diumenge, 26 de gener del 2020

Presentació de Jesús al temple. (2 de febrer).



Aquest any 2020, coincidint la festa de la Presentació de Jesús al temple amb un diumenge, la preferència correspon a la festa del 2 de febrer. Amb tot podeu anar també als Apunts corresponents al 4rt. diumenge de l'any A.


Presentació de Jesús al temple (2 de febrer).

A. LECTURES.
1ª Lectura. Malaquies 3, 14
Això diu el Senyor:
Jo envio el meu missatger
perquè prepari el camí davant meu,
i tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu ,
l'àngel de l'aliança que desitgeu,
entrarà al seu temple.
Ja ve, diu el Senyor de l
'univers.
¿Qui resistirà el dia de la seva arribada?
¿Qui es mantindrà dret quan ell aparegui?
Perquè serà com el foc del fonedor
i com el sabó de fer bugada:
s'asseurà a fondre i a depurar la plata,
purificarà els descendents de Leví,
els refinarà com la plata i l'or.
Des d'aleshores oferiran al Senyor una oblació digna,
i les oblacions de Judà i de Jerusalem
seran agradables al Senyor com ho eren abans,
com en els temps antics.

2ª Lectura. Hebreus 2, 14-18
Els fills d'una família són d'una mateixa sang.
Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres
per poder destituir amb la seva mort el diable,
que tenia el domini de la mort,
i així fer-nos lliures,
ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort,
érem esclaus tota la vida.
Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels,
sinó els descendents d'Abraham.
Per això calia que es fes en tot
semblant als germans,
i així pogués ser un gran sacerdot
compassiu i acreditat davant Déu
per expiar els pecats del poble.
Perquè,
després que ell mateix
ha passat la prova del sofriment,
pot confortar els altres que són provats.

EVANGELI. (Lluc 2,22-40).
Passats els dies que manava la Llei de Moisès
referent a la purificació,
els pares de Jesús el portaren a Jerusalem
per presentar-lo al Senyor,
complint el que prescriu la Llei,
que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor.
També havien d’oferir en sacrifici
«un parell de tórtores o dos colomins»,
com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem
un home que es deia Simeó.
Era un home just i pietós,
que esperava l’hora en què Israel seria consolat,
i tenia en ell l’Esperit Sant.
En una revelació,
l’Esperit Sant li havia promès
que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.

Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant,
i quan els pares entraven amb el nen Jesús,
per complir en ell el que era costum segons la Llei,
Simeó el prengué en braços
i beneí Déu dient:
«Ara, Senyor,
deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,
com li havíeu promès.
Els meus ulls han vist el Salvador
que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;
llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el vostre poble.»

El seu pare i la seva mare estaven meravellats
d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los
i digué a Maria, la seva mare:
«Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel
i molts d’altres s’alcin;
serà una senyera combatuda,
i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;
així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa,
Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser.
Era d’edat molt avançada:
havia viscut set anys amb el seu marit,
però havia quedat vídua fins aleshores,
als vuitanta-quatre anys.
Mai no es movia del temple,
dedicada nit i dia al culte de Déu
amb dejunis i oracions.
Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,
donava gràcies a Déu
i parlava del nen a tots els qui esperaven
el temps en què Jerusalem seria redimida.

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor,
se’n tornaren a Galilea,
al seu poble de Natzaret.
El noi creixia i es feia fort,
era entenimentat
i Déu li havia donat el seu favor.

B. LLENGUATGE.
Nota.
Aquest evangeli també es llegeix en la Festa de la
Sda. Família de l'any B. Allà hi podeu trobar més Apunts.

1. Aquest relat, exclusiu de l'Evangeli de Lluc i molt elaborat, ens presenta dos nous personatges que no tornaran a aparèixer en tot l'Evangeli. Dos personatges ancians que marquen l'acompliment de la missió del poble elegit (Israel) de mantenir la esperança en l'arribada de l'Home madur, i preparar el seu acolliment. Són Simeó, un home i Anna, una dona, perquè la seva representativitat sigui completa. Els dos −amb la seva presència en el Temple− fan una clara inclusió amb els dos personatges amb què comença l'Evangeli de Lluc: Zacaries i Elisabet (Lluc 1,5), també ancians, i pares del Precursor. Aquesta inclusió posa tots els passatges inclosos dintre el marc de la Llei.

2. De Simeó, no es diu pas explícitament que sigui sacerdot del Temple, però es suggereix quan acull Josep i Maria que porten el seu fill perquè sigui presentat a Déu, tal com manava la Llei del Senyor. Però en aquest cas, Simeó no va al temple per complir amb la seva feina sacerdotal sinó que hi va impulsat per l'Esperit Sant. I no ofereix a Déu el nen que li presenten Josep i Maria sinó que el rep (pren en braços) com un do de Déu als homes. En certa manera s'inverteixen els papers: no és el sacerdot qui ofereix el nen a Déu sinó que és Déu qui ofereix el nen a la Humanitat. Aquesta acull el “nen” a través del vell Simeó. Per això Simeó beneeix Déu pel do rebut, i beneeix els pares a través dels quals ens arriba.

3. I no solament això. Rebut el do de Déu, el Temple i els sacerdots han acabat la seva missió, que era precisament preparar aquest acolliment: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles.» L'arribada de Jesús completa la missió per a la qual havia estat elegit el poble d'Israel. Temple i sacerdots desapareixen. El poble elegit queda incorporat, amb honor, a TOTS ELS POBLES, ara també il·luminats.

4. Sorprèn la insistència del relat sobre el compliment de la Llei. Com a jueu, Jesús neix sota la Llei; però, com a home, ha nascut de l'Esperit (com Adam. Gènesi 2,7), i va més enllà de la Llei, perquè la Llei és incapaç de portar l'Home a la seva plenitud.

5. Aquesta insuficiència de la Llei queda visualitzada en la vida-història d'Anna, que per això és anomenada profetessa. Tot i haver estat casada durant set anys, ha viscut la major part de la seva vida com a viuda. Anna és una al·legoria del poble elegit que, durant els anys de desert, va fer l'experiència de la protecció de Déu ("els anys de matrimoni"). Arribat a la Terra Promesa, el Temple no ha estat capaç de representar la presència protectora de Déu. Tot i que "Anna" no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions, viu com a viuda. (L'evangeli de Joan dirà això mateix amb un altre llenguatge: a les noces de Canà "no tenen vi". Joan 2:3). La dona viuda era, en la mentalitat jueva, l'expressió de la infecunditat, de la debilitat, de la inseguretat i, fins i tot, del menyspreu. "Fins als 84 anys". 84 és el resultat de multiplicar 12 X 7. Dotze és la xifra d'Israel (per allò de les 12 tribus). Set és el número que indica la totalitat d'una acció o activitat (Els set dies de la Creació).
Aquesta trista situació d’Anna canvia de sobte: ... donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

6. Però aquest "nen" no serà alegria per a tothom. En la Humanitat, no tothom accepta el pas de la Llei a l'Esperit. Al contrari: Amb l'excusa de la Llei, els poderosos intenten matar l'Esperit que ens fa lliures. Simeó és lúcid, i anuncia que "aquest nen" serà una senyera; i una senyera combatuda. En el fons, només hi ha dues classes d'éssers humans: els que estan a favor de la Humanitat ajudant-la a construir-se en llibertat, i els qui estan contra la llibertat de la Humanitat fent servir com excusa les exigències de la Llei. Simeó anuncia la sentència que els sacerdots i mestres de la Llei dictaran contra Jesús: "Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei, aquest home ha de morir" (Joan 19:7).
L'Home és la senyera. La humanització és l'espasa que traspassa la Humanitat (aquí personificada en Maria) aclarint els "pensaments amagats" que hi ha al cor de molts.

C. MISSATGE.
Tots naixem sota la Llei, sigui la que sigui. També tots som cridats a anar més enllà de la Llei, sigui la que sigui. La Llei ha de ser com un mestre que ens prepara per a la Maduresa, on ja no és necessària la Llei. Però a la Maduresa només s'hi arriba per l'Esperit, que ens mou a fer Humanitat. I cada un de nosaltres ha de decidir si l'acull o s'hi tanca.


D. RESPOSTA.
En l'Església, la vinculació entre Religió i Imperi, ja als inicis del segle IV, va provocar la primacia del Poder. El resultat ha estat fatal: l'Església ha reproduït els mateixos vicis en què havien caigut els “regnes d’aquest món”.
El Concili Vaticà II va reconèixer la necessitat de conversió.
L'Esperit porta a la comunió; i la comunió es concreta en comunitats, reunides en el nom de Jesús (de l'Home).
Enmig d'una societat pretesament laica, però que ha sacralitzat les relacions de Poder, l'Església, prèviament convertida i recuperant el missatge alliberador de l’Evangeli, ha de ser testimoni visible de la possibilitat i de la bonesa de les relacions de Comunió entre els Humans i amb tots els vivents.
Les Comunitats cristianes tenim avui un gran repte: des de la pròpia conversió i amb la humilitat que imposa el nostre passat pecador, denunciar la inhumanitat inherent a qualsevol forma de domini d’uns sobre d’altres.



PREGUNTES per al diàleg.
1. ¿Quins canvis caldria fer en les nostres vides i en la societat perquè la "senyera" (el criteri de valoració) no fos ni la Llei ni el Diner, sinó l'Home?

2. ¿Permeteu, a nivell personal i comunitari, que "l'espasa" que discerneix els pensaments amagats us penetri l'ànima?

3. ¿La missa és per a vosaltres una trobada amb el Temple (i el sacerdot) o una trobada de germanor per celebrar, viure i difondre relacions de comunió?


VOCABULARI.  (> Índex general).

Anna (84 anys).Simeó (Senyera).   Esperit Sant.  Jerusalem.  Llei.  Messies.  Messies, El (des del Glossari).  Moisès.  Profetessa.    Temple.   

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Llei de Moisès.  Messies.  Profetessa.   Temple.  


Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Presentació al temple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada