Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex general).
Cec. Deixebles.
Mestre
(Assegut). Tresor.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Deixebles.
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge
8 C.
A.
LECTURES.
1ª. Lectura (Sira 27,4-7).
Sacsegeu el garbell, i quedarà el
rebuig:
així serà l’escòria de l’home quan serà
examinat.
L’obra del terrisser ha de superar la
prova del forn:
així serà provat l’home en el moment de
donar comptes.
El fruit de l’arbre demostra el bon
conreu:
així, quan l’home doni comptes, es veurà
què tenia al cor.
No facis l’elogi de ningú abans no hagi
estat examinat:
és llavors que l’home serà posat a
prova.
2ªLectura (1ª Corintis 15,54-58).
Germans,
quan això que es consumeix
es revestirà d’allò que ja no es
consumeix,
quan aquesta existència mortal
es revestirà d’aquella que és immortal,
es complirà allò que diu l’Escriptura:
«La victòria ha engolit la mort.
Oh mort, on és la teva victòria?
On és l’agulló que t’incitava?»
L’Agulló que incitava la mort és el
pecat,
i el vigor del pecat ve de la Llei.
Però, donem gràcies a Déu:
ell ens dóna la victòria per Jesucrist,
el nostre Senyor.
Per tant, germans meus estimats,
manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre
aquest fonament;
prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor,
segurs que, en el Senyor, el vostre
treball no serà en va.
Evangeli (Lluc 6,39-45).
En aquell temps, Jesús digué als seus
deixebles aquest proverbi:
«¿Un cec seria capaç de guiar un altre
cec?
¿No caurien tots dos dins un clot?
No hi ha cap deixeble més instruït que
el mestre;
només un cop formats,
els deixebles arriben a ser com el seu
mestre.
»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre
l’ull del teu germà,
i no t’adones de la biga que tens dintre
el teu ull?
¿Com li pots dir:
“Germà, deixa’m, que et trauré aquesta
estella de l’ull”,
si tu no veus la biga en el teu?
Hipòcrita, treu-te primer la biga del
teu ull,
i llavors t’hi veuràs per poder treure
l’estella de l’ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits
dolents,
ni cap arbre dolent que doni fruits
bons.
Cada arbre es coneix pels seus fruits:
ningú no cull figues dels cards
ni raïms de les bardisses.
L’home bo, del tresor de bondat que
guarda en el cor,
en treu a fora la bondat;
però l’home dolent, del seu tresor de
maldat,
en treu el mal.
Perquè la seva boca parla d’allò que es
desborda del seu cor.»
B. LLENGUATGE.
Els humans
vivim convivint.
És aquí, en les múltiples i variades formes de convivència, que el missatge
evangèlic té un paper important. Per a la convivència cal que hi hagi uns pactes que la facin possible i creativa. Aquests pactes creen vincles interns.
Però els vincles
poden ser de comunió o de domini; o una barreja dels dos.
Els vincles
de comunió generen una convivència basada en el servei mutu generós, i busquen
de fomentar la iniciativa de cada un dels membres. Els responsables
(l’autoritat) hi són elegits precisament per a crear i desenvolupar aquelles
circumstàncies que ho facin possible.
En canvi, els
vincles de domini generen una convivència “jerarquitzada”, de
servits i servidors; de protagonistes i passius seguidors; d’agents actius i de
deixebles passius; dels que "parlen" i dels que només poden "escoltar"...
La convivència hi funciona gràcies a una “obediència”, com més “cega” millor...
És aquí, en
el si de les comunitats concretes, que les paraules que hem
llegit resulten oportunes. Perquè és en les comunitats concretes on poden
haver-hi membres que no superin la temptació
de marcar el camí dels altres; que no superin la temptació de manipular la “obediència” dels que es troben més
còmodes “obeint” que essent responsablement “creatius”; o de convertir-se en “mestres” aprofitant la “mandra per
pensar” d’altres.
També és en les comunitats concretes que algú pot pretendre treure l’estella
de l’ull del germà, sense adonar-se de la biga del propi ull.
C. MISSATGE.
Els Evangelis ens mouen a conviure formant, tant com en siguem capaços, comunitats amb vincles de comunió. Comunitats en les quals cada membre hi tingui el seu
“protagonisme” al servei de tota la comunitat i en el marc de la Comunitat Universal, que inclou tots els Humans, tots els Vivents i tot l’Univers.
En les comunitats de comunió l’obediència expressa un “obsequi mutu” per a una llibertat
compartida.
D.
RESPOSTA.
En l’àmbit de
les actuals comunitats cristianes és urgent i necessària una veritable conversió.
Limitant-nos al terreny de la (nostra) Església Catòlica, cal reconèixer que la
seva “jerarquització” l’ha
portada a una situació límit.
Però aquesta situació límit pot convertir-se
en un “moment favorable” per a adonar-nos
de la necessitat urgent de conversió.
La manca de preveres, pensats sempre per “presidir”, ofereix ara una ocasió immillorable per retornar el protagonisme a les comunitats. Això comporta repensar la seva “estructura jeràrquica”.
Potser va per aquí (o podria anar-hi) la proposta de “sinodalitat” que està
fent el papa Francesc.
Cal repensar en profunditat, a la llum de l’Evangeli, l’anomenat “sagrament
de l’orde”, sovint entès com a “base i fonament” de “l’estructura
jeràrquica”. Una estructura jeràrquica que ha esdevingut, de fet, un “Poder sagrat”, directament oposat al
manament de Jesús: “Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de
mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom
de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és
el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un,
que és el Crist. (Mateu 23,8ss). El
Crist, “crucificat” i, conseqüentment, “ressuscitat”.
Sembla que l’estructura jeràrquica, tal com la
coneixem, no pot pas estar en línia
amb l’antiga profecia d’Isaïes, recordada pel Baptista i acomplerta en Jesús: S’alçaran
les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons (Isaïes 40,4 / Lluc 3,4s.).
En les comunitats cristianes, qui
vulgui ser primer només pot ser-ho en el servei, i encara des
de darrera de tots (Marc 9,35).
En l’Evangeli
de Mateu 18,20
Jesús diu: On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig
d’ells. No diu pas que hi hagi d’haver un capellà per “activar o
visualitzar” la seva presència. És el fet mateix d’estar reunits en el seu nom allò que realitza i visualitza la presència de Jesús. Són els membres de la comunitat que, convertint les pròpies vides en “aliment per
als altres”, fan “present i visible” la vida donada i rebuda de Jesús.
“Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial” (1Corintis 11,24).
Potser algú
trobi aquestes afirmacions contràries a la Doctrina de l’Església. Però és
la mateixa situació actual de la nostra Església allò que ens porta a pensar
que alguna “cosa important” no funciona correctament, i cal convertir-se.
Jesús va sentenciar: “El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per
al dissabte” (Marc
2,27). ¿No estarà dient-nos avui: La “doctrina” ha estat feta per a
l’home, i no l’home per a la “doctrina”?
Són massa evidents les injustícies que neixen de les nostres doctrines:
l’anèmia de moltes comunitats i, sobretot, l’aberrant marginació de la
dona, considerada “incapaç” de rebre el “sagrament
de l’Orde” (!!!). ¿No serà la “biga” del nostre ull que impedeix de
veure-hi clar?
E.
Preguntes per al diàleg.
1. Actualment, entre nosaltres, són
majoria les parròquies sense prevere resident. ¿És un problema, o podríem veure-hi una oportunitat?
2. Comunitat és una
paraula maca, i està de moda. Però fer comunitat no és fàcil. ¿Què us ha
ensenyat, l’experiència?
3. Tots formem part de diverses i
variades Comunitats: família, poble,
país, ... ¿Què ens ajuda a “aportar-hi” el missatge
de Jesús?
