia, la cultura, l’esport,... ¿Us creieu capaços d’ajudar a convertir el vostre Grup en un espai de diàleg, contrarestant l’espectacular embranzida del dogmatisme creixent?
2. Si participeu en grups de diàleg, després de la reunió, us pregunteu si heu sigut dialogants, o passius, o avassalladors? És a dir: feu, sols o en grup, revisió del vostre nivell de diàleg?
VOCABULARI. (> Índex general).
Barca. Casa. Mar (Llac). Paràboles. Regne de Déu. Veure.
Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 15 A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada