Festa de la Mare de Déu. A.

1ª LECTURA.  (Nombres 6,22-27).

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:

«Digues a Aharon i als seus fills:

Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules:

“Que el Senyor et beneeixi i et guardi,

que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada

i s’apiadi de tu;

que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.”

Així interposaran el meu nom

a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

2ª LECTURA (Gàlates 4,4-7).

Germans,

quan el temps arribà a la seva plenitud,

Déu envià el seu Fill,

nascut d’una dona, nascut sota la Llei,

per rescatar els qui vivien sota la Llei,

perquè obtinguéssim ja la condició de fills.

I la prova que som fills de Déu és

que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat

crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!»

Per tant, ja no ets esclau, sinó fill;

i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

EVANGELI. (Lluc 2,16-21).

En aquell temps,

els pastors anaren a Bet-Lèhem

i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,

quan hagueren de circumcidar-lo;

li posaren el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l’àngel

abans que el concebés la seva mare.

NOTA.

Als apunts corresponents al 1 de gener del 2009 podeu trobar-hi un comentari sobre l’expressió “Mare de Déu”, i també sobre el significat del nom “Jesús”.

Aquí repeteixo els apunts de l’ANY C, amb algunes variants.

LLENGUATGE.

1. Any Nou.

A part de la festa de la mare de déu, avui celebrem l’entrada al Nou Any. Sobre aquest punt és especialment il·luminadora la 2ª lectura. És curta però densa. Ens parla de la plenitud del temps.

La idea de la plenitud del temps és important en la Bíblia. Abans d’arribar a la plenitud, hi ha el camí que va des de “nascuts sota la Llei” fins a “fills”.

Tots comencem “sota la Llei”, sigui la “Llei de Moisès” o de l’Evangeli entès d’una manera legalista.

És cert que, després de Crist, la Llei ja no forma part del missatge, però es troba incrustada al nostre cor fins que no ens obrim a l’Esperit que ens fa fills. Com ens diu St. Pau: ”Mentre l'hereu d'una casa és menor d'edat, no es diferencia gens d'un esclau, per bé que és amo de tot” (Gàlates 4,1s).

2. L’Evangeli d’avui torna a ser el que ja es va llegir per Nadal en la missa de l’alba afegint-hi la notificació de la circumcisió de Jesús al cap de vuit dies. Ens recorda una vegada més la importància de la “menjadora”: és allò que identifica Jesús. Jesús és aliment, i per això el seu lloc és una menjadora.

Es fa notar que els pastors troben Jesús amb Maria i Josep. Són ells qui ens l’ofereixen posat a la menjadora. Aquest gest fa visible allò que constitueix la realitat més profunda de la vida humana segons l’Evangeli: “viure” significa “donar vida”. L’aliment és el signe més clàssic de la vida-que-es-dóna.

3. “Maria amb Josep i el nen a la menjadora” és com una diapositiva estàtica que els pastors poden contemplar. Sorprèn que en aquesta escena siguin precisament els pastors els únics que es mouen, parlen i provoquen admiració. Això és sorprenent perquè, segons els entesos, els pastors, com a grup, eren considerats gentussa vulgar, lladregota i mentidera. Però van ser els únics que van rebre el missatge, perquè estaven vetllant de nit.

4. ...vetllant de nit.

D’aquestes paraules no n’hem de deduir que Jesús naixés físicament durant les hores de la nit. Els Evangelis no són una crònica. Evidentment aquí “nit” té una gran càrrega simbòlica. Donat que Jesús és la “llum” (Lluc 2,32), només podia néixer “en plena nit”. Però amb ell s’acaba la “nit”. Els pastors veuen aquesta “llum” perquè estaven vetllant (Lluc 2,9). Amb ells ha començat la gran “inversió” (capgirament) que havia assenyalat Maria en el Magníficat: “Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils”.

4. Quan hagueren de circumcidar-lo...

A través del ritual de la Circumcisió, els nois ritualment passaven a ser ciutadans del propi Poble. Per més que els evangelis ens presentin Jesús com “l’home-mostra”, també insisteixen en que és una persona concreta i singular, fill d’uns pares concrets, i ciutadà d’un Poble concret.

Els Evangelis no són una “biografia de Jesús” ni un relat teòric sobre l’Èsser humà, sinó un relat que s’inspira en persones concretes de carn i ossos, amb nom propi, i també amb vincles concrets amb una col·lectivitat concreta. Cada ésser humà és únic en si mateix, però no és un solitari. És fill de la Mare-Terra, que l’ha engendrat a través de la vida d’un Poble i d’una Família ben concrets.

MISSATGE.

5. Vivim en el temps. Millor dit: som “temporals”. O encara més exacte: “Comencem essent temporals”. Estem marcats pel temps, però estem cridats a superar el temps.

El temps és una idea que ens hem creat els humans per mesurar els canvis en les persones i en les coses. Canviem contínuament. Els canvis a vegades són només quantitatius; però, a vegades, són qualitatius. Per exemple: si poseu un ansat d’aigua al foc, la seva temperatura va canviant quantitativament fins als cent graus; a partir d’aquí, l’aigua fa un canvi qualitatiu: es torna vapor, i ja depèn d’unes altres lleis físiques.

Així també nosaltres: comencem petits i anem creixent, fins que fem un canvi qualitatiu: ser adults. La diferència és important; és com, si anem en cotxe, passar de ser un passatger a ser el conductor.

També en l’aspecte religiós comencem infantils, però estem cridats a ser adults. En la mesura que som adults, ens fem capaços de rebre el do de déu ja no en forma de llei sinó en forma de vida.

RESPOSTA.

Naixem i creixem seguint les lleis de la biologia (i de la sociologia). Però per ser realment adults ens cal la decisió lliure i conscient (i valenta) d’acceptar el do de Déu: la filiació.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Els Evangelis ens mostren la dimensió universal de Jesús; però també insisteixen en la seva particularitat: era jueu. Com viviu aquesta doble dimensió humana: ser fidels a la Humanitat i al propi Poble? És possible ser ciutadà del món abandonant les pròpies arrels?

2. Per decisió del Concili Vaticà II, aquesta festa d’avui ha de ser considerada la més important de les festes dedicades a Maria. Quin aspecte de Maria ressalta més l’evangeli d’avui?