Diumenge vinent, 18è. de durant l'Any C.

  

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.

  Herència.    Riqueses.    Tresor. 

 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

  

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).

→ Veure també: Tertúlia en espiral  →  Diumenge 18.C

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Eclesiastès 1,2.2,21-23).

Vanitat i més vanitat,

deia el Portaveu-del-poble,

vanitat i més vanitat,

tot és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar

amb coneixement, traça i eficàcia,

ho ha de deixar tot a un altre

que no s’hi ha esforçat per res.

També això és en va,

i és una gran dissort.

Perquè, de fet,

què en treu l’home de tot esforç

i de tot el neguit amb què treballa sota el sol?

Passa els dies en el desfici

i en les penes de la seva servitud,

i de nit el seu cor no descansa.

També això és en va.

 

 

2ª LECTURA (Colossencs 3,1-5.9-11).

Germans,

ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,

cerqueu allò que és de dalt,

on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu;

estimeu allò que és de dalt,

no allò que és de la terra.

Vosaltres vau morir,

i la vostra vida està amagada en Déu

juntament amb el Crist.

Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida,

també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Per tant,

feu morir allò que us lliga a la terra:

fornicació, impuresa, passions, mals desigs

i l’amor al diner, que és una idolatria;

no us enganyeu els uns als altres,

vosaltres que us heu despullat

de l’home antic i del seu estil d’obrar,

i us heu revestit del nou,

que es renova a imatge del seu Creador

i avança cap al ple coneixement.

Aquí ja no compta ser grec o jueu,

circumcís o incircumcís,

bàrbar o escita,

esclau o lliure,

sinó que Crist ho és tot, i és de tots. 

 

EVANGELI. (Lluc 12,13-21).

En aquell temps,

un de la gent digué a Jesús:

«Mestre, convenceu el meu germà

que es parteixi amb mi l’herència.»

Jesús li contestà:

«Bon home, qui m’ha encomanat a mi

que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
 

Llavors digué a tothom:

«Vigileu!

Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses,

perquè ni que algú tingués diners de sobres,

els seus béns no li podrien assegurar la vida.»

I els ho explicà amb una paràbola:

«Un home ric va treure de les seves terres

unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les.

Tot rumiant es va dir:

ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners,

en construiré de més grans,

hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves

i em diré a mi mateix:

“Tens reserves per a molts anys:

reposa, menja, beu, diverteix-te.”

Però Déu li digué:

“Vas errat!

Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida

i tot això que volies guardar-te, de qui serà?
 

Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix

i no es fa ric als ulls de Déu”.» 

 

B. LLENGUATGE. 

1. A primer cop d’ull podria semblar que el relat d’avui es refereix a una casuística familiar, molt freqüent quan hi ha una herència pel mig. Però seria molt estrany que l’evangelista perdés el temps presentant-nos un Jesús ocupat en solucionar “qüestions jurídiques” sobre herències.

Per altra part, els “problemes d’herència” eren i són tan freqüents que tothom els coneix molt bé; per això poden servir de llenguatge per descriure una de les problemàtiques més importants entre els membres (“germans”) de la comunitat cristiana.

 

2. El relat d’avui guarda una certa semblança amb el de fa dos diumenges sobre les “dues germanes” Marta i Maria. Entre elles, el problema es referia a l’actitud de servei.
Aquí, el problema, en versió masculina i sense noms perquè pot afectar tothom, es refereix a l’amor al diner i a les riqueses.
“Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses”, hi llegim.

L’actitud de servei és el nucli de la vida de comunitat. L’amor al diner n’és el virus més perillós i destructiu.

 

3. ...digueu-li que parteixi amb mi l’herència...

Recordem que el marc d’aquest relat és el seguiment a Jesús. També aquí, la clau per entendre aquest relat és la paraula “germà”.
“Un de la gent digué a Jesús: Convenceu el meu "germà" que es parteixi amb mi l’herència”.

No es tracta de dos germans que s’han de repartir una herència. Això, en tot cas, seria cosa del pare, o del jutge si algun no complia la voluntat del pare.
Aquí es tracta d’evitar un perill real i, fins i tot, freqüent en les Comunitats: abusar de la “germanor” i convertir-se en un “aprofitat”.

 

4. Convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència. És possible que membres d’una comunitat cristiana tinguin diferents béns, inclosos béns materials. Si hi ha una autèntica comunió entre ells, aquests béns seran compartits, també els materials. I aquí apareix el perill; el perill de formar part d’una comunitat no pas per compartir sinó per aprofitar-se’n.

 

5. És una qüestió d’actitud, que cadascú ha de tenir en compte. Vigileu!, se’ns diu. Perquè és cert que els béns, també els materials, són per ser compartits i, per tant, han de ser “profitosos” a tots.
Però, una cosa és l’actitud de qui compateix i es beneficia dels bens posats en comú, i una altra ben diferent és l’actitud dels “aprofitats” que exigeixen com un dret allò que només pot ser fruit de generositat.
Una actitud així acabaria destruint la comunió que dóna origen a la Comunitat, d’una manera semblant a com els problemes d’herència poden "destruir" les famílies.

 

6. El relat ens adverteix que aquesta equivocació és greu, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.

La seguretat de la vida no es pot posar en els bens posseïts sinó en els bens compartits.
És a dir: la seguretat de la vida està en la comunió, únic camí que ens introdueix en el corrent vital de la Vida mateixa de Déu. 

 

C. MISSATGE.

7. El missatge està resumit en les mateixes paraules de Jesús: “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”.
 

D: RESPOSTA.

8. Diuen d’un home molt pobre que, un dia, li van donar 20€. Li feia tanta il·lusió aquell bitllet, que va decidir comprar-se una cartera per guardar-lo. La cartera li va costar 12€. En comprovar que només li quedaven 8€, va trobar ridícul guardar-los en una "cartera"...
I, veient que, de fet, ja no la necessitava, va llençar la cartera.

Pot semblar una historieta estúpida, però reflecteix el “problema” de l’Església actual: viure “arruïnada” a causa de les “seves” propietats.

 

El pobre no va ser estúpid quan va llençar la cartera sinó quan la va comprar; però després va compensar la seva estupidesa llençant aquella cartera que no necessitava. 

“Vas errat”, li diu Déu al propietari de les collites abundants que construïa grans graners per a “guardar-les”.
Repetim-ho una vegada més: les riqueses no són per ser “guardades” sinó “compartides”.

 

9. En temps de Cristiandat, l’Església va assumir moltes funcions de la Societat: religió, moral, cultura, llenguatge, art, educació... i així va esdevenir força rica en patrimoni.
Però avui, sortosament, ja no estem en una “situació de cristiandat”, i l’Església no necessita de res més que de llibertat per enunciar el Missatge, que és la seva “única riquesa”. Tota la resta li ha esdevingut una nosa. "Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina", llegirem diumenge vinent.
Sabrem desfer-nos-en, encara que fos només per ser més lliures?

 

E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. Les propietats de les vostra parròquia, començant pel mateix temple, us ajuden a viure la Bona Nova de Jesús, i a donar-ne testimoni? 

2. Com reaccionaríeu si els responsables legals de l’Església, en un acte de realisme, passessin a la Societat Civil els béns administrats per l’Església en altres temps? 

3. A nivell personal, quina funció tenen les riqueses en la vostra vida i en la vostra relació amb els altres?