Baptisme del Senyor.
(1er. diumenge de
durant l’Any).
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 40,1-5.9-11).
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre
Déu.
«Parleu amorosament a Jerusalem,
crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva
servitud,
ha estat perdonada la seva culpa:
ha rebut de mans del Senyor
doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert una ruta al Senyor,
aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu.
S’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons,
la serralada es tornarà una plana,
el terreny escabrós serà una vall.
Llavors apareixerà la glòria del Senyor
i la veurà tothom alhora.
La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta,
missatger que anuncies a Sió la bona nova!
Tu que portes bones noves a Jerusalem,
alça ben fort el teu crit,
alça’l ben fort, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!
El Senyor Déu arriba amb poder,
el seu braç domina tota cosa,
l’acompanya el fruit de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus;
vetlla com un pastor pel ramat,
l’aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien.»
2ª LECTURA (Titus 2,11-14.3,4-7).
Estimats:
s’ha revelat l’amor de Déu,
que vol salvar tots els homes,
i ens ensenya que abandonem la impietat
i els desigs mundans,
per viure en aquest món una vida de sobrietat,
de justícia i de pietat,
mentre esperem que es compleixi feliçment
la nostra esperança,
que es manifesti la glòria de Jesucrist,
Déu gran i salvador nostre.
Ell s’entregà a si mateix per nosaltres,
per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes,
deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben
seu,
apassionat per fer el bé.
Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,
Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,
i l’amor que ell té als homes,
no l’han mogut les obres
que nosaltres podíem haver fet,
sinó la seva bondat
que ens salva amb un bany d’aigua regenerador
i amb el poder renovador de l’Esperit Sant,
que ell ha vessat a mans plenes
sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador;
així, justos per la seva gràcia,
som hereus de la vida eterna,
que des d’ara tenim dret a esperar.
EVANGELI. (Lluc 3,15-16.21-22).
En aquell temps,
la gent que vivia en l’expectació
sospitava si Joan no fóra potser el Messies.
Ell respongué dient a tothom:
«Jo us batejo només amb aigua,
però ve el qui és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el
calçat.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.»
Un dia que tot el poble es feia batejar,
Jesús també fou batejat.
Mentre pregava,
s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant
en figura corporal com un colom,
i una veu digué des del cel:
«Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he
complagut.»
B.
LLENGUATGE.
1. Un dia que tot el poble es feia batejar...
En el text original, les paraules de l’evangelista
resulten molt ambigües. Segurament, aquesta ambigüitat és buscada.
Les paraules de Lluc es poden llegir de dues
maneres, amb significats ben diferents. Sembla que Lluc ha buscat una expressió
ambigua perquè ens vol dir una cosa sense negar l’altra. Les dues
interpretacions possibles són:
- Un dia que
tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat (per Joan, al Jordà). Mentre pregava, s’obrí el cel...(Així
la versió del Missal). O bé:
- Un dia que
tot el poble es feia batejar (per Joan, al Jordà), també Jesús, mentre pregava, fou batejat: s’obrí el cel i baixà sobre
d’ell l’Esperit Sant...
2. Aquesta segona interpretació parla de dos
baptismes diferents: el baptisme
d’aigua que rep el poble de
mans de Joan al Jordà, i el baptisme
d’esperit sant que rep jesús
en obrir-se el cel i baixar sobre d’ell l’Esperit Sant.
3. Lluc no vol dir explícitament que Jesús
va ser batejar per Joan ja que això comportaria una certa dependència de Joan
respecte a Jesús (Llegiu Mateu
3,13); però per altra banda, vol deixar ben clara la radical solidaritat de
Jesús amb el seu poble, i la seva
continuïtat respecte a Joan.
Joan, amb
el Poble batejat, representa aquell cimal a partir del qual hi ha “un poble ben disposat” per rebre el do de déu (Lluc 1,17), i Jesús forma
part d’aquest poble. Ell és el punt en el qual entren en connexió
dos “espais” fins ara “separats”: el cel
(espai diví) i la terra (espai humà).
L’Esperit Sant inunda (banya, bateja)
la persona de Jesús que, així, queda constituïda en el primogènit de la humanitat
adulta.
4. Aquesta era precisament la missió d’Israel com a “Poble elegit”: preparar-se i preparar la humanitat per poder rebre el do de la filiació.
“En tu
m’he complagut”. Aquestes paraules remeten al primer relat de la Creació de l’Home segons el
qual Déu va veure que tot el que havia
fet era molt bo (s’hi va complaure) (Gènesi
1, 31). En l’Home-Jesús el projecte
creador de Déu i la seva crida a la filiació
se’ns fan visibles.
C.
MISSATGE.
5. Lluc
comença el seu evangeli (els tres primers capítols) oferint un paral·lelisme
entre Joan i Jesús. Però no és un
paral·lelisme simultani ja que fa començar la vida de Jesús al sisè mes
de la vida de Joan. Es dóna una simultaneïtat només momentània: coincideixen el
final del temps de Joan i l’inici
del temps de Jesús.
Per posar
un exemple, diríem que, si voleu anar a Núria, us trobareu que a Ribes de
Fresser coincideixen el tren
convencional i el tren cremallera. Aquesta coincidència
és ben útil per passar d’un tren a l’altre, perquè el tren convencional no pot
pujar a Núria. Semblantment: fins a Joan
arriba la religió convencional, la
qual no pot anar més enllà. Coincidint
amb el “final de Joan”, és ja present la filiació,
de la qual Jesús n’és el primogènit.
6. És
cert: els viatgers que no volen anar
a Núria poden quedar-se a Ribes de Fresser. No obstant, aquí se’ls ofereix la
possibilitat de pujar fins a Núria. Igualment, cada un dels humans pot decidir
quedar-se en la religió convencional,
però ha de saber que se li ofereix ser fill.
La simultaneïtat de Jesús amb Joan vol indicar que no hi ha
discontinuïtat entre ells, ni en els moments que pot recórrer cada
persona: primer som deixebles de Joan;
des d’aquí som invitats a ser fills en el
Fill. Aquest lligam entre Joan i
Jesús també queda indicat en el relat de la vocació dels primers deixebles. (Joan
1:35ss).
D:
RESPOSTA.
7. Totes
les religions, inclòs el Cristianisme quan és viscut com una religió convencional, per diferents
camins i amb llenguatges diversos, poden ajudar-nos a ser “un poble ben disposat”. I és precisament quan ens convertim i acceptem de ser “Poble”, que
rebrem la invitació a ser fills. A Déu li ha plagut així, i el cel s’ha obert, i ens ha estat enviat el
seu Esperit Sant. A nosaltres ens
correspon acceptar de ser “fills” i
assumir els canvis que això comporta, el primer dels quals és sentir-nos germans de tots els humans.
8. Dintre
de poc començarà entre les diferents Esglésies l’anomenada setmana de pregària per la unitat. Està
bé, però... Qui ho ha dit que estem separats? Pot haver-hi alguna cosa
que realment ens pugui separar? No serà que la pretesa “desunió” és un
simple reflex de situacions de poder
que s’han infiltrat entre nosaltres? Només les relacions
de domini creen separació ja que cada “dominant” considera els seus
“dominats” com a propietat particular, fora de l’abast d’altres propietaris. L’Evangeli exclou totalment
aquesta forma de relació. Ningú és propietat de ningú. Els catòlics, com
tothom, no “pertanyem” a l’Església de tal manera que els seus jerarques uns
puguin dir de qui estem “separats” o amb qui estem “units”.
La unitat no cal fer-la, perquè ja està
feta des de l’inici. Entre tots els humans hi ha una unitat vital, fins i tot biològica. I sobretot hi ha una unitat d’amor donat i rebut. No
cal fer la unitat sinó respectar-la i viure-la. I, si algú
l’ha trencada, el que ha de fer és deixar de trencar-la.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El
baptisme que heu rebut vosaltres o que heu demanat per als vostres fills, és
més semblant al Baptisme de Joan o al
Baptisme de Jesús? Per què?
2. Aquí
teniu dues afirmacions. Us sembla que signifiquen el mateix o bé les trobeu
molt diferents?
- “Pel baptisme entrem a formar part de
l’Església Catòlica”.
- “Pel baptisme sortim a la Comunitat
Universal” (com, a l’escola, els nens i nenes surten al pati).
3.
¿Pregant per assolir la unitat,
estem manifestant que continuem convertint les diferències
en fronteres? Dit d’una altra
manera: busqueu exemples de la vida real on les diferències
són vincles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada