Diumenge 31 de durant l'any A.

1ª LECTURA.  (Malaquies 1,14b-2,2b.8-10).

Jo sóc el rei dels reis, diu el Senyor de l’univers,

i tots els pobles reverencien el meu nom.

I ara, sacerdots, us adverteixo que

si no feu cas de mi,

si no esteu atents a honorar el meu nom,

us trauré el poder de beneir.

Vosaltres heu abandonat el camí dret i,

en veure com jutjàveu,

molts s’han allunyat.

Heu violat l’aliança que jo havia fet amb Leví,

diu el Senyor de l’univers.

Per això, jo faré que tot el poble

perdi l’estima i el respecte que us tenia,

tal com vosaltres ho heu fet amb mi,

per no haver seguit els meus camins

i haver jutjat amb parcialitat.
No tenim tots un mateix pare?

No ens ha creat el mateix Déu?

Per què som deslleials els uns amb els altres

i violem així l’aliança dels nostres pares?

2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs 2,7b-9.13).

Germans,

entre vosaltres ens férem amables

com les mares quan acaronen els seus fills.

Així, amb el desig de guanyar-vos,

no solament us volíem fer participar

de la bona nova de Déu,

sinó que us hauríem donat

fins i tot les nostres pròpies vides,

de tant que us vau fer estimar.

Ja recordeu, germans,

com era el nostre esforç i el nostre cansament:

per no ser una càrrega a ningú,

treballàvem nit i dia,

mentre us anunciàvem la bona nova de Déu.

I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu,

recordant que,

quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu,

l’acollíreu com allò que és de veritat:

no paraula d’homes, sinó paraula de Déu,

que treballa eficaçment en vosaltres, els qui heu cregut.

EVANGELI (Mateu 23,1-12)

En aquell temps,

Jesús digué a la gent i als deixebles:

«Els mestres de la Llei i els fariseus

us parlen des de la càtedra de Moisès:

compliu i observeu tot el que us manen,

però no feu com ells, perquè diuen i no fan.

Preparen farcells pesadíssims

i els carreguen a les espatlles dels altres,

però ells no volen ni moure’ls amb el dit.

En tot obren per fer-se veure de la gent.

Per això es fan ben grosses les filactèries,

i les borles, ben llargues;

els agrada d’ocupar els primers llocs a taula

i els primers seients a les sinagogues,

i que la gent els saludi a les places

i els doni el nom de rabí, o sigui ‘mestre’.

Però vosaltres no us heu de fer dir mestres,

perquè, de mestre, només en teniu un,

i tots vosaltres sou germans;

ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra,

perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel;

ni us heu de fer dir guies,

perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist.

El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre.

Tothom qui s’enaltirà serà humiliat,

però tothom qui s’humiliarà serà enaltit.»

LLENGUATGE.

1. Els evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) ens presenten l’obra de Jesús com un viatge de Galilea a Jerusalem. Jesús va a Jerusalem per purificar el Temple que els Poderosos havien convertit en una cova de lladres. L’enfrontament directe amb els Grans Sacerdots portarà Jesús a ser condemnat a mort.

2. Però l’evangelista Mateu, abans de començar el relat de la passió-mort-resurrecció, posa en boca de Jesús una llarga sèrie de recomanacions als seus deixebles. Diríem que és el seu testament espiritual. Segurament que aquestes recomanacions que Mateu posa en boca de Jesús venen suggerides per la situació que vivien algunes comunitats cristianes, sobretot jueves. L’evangeli de Mateu va ser escrit després de l’any 70, quan els exèrcits de Roma ja havien destruït Jerusalem, i del seu Temple no en quedava pedra sobre pedra. Això va provocar que alguns pensessin que les noves comunitats cristianes havien de ser les substitutes de l’antic Judaisme. Això els portava a imitar, d’alguna manera, l’estil o les maneres dels antics jerarques de Jerusalem. És molt possible que haguessin aparegut ja els primers intents de “jerarquització” de les comunitats cristianes.

3. Si això és així, cal reconèixer que l’evangelista Mateu deslegitima radicalment aquest intent; i ho fa posant en boca de Jesús unes paraules directes i clares: “Entre vosaltres no ha pas de ser així” (Mateu 20:26). I, perquè no hi hagi possibilitat de malentesos, ho repeteix per activa i per passiva, concretant al màxim: “No dieu a ningú ...” i “Vosaltres no us feu dir...”. Les comunitats cristianes no s’han de jerarquitzar, sinó que han de ser àmbits de comunió fraternal. “Tots vosaltres sou germans”.

4. Hi ha, però, una cosa que s’ha de tenir en compte: allò que ensenyen els Mestres de la Llei i els Fariseus pot ser correcte, perquè ve de Moisès. Jesús no nega ni s’oposa a la Llei de Moisès. El mal està en la manera de comportar-se, perquè diuen i no fan. Per tant, “no feu com ells”.

MISSATGE.

5. El missatge de la Bíblia comença en Moisès en forma de Llei, i arriba a la seva plenitud en Jesús en forma de Comunió fraternal entre iguals. En aquesta comunitat d’iguals, si algú s’enalteix serà humiliat; igualment, si algú s’humilia, serà enaltit.

RESPOSTA.

6. Diverses vegades, en trobades de diàleg, algú ha fet aquesta pregunta: És que no llegeixen els evangelis, els bisbes i el papa? La pregunta ve provocada pel fet que, en les autoritats eclesiàstiques, es contradiuen directament les paraules de Jesús. Expressions com “Sant Pare”, “Excel·lència”, “director espiritual”, “rector”,... aplicades als seguidors de Jesús, són explícitament prohibides per ell. Com és, doncs, que continuen tan vives?

7. Segurament que la forta crisi en què ha entrat l’Església institució, no és deguda tant al laïcisme de la nostra societat com a la incongruència de molta gent d’església, entre el que diem i el que fem. Una vegada més, l’evangeli ens demana conversió; no solament dels jerarques, sinó de tots. Als jerarques se’ls diu: “No us feu dir mestres...”; però també a tots se’ns mana: “A ningú doneu el nom de pare aquí a la terra,...”.

PREGUNTES per al diàleg.

1. La comunió a què ens convida l’Evangeli comporta viure amb alguna forma de comunitat. Les comunitats tendeixen a organitzar-se i a jerarquitzar-se. ¿Com eviteu el perill de què ens adverteix l’Evangeli?

2. En les nostres societats laiques es legitima el Poder en nom del Poble (Democràcia). Considereu que l’Església podria organitzar-se en forma de democràcia?

3. Com imagineu el futur de l’Església si un dia s’arribés a superar el clericalisme?