2on. Diumenge de Quaresma. Any C.

1ª LECTURA.  (Gènesi 15,5-12.17-18).

En aquells dies,

Déu va fer sortir fora Abram i li digué:

«Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles,

a veure si les pots comptar;

doncs així serà la teva descendència.»

Abram cregué en el Senyor

i el Senyor ho tingué en compte

per donar-li una justa recompensa.

Després li digué:

«Jo sóc el Senyor,

que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus

per donar-te aquest país;

serà el teu heretatge.»

Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?»

Ell respongué:

«Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys,

una tórtora i un colomí.»

Li portà tots aquests animals,

els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra,

però no va partir els ocells.

Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts,

però Abram els allunyava.

Quan el sol s’anava a pondre,

Abram caigué en un son profund

i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor.

Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc,

veié un forn fumejant, una torxa encesa,

que passava enmig dels animals partits.

Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança

i es comprometé en aquests termes:

«Dono aquest país a la teva descendència,

des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»

2ª LECTURA (Filipencs 3,17-4,1).

NOTA.

En blau allò que correspon a la versió llarga.

Germans,

seguiu el meu exemple i fixeu-vos

en els qui viuen segons el model que teniu en mi.

Us ho he dit sovint

i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls:

N’hi ha molts que, pel seu estil de viure,

són contraris a la creu del Crist.

El terme on s’encaminen és de perdició,

el déu que adoren és el ventre,

i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses;

tot el que aprecien són valors terrenals.

Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel;

d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor,

que transformarà el nostre pobre cos

per configurar-lo al seu cos gloriós,

gràcies a aquella acció poderosa

que li ha de sotmetre tot l’univers.

Per tant, germans meus estimats i enyorats,

vosaltres que sou el meu goig i la meva corona,

manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

EVANGELI. (Lluc 9,28b-36).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume

i pujà a la muntanya a pregar.

Mentre pregava,

es trasmudà l’aspecte de la seva cara

i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.

Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell.

Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos,

i parlaven del traspàs d’ell,

que s’havia d’acomplir a Jerusalem.

Pere i els seus companys estaven adormits profundament,

però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús

i els dos homes que eren amb ell.

Quan aquests anaven a separar-se de Jesús,

Pere li digué:

«Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt!

Fem-hi tres cabanes,

una per a vós,

una per a Moisès

i una altra per a Elies.»

Parlava sense saber què es deia.

Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí.

Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol.

Llavors del núvol estant una veu digué:

«Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»

Així que la veu hagué parlat,

es van trobar amb Jesús tot sol.

Ells guardaren el secret,

i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

B. LLENGUATGE.

1. Un dels problemes de la litúrgia catòlica és el desordre que posa en la lectura dels Evangelis. Els Evangelis no són un recull desordenat de relats sinó un gran relat compost de diferents relats més breus, però ordenats per l’evangelista de tal manera que donin una visió ben definida de la figura de Jesús com a do de Déu a la Humanitat. Però les Lectures del Missal ens fan anar d’aquí d’allà, trencant el fil d’exposició que ha fet cada evangelista.

2. Per a aquest segon diumenge de Quaresma, la litúrgia ens proposa el relat de la transfiguració. No es tracta de la crònica d’una experiència personal de tres deixebles “privilegiats”, sinó de l’escenificació d’un problema important que tenien alguns deixebles a l’hora d’entendre i seguir Jesús.

3. Abans del relat d’avui, l’evangelista ha exposat un malentès entre els deixebles i Jesús. Els deixebles, per boca de Pere, han confessat que Jesús és el Messies; però Jesús els ha prohibit severament de dir-ho a ningú (Lluc 9, 21). Així, doncs, la resposta de Pere no era vàlida per presentar Jesús.

Quina era la resposta vàlida? Lluc la posa en boca de Déu mateix; i, per emmarcar-la bé i posar-la en relleu, fa l’escenificació que hem llegit. Hi ha set “actors”, i cal fixar-se bé en el paper que hi representa cadascun. El teló de fons continua essent la pregunta de Jesús: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” (Lluc 9:18).

4. L’escena comença amb Jesús que se’n va a la muntanya i s’hi emporta Pere, Joan i Jaume. Es tracta d’uns deixebles que “necessiten classes particulars” per poder superar la seva duresa mental (Pere = roc, cap dur).

Com ja sabem, la muntanya representa l’àmbit de Déu. Jesús hi puja a pregar. En l’àmbit de Déu tot és gloriós i resplendent. Jesús s’hi troba amb Moisès i Elies, també gloriosos.

5. Sorprèn la conversa que tenen: “parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem”. “Traspàs” significa èxode i també mort. El primer Èxode protagonitzat per Moisès tenia com a destí la Terra Promesa, representada aquí per Jerusalem. Però Jerusalem, que hauria de ser un lloc de Llibertat, s’havia convertit en Terra d’opressió. Jesús haurà d’iniciar un nou èxode cap a la Llibertat. La presència de Moisès i Elies és ben significativa si es té en compte que l’opressió que genera “Jerusalem” es fa precisament en nom de la Llei de Moisès i seguint l’actitud intolerant d’Elies. Així doncs, no és sense motiu que en el relat d’avui hi apareixen per parlar amb Jesús sobre aquest tema, i que els deixebles se n’adonin. Però Moisès i Elies desapareixen abans del moment més important: quan es forma el núvol.

6. Durant la pregària de Jesús els tres deixebles estaven profundament adormits. No hi sintonitzen. Però la presència dels seus “líders” els desvetlla. Els agrada veure junts els tres “cabdills”, però ho interpreten malament: mentre els tres personatges parlen de l’èxode de Jesús, ells estan pensant en instal·lar-se allà. I quan s’adonen que els seus Moisès i Elies se’n van, Pere intenta aturar-los: “Mestre (literalment “cabdill”), que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies”. Amb ironia comenta Lluc: “Parlava sense saber què es deia”.

7. I entra en escena el núvol, símbol de la presència sobirana de Déu. El núvol cobreix Jesús i també els deixebles. Aquests s’espanten. ¿Com pot ser que ells, simples humans, també entrin dintre el núvol?!

Doncs, sí. I del núvol en surt una veu que es dirigeix precisament a ells: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”. I la veu conté una ordre explícita: “Escolteu-lo”. Com si digués: Moisès i Elies ja han passat. Ara és l’hora de Jesús. Escolteu-lo a ell, superant d’una vegada la vostra fixació en Moisès (la Llei) i Elies (la intolerància).

C. MISSATGE.

8. Pere, amb els seus companys, s’obstina a entendre Jesús com un cabdill religiós, en paral·lel amb Moisès i Elies. Com a cabdill religiós pertanyeria a l’esfera divina, separada de la resta dels humans.

Però el núvol els cobreix també a ells, i ja no hi són ni Moisès ni Elies. Ara només estan amb Jesús, i és a ell a qui han d’escoltar. I Jesús els havia parlat no pas de les seves victòries sinó de la seva mort i resurrecció (Lluc 9,22).

9. L’escena recorda la del Baptisme de Jesús: el cel s’ha obert i l’Esperit de Déu ha baixat per fer niu entre els humans (Lluc 3,22).

El messianisme de Jesús no el trasllada a un “àmbit diví”, fent-ne un superhome que, amb força i poder, restablirà Israel. Jesús és l’home elegit (“l’home mostra”) en qui els humans podem aprendre a ser “homes”; homes, segons el projecte de Déu. I aquest projecte no inclou un lideratge de poder, com el que els deixebles volen atribuir a Jesús. Al revés: el lideratge de Jesús es realitza en forma de vida que es dóna. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24).

D: RESPOSTA.

10. Per als tres deixebles de mentalitat dura, la “classe particular” que han rebut deuria ser encara més dura... Comenta l’evangelista: “Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist”.

“Guardar el secret” del vertader messianisme de Jesús, sembla que ha estat una actitud permanent de molts deixebles.

Durant la seva llarga Història, l’Església, o ha sigut perseguida (època de les Catacumbes) o s’ha trobat en connivència amb els poderosos (situació de Cristiandat). Avui no estem ni en una situació ni en l’altra. Per això avui molts es pregunten: En la situació actual, què significa “Escoltar Jesús”?

11. Les circumstàncies de cada deixeble són molt diverses, i cadascú haurà de prendre’s aquella llibertat que li permeti “ser fidel”. Però l’evangeli d’avui ens indica allò que no és el camí: “Fer-hi tres cabanes: una per a vos, una per a Moisès i una per Elies”. Aquesta és una “resposta” exclosa.

12. En una societat laica (on les Religions no formen part de l’estructura social) i plural (on conviuen diverses Religions) apareix la temptació de muntar-nos-hi la pròpia cabana: crear-nos àmbits d’espiritualitat on puguem dir-nos: “Que n’estem de bé, aquí dalt!”.

Però la vivència espiritual que Jesús provoca en nosaltres no és mai per “quedar-nos allà dalt” sinó per reforçar la nostra encarnació en la realitat humana en què tots vivim i que entre tots anem fent (o desfent). Jesús no fa el seu èxode per marxar de la vida real de les persones sinó per sortir d’un àmbit religiós “privilegiat” que alguns s’havien creat, el qual, a més, havia esdevingut deshumanitzador. “Tira mar endins i caleu les xarxes per pescar”, havia dit Jesús als tres mateixos deixebles que apareixen a l’escena d’avui (Lluc 5,4).

Espiritualitat i Encarnació, juntes. Mai l’una sense l’altra.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. La “religió” com a “àmbit de refugi” és un tema sovintejat. L’evangeli d’avui sembla excloure-ho. Altres evangelis semblen proposar-ho (Mateu 11,28. Marc 6,31). Com ho veieu, vosaltres? Quina experiència en teniu?

2. Sovint es parla de Jesús com a fundador d’una (nova) Religió. Però, d’acord amb els Evangelis, sembla més correcte entendre’l com a iniciador (“primogènit”) d’una Humanitat renovada. Com ho veieu? Qui és per vosaltres, Jesús?