A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (2 llibre de Samuel 5,1-3).
En
aquells dies,
les
tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron
i
li digueren:
«Som
família teva, som os del teu os i carn de la teva carn.
Ja
abans, mentre Saül era el nostre rei,
tu
conduïes les tropes d’Israel
quan
anaven a la guerra i quan en tornaven,
i
el Senyor et digué:
«Tu
pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.»
Així,
quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron,
el
rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor
i
l’ungiren rei d’Israel.
2ª LECTURA (Colossencs 1,12-20).
Germans,
doneu
gràcies al Pare,
que
us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant,
en
el regne de la llum.
Ell
ens alliberà del poder de les tenebres
i
ens traspassà al regne del seu Fill estimat,
en
qui tenim el nostre rescat,
el
perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible,
engendrat
abans de tota la creació,
ja
que Déu ha creat totes les coses per ell,
tant
les del cel com les de la terra,
tant
les visibles com les invisibles,
trons,
sobirans, governs i potestats.
Déu
ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell.
Ell
existeix abans que tot,
i
tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església.
Ell
n’és l’origen,
és
la primícia dels qui retornen d’entre els morts,
perquè
ell ha de ser en tot el primer.
Déu
volgué que residís en ell
la
plenitud de tot el que existeix;
per
ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers,
posant
la pau en tot el que hi ha
tant
a la terra com al cel,
per
la sang de la creu de Jesucrist.
EVANGELI. (Lluc 23,35-43).
En
aquell temps,
les
autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien:
«Ell,
que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix,
si
és el Messies de Déu, l’Elegit.»
Els
soldats també se’n burlaven:
tot
oferint-li vinagre, li deien:
«Si
ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.»
Sobre
d’ell hi havia un rètol que deia:
«El
rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu
també
li deia insultant-lo:
«No
ets el Messies?
Salva’t
a tu mateix i a nosaltres.»
Però
l’altre, renyant-lo, li respongué:
«Tu,
que estàs sofrint la mateixa pena,
tampoc
no tens temor de Déu?
I
nosaltres ens ho mereixíem,
perquè
estem sofrint el càstig
que
ens correspon pel que hem fet,
però
aquest no ha fet res de mal.»
I
deia: «Jesús, recordeu-vos de mi,
quan
arribeu al vostre Regne.»
Jesús
li respongué:
«T’ho
dic amb tota veritat:
Avui
seràs amb mi al paradís.»
B.
LLENGUATGE.
1.
Hem arribat al final de l’any litúrgic.
Després de força setmanes llegint els relats del camí de Jesús, hem arribat al terme. Els pelegrins que
anaven a Jerusalem acabaven el seu camí
al Temple, on oferien a Déu les seves ofrenes. El camí de Jesús també l’ha portat al Temple que, com ja havia dit als
seus pares, era la casa del meu Pare
(Lluc 2,49). Però els qui s’havien apoderat del Temple convertint-lo en una cova de lladres, ara s’han apoderat també
de Jesús, i ells mateixos l’han portat al Calvari. Allà, fora del Temple, Jesús
ha estat proclamat “rei”.
2.
Lluc descriu l’escena del Calvari com un gran espectacle. Allà hi és tothom, “mirant-s’ho”. Ho presideix
tot un cartell posat al punt més alt: “Aquest
és el rei dels jueus”.
El
significat superficial de tota
l’escena és “la mort del rei”. Assassinat el rei, desapareix el regne.
Però
el significat profund de
l’escena vol fer-nos descobrir la instauració d’un nou Temple i d’un nou
Regne; i el nou Rei d’aquest Regne ja no ho serà com a “fill de
David” sinó com a “fill de l’Home”. Jesús és l’Home; i des d’ara l’Home serà el nou i únic Temple, i el nou i únic Rei. El Calvari ens mostra com és
realment l’Home: aquell qui dóna la
vida pels altres.
3.
La Creu és la
recuperació del mític arbre de la vida del Paradís, que els
humans “perdem” sempre que “mengem” de l’arbre
del bé i del mal. Menjar de l’arbre
del bé i del mal significa apropiar-se la facultat de jutjar i condemnar els altres (Gènesi 2,17). Al Calvari tot està al
voltant del Nou Arbre de la Vida enlairant
precisament els condemnats. Enlloc no
es diu que hi hagi tres creus. En el seu significat superficial, això es podria suposar; però, d’acord amb
el seu significat profund, es parla només
d’una Creu on, juntament amb Jesús, hi ha els altres condemnats. Aquesta Creu és presentada com el triomf de l’arbre de la Vida sobre l’arbre del Bé i del Mal, generador de “sentències de mort”. Déu
mateix corregeix aquestes
sentències renovant la vida dels condemnats a mort.
4. A partir d’ara, el nostre camí
ja no porta al Temple sinó al Calvari. El culte ja no consisteix en
fer ofrenes en el Temple sinó en donar-se
un mateix com ofrena als altres. Ells
són el Temple on Déu vol ser venerat.
Però
Lluc ens adverteix d’una cosa important: no és suficient “morir a la Creu” per tenir part en el
nou Regne. Només a un dels altres dos crucificats
Jesús li diu: “Avui seràs amb mi al
paradís”. L’altre crucificat
refusa “donar la vida”. Es dirigeix a Jesús com a Messies amb poder, i l’increpa perquè usi aquest poder contra qui els han condemnat. No
ha entès ni accepta que el verdader camí
vers l’Home passa per l’Amor i no pel Poder.
C.
MISSATGE.
5. Tenint en compte com ha estat la Història de l’Església, i
donada la situació actual, possiblement la paraula “rei” no sigui la més
adequada per expressar la realitat de Jesús. Sembla una paraula inadequada fins
i tot de portes endintre.
Segons
el sentit profund dels textos
evangèlics, el missatge de la festa
d’avui s’expressa visualment amb aquesta sorprenent escena del Calvari, que ens
ofereixen els quatre Evangelis: Jesús, identificat amb tots els condemnats, víctimes de les mil formes
de Poder que ens hem inventat els
humans.
El
Calvari és la radiografia de la Humanitat: de la Mort que genera, i de la Vida que pot acollir. Davant
aquest espectacle cadascú ha de
decidir en quin lloc es situa.
D:
RESPOSTA.
El
mateix relat que hem llegit ens suggereix la resposta: “Jesús,
recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”. O la resposta del
Centurió (que trobem també en els altres Evangelis Sinòptics): “Realment aquest home era innocent”. Marc
serà encara més explícit: “Realment
aquest home era fill de Déu”
(Marc 15,39)
Tot
l’any litúrgic, seguint el relat dels
Evangelis Sinòptics, és com un gran holograma del procés d’humanització seguint el camí de Jesús. Jesús és “l’home mostra”, l’home “imatge de
Déu”. D’acord amb el projecte de Déu,
esdevenim humans en la mesura
que reproduïm en nosaltres els mateixos
sentiments que tingué Jesús (Filipencs 2,5).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
Us sembla adequat el nom de la
Festa d’avui? Quin nom li posaríeu tenint en compte el seu
significat i el món en què vivim?
2.
Amb el nom que sigui, com “regeix” la
vostra vida la visió dels crucificats?
3.
Us sembla adequada l’estructura actual de l’Any Litúrgic? Us sembla coherent
amb el ritme de la societat en què vivim? Seria convenient una major diversitat
per acomodar-se millor a les diferents societats i comunitats?
Final de l’Any Litúrgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada