1er. Diumenge d'Advent. Any C

Diumenge 1er. d’Advent. Any C.

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Jeremies  33,14-16).

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor,

que compliré aquella promesa que tinc feta

a la casa d’Israel i a la de Judà.

Aquells dies, aquells temps,

faré néixer a David un plançó bo,

que es comportarà en el país amb justícia i bondat.

Aquells dies serà salvat el país de Judà

i viurà confiada la ciutat de Jerusalem.

I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs  3,12.4,2).

Germans,

que el Senyor faci créixer fins a vessar

l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom,

tal com nosaltres també us estimem.

Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants

i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare,

el dia que Jesús, el nostre Senyor,

vindrà amb els seus sants. Amén.

I ara, germans,

volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor.

Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament

sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu;

ja ho feu, però us demano que avanceu encara més.

Ja sabeu els preceptes que us vam donar

de part de Jesús, el Senyor.

EVANGELI. (Lluc 21,25-28.34-36).

En aquell temps, deia Jesús als deixebles:

«Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles.

A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor,

esverades pels bramuls de la mar embravida.

La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres

que sobrevindran arreu del món,

perquè fins l’estelada del cel trontollarà.

Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol,

amb poder i amb una gran majestat.

Quan tot això comenci a succeir,

alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.

»Estigueu atents sobre vosaltres:

Que l’excés de menjar i beure

o la preocupació dels negocis

no afeixugués el vostre cor

i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta,

perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom,

sigui on sigui de la terra.

Estigueu alerta pregant en tota ocasió

i demanant que pugueu sortir-vos-en

de tot això que ha de succeir,

i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»

B. LLENGUATGE.

NOTA.

Amb aquest diumenge comencem un nou any litúrgic, que s’inicia amb l’Advent.

1. “Advent” vol dir arribada o vinguda.

Com a primer diumenge d’Advent comencem a preparar l’arribada de Jesús pròpia del Nadal. Però com a primer diumenge de l’Any litúrgic C,  l’evangeli d’avui ens presenta ja la “segona arribada” de Jesús en forma de fill de l’home en plenitud. És una bona pedagogia que en començar un nou Curs se’ns presenti ja el terme vers el qual caminem. Per això l’evangeli d’avui és, de fet, el mateix que llegíem fa quinze dies, al final de l’Any B (diumenge 33 de durant l’any), si bé aleshores llegíem la versió segons Marc, i en canvi avui hem llegit la versió segons Lluc, que serà l’evangelista protagonista de tot aquest any c.

El discurs escatològic (de skaton = temps finals), dit també apocalíptic (de apokalypsis = revelació de secrets amagats), segons la versió de Lluc no parla, com la versió de Marc, de “dolors de part”, però la idea bàsica és la mateixa. “Llavors veuran venir el Fill de l’Home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat”.

2. L’expressió “venir sobre un núvol” no ens ha de desorientar. L’Home (el “fill de l’Home”) no ve de fora. L’Home és realment “fill de l’Home”, “fill de la Humanitat”. Més encara: és “fill” de tota la Creació. La referència al “núvol” (“...vindrà sobre un núvol”...) és una manera d’indicar la presència activa de Déu en aquesta “arribada de l’Home”.

3. Avui dia la Ciència ha descobert i ensenya les profundíssimes connexions que hi ha entre totes les coses de l’Univers. Els dits amb què ara teclejo aquestes lletres que tu estàs llegint estan formats per uns àtoms que són més antics que el nostre Sistema Solar, i eren components d’alguna estrella o de pols interestel·lar fa milers de milions d’anys; i dintre de poc, ben lluny dels meus dits, formaran part d’un altre vivent o mineral o de l’atmosfera.

4. Això que actualment ensenya la Ciència, d’alguna manera ja ho havia intuït el sentiment religiós de moltes persones. Des de la Religió no es va descobrir l’evolució de la Vida i de l’Univers, però es va intuir que estem dintre d’una única HISTÒRIA que entre tot i entre tots anem fent.

Cada un de nosaltres és una història; i la nostra història personal és fruit, part i actora dins la gran Història de l’Univers.

5. El discurs escatològic dels evangelis sinòptics “connecta” l’home amb el ritme, les peripècies i convulsions de la Història de l’univers.

Quan es va escriure l’evangeli de Lluc, els jueus i els cristians estaven experimentant en la seva pròpia carn guerres, matances i grans desastres... “Fins l’estelada del cel trontollarà”. Però l’evangelista els invita a “llegir” tot això com a signes dels temps. “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”.

6. Avui sabem que l’Univers és tan immens que ens resulta difícil pensar que nosaltres, o fins i tot el nostre minúscul sistema solar, hi puguem tenir la més mínima rellevància. Astronòmicament parlant, no tenim cap mica d’importància.

Amb tot, el sentiment de no estar “perduts” en l’Univers sinó de ser-hi “estimats”, ens ve a la ment tan bon punt intuïm que aquest incommensurable Univers no és només una immensa màquina sinó també un “llibre”; un llibre que “parla” precisament als minúsculs éssers intel·ligents que vulguin aprendre a “llegir-lo”. Són innombrables les persones que han vist i veuen l’Univers com un gran poema d’amor que Algú ha escrit precisament per als únics capaços de “llegir-lo”: els éssers amb intel·ligència.

7. L’aparició de l’Home.

Si no ho recordo malament, al museu Dalí de Figueres hi ha una gran pintura que, vista de prop, està composta de petits dibuixos, taques, ombres,... Però si us n’allunyeu suficientment, hi apareix amb tota claredat el retrat d’una persona (A. Lincoln). De manera semblant, quan “mirem” el món amb suficient perspectiva, podem descobrir-hi un “poema d’amor” que ens descriu l’Home com a coronament de tot. Això ens invita a pensar que la nostra història personal i la Gran Història no són pas històries cegues, una simple successió d’esdeveniments, sinó el fruit d’un “projecte”. Així ho expressa explícitament l’inici de l’evangeli de Joan: “Al principi hi havia la Paraula (el Projecte)”. Per això en diem “Història Sagrada”.

Evidentment, quan aquí parlem de “història” no li donem pas el significat que aquesta paraula té modernament com a “coneixement documentat de fets passats”, sinó que té una significació molt més profunda. Quan diem “història” estem parlant d’una manera de ser, d’una manera d’existir. Volem indicar que ens entenem a nosaltres mateixos, juntament amb l’Univers, com una realitat que té un inici i que va avançant vers un horitzó obert, encara desconegut, però ja intuït com a plenitud de tots en el Tot.

C. MISSATGE.

8. El missatge està directament expressat en les mateixes paraules que hem llegit: ”Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”.

Al començament d’un nou curs litúrgic no sabem quines experiències ens tocarà de viure-hi. Podem suposar que n’hi haurà de bones i de dolentes, perquè estem en una història que té un bon terme, però, a vegades, un mal camí. Fins i tot, sota l’efecte multiplicador dels mitjans de comunicació, podem tenir la sensació de que “tot s’enfonsa”.

Noteu que això no ha pas de ser necessàriament entès com una mala sensació.  Per a fer un món nou pot ser una bona cosa que primer el “terreny” on construir-lo quedi net. Bellament, i amb profunditat, ho expressa el científic i poeta David Jou:

Què vols que esperem ara de Tu

sinó camí,

molt de camí,

la llibertat que queda després de caure tots els regnes,

d’enfonsar-se tots els poders,

d’ensorrar-se tots els somnis de glòria?

En aquest buit que queda,

quant d’espai per a néixer altra vegada!

Ben cert: “En aquest buit que queda, quant d’espai per a néixer altra vegada!”

D: RESPOSTA.

9. També la resposta ens ve directament donada per les paraules de l’evangeli d’avui: “Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor... Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.

“Drets davant el fill de l’Home”. L’Home en plenitud és l’horitzó de la Gran Història. L’Home és el criteri de l’èxit i del fracàs: d’èxit, per tot aquell que ha “fet humanitat”; de fracàs, per tot aquell que ha “desfet humanitat” bloquejant-ne el “camí” per fixar-hi la seva estada.

En aquesta tasca de “fer humanitat” no existeix atur, ni jubilació forçada, ni incapacitat permanent... Sempre podem estar creativament “en actiu”.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Com us afecta la sensació difusa de que tot s’està enfonsant? Dit d’una altra manera: Si creiem que “un altre món és possible”, no podria tenir alguna cosa de bo que “tot s’enfonsi”?

2. Advent. Preparació del Nadal. Quin, Nadal?

3. Feu-vos un comentari o reflexió sobre el vers de D. Jou “En aquest buit que queda, quant d’espai per néixer altra vegada!”. O dit d’una altra manera: Per Nadal, qui pot néixer de nou: Jesús, nosaltres o les dues coses?