A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Èxode 3,1-8a.10.13-15).
En
aquells dies,
Moisès
pasturava el ramat del seu sogre Jetró,
sacerdot
madianita.
Tot
guiant el seu ramat desert enllà,
arribà a
l’Horeb, la muntanya de Déu.
L’àngel
del Senyor se li aparegué en una flama
enmig de
la bardissa.
Va mirar,
i s’adonà
que la bardissa cremava però no es consumia.
Moisès es
va dir:
«Deixa’m
anar a veure aquesta visió extraordinària:
què ho fa
que no es cremi la bardissa.»
El Senyor
veié que s’acostava per mirar.
Llavors
Déu el cridà de la bardissa estant:
«Moisès,
Moisès.»
Ell
respongué: «Aquí em teniu.»
Déu li
digué: «No t’acostis aquí.
Descalça’t,
que el lloc on ets és terra sagrada.»
I afegí:
«Jo sóc
el Déu del teu pare,
Déu
d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.»
Moisès es
cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.
Llavors el Senyor li digué:
Llavors el Senyor li digué:
«He vist
les penes del meu poble al país d’Egipte
i he
sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors.
Conec els
seus sofriments.
Baixaré,
doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis
i a
fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós,
un país
que regalima llet i mel.»
Moisès digué a Déu:
Moisès digué a Déu:
«Quan
aniré a trobar els israelites i els diré:
“El Déu
dels vostres pares m’envia a vosaltres”,
si ells
em pregunten quin és el seu nom,
què he de
respondre?»
Déu li
contestà:
«Jo sóc
el qui sóc.»
I afegí:
«Respon així als israelites:
“Jo-sóc
m’envia a vosaltres”.»
Déu digué
encara a Moisès:
«Digues
això als israelites:
“Jahvè
(el qui és), el Déu dels vostres pares,
Déu
d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob,
m’envia a
vosaltres.”
»Aquest serà el meu nom per sempre,
»Aquest serà el meu nom per sempre,
amb
aquest nom em tindran present totes les generacions.»
2ª LECTURA (1Corintis
10,1-6.10-12).
Germans,
no vull
que us passi per alt una lliçó de la història.
Els
nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol,
tots
passaren el mar Roig i tots,
en el
núvol i en el mar,
van rebre
com un baptisme que els unia a Moisès.
Tots es
van alimentar amb el mateix menjar espiritual,
tots van
beure la mateixa beguda espiritual,
ja que bevien
d’una roca espiritual que els acompanyava,
i aquesta
roca significava el Crist.
Malgrat
tot,
la gran
majoria no foren agradables a Déu,
ja que
quedaren estesos pel desert.
Tot això
era un exemple per a nosaltres,
perquè no
desitgem allò que no és bo, com ells ho feren.
No
murmureu, com ho feren alguns d’ells,
que van
morir a mans de l’Exterminador.
Tot això
que els succeïa era un exemple,
i va ser
escrit per advertir-nos a nosaltres,
ja que
els segles passats
s’encaminaven
cap als temps que vivim.
Per tant,
els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.
EVANGELI. (Lluc 13,1-9).
Per
aquell temps,
alguns
dels qui eren presents
contaren
a Jesús el cas d’uns galileus,
com Pilat
havia barrejat la sang d’ells
amb la de
les víctimes que oferien en sacrifici.
Jesús els
respongué:
«Us
penseu que aquells galileus van ser malmenats
perquè
havien estat més pecadors que tots els altres galileus?
Us
asseguro que no:
si no us
convertiu, tots acabareu igual.
I aquells
divuit homes que van morir
quan els
caigué a sobre la torre de Siloè,
us penseu
que eren més culpables
que tots
els altres habitants de Jerusalem?
Us
asseguro que no:
si no us
convertiu, tots acabareu igual.»
I els digué aquesta paràbola:
«Un home
que tenia una figuera a la vinya,
anà a
cercar-hi fruit i no n’hi trobà.
En veure
això, digué al vinyater:
“Mira, fa
tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera
i no n’hi
trobo.
Talla-la
d’una vegada.
Per què
la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?”
Ell li contestà:
“Senyor, deixeu-la encara aquest any.
Cavaré la
terra i la femaré,
a veure
si fa fruit d’ara endavant;
si no, ja
la podreu tallar”.»
B.
LLENGUATGE.
1. Estem
al bell mig de la Quaresma, temps de conversió.
Però l’evangeli d’avui ens parla de conversió
amb un llenguatge dur. El punt de partida són uns fets desgraciats que
van produir massa víctimes. I les paraules de Jesús resulten fins i tot cruels:
“Si no us convertiu, tots acabareu igual”.
2. La duresa de les paraules de Jesús
es correspon amb la duresa de
la “valoració” que alguns fan de les víctimes.
Davant la desgràcia, tenim tendència a buscar culpables; i la nostra duresa
és capaç de declarar culpables
precisament a les mateixes víctimes,
considerant la seva desgràcia com un càstig
de Déu. Pensem a vegades: “Algun mal
deuen haver fet... que els hagi passat això”.
Jesús hi
reacciona: “Us penseu que aquells
galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres
galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual”.
Amb duresa Jesús denuncia la duresa, i exigeix de tots la conversió.
3. Convertir-se.
Segueix
una paràbola on s’hi continua el llenguatge dur: “Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la
terra?” ─diu el propietari de la figuera.
Amb la paràbola de la figuera Jesús ens diu per
què cal convertir-se, i així, de
passada, ens diu també què vol dir convertir-se.
La vinya
és símbol del Poble Elegit,
especialment treballat, protegit i mimat. A les vinyes sempre s’hi plantava una figuera,
ben necessària perquè els treballadors poguessin descansar a la seva ombra (els
ceps fan l’ombra massa baixa) i alimentar-se amb els seus fruits. Però una
figuera que no fa fruit no serveix per res; només fa nosa. “Talla-la d’una vegada”!
4. Però
la paràbola vol posar en relleu també la tendresa del vinyater. El vinyater excusa la figuera: potser no l’he treballada prou;
potser li falta adob...
Qui és
aquest vinyater?
És una extensió del mateix propietari.
En
aquesta paràbola s’hi mostren a la
vegada la duresa i la tendresa; la justícia i la bondat.
Justícia
i tendresa, en Déu, no són coses oposades. En realitat, cal parlar d’una justícia tendra i d’una tendresa
justa. Són dos aspectes que es
corresponen amb la nostra realitat més profunda: som “creatures”, però fets a
imatge del “creador”. Com a creatures,
depenem de l’acció creativa de Déu, i seria suïcida voler “desfer-se’n”.
Com a creadors, podríem caure
en el parany de voler funcionar només
amb la nostra creativitat.
5.
Imaginem una làmpada elèctrica: és capaç de donar llum i escalfor, però només
si està connectada al corrent elèctric. La seva capacitat de donar depèn
de la seva capacitat rebre. I per potent que sigui, seria una
fatal equivocació pretendre fer llum prescindint de la font elèctrica que l’alimenta.
Quan
l’home “descuida” la seva connexió
amb la seva Font, entra en una
situació de risc greu.
La duresa de Déu vol desfer la nostra duresa de cor quan ens resistim a rebre
la seva tendresa, que és l’única
cosa que ens permet existir, i gaudir de la vida.
C.
MISSATGE.
6. Com es
diu també en la Segona Lectura, la duresa
de Déu és per trencar la nostra duresa de
cor, i que així estiguem en disposició de rebre els dons que ens ofereix la
seva tendresa. La desgràcia de les
víctimes de la crueltat de Pilat o de l’accident de la Torre de Siloé no és pas
pitjor que la “desgràcia” de la figuera
que no dóna fruit. El llenguatge és dur;
el missatge és tendre.
Com
llegirem en la paràbola de diumenge que ve, és com si se’ns digués: “O accepteu
ser fills o no teniu lloc a la
casa del Pare. No hi ha altra
opció”.
I, si sou fills en relació a Déu, entre vosaltres som germans, no pas jutges. (En parlarem el pròxim diumenge).
I, si sou fills en relació a Déu, entre vosaltres som germans, no pas jutges. (En parlarem el pròxim diumenge).
D:
RESPOSTA.
7.
Evidentment la resposta és convertir-se.
I en aquest cas, “convertir-se” vol dir “deixar-se cuidar” pel vinyater; deixar-se estimar. Com
la figuera: deixar-se cavar i adobar.
Així donarem fruit. En realitat, el “fruit” som nosaltres mateixos en la
mesura que acceptem ser fills.
E. PREGUNTES
per al diàleg.
1. Si sou
pares, recordeu situacions en què heu hagut de mostrar amb duresa la vostra tendresa
pels fills?
2. Les
desgràcies sempre són desgràcies, i cal fer el que sigui per evitar-les. I, si
això no és possible, cal solidaritzar-se amb les víctimes. Però, heu
experimentat situacions en què una desgràcia
hagi tingut també aspectes o resultats positius?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada