Diumenge vinent, 31è. de durant l'any C.

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

Fill de l’home.    Gentada.     Pecador.    Riqueses (ric).    Salvar-se.    Veure.    Zaqueu.  

  

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):
Jericó.   Publicà (cobrador d’impostos).

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge 31. C.

  

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Saviesa 11,23-12,2).

Senyor,

el món tot sencer davant vostre

és com un gra que tot just inclina la balança,

com un esquitx de rosada que cau a terra al matí.

Justament perquè ho podeu tot

us apiadeu de tothom

i dissimuleu els pecats dels homes

perquè puguin penedir-se.

És que vós estimeu tot allò que existeix

i no abomineu res d’allò que heu creat,

ja que no heu fet res sense estimar-ho.

Com persistiria res si vós no ho volguéssiu?

Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació?

I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu,

sabent que tot és vostre,

ja que el vostre alè immortal és present en tots.

Per això repreneu una mica els qui es desencaminen

i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat,

els amonesteu i els recordeu les seves culpes,

perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.

 

2ª LECTURA (2ª als Tessalonicencs 1,11-2,2).

Germans,

sempre preguem per vosaltres,

demanant que el nostre Déu

us faci dignes de la vocació cristiana

i amb el seu poder dugui a terme

tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira.

Així el nom de Jesús, el nostre Senyor,

serà glorificat en vosaltres,

i vosaltres en ell,

per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor,

i a la nostra reunió amb ell,

us preguem, germans,

que no perdeu el seny ni us alarmeu,

encara que una suposada revelació de l’Esperit

o una dita o carta que passés com si fos nostra

anunciessin que el dia del Senyor és imminent.

 

EVANGELI. (Lluc 19,1-10).

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó.

Un home que es deia Zaqueu,

cap de cobradors d’impostos i ric,

intentava de veure qui era Jesús,

però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura.

Llavors, per poder-lo veure,

corregué endavant i s’enfilà en un arbre

al lloc on Jesús havia de passar.

Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué:

«Zaqueu, baixa de pressa,

que avui m’he de quedar a casa teva.»

Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.

Tothom qui ho veié criticava Jesús

i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador.

Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor:

«Senyor,

ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns,

i a tots els qui he defraudat

els restitueixo quatre vegades més.»

Jesús li digué:

«Avui s’ha salvat aquesta casa,

ja que aquest home també és un fill d’Abraham.

És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar

allò que s’havia perdut.»

 

B. LLENGUATGE.

 

1. El relat d’avui té com a protagonista, a part de Jesús, Zaqueu: un caragirat que s’havia enriquit abusant del poder que li donaven els dominadors romans per cobrar els impostos que oprimien el seu propi poble. Zaqueu és vist per la gent com un individu menyspreable.

Però sorprenentment Lluc el descriu de tal manera que ens resulta simpàtic des del primer moment. L’escena és d’una gran vivesa i amb una certa dosi d’infantilisme que ens la fa pròxima i humana. Zaqueu és petit d’estatura, i no pot veure Jesús perquè la gentada li privava la vista. Tot i ser un home important i ric, fa el mateix que faria qualsevol vailet espavilat: enfilar-se a un arbre. L’escena resulta un xic còmica, però així s’aconsegueix fer-nos-el simpàtic. I també ens el fa simpàtic el seu afany per veure Jesús.

 

2. Encara que el Missal diu que Zaqueu s’enfila “a un arbre”, el text original diu que es tracta d’un sicòmor: una classe de figuera grossa i silvestre. Possiblement aquí hi hagi un doble sentit ja que la figuera, juntament amb la vinya, era un dels símbols usats per representar el poble d’Israel. Zaqueu, exclòs de la gentada (poble) a causa del seu ofici menyspreable, vol compensar aquesta exclusió enfilant-se a una figuera, símbol d’Israel. És a dir: busca mostrar-se integrat al Poble.

 

3. Intentava de veure qui era Jesús...

El camí de jesús acabarà amb un gran “espectacle” al Calvari: la solemne exhibició de Jesús com “home - imatge de déu” (Lluc 23:48). Però pocs seran capaços de reconèixer-lo en aquell espectacle.
 

Pedagògicament Lluc ens va preparant. Jericó és l’última etapa abans d’arribar a Jerusalem. A l’entrada de Jericó, Lluc ens presenta un cec que hi vol veure. “Senyor, fes que hi vegi” (Lluc 18,35. Episodi recollit al Missal en la versió de Marc, any B, diumenge 30). També ara se’ns diu de Zaqueu que volia veure (qui era) Jesús.

Voler veure Jesús significa estar disposat a veure l’home. Del cec es diu que va poder veure-hi, i que seguia Jesús. De Zaqueu es diu que dona als pobres la meitat dels seus béns i que “avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham” (Lluc 19,9). En els dos casos es tracta de “veure l’Home”.

 

4. “Tothom qui ho veié criticava Jesús”.

No tothom està disposat a veure l’home. Sorprèn que precisament tota la gent critiqui Jesús pel seu comportament amb Zaqueu. És que aquesta multitud no segueix Jesús per a veure l’home sinó per a veure el seu “rei”, com posaran de manifest en l’entrada triomfal que li estan preparant (Lluc 19,28ss). Però quan s’adonaran que es tracta d’un rei que refusa tota forma de domini sobre els altres, tots cridaran: Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs! (Lluc 23,18).

 

5. Jericó.

El camí de jesús cap a Jerusalem és un camí espiritual. Lluc fa servir la geografia com a llenguatge. Aquí ens parla de Jericó.

La ciutat de Jericó està carregada de simbolisme, tant per la seva història com per la seva ubicació. Va ser la primera ciutat de la terra promesa conquerida per Josué (Josué 6:20ss). Noteu que “Josué” i “Jesús” són el mateix nom, l’un en hebreu i l’altre en grec. En el camí cap a Jerusalem, Jericó és l’última estació. A partir d’aquí el camí va pujant fins al cim de la muntanya de les Oliveres des d’on ja es pot veure l’esplendorosa ciutat de Jerusalem i el seu famós temple.

Els pelegrins feien nit a Jericó per arribar l’endemà a la Ciutat on hi havia l’únic temple d’Israel.

6. Josué, més de mil anys abans, havia començat la conquesta de la Terra Promesa gràcies a una dona “pecadora” (prostituta) de Jericó que va acollir a casa seva els espies d’Israel (Josué 2:1ss). Lluc, dient-nos que Jesús és acollit per un “pecador” (publicà), ens vol recordar la conquesta de Josué. També el camí de Jesús acabarà amb una conquesta, encara que molt diferent de la de Josué. Aclamat pels seus seguidors, Jesús entrarà com a nou “rei” a la Capital i es dirigirà al temple per “purificar-lo”. Era per culpa de la corrupció del temple que la Terra Promesa s’havia convertit en nova Terra d’Esclavitud. Però la victòria de Jesús no serà sobre ningú: ni sobre els dominadors romans ni sobre els opressors religiosos. De fet, per a Jesús, els esclavitzadors són tan esclaus com els mateixos esclavitzats. La “victòria” de Jesús serà directament sobre la l’esclavitud i la seva principal causa: una perversa degeneració del temple, del qual no en quedarà pedra sobre pedra (Lluc 21,6).

7. ...ha vingut a salvar allò que s’havia perdut.

Lluc ens va perfilant la novetat de Jesús; d’un Jesús que escandalitza els seus deixebles allotjant-se a casa d’un pecador. I és que hi ha dues maneres de salvar: la dels humans i la de Déu.

Els humans pretenem fer avançar la salvació (la realització del projecte home) separant els dolents i condemnant-los. En canvi Déu salva “contagiant” la seva bondat també als “dolents”, si volen, els quals així es poden tornar bons. La presència de Jesús fa que el “lladre” Zaqueu reparteixi els seus béns. “Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més” (Lluc 19,8).

 

8. La reacció dels “bons” serà condemnar també Jesús. En l’exercici d’aquesta condemna es posarà de manifest que també ells, els “bons”, tenen dolenteria, i necessiten igualment deixar-se “contagiar” de la bondat de Déu oferta en la bondat de tantíssimes persones que estan al nostre costat.

 

Dissortadament el Missal, després de presentar-nos durant força diumenges el camí de jesús cap a jerusalem, canvia de perspectiva. Allò que correspondria a l’arribada de Jesús a Jerusalem ja va ser llegit, en part, durant la Quaresma i Setmana Santa; per això ara el Missal no ho repeteix. 

 

C. MISSATGE.

9. La Bondat i la Dolenteria s’encomanen. Però hi ha una gran diferència: la Dolenteria ens repugna; la Bondat ens encanta. Per això acabarà imposant-se la Bondat. En realitat, només la Bondat roman per sempre perquè neix contínuament de la seva Font inesgotable. En canvi la Dolenteria és un simple subproducte ocasional que els Humans segreguem per compensar les mancances ocasionals de Bondat.

 

D: RESPOSTA.

“No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.”, recomana St. Pau en la seva carta als Romans (Romans 12:21).

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. En la pràctica de cada dia, ¿sou més propensos a actuar segons la justícia  humana (que condemna), o segons la justícia de Déu (que justifica)?

 

2. La gentada que va amb Jesús impedeix Zaqueu de veure qui és realment Jesús. ¿Creieu que, potser, també avui pot passar el mateix? ¿Seria cristià considerar Jesús propietat privada dels Cristians?

 

3. Es pot acollir realment Jesús essent membre d’una altra Religió?