1ª LECTURA. (Fets dels Apòstols 4:8-12).
En aquells dies,
Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué:
«Magistrats i
notables del poble,
si avui ens
demaneu compte
d’això que hem fet
en bé d’un invàlid,
i voleu saber qui
l’ha posat bo,
sapigueu,
vosaltres i tot el poble d’Israel,
que aquest home,
el teniu sa davant vostre
pel poder del nom
de Jesucrist, el Natzarè.
Vosaltres el vau
clavar a la creu,
però Déu el va
ressuscitar d’entre els morts.
Ell és “la pedra
que vosaltres, els constructors,
havíeu rebutjat,
i ara corona
l’edifici”.
La salvació no es
troba en ningú més,
perquè, sota el
cel,
Déu no ha donat
als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»
2ª LECTURA (1 Joan 3:1-2).
Estimats,
mireu quina prova
d’amor ens ha donat el Pare:
Déu ens reconeix
com a fills seus, i ho som.
Per això el món no
ens reconeix
com no l’ha
reconegut a ell.
Sí, estimats:
ara ja som fills
de Déu,
però encara no
s’ha manifestat com serem;
sabem que quan es
manifestarà,
serem semblants a
ell, perquè el veurem tal com és.
EVANGELI. (Joan 10:11-18).
En aquell temps,
Jesús parlà així:
«Jo sóc el bon
pastor.
El bon pastor dóna
la vida per les seves ovelles.
El qui no és
pastor, sinó que treballa només a jornal,
quan veu venir el
llop,
fuig i abandona
les ovelles, perquè no són seves.
És que ell només
treballa pel jornal,
i tant se li’n
dóna de les ovelles.
Llavors el llop
les destrossa o les dispersa.
Jo sóc el bon
pastor.
Tal com el Pare em
coneix i jo conec el Pare,
jo reconec les
meves ovelles,
i elles em
reconeixem a mi,
i dono la vida per
elles.
Encara tinc altres
ovelles, que no són d’aquest ramat.
També les he de
conduir jo,
i faran cas de la
meva veu.
Llavors hi haurà
un sol ramat amb un sol pastor.
El Pare m’estima
perquè dono la vida
i després la
recobro.
Ningú no me la
pren.
Sóc jo qui la dono
lliurement.
Tinc poder de
donar-la i de recobrar-la.
Aquesta és la
missió que he rebut del Pare.»
B. LLENGUATGE.
1. Sorprèn la radicalitat de les paraules que l’Evangeli de Joan
posa en boca de Jesús. L’expressió “Jo
sóc el bon pastor” correspon a unes paraules anteriors (no llegides avui)
en què Jesús declara que “tots els qui
han vingut abans de mi eren lladres i bandolers” (Joan
10,8). Com si digués: fins ara no hi ha hagut autèntics “pastors”, sinó
aprofitats i explotadors. En canvi, “jo sóc el bon pastor” perquè “el bon
pastor dóna la vida per les seves ovelles”.
Abans havia dit: “Jo sóc la
porta de les ovelles”. Fins a Jesús no hi havia hagut “porta” per acostar-se a les ovelles, i els que de fet s’hi
acostaven, era per aprofitar-se’n (No entraven per la “porta” sinó que assaltaven
la pleta o el corral).
2. Que Jesús sigui la porta
de les ovelles vol dir que l’única manera correcta i legítima d’acostar-se
a les ovelles és compartint amb elles la pròpia vida. Acostar-se a elles
per manar, dirigir, adoctrinar, colonitzar, convertir, aprofitar-se’n,... és ser lladre o bandoler.
3. “Donar la vida per les ovelles” és la missió que Jesús ha rebut
del Pare. Per això Jesús coneix i és
conegut pel Pare. Anomenem “pare” a aquell que és la font de la
nostra vida. Jesús, donant la vida per les ovelles, també les coneix i és conegut vitalment per elles.
Donant la vida, Jesús no és només model de l’autèntic pastor
sinó també model de l’autèntic ésser humà, creat a imatge i
semblança de Déu-Pare.
4. “Tinc altres
ovelles, que no són d’aquest ramat...”
La traducció del
Missal queda molt ambigua quan tradueix amb una mateixa paraula, “ramat”, dues paraules que en l’original
grec tenen significats diferents: “aulés”
(que significa corral, clos, pleta...)
i “poimen” (que significa ramat). Després que els creients en Jesús hem format, de fet,
una nova Religió (la Religió Cristiana), hi ha el perill d’entendre aquestes paraules com si tothom
hagués de formar part d’aquesta Religió, constituint així “un sol ramat amb un sol pastor”. Però les paraules que l’Evangeli
posa en boca de Jesús no tenen un significat confessional o de pertinença a
una determinada Religió, sinó que tenen un significat humà. La
traducció podria ser: “Tinc altres
ovelles que no són d’aquesta pleta. També les he de conduir jo, i faran
cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor”.
Hi ha diferents “pletes” (És a dir: diferents Religions,
Cultures, Pobles,...). Des de cada pleta
es pot “escoltar” la veu de l’Home. Jesús
és l’Home. La seva “veu” no és exclusiva de cap Religió, i invita tots els
humans a relacionar-nos entre nosaltres donant
cadascú la seva vida pels altres. Així es fa un sol ramat; és a dir: una sola
humanitat, unida pels
vincles de la generositat. I també hi haurà un “sol pastor”: Jesús, no
pas entès com a fundador d’una
determinada Religió sinó com aquell que (en el nostre llenguatge) personifica “tot home” que dóna la vida per fer
Humanitat.
5. Res no impedeix que hi hagi diferents “pletes” o “corrals”; és a
dir: diferents Cultures i Religions; i que tinguem diferents Esquemes mentals i Llenguatges. El que importa és constituir un sol “ramat” (una sola Humanitat) en què les diferències
no siguin utilitzades per separar sinó per unir. Així les diferències
es converteixen en motiu de diàleg, de col·laboració i de mutu enriquiment.
Això exclou tota intenció proselitista o colonitzadora. En si mateixes, les Religions no són ni vertaderes ni falses. Són llenguatges.
A través d’elles allò que expressem és el que cadascú té al cor. Podem tenir-hi sentiments alienants i injustos, o sentiments de fidelitat a Déu i a l’Home. Els diferents comportaments religiosos esdevindran bons o dolents segons allò que el cor hi expressi. Per això, en els Evangelis, “convertir-se” no significa canviar de Religió sinó canviar de cor, obrint-lo als altres.
A través d’elles allò que expressem és el que cadascú té al cor. Podem tenir-hi sentiments alienants i injustos, o sentiments de fidelitat a Déu i a l’Home. Els diferents comportaments religiosos esdevindran bons o dolents segons allò que el cor hi expressi. Per això, en els Evangelis, “convertir-se” no significa canviar de Religió sinó canviar de cor, obrint-lo als altres.
6. NOTA.
El llenguatge “pastor/ovelles”
és molt clar, però pot resultar una mica perillós. Jesús no va reclamar mai el
títol de “pastor”, ni mai va considerar als altres “ovelles”. Va ser la Comunitat cristiana que, un cop feta
l’experiència de la resurrecció de Jesús, va anar aplicant-li aquells títols que millor expressaven la seva fe
en Ell: “Senyor”, “Bon Pastor”, “Camí, Veritat i Vida”, “Llum”... Aquests títols concreten l’expressió forta de “Jo sóc”, que és el nom de Déu mateix: “Jahvé” = “Jo sóc”.
La Comunitat Cristiana, aplicant a Jesús noms divins, ni el deshumanitza ni el “divinitza” com si hi haguessin dos Déus. És una manera d’expressar
que els humans som invitats a participar de la Vida mateixa de
Déu, i que la plenitud d’aquesta participació ja s’ha fet visible en
l’Home-Jesús.
Aquest llenguatge
aplicat a Jesús de cap manera pot legitimar que hi hagi categories entre
els germans o membres de la
Comunitat. En concret, no serveix per establir-hi dos nivells: “pastors” i
“ovelles”. En tot cas, tots som pastors,
perquè tots donem la vida, i
tots som ovelles, perquè tots rebem la vida, de Jesús i els uns
dels altres. I d’aquest intercanvi ningú no n’ha de quedar exclòs, encara que
no sigui de la nostra pleta (Marc
9,38).
C.
MISSATGE.
7. Viure donant i rebent la
vida, des de la llibertat i excloent tota servitud, és allò que ens fa
autènticament “humans”, deixebles i
imitadors de l’Home (per nosaltres,
personificat en Jesús). Cap altre nom,
d’aquells que confereix el món (rei,
dirigent, pastor, mestre, amo, senyor, pare,...)
ens ha estat donat per poder realitzar-nos (“salvar-nos”. 1ª Lectura. Compareu també amb Mateu
23,8).
D:
RESPOSTA.
8. La nostra resposta,
en aquest cas, podria ser doble:
A) Viure en la confiança d’estar guiats per un bon pastor,
el qual no està pendent d’aprofitar-se del ramat
sinó de com ajudar totes i cada una de les ovelles.
Els relats evangèlics, que ens
presenten l’exemple de Jesús, són una
autèntica “guia per la nostra vida”, interpretats des de la vivència de la “vida que es dóna” (Comunitat)
B) Sembla que entre nosaltres hi ha hagut un autèntic abús de la
paraula “pastor” creant categories entre les ovelles. Cal corregir-ho. El component de passivitat,
implícit en la idea de “ovelles”, no
s’adiu amb persones adultes, cridades
a ser imatges de Déu-Creador.
La fidelitat a l’Únic Pastor
ens urgeix a repensar les relacions personals dintre la nostra Església a fi
que siguin realment de fraternitat. I això s’ha de fer tant per part dels qui
encara som considerats “pastors”, com
dels qui encara s’empenyen en considerar-se només “ovelles”.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. Existeixen les autoritats
civils. A vegades també es parla de les autoritats
eclesiàstiques. ¿Quines diferències hi ha entre aquestes dues classes d’autoritat?
2. En les comunitats que tenen assignat un mossèn, ¿aquest és un subaltern
del bisbe per fer allò que el bisbe disposa, o és un enviat del bisbe per servir la vida de la comunitat? Dit d’una
altra manera: l’obediència del mossèn ha d’anar dirigida directament “al
bisbe” o “a (la vida de) la Comunitat”?
Vocabulari.
Bastó. Bons
(bons del tot). Conèixer. Judes
Iscariot. Prendre la
vida). Pare. Pastor
(i Ovelles).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada