A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Jeremies 31,7-9).
Això diu el Senyor:
«Crideu d’alegria,
celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions,
proclameu que el Senyor
ha salvat el seu poble, la resta d’Israel!
Jo els faré venir del país del Nord,
els reuniré des de l’extrem de la terra.
Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien;
tornarà una gentada immensa.
Havien sortit plorant i els faré tornar consolats.
Els conduiré als rierols d’aigua,
per un camí suau, sense entrebancs.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu fill gran.»
2ª LECTURA (Hebreus 5,1-6).
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes,
són destinats a representar els homes davant Déu,
a oferir-li dons i víctimes pels pecats.
No els és difícil de ser indulgents
amb els qui pequen per ignorància o per error,
perquè ells mateixos experimenten per totes bandes
les seves pròpies febleses.
Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats
igual que pels pecats del poble.
I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot:
és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix
la glòria de ser gran sacerdot,
sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit:
«Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.»
I en un altre indret diu:
«Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»
EVANGELI. (Marc 10,46-52).
En aquell temps,
Jesús sortí de Jericó
amb els seus deixebles i amb molta gent.
Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat,
un cec que es deia Bar-Timeu.
Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret,
començà a cridar:
«Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.»
Tothom el renyava per fer-lo callar,
però ell cridava encara més fort:
«Fill de David, compadiu-vos de mi.»
Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.»
Ells criden el cec i li diuen:
«Anima’t i vine, que et crida.»
El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada
i anà cap a Jesús.
Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?
Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.»
Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.»
A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.
B. LLENGUATGE.
1. Dues situacions simultànies: quan Jesús sortia (de Jericó), Bar-Timeu estava assegut a la vora del camí.
En el camí de Jesús, Jericó
indica l’estació prèvia a Jerusalem.
Jesús, amb els deixebles i la multitud, inicia l’últim tram del camí; i
aquí es troba amb un personatge singular: Bar-Timeu.
2. Bar-Timeu, fill de
Timeu, cec i captaire. Per la manera com ens el presenta Marc, el seu nom
ha de voler dir alguna cosa ben significativa; però a mi se m’escapa, i allò
que he trobat en els comentaristes no m’acaba de convèncer. (Noteu que a Paraules
i parauletes ja he canviat d’opinió).
Sens dubte és un personatge
representatiu. Però, a qui representa?
En tot cas, d’entre la molta gent que acompanya Jesús (“deixebles” i “multitud”), Bartimeu és
l’únic de qui s’acaba dient que “seguia
Jesús camí enllà”.
El camí de Jesús, amb els deixebles i la multitud, arriba a
Jerusalem. En els relats següents quedarà palès que, per a la multitud i els
deixebles, Jerusalem serà el lloc
de la gran ceguesa. Ells no sabran “veure-hi”
allò que realment hi passarà. La seva foscor
serà explicitada en el moment suprem (Marc
15,13), però allà no hi haurà ni els
Dotze ni la Multitud. No van
veure el gran espectacle. Eren cecs.
3. “Què vols que et faci?”...
És ben estranya aquesta pregunta de Jesús si és un “cec” qui li
demana compassió! “Senyor, que hi vegi”.
Quina altra cosa podria demanar, un cec?!
Però l’evangelista posa aquesta pregunta en boca de Jesús amb tota
la intenció. “Què vols que et faci?”
Per estrany que pugui semblar, hi ha moltíssims “cecs” que no hi volen veure (no hi volem veure). Bartimeu hi vol veure.
Amb aquest relat,
l’evangelista posa una nota d’esperança (i de humanitat) en la dramàtica realitat amb què es trobarà Jesús a Jerusalem.
Jesús destaca la fe de Bartimeu: “La teva
fe t’ha salvat”. No li diu: “Segueix-me”. No cal dir-li-ho. Bartimeu ha
escollit “veure-hi”, i això el fa capaç de veure
el camí de Jesús i seguir-lo
fins al final, en mig d’una multitud de “vidents
cecs” que equivocaran el camí.
4. Bartimeu representa
tots aquells que, al llarg de la Història, han optat per veure-hi. Representa el “jove
que seguia Jesús” (després que els Dotze
l’abandonessin a Getsemaní), i que Marc ens torna a presentar al Sepulcre, vestit de blanc, anunciant a
les dones la bona notícia de la Resurrecció (Marc 14,52
i 16,5)).
Representa al Centurió romà que “va
veure” la manera com Jesús havia mort, i hi va reconèixer el fill de Déu (Marc
15:38). Representa les dones que s’ho
miraven... (Marc
15,40.47).
5. ...llançà la capa...
Bartimeu “llançà la capa,
s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús”. El llenguatge expressa una
barreja de valentia, decisió i fe. El captaire
“llança la capa”: és una imatge ben gràfica i eloqüent, que contrasta
directament amb la de l’home ric i
just, del qual ens parlava l’evangeli de fa dos diumenges.
C.
MISSATGE.
6. Abans d’arribar a Jerusalem, l’evangelista posa davant nostre
la figura sorprenent de Bartimeu i el
seu desig de veure-hi.
Voler veure-hi demana valentia i generositat. El camí de Jesús porta a veure-hi:
veure el món real; veure l’home concret; veure la justícia i la injustícia que
marca les nostres vides; veure els crucificats,
i també els ressuscitats. “Allà el veureu”, hauran de dir les dones
als Dotze (Marc
16,7).
D:
RESPOSTA.
7. Veure-hi per respondre, i per gaudir.
No tothom s’atreveix a voler veure-hi.
En un primer moment, els qui acompanyen Jesús volen fer callar al
cec. “Tothom el renyava per fer-lo callar”.
Consideren que el crit del cec és inoportú. Ells estan fent una “cosa tan
important” com pujar a Jerusalem per proclamar-hi Jesús “messies i rei”, i ara
surt aquest infeliç amb els seus
problemes!... Ells “no hi veuen” la persona sinó un pobre infeliç
inoportú.
Quan en una ciutat s’hi fan presents personatges o esdeveniments importants, es procura “netejar-la” de
persones inoportunes. Fer-les
“invisibles”.
Sortosament per Bartimeu, Jesús el veu i se’n compadeix. “Crideu-lo”. Bartimeu no li fa nosa.
Cal reconèixer que, entre tots, hem muntat una Societat (i una
Església) de tal manera que hi ha persones que ens hi fan nosa a causa de la seva misèria, i busquem la manera de
no veure-les. Però Jesús s’identifica
precisament amb aquestes persones. S’hi identifica de tal manera que ell
mateix, derrotat, va fer nosa (Joan
19, 31). És important que ens parem un moment a reflexionar qui ens fa nosa
i qui no ens fa nosa, i per què.
En tot cas, per entendre i assaborir el missatge de Jesús ens cal
saber veure el Crucificat (i
els crucificats) (Joan
12,32).
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. És coneguda la frase: “Només hi veiem amb el cor”. Què en
penseu? En teniu experiència activa i passiva (veure i ser vistos)?
2. Els nens, ja de petits, solen aprendre que només són “vistos”
si fan coses fora del normal, bones o dolentes. Podria ser aquesta una
de les causes de l’elevat i creixent incivisme de la nostra societat urbana?
Què hauria d’incloure, una possible solució?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada