Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI.
→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge 18.C
A. LECTURES.
1ª LECTURA. (Eclesiastès 1,2.2,21-23).
Vanitat
i més vanitat,
deia
el Portaveu-del-poble,
vanitat
i més vanitat,
tot
és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar
amb
coneixement, traça i eficàcia,
ho
ha de deixar tot a un altre
que
no s’hi ha esforçat per res.
També
això és en va,
i és una gran dissort.
Perquè, de fet,
què
en treu l’home de tot esforç
i
de tot el neguit amb què treballa sota el sol?
Passa
els dies en el desfici
i
en les penes de la seva servitud,
i
de nit el seu cor no descansa.
També
això és en va.
2ª LECTURA (Colossencs 3,1-5.9-11).
Germans,
ja
que heu ressuscitat juntament amb el Crist,
cerqueu
allò que és de dalt,
on
hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu;
estimeu
allò que és de dalt,
no
allò que és de la terra.
Vosaltres
vau morir,
i
la vostra vida està amagada en Déu
juntament
amb el Crist.
Quan
es manifestarà el Crist, que és la vostra vida,
també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant,
feu
morir allò que us lliga a la terra:
fornicació,
impuresa, passions, mals desigs
i
l’amor al diner, que és una idolatria;
no
us enganyeu els uns als altres,
vosaltres
que us heu despullat
de
l’home antic i del seu estil d’obrar,
i
us heu revestit del nou,
que
es renova a imatge del seu Creador
i avança cap al ple coneixement.
Aquí ja no compta ser grec o jueu,
circumcís
o incircumcís,
bàrbar
o escita,
esclau
o lliure,
sinó que Crist ho és tot, i és de tots.
EVANGELI. (Lluc 12,13-21).
En
aquell temps,
un
de la gent digué a Jesús:
«Mestre,
convenceu el meu germà
que
es parteixi amb mi l’herència.»
Jesús
li contestà:
«Bon
home, qui m’ha encomanat a mi
que
fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
Llavors
digué a tothom:
«Vigileu!
Guardeu-vos
de tota ambició de posseir riqueses,
perquè
ni que algú tingués diners de sobres,
els
seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola:
«Un
home ric va treure de les seves terres
unes
collites tan abundants que no tenia on guardar-les.
Tot
rumiant es va dir:
ja
sé què faré: tiraré a terra els meus graners,
en
construiré de més grans,
hi
guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves
i
em diré a mi mateix:
“Tens
reserves per a molts anys:
reposa,
menja, beu, diverteix-te.”
Però
Déu li digué:
“Vas
errat!
Aquesta
mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida
i
tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Així
passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix
i
no es fa ric als ulls de Déu”.»
B. LLENGUATGE.
1.
A primer cop d’ull podria semblar que el relat d’avui es refereix a una
casuística familiar, molt freqüent quan hi ha una herència pel mig. Però seria
molt estrany que l’evangelista perdés el temps presentant-nos un Jesús ocupat
en solucionar “qüestions jurídiques” sobre herències.
Per
altra part, els “problemes d’herència”
eren i són tan freqüents que tothom els coneix molt bé; per això poden servir de llenguatge per descriure una
de les problemàtiques més importants
entre els membres (“germans”) de la comunitat
cristiana.
2.
El relat d’avui guarda una certa semblança amb el de fa dos diumenges sobre les
“dues germanes” Marta i Maria. Entre
elles, el problema es referia a l’actitud
de servei.
Aquí, el problema, en versió masculina i sense noms perquè pot afectar tothom,
es refereix a l’amor al diner i a les
riqueses.
“Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de
posseir riqueses”, hi llegim.
L’actitud de servei és el nucli de la vida de comunitat. L’amor al diner n’és el virus més perillós i destructiu.
3.
...digueu-li
que parteixi amb mi l’herència...
Recordem
que el marc d’aquest relat és el seguiment
a Jesús. També aquí, la clau per entendre aquest relat és la paraula “germà”.
“Un de la gent digué a Jesús: Convenceu
el meu "germà" que es parteixi amb mi l’herència”.
No es tracta de dos germans que s’han
de repartir una herència. Això, en
tot cas, seria cosa del pare, o del jutge si algun no complia la voluntat del
pare.
Aquí es tracta d’evitar un perill real i, fins i tot, freqüent en les Comunitats: abusar de la “germanor” i
convertir-se en un “aprofitat”.
4.
Convenceu el meu germà que es parteixi
amb mi l’herència. És possible que membres d’una comunitat cristiana
tinguin diferents béns, inclosos béns materials. Si hi ha una autèntica comunió
entre ells, aquests béns seran compartits, també els materials. I aquí apareix
el perill; el perill de formar part d’una comunitat
no pas per compartir sinó per aprofitar-se’n.
5.
És una qüestió d’actitud, que cadascú ha de tenir en compte. Vigileu!, se’ns diu. Perquè és cert que
els béns, també els materials, són per ser compartits
i, per tant, han de ser “profitosos” a
tots.
Però, una cosa és l’actitud de qui compateix
i es beneficia dels bens posats en comú, i una altra ben diferent és l’actitud
dels “aprofitats” que exigeixen com un dret allò que només pot ser fruit
de generositat.
Una actitud així acabaria destruint la comunió que dóna origen a la Comunitat,
d’una manera semblant a com els problemes
d’herència poden "destruir" les famílies.
6.
El relat ens adverteix que aquesta equivocació és greu, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li
podrien assegurar la vida.
La
seguretat de la vida no es pot posar
en els bens posseïts sinó en els bens compartits.
És a dir: la seguretat de la vida
està en la comunió, únic camí que ens introdueix en el corrent vital de la Vida mateixa de Déu.
C.
MISSATGE.
7.
El missatge està resumit en les mateixes
paraules de Jesús: “Guardeu-vos de tota
ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els
seus béns no li podrien assegurar la vida”.
D:
RESPOSTA.
8.
Diuen d’un home molt pobre que, un dia, li van donar 20€. Li feia tanta
il·lusió aquell bitllet, que va decidir comprar-se una cartera per guardar-lo. La cartera li va costar 12€. En comprovar que només li quedaven 8€, va trobar ridícul guardar-los en una "cartera"...
I, veient que, de fet, ja no la
necessitava, va llençar la cartera.
Pot
semblar una historieta estúpida, però reflecteix el “problema” de l’Església actual:
viure “arruïnada” a causa de les “seves” propietats.
El pobre no va ser estúpid quan va llençar la cartera sinó quan la va comprar; però després va compensar la seva estupidesa llençant aquella cartera que no necessitava.
“Vas errat”, li diu Déu al propietari de
les collites abundants que construïa grans graners per a “guardar-les”.
Repetim-ho una vegada més: les riqueses no són per ser “guardades” sinó “compartides”.
9.
En temps de Cristiandat, l’Església
va assumir moltes funcions de la Societat: religió, moral, cultura, llenguatge,
art, educació... i així va esdevenir força rica
en patrimoni.
Però avui, sortosament, ja no estem en una “situació
de cristiandat”, i l’Església no necessita de res més que de llibertat per enunciar el Missatge,
que és la seva “única riquesa”. Tota la resta li ha esdevingut una nosa. "Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina", llegirem diumenge vinent.
Sabrem desfer-nos-en, encara que fos només per ser més lliures?
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Les propietats de les vostra parròquia, començant pel mateix temple, us ajuden a viure la Bona Nova de Jesús, i a donar-ne testimoni?
2. Com reaccionaríeu si els responsables legals de l’Església, en un acte de realisme, passessin a la Societat Civil els béns administrats per l’Església en altres temps?
3.
A nivell personal, quina funció tenen les riqueses
en la vostra vida i en la vostra relació amb els altres?
