Ascensió del Senyor. Any A

Ascensió.

1ª LECTURA.  (Actes 1,1-11).

En la primera part del meu llibre, Teòfil,

he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar,

des del principi fins al dia que fou endut al cel,

després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant,

la seva missió als apòstols que ell havia elegit.

Després de la passió se’ls presentà viu,

i ho comprovaren de moltes maneres,

ja que durant quaranta dies se’ls aparegué,

i els parlava del Regne de Déu.

Estant reunit amb ells,

els manà que no s’allunyessin de Jerusalem

i els digué:

«Espereu aquí la promesa del Pare

que vau sentir dels meus llavis

quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua;

vosaltres, d’aquí a pocs dies,

sereu batejats amb l’Esperit Sant.»

Els qui es trobaven reunits li preguntaven:

«Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d’Israel?»

Ell els contestà:

«No és cosa vostra de saber

quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare,

però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres,

rebreu una força que us farà testimonis meus

a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria

i fins als límits més llunyans de la terra.»

Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells,

i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista.

Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava,

quan es presentaren dos homes vestits de blanc,

que els digueren:

«Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?

Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel,

tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar

que se n’anava al cel.» 

2ª LECTURA (Efesis 1,17-23).

Germans,

demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós,

que us concedeixi els dons espirituals

d’una comprensió profunda

i de la seva revelació,

perquè conegueu de veritat qui és ell;

li demano també que il·lumini

la mirada interior del vostre cor

perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat,

quines riqueses de glòria us té reservades

l’heretat que ell us dóna entre els sants.

Que conegueu també la grandesa immensa

del poder que obra en vosaltres, els creients,

vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania

amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts,

i el féu seure a la seva dreta dalt el cel,

per damunt de tots els governants

i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria,

per damunt de tots els títols que es poden donar

en el nostre món i en l’altre.

Tot ho ha posat sota els seus peus,

i a ell l’ha fet cap de tot

i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement,

ell que té en totes les coses la seva plenitud.

EVANGELI. (Mateu 28,16-20).

Final de l’Evangeli segons sant Mateu.

En aquell temps,

els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea,

a la muntanya que Jesús els havia indicat.

En veure’l es prosternaren.

Alguns, però, dubtaren.

Jesús s’acostà i els digué:

«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.

Aneu a convertir tots els pobles,

bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant

i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

LLENGUATGE.

NOTA.

Per al llenguatge referent a la festa de l’Ascensió en si mateixa i a la 1ª Lectura, comú als tres Anys del cicle litúrgic, podeu veure els apunts corresponents a Any B i Any C

1. Jesús, se’n va o es queda?

La 1ª Lectura i l’Evangeli d’avui semblen contradictoris, ja que la 1ª Lectura diu que Jesús “s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista”, i en canvi l’Evangeli de Mateu acaba amb unes paraules del mateix Jesús que diu: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.

2. El llenguatge de l’Ascensió és exclusiu de Lluc, i el fa servir tant al final del seu Evangeli com al començament del seu segon llibre, anomenat Fets dels Apòstols, o també simplement Actes.

El relat més detallat és el dels Fets dels apòstols que hem llegit com a 1ª Lectura i que és el relat que donà origen a la Festa d’avui. Per això aquest relat és llegit els tres anys del cicle litúrgic. En aquest relat hi ha un detall important. Diu al final: “Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel”. Aquest retorn de Jesús no es refereix pas (com a vegades s’ha pensat) a la seva vinguda al Final dels Temps sinó a la “vinguda” de l’Esperit Sant (que és l’Esperit de Jesús) “d’aquí a pocs dies” (Pentecosta).

En realitat, aquesta vinguda de Jesús com a Esperit coincideix amb la presència de Jesús de què ens parla l’evangeli de Mateu. No hi ha, doncs, cap classe de contradicció sinó, només, deferència de llenguatges.

3. ... se n’anaren cap a Galilea…

Centrant-nos en el relat de Mateu, allò que primer sorprèn és el lloc: Galilea. “Galilea” es contraposa a “Jerusalem”. La geografia, una vegada més, és usada com a llenguatge per indicar dues maneres oposades d’entendre l’Obra de Déu. Galilea comporta obertura al món per fer Humanitat ("Galilea dels pagans", segons 4,15) Jerusalem comporta obertura al món per fer Judaisme (o Cristianisme, o qualsevol altra religió exclusivista).

4. En relació als deixebles, “Galilea” també incorpora un altre significat: tornar al començament. En el llenguatge escolar diríem “repetir curs”. Els deixebles han acompanyat Jesús fins a Jerusalem, però al moment decisiu l’han abandonat. No han entès la mort-resurrecció de Jesús a Jerusalem. Per això, a Jerusalem, només les “dones” han vist Jesús. Elles sí que hi eren, tant al Calvari com al Sepulcre (Mateu 28,9). 

5. ...a la muntanya que Jesús els havia indicat…

Jesús no s’apareix als deixebles vora el Llac de Galilea, com al començament (Mateu 4,13), sinó a la Muntanya. Els deixebles, d’alguna manera, han de repetir curs, però la situació, després de la mort-resurrecciosa de Jesús ja no és la mateixa. La “muntanya” és l’àmbit de Déu que s’acosta. Fins ara, la muntanya per excel·lència era la muntanya del Temple. Condemnant Jesús, el Temple s’ha convertit en lloc de mort. Ara hi ha una altra muntanya: la muntanya de Jesús. (Notem que, en l’Evangeli de Joan, aquesta muntanya alternativa serà la muntanya de les Oliveres, on hi ha “Betània”, la casa dels germans).

6. Jo seré amb vosaltres cada dia…

Amb aquesta expressió, Mateu estableix una gran INCLUSIÓ que  comprèn tot el seu Evangeli; una espècie de cap-i-cua format per la idea de la presència de Déu entre els humans. Al començament de l’Evangeli, després de presentar-nos la Genealogia de Jesús, ens parla del naixement d’un nen que tindrà per nom “Emmanuel”, que vol dir Déu amb nosaltres (Mateu 1,23). I ara, al final de tot, són les mateixes paraules de Jesús que ens diuen: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.

Aquesta gran inclusió resumeix el significat de tot l’evangeli de Mateu, i correspon al nucli mateix del missatge de la Bíblia. Recordem que el nom de Déu a la Bíblia és “Jahvé”, que significa “Jo hi sóc”.

7. Hi ha també una altra gran inclusió que agafa tota la vida publica de Jesús. En aquest cas es tracta d’una inclusió invertida entre la tercera temptació, on Satanàs és presentat com “l’amo del món”, i aquesta trobada del Ressuscitat amb els deixebles. Compareu els dos extrems de la inclusió:

- el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria, i li diu: «Et donaré tot això si et prosternes i m'adores. (Mateu 4,8).

- els onze deixebles se n’anaren... a la muntanya que Jesús els havia indicat.

En veure’l es prosternaren... Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra...

8. Aquesta inclusió invertida és ben significativa, ja que manifesta un canvi d’Amo: de ser adoradors de Satanàs (que significa “Enemic”) a ser adoradors de Jesús (que significa “Salvador”). En realitat, no és cap canvi d’Amo sinó el pas d’estar sotmesos a un Amo dominador a una situació de llibertat plena, ja que Jesús personifica l’Home.

La sobirania de Jesús ja ha estat explicada en el mateix Evangeli de Mateu amb aquella solemne i sorprenent escena del Judici Final, presidit precisament pel Fill de l’Home (Mateu 25,31). També hi fa referència la 2ª Lectura d’avui. Es tracta d’una sobirania que no situa ningú per sobre dels altres sinó que manifesta la plenitud a què tot estem cridats.  “...ell (Jesús) que té en totes les coses la seva plenitud”. La sobirania de Jesús no seria plena sense nosaltres i tota la Creació.

9. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Aquest canvi de situació ve expressat visualment pel símbol de baptisme. “Batejar” significa immergir en l’aigua. En realitat aquesta acció té dos moments: ser immergit i sortir-ne. Ens immergim bruts, i en sortim nets; ens immergim cansats, i en sortim refets; ens immergim subjectes a Satanàs i en sortim en comunió amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. El baptisme no és cap ritus màgic sinó un llenguatge simbòlic per expressar una realitat profunda: que Déu invita tots els humans a “immergir-se” (“batejar-se”) en la seva mateixa Vida, que és Vida en comunió.

10. Convé no entendre aquestes paraules de Jesús en sentit confessional.

En altres temps es parlava del baptisme com del ritus d’entrada a l’Església. En una situació de Cristiandat, segurament era un llenguatge correcte.

Però avui vivim en una societat religiosament plural, i no seria legítim entendre el baptisme com un entrar en una religió determinada, excloent les altres.

11. Donada la pluralitat de Religions, potser avui seria més correcte parlar de sortir a la Església, entenent per “Església”, no pas una comunitat religiosa concreta, contraposada a altres comunitats religioses, sinó com aquella comunitat formada per tots els humans que no se n’autoexclouen, i que viuen les seves peculiaritats i diferències no pas com una cosa que separa sinó com a vincles de comunió entre persones diferents.

L’expressió és pròpia del llenguatge escolar. A les escoles, quan és l’hora del pati, mai no es diu que els nens entren al pati sinó que surten al pati. Al pati cada alumne manté les seves diferències (pertanyen a diferents cursos...), però les diferències no serveixen per separar sinó al contrari: al pati poden jugar tots plegats, ajudar-se, col·laborar... Les diferències hi esdevenen vincles. En canvi, quan entren a les classes, les diferències separen, i fan que cada alumne hagi d’anar a la seva aula, separat dels que pertanyen a altres cursos.

Pel baptisme deixem els nostres espais tancats i sortim al pati, a la gran Comunitat de tots els humans on les diferències es tornen vincles enriquidors.

MISSATGE.

10. Atenent a allò que hem llegit en l’evangeli d’avui, el missatge és clar i directe: Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.

No és una crida al proselitisme sinó a fer arribar a tots els pobles la invitació universal de Déu a participar de la seva mateixa vida. Els deixebles (tots nosaltres) no són enviats a fer “cristians” (en sentit confessional) sinó a fer “humans en plenitud”, segons el projecte de Déu.

RESPOSTA.

11. La resposta té dues cares. Per un cantó, acceptar, agraïts, la sorprenent i meravellosa invitació de Déu d’immergir-nos en la seva Vida, que és vida de comunió. Per l’altre, preparar-nos per a aquesta immersió fent ja comunió amb els altres. Dit amb un llenguatge més directe, es tracta d’humanitzar-nos construint Humanitat.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Heu experimentat, en relació a alguna persona molt estimada, un canvi de presència en el sentit de “pujar cel amunt”? Sabríeu explicar-ho? Us ha ajudat a immergir-vos més en la comunió amb ella i amb Déu?

2. ¿Més enllà dels gestos rituals, com creieu que podem fer arribar a tothom l’oferta a “ser batejat en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”? Què vol dir això en concret, avui i aquí?

3. Després d’uns anys de materialisme pràctic, està reapareixent una creixent set d’espiritualitat. Com hauríem de respondre a aquesta set perquè la nostra oferta (el missatge de Jesús) fos realment alliberadora?

Dit d’una altra manera: En una societat laica i plural, l’oferta de l’Església ha de tendir sobretot a augmentar el número de “fidels”, o a alliberar els altres?