1ª LECTURA. (Gènesi 3, 9-15.20).
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On ets?»
Ell li respongué:
«He sentit que us passejàveu pel jardí i,
com que vaig nu,
he tingut por i m’he amagat.»
Li digué el Senyor-Déu:
«Qui t’ha fet saber que anaves nu?
És que has menjat del fruit de l’arbre
que jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home li digué:
«La dona que m’heu donat
m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El Senyor-Déu digué a la dona:
«Per què ho has fet, això?»
Ella li respongué:
«És que la serp m’ha enganyat.»
El Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja que has fet això,
seràs la més maleïda de totes les bèsties
i de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs sobre el ventre
i menjaràs pols tota la vida.
Faré que sigueu enemics tu i la dona,
i el teu llinatge i el d’ella.
Ell t’atacarà al cap,
i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva,
perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
2ª LECTURA (Carta als Efesis 1, 3-6.11-12).
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals
dalt del cel;
ens elegí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor
ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna lloança a la grandesa dels favors
que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en
l’herència.
Ens hi havia destinat el designi
d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la seva grandesa,
nosaltres que des del principi
tenim posada en Crist la nostra esperança.
EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és
amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el
seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la
seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al
sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
LLENGUATGE.
NOTA.
A part del “llenguatge”
de l’evangeli d’avui, també la “Festa de la Immaculada”, en si mateixa, és un
“llenguatge”.
Sobre “la festa” podeu
llegir el que ja vaig escriure als “apunts”
corresponents a la puríssima de l’Any B.
Per a aquest Any A, copio els apunts
que ja vaig fer per a l’Any C
1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el
llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel
“Gabriel”. El nom de l’àngel ja ens indica que l’objectiu de l’aparició serà fer conèixer els
“projectes de Déu sobre la Humanitat”. Recordem que, en la Bíblia, el nom fa la
cosa. Segons els entesos, “Gabriel”
significa “Déu és fort”. Si tenim en
compte que Déu té un “projecte”, quan es presenta “Gabriel” vol indicar que Déu
tira endavant aquest “projecte”.
2. En aquesta ocasió, l’aparició
de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos relats semblants:
L’aparició a Zacaries, per al
naixement de Joan Baptista, i la trobada amb Maria, per al naixement de
Jesús.
Es tracta de dos relats paral·lels però no del tot, perquè el
segon comença “al sisè mes”
del primer. Aquest “detall” és important. Estem parlant de infantaments. L’expressió “sisè
més” evoca el Relat de la Creació
en el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi
1, 27). Amb aquest “detall” l’evangeli ens suggereix que, abans de Jesús,
pròpiament encara no existia l’Home-imatge-de-Déu,
sinó només el pre-Home o “precursor”.
A Zacaries se li anuncia el naixement del “Precursor”. Al “sisè mes”
d’aquesta gestació, s’anuncia el
naixement de l’home, ja plenament imatge
de Déu, i, per tant, fill de déu.
També hi ha altres contrastos entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos
relats en paral·lel per descobrir-los-hi.
3. En el relat que hem llegit, Maria té un “problema objectiu”:
ella està casada amb un jove important, descendent
del rei David, que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”, o
fins i tot “fill de David” ja que els fills continuaven el rang del
pare; però el problema està en que l’àngel li parla d’un fill que serà “fill de l’Altíssim”. És clar: Maria no coneix “cap home” que pugui fer-la
mare d’un fill així. Com pot fer-ho, doncs?
4.
La resposta de l’àngel és clara i precisa: ella serà “imbuïda” de la força de l’Esperit Sant; i per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu. Així doncs, cap problema; i Maria dóna la seva
conformitat: “Jo sóc l’esclava del
Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
5. La resposta que l’àngel dóna a Maria és extremadament
significativa. Només un altre “home”
havia nascut directament “per la força de
l’Esperit de Déu”: Adam (“Adam”
significa “Home”). Recordem el relat
mitològic: “El Senyor-Déu va modelar l'home
amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home es
convertí en un ésser viu” (Gènesi
2,7).
6. L’Esperit alenat
sobre un “ninot de fang” n’ha fet un ésser
vivent.
El mateix Esperit alenat
sobre una noia pletòrica de vida i generosa, la fa mare del fill de l’Altíssim .
Maria representa la Humanitat, jove, plena de capacitat per
esdevenir mare, i ja capaç de rebre en
plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu “fill” serà fill de l’Altíssim, coronament de
l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de
Déu de crear l’Home a imatge i semblança
seva comença a fer-se visible i experimentable per a tothom.
7. Tota la “Història
anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “Història següent” serà entesa com a continuació.
Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit”
de la “Humanitat adulta”.
8. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la “dosi
d’humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent home i cent per cent déu.
En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge basat en la natura per comunicar un missatge sobrenatural, o millor, un missatge que
porta la natura més enllà d’ella
mateixa.
Dissortadament molta gent es queda en la “natura” interpretant com
a “miracle” allò que és “llenguatge”. Passa com quan, amb el dit, algú
assenyala les estrelles, i alguns es queden mirant només el dit.
9. El relat d’avui fa servir la virginitat com a llenguatge per expressar la plenitud de
Jesús. Però quedar-se en una virginitat
biològica seria no haver entès res de res. Fins i tot pot donar lloc a una
interpretació perillosa considerant la virginitat
biològica com una “virtut” en si mateixa. Això portaria fàcilment a
considerar la sexualitat com una “cosa impura”. Per a l’evangeli no hi
ha coses impures en si mateixes (Mateu
15,11). La impuresa només apareix
quan un cor es torna impur per les
seves intencions injustes.
10. Cal reconèixer que, al marge del Missatge evangèlic, ha entrat
sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre
condemnat com a doctrina però mai superat com a mentalitat.
dualisme vol dir veure l’Home com si estigués
format per la unió de dos components contraris: un cos material, corruptible, dolent; i una ànima espiritual, bona, divina. En aquest supòsit, la virtut consistiria en alliberar de les
tendències del cos corruptible
l’ànima espiritual que hi està
“empresonada”.
11. El dualisme, com
a filosofia, és un intent d’explicar l’existència del Mal. Però és un camí
equivocat i perillós.
- Equivocat, perquè deforma la realitat de l’ésser humà. No
estem fets de dos components contraris,
com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals. Això sí: amb un cos capaç de rebre la força de l’Esperit
i esdevenir, també cent per cent, espirituals.
“Cos” i “esperit” no s’oposen, com no s’oposen l’aire i la música.
- Perillós: perquè, posant la causa del Mal en el cos,
no reeixirem mai en la nostra lluita
contra el Mal real. El Mal real no està en el cos, que és bo en si
mateix, com tot allò creat. El Mal real és una conseqüència de la nostra
resposta egoista a la presència dels altres. I la manera de superar-lo és
decidint-nos per una actitud de generositat envers els altres, i no pas
lluitant contra el cos.
12. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat
és bona. Tant l’una com l’altra seran bones
quan expressin una actitud generosa, i seran dolentes quan expressin una actitud injusta, com relacions
de domini, de superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de
l’altre,...
13. També cal dir que el protagonisme
de Maria en aquest Relat no
disminueix la figura de Josep. En la
mentalitat de l’època, el “baró” representava la força fecundant. En el relat
evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força
fecundant. Al contrari: es parla explícitament d’aquesta força fecundant i es fa notar que el
projecte de Déu sobre l’Home va més enllà, i per això Maria rep un “plus d’Esperit Sant” que
li permet superar la incapacitat inicial. Perquè aquest “plus d’Esperit Sant”
quedi clar, Déu sol actuar servint-se sobretot de persones incapacitades (1ª
Corintis 1,26ss) per fer allò que se’ls demana, com es pot comprovar en Elisabet, que ja està al sisè mes, ella
que era estèril: “perquè a Déu res no li és
impossible” (com indica el nom “Gabriel”).
MISSATGE.
14.
“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit
el seu favor”.
Maria
és figura de la Humanitat. Els humans hem rebut una vocació: engendrar un “home
nou”, en relació a “l’home vell” marcat per les relacions de domini. Potser seria més exacte no parlar de “home
nou” sinó de la “novetat” de passar de ser “creatures de Déu” a ser “fills de
Déu”. Evidentment, això ens és impossible a menys que “l’Esperit Sant vingui sobre nosaltres”. I això és precisament el que ens anuncia
l’àngel.
Per això Maria i Josep se’n van sortir
d’engendrar un fill que seria anomenat
Fill de Déu. I per això també nosaltres ens en sortirem d’arribar a la filiació, una filiació ja iniciada en el fill de Maria.
RESPOSTA.
15.
La resposta és la mateixa que la
Humanitat ja va començar a donar a través de Maria: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
És
una resposta que exclou tota actitud de passivitat. L’acció engendradora és fortament activa, i cada
un de nosaltres és invitat a continuar-la. Cadascú és com una anella d’una
llarga cadena. Així ho veiem en Maria que “se
n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judea, va entrar a casa de
Zacaries i saludà Elisabet”. Ella, la mare de Jesús, primer se’n va a
col·laborar en l’infantament del
Precursor.
Dones
i homes formem una única humanitat,
i conjuntament estem cridats a engendrar
(portar a la Plenitud) l’Home, fins a esdevenir imatge
i semblança de déu.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. En la societat de “l’home
vell”, els barons ens hem distingir per les accions de domini i de poder. Ara
això s’anomena masclisme, i encara és
molt present en l’Església. ¿Com es manifesta aquest vici tan deshumanitzador
en la societat actual? Quines excuses es fan servir per legitimar-lo? Què
penseu fer per ajudar a corregir-lo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada