1ª LECTURA. (Isaïes 8,23b-9,31).
En temps passat,
el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí,
però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar,
l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.
El poble que avançava a les fosques
ha vist una gran llum,
una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.
Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa;
s’alegren davant vostre com la gent a la sega,
com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.
Heu trossejat el jou que li pesava,
la barra que duia a l’espatlla
i l’agulló del qui l’arriava;
tot ho heu trossejat com al dia de Madian.
2ª LECTURA (1Corintis
1,10-13.17).
Germans,
pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor,
us demano que aneu d’acord
i que no hi hagi divisions entre vosaltres;
estigueu ben units
en una sola manera de pensar i en un sol parer.
Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat
de les desavinences que hi ha entre vosaltres.
Vull dir que cadascú de vosaltres afirma:
«Jo sóc partidari de Pau»,
«Doncs jo, d’Apol·ló»,
«Jo, de Quefes»,
«Jo, de Crist».
Com és això? El Crist està dividit?
És que Pau ha estat crucificat per vosaltres
o heu estat batejats en el nom de Pau?
Crist no m’ha enviat a batejar,
sinó a anunciar l’evangeli,
i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis,
perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.
EVANGELI. (Mateu 4,12-23).
(En blau allò que correspon a la Versió Llarga)
Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,
se’n tornà a Galilea,
però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,
vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,
perquè s’havia de complir
allò que anunciava el profeta Isaïes:
«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,
l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:
El poble que vivia a les fosques
ha vist una gran llum,
una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»
Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:
«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»
Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,
Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.
Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,
i els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»
Immediatament abandonaren les xarxes
i se n’anaren amb ell.
Més enllà veié altres dos germans,
Jaume i Joan, fills de Zebedeu.
Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,
i Jesús els cridà.
Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,
i se n’anaren amb ell.
I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,
predicant la bona nova del Regne
i guarint entre la gent tota malaltia.
LLENGUATGE.
1. L’evangeli d’avui té dues parts ben diferenciades (El Missal
dóna opció a llegir només la primera
<versió curta> o totes
dues <versió llarga>).
La PRIMERA PART és el final de la presentació que Mateu fa de Jesús. La identitat de Jesús ve
assenyalada per la seva missió, i aquesta missió-identitat s’expressa sobretot amb el llenguatge dels llocs. Se’ns desvela qui és Jesús dient que
va néixer a Betlem (Mateu
2,1), que va ser cridat d’Egipte (Mateu2,14s),
que es va instal·lar a Natzaret
(Mateu 2,23), que va anar al Jordà (Mateu
3,13) i al desert de Judea (Mateu
4,1); i sempre amb un comentari semblant a “perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta...”.
Aquest llenguatge dels llocs
serveix per presentar un Jesús íntimament vinculat a la vida i a la història
del seu Poble i de la Humanitat. És una manera ben eloqüent de presentar Jesús
com a personificació de la Humanitat (“Fill
de l’home”).
2. Les referències locals d’aquesta primera part resulten
ben estranyes geogràficament parlant.
Primer se’ns diu que, tot i tornar a Galilea,
Jesús no s’instal·la al seu poble, Natzaret,
sinó a Cafarnaüm perquè era “vora el llac” (literalment “vora el mar”) (Mateu
4,13). El “rebrot” (“natzarè”) abandona l’àmbit de cultiu on
havia crescut i es trasplanta vora el mar.
Aquí "mar" significa horitzó obert. Jesús s’instal·la als límits: entre el Poble
escollit i l’ampla Humanitat de l’altra
banda del Jordà. El riu Jordà es
fa servir per significar el límit entre Jueus
i Pagans. És significativa la
referència al País de Zabuló i Neftalí,
que geogràficament estaven en aquesta banda del Jordà, però
teològicament estan a l’altra banda,
perquè són regions frontereres paganitzades (“Galilea del Pagans”). Jesús, situat
entre Jueus i Pagans, serà per a tots llum
que resplendeix...
3. Convertiu-vos...
“Convertiu-vos, que el Regne
del cel és a prop”. Aquestes paraules coincideixen amb les que proclamava
Joan Baptista, el precursor (Mateu
3,2). Les paraules són les mateixes, però el lloc és
diferent. Joan les proclamava a Judea, per als Jueus; Jesús les proclama
als límits, vora el mar obert, per
a tothom.
4. Quan Joan havia estat empresonat...
Mateu “juga” amb la paraula empresonat.
“Quan Joan havia estat empresonat”
indica la situació en què es troba la Religió fonamentada en el Temple
de Jerusalem, convertida en presó per
als seus fidels, i presonera ella
mateixa, reproduint l’esclavitud que
el poble havia patit en l’antic Egipte. Mateu vol presentar-nos Jesús com un nou Moisès
que inicia un nou Èxode. Els “beneficiaris” d’aquest nou Èxode
ja no serà un poble determinat sinó tots els oprimits que busquin la
llibertat.
5. La SEGONA PART de l’evangeli d’avui ens presenta el primer
nucli que farà visible el Regne que
arriba. Són “pescadors” cridats a ser pescadors
d’homes. Dues parelles de germans.
Mateu torna a jugar amb les paraules
per indicar que el nou Regne estarà
constituït per “germans”, i no pas
per súbdits.
Possiblement també s’hi vol fer pensar en el número “5” (4
deixebles + Jesús), que és la xifra de l’Esperit i de la Universalitat, en
contrast amb el “12”, xifra del Poble de les 12 tribus (Israel). Amb
tot, aquest “Poble” també hi serà integrat a través dels 12 apòstols, perquè el nou Regne universal no exclou de cap manera
el regne preparatori (Mateu
10,2).
6. Pescadors d’homes...
Aquesta expressió resulta sospitosa avui dia: són tants els grups
que intenten pescar clients i
fidelitzar-los! Però en els Evangelis aquesta expressió té un significat
totalment diferent i, fins i tot contrari. En realitat “pescar homes” vol dir alliberar-los
de la mar de servituds on s’ofeguen tants i tants éssers humans:
servituds religioses, socials, econòmiques, familiars, burocràtiques, de protocol...
El significat de “pescar homes” ve
indicat per allò que es diu tot seguit: (Jesús)
anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del
Regne i guarint entre la gent tota malaltia.
7. I si continuéssim llegint, les paraules que segueixen són
encara més explícites: “La seva anomenada
es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els
afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i
paralítics; i ell els curava. I el
va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de
l'altra banda del Jordà” (Mateu
4:23). Aquests són els “homes
pescats”.
Hi ha una gran Inclusió invertida entre les primeres paraules que Jesús
dirigeix als seus deixebles i les últimes al final de tot l’evangeli de
Mateu. Les primeres parlen de
"pescar" (treure del mar
de servituds). Les últimes parlen de
“batejar” (literalment “submergir”). Submergir
tots els pobles en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant
(Mateu
28,20).
Veiem més clarament els dos extrems d’aquesta inclusió invertida:
Primeres paraules de Jesús als deixebles:
a) Veniu amb mi,
b) i us faré pescadors
d’homes”.
Últimes paraules de Jesús als
deixebles:
b) Aneu a tots els
pobles... batejant-los...
a) Jo sóc amb
vosaltres...
Fent un joc de paraules, diríem: Som “pescats” del mar de
les esclavituds per a ser “immergits” en el mar de la Vida divina.
8. Immediatament abandonaren les xarxes...
Sorprèn la promptitud de la resposta dels quatre primers
“pescats”. És per posar de manifest l’anhel
de ser pescats que hi havia en temps de Jesús (i sempre). Són tantes les servituds
que ofeguen la nostra vida que, davant l’oferta de Jesús, la primera parella
abandona immediatament les xarxes a la mar, i segueix Jesús.
També la segona parella. D’ells es diu que estaven repassant
les xarxes. Per això no les abandonen. Aquestes xarxes són “repassades” i preparades per a la nova pesca. En
canvi, abandonen la barca amb el pare.
Aquí “el pare amb la barca” representa la vinculació amb el passat, amb la Tradició
inhibidora del propi Poble. El Regne que formaran els “nous pescadors” i els
“nous pescats” serà una realitat nova, una nova Humanitat amb Déu mateix
per “pare”. I una nova barca on hi
càpiga tothom.
MISSATGE.
9. El missatge ve
directament expressat per les paraules de Jesús: “El Regne del cel és a prop”. El Regne
del cel s’apropa quan la religió
institucional se’ns torna presó.
L’empresonament de Joan provoca que Jesús comenci a actuar. Joan anunciava
l’acció de Jesús, però també la retardava, com el paternalisme pot retardar
l’emancipació.
10. Sembla que avui hi ha una situació força semblant a la del
temps de Jesús. Es respira en l’ambient l’anhel d’un Regne Nou. Les Religions (i altres Institucions clàssiques) se’ns
han fet petites i ens oprimeixen com un vestit massa estret. La societat, a
pesar de la seva gran capacitat per oferir tota classe de béns, s’està
convertint per a molts en un mar que
mareja i esclavitza, del qual necessitem
ser alliberats.
Avui, amb tantes llibertats, però amb tan poca Llibertat! Amb tantes possibilitats de viure bé, però amb tantes agressions a la bona convivència!
Avui, amb tantes llibertats, però amb tan poca Llibertat! Amb tantes possibilitats de viure bé, però amb tantes agressions a la bona convivència!
RESPOSTA.
10. També la resposta ve
directament indicada en les paraules de Jesús: “Convertiu-vos!”.
Convertir-nos? I això, què vol dir en la pràctica?
Cadascú ho haurà d’anar descobrint. Però, d'una manera o altra, comporta
passar del “temps de Joan” al “temps de Jesús”. O dit d’una altra
manera: d’una religió centrada en la Llei a una fe centrada en la Llibertat
que fa possible l’AMOR. Possiblement això ens demani també repassar
les xarxes i abandonar la barca, que ha quedat massa petita.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Aplicada al nostre ambient, què inclou i què exclou la frase de
Jesús: “Us faré pescadors d’homes”?
2. Com us apliqueu a
vosaltres mateixos la resposta dels deixebles: “Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb
Jesús”?
3. De Jesús es diu que “guaria
tota malaltia”. Quina explicació de les següents us sembla més encertada?
- Era un metge
extraordinari.
- Tenia poder sobre
les persones i les seves malalties.
- Convencia els
malalts de que ja estaven curats (suggestió).
- Il·luminava la vida.
Així els “mals”, dins el conjunt de la vida, ja no eren mals.
- Una altra
explicació.
VOCABULARI. (> Índex general).
Barca. Compliment. Convertir-se
(des de Fido, 3diumenge A). Galilea. Guarir. Joan. Natzaret. Pescadors
d’homes. Regne
de Déu. Xarxa (de pescar).
Veure també Entrevistes
amb Fid’ho. Diumenge
3er. A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada