1ª LECTURA. (Jeremies 31, 31-34).
Vindran dies, diu l’oracle del Senyor,
que pactaré amb el casal d’Israel
i amb el casal de Judà
una aliança nova.
No serà com l’aliança que vaig pactar
amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà
per fer-los sortir del país d’Egipte;
aquella aliança, ells la van trencar,
tot i que jo era el seu amo,
diu l’oracle del Senyor.
L’aliança que jo pactaré
després d’aquells dies amb el casal d’Israel
serà aquesta, diu l’oracle del Senyor:
Posaré la meva llei en el seu interior,
l’escriuré en els seus cors.
Llavors jo seré el seu Déu,
i ells seran el meu poble.
No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient:
«Coneixeu qui és el Senyor»,
perquè tots em coneixeran;
del més petit al més gran,
diu l’oracle del Senyor,
ja que els perdonaré la culpa
i no recordaré més el seu pecat.
2ª LECTURA (Hebreus 5, 7-9).
Germans,
Jesús, durant la seva vida mortal,
s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort,
pregant-lo i suplicant-lo
amb grans clams i amb llàgrimes.
Déu l’escoltà per la seva submissió.
Així, tot i que era el Fill,
aprengué en els sofriments què és obeir,
i un cop consagrat sacerdot
es convertí en font de salvació eterna
per a tots els qui se li sotmeten.
EVANGELI. (Joan 12, 20-33).
Nota.
Per entendre millor l’Evangeli d’avui serà bo de llegir, en
l’evangeli de Joan, tot el capítol 12, o, almenys des del verset 12 fins al 36.
Per això els adjunto aquí en vermell.
L'endemà,
la gentada que havia vingut a la festa,
quan van saber que Jesús arribava a Jerusalem,
van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant:
«Hosanna!] [Beneït el qui ve en nom del Senyor,
el rei d'Israel!»
Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com
diu l'Escriptura:
No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que arriba, muntat en un pollí
de somera.
Els seus deixebles, de moment, no ho van
comprendre;
però, quan Jesús fou glorificat,
van recordar que li havien fet allò que
l'Escriptura deia d'ell.
La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer
fora del sepulcre
i el ressuscità d'entre els morts, en donava
testimoni.
Per això tothom sortí a rebre'l, assabentat del
senyal prodigiós que ell havia realitzat.
Però els fariseus es deien entre ells:
«¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el
segueix.»
En aquell temps,
alguns d’entre els Grecs
que havien pujat a Jerusalem
per adorar Déu en ocasió de la festa,
anaren a trobar Felip,
que era de Bet-Saida de Galilea i li pregaven:
«Senyor, voldríem veure Jesús».
Felip anà a dir-ho a Andreu
i tots dos ho digueren a Jesús.
Jesús els respongué:
«Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.
Us ho dic amb tota veritat:
si el gra de blat, quan cau a terra, no mor,
queda sol,
però si mor,
dóna molt de fruit.
Els qui estimen la seva pròpia vida la perden;
els qui no l’estimen en aquest món,
la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu,
que em segueixi,
i s’estarà on jo m’estic.
El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat.
¿Què he de dir? ¿Pare salveu-me d’aquesta hora?
No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut.
Pare, glorifiqueu el vostre nom».
Una veu va dir del cel estant:
«Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré».
La gent que ho sentí deia que havia estat un tro;
d’altres deien que un àngel li havia parlat.
Jesús els digué:
«No és per mi que s’ha sentit aquesta veu,
és per vosaltres.
Ara és el moment que aquest món serà condemnat.
Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat,
i jo, quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi».
Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
Llavors la gent li digué:
«Nosaltres sabem pels llibres de la Llei
que el Messies viurà per sempre.
Per què dius que el Fill de l'home ha de ser enlairat?
Qui és aquest Fill de l'home?»
Jesús els respongué:
«Per poc temps encara la llum és entre vosaltres.
Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la fosca: qui
camina a les fosques no sap on va.
Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.»
Després d'haver dit això, Jesús se n'anà i es va amagar d'ells.
LLENGUATGE.
1. Sorprèn el “protocol” que segueix la petició dels Grecs per “veure Jesús”. Que, potser,
vivia amagat? Que, potser, vivia en un palau-fortalesa inaccessible?
Evidentment es tracta d’una estratègia
literària per cridar l’atenció sobre la “visibilitat” de Jesús.
2. La litúrgia, en aquest cas, inverteix l’ordre del relat que ens fa l’evangeli de Joan. L’episodi dels Grecs ve a continuació de
la rebuda triomfal que la “multitud” ofereix a Jesús aclamant-lo com a Rei d’Israel (Ho llegirem diumenge que
ve, que és El Ram).
Jesús accepta a mitges aquesta aclamació
muntant un humil burret. Noteu que l’evangeli de Joan (diferentment dels
Sinòptics) no diu que Jesús entri
a la Capital; al revés: el relat ens
diu que és la gent qui va sortir
a rebre’l. Aquí la paraula “sortir” és important. La ciutat, i sobretot el
Temple, s’havien convertit en un lloc
d’esclavitud. Ara, la multitud
que hi havia anat per la Festa, en sentir que s’acostava Jesús, surt a rebre’l. El text insinua
un paral·lelisme entre l’acció de Jesús que “va cridar Llàtzer fent-lo sortir del sepulcre (àmbit de la
mort) i la multitud que surt
de la Ciutat (àmbit de mort, ja que hi han condemnat a mort al mateix “Rei dels Jueus”). També s’hi destaca el
paral·lelisme entre Jesús que va al davant de la multitud que ha sortit
de Jerusalem, i Moisès que anava al davant del poble d’Israel quan va sortir de la “Terra d’esclavitud”.
3. Entre la multitud que surt
de la Ciutat hi ha uns Grecs
(persones no jueves) que també demanen “veure Jesús”. Amb aquest “detall”,
l’evangeli de Joan expressa la universalitat del Regne que Jesús instaura: els no-jueus demanen entrar al
Regne. Contràriament a allò que pensaven molts jueus, el Messies no conquereix
ningú. El seu Regne serà universal no
per via de conquesta sinó perquè ofereix Vida a tothom (Resurrecció de
Llàtzer).
Aprofitant la petició dels Grecs,
l’evangelista posa en boca de Jesús unes paraules que expressen clarament de
quina manera és “Rei”.
Jesús no va a mostrar-se als
Grecs que volien “veure’l”. ¿Ha de fer alguna cosa, la Llum, per a ser vista? Semblaria que no. Però els Grecs, igual que la resta, encara no
tenen els ulls adequats per veure
aquesta “llum”. És per això que Jesús
la farà visible humanitzant-la al
màxim. Com? “Si el gra de blat, quan cau
a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. És la donació de la vida allò que la fa visible, d’una manera semblant a
com l’espiga fa visible la vida invisible del gra de blat.
4. Forma part de l’essència de la vida que sigui donada,
igualment com forma part de l’essència de la llavor que sigui plantada. Per això: qui busca guardar
només per a ell la seva vida, la perd: no la viu; i qui la dóna, la troba: la viu de
debò.
Que ho sàpiguen tots aquests que han aclamat Jesús com a “Rei”. Ara ell ha començat el seu camí
cap al “tron reial”. “Quan seré enlairat
damunt la terra, atrauré tothom (grec o jueu) cap a mi”.
5. En aquests moments em
sento torbat...
La Vida és per ser donada. Viure és estimar. Fins aquí tot és molt
bonic. La majoria dels humans hem experimentat, quan estimem algú, aquesta
sensació de plenitud i de felicitat.
Però l’amor no és el sentiment més primari de la Vida.
La Vida comença dèbil, petita i insegura. L’instint més primari és
conservar-la i defensar-la. Sovint pensem que la millor manera de defensar-la
és imposant-se sobre els altres. Sovint entenem que la Vida és lluita per
sobreviure, i que sobreviure
és viure sobre els altres. El
domini sobre els altres ens dóna temporalment una (falsa) sensació de
seguretat.
6. I així hem anat muntant
aquest nostre món. Hem cregut en el Poder. Hem sacralitzat el Domini.
Hem anomenat “divins” als Poderosos. Fins i tot hem parlat de Déu identificant-lo com el “Totpoderós”.
Així és el nostre món, amb infinitat de víctimes
assassinades, pobles i persones executades, proscrites, marginades... pel Poder, i en nom de Déu, de la Llei, del Progrés, de la Democràcia,...
7. Estimar el món
significa canviar aquest món dominat pel Poder (el “Sobirà d’aquest
món”). I, evidentment, no serveix per canviar
aquest món pervers fer-ho amb exhibicions de Domini.
Jesús sap que només es pot canviar (salvar) el món si queda clar que la vida donada no esdevé vida
perduda; si queda clar que la força
creativa de l’Amor és capaç de
capgirar la força destructiva del Poder. Precisament per això, allò que Jesús
fa i diu desperta l’oposició i l’odi dels Poderosos. La reacció d’aquests és la
que els hi escau: condemnar-lo, i condemnar-lo a mort.
8. No és gens agradable donar
la vida quan saps que serà presa
per vendre-la per trenta monedes de plata,
o per triturar-la buscant de fer-la desaparèixer.
Jesús se sent torbat, com ens sentim torbats cada un de nosaltres si mai
estimem algú que ens respon amb odi. És el moment suprem de la temptació: ¿davant tanta injustícia, no seria convenient
exhibir la pròpia força?
9. Jesús no cau en aquesta temptació. Jesús entra en diàleg amb el
Pare. Si fos possible no passar per aquest
tràngol... Però, no: “És per arribar
en aquesta hora que jo he vingut”. És l’hora de la fidelitat a Déu i al
Món. La seva “missió” és precisament fer patent que l’acció homicida del Poder no triomfa.
Per pervers que sigui aquest nostre món, Déu l’estima.
Jesús no es fa enrere: “Ara el sobirà
d’aquest món serà expulsat”. Les bombes que han esclatat són bombes
vençudes. Jesús es fa “derrota” per a tots aquells que necessitem “victòria”.
És l’oferta de l’Amor. (Recomano una lectura meditada del profund poema de David
Jou “Déu parla dels àngels”.
10. En un primer moment, això serà el gran escàndol.
Després... després, els qui no estimen la seva vida segons aquest món (els pobres, els perseguits, tots els
assassinats,...) “veuran Jesús”; i en
Ell, veuran l’Amor suprem de Déu que els convida a ser fills en el Fill.
C.
MISSATGE.
11. D’entrada, sembla que aquest episodi d’avui no encaixa gaire
en una “bona notícia”.
Jesús hi parla de la seva mort, i d’una mort en Creu, horrorosa.
També ens diu que ara el Sobirà
d’aquest món serà expulsat. Si som persones de Poder o que creiem en el Poder,
aquesta és una mala notícia; però, si som víctimes del Poder o solidaris d’elles, és sens dubte una bona notícia.
Que el Príncep d’aquest món
sigui expulsat no vol pas dir que ja no hi hagi Poder; vol dir que ja no té la última paraula. L’última
paraula, la definitiva, la té l’Amor.
També per a Jesús, clavat a la Creu, i amb Ell tants i tants
d’altres, l’última paraula no és la del Poder sinó la de l’Amor. “Avui estaràs amb mi al Paradís” (Lluc
23,43).
Potser algú dirà amb escepticisme: “Va! Paraules boniques...”.
Ben cert; però la qüestió està en si són veritat o no; i també en si ens les creiem o no. Això ja depèn de cadascú.
Ben cert; però la qüestió està en si són veritat o no; i també en si ens les creiem o no. Això ja depèn de cadascú.
D:
RESPOSTA.
12. Si continuem llegint l’evangeli d’avui, l’evangelista ens
indica quina va ser la resposta
de la multitud. Diu: “Llavors la gent li
digué: Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre.
Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de
l’home?
Jesús els respongué:
-Per poc temps encara
la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us
sorprengui la fosca: qui camina a les fosques no sap on va. Creieu en la llum,
mentre la teniu, i sereu fills de la llum” (Joan
12,35).
Qui és aquest fill de l’home?
O millor: ¿A qui no considerem ni tan sols “fill de l’home” i ens
hi considerem superiors o millors, o més dignes que ell? Quan fem del propi jo
el criteri d’avaluació dels altres,
hem entrat en la Foscor.
Jesús, enlairat, personifica
tots i cada un dels condemnats, exclosos, humiliats, tinguts per ningú,... Els Evangelis no són una crònica
de la Vida de Jesús sinó una “radiografia” de la humanitat, i la resposta que Déu hi dóna.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. El Poder, conscient
de la seva mala imatge, es disfressa de mil maneres amb coses bones: Déu, Llei, Constitució, Democràcia, Ordre, Progrés,
Llibertat, Mercat, Igualtat,... Quines coses
bones, avui i aquí, són les més utilitzades com a disfressa del Poder?
2. Quan parlem de Poder,
fàcilment mirem lluny, cap als que manen o ocupen llocs importants. Però els comportaments de domini són presents en
les nostres relacions més habituals i “normals”, entre germans, entre companys,
amb les persones amb qui ens trobem... ¿Repassem de tant en tant els nostres
comportaments per descobrir-hi els ingredients
de Poder que puguin contenir?
Vocabulari.
Compliment (L’Hora). Festa. Fill de l’home. Llum. Mort. Nom Satanàs (El sobirà d’aquest món). Senyera (Serà glorificat). Veure. Vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada