Diumenge 4rt. de Quaresma. Any A

1ª LECTURA.  (1 Samuel 16,1.6-7.10-13a).

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel:

«Omple d’oli el corn i vés-te’n.

T’envio a casa de Jesè, el betlehemita:

entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.»

Quan arribà, va veure Eliab i pensà:

«Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.»

Però el Senyor digué a Samuel:

«No et fixis en el seu aspecte

ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat.

Allò que l’home veu no és allò que val;

l’home veu només l’aspecte exterior,

però Déu veu el fons del cor.»

Jesè va fer passar davant Samuel

els set primers dels seus fills,

però Samuel li digué:

«D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.»

I Samuel afegí: «No queda cap més fill?»

Jesè respongué: «Encara queda el més petit:

és a pasturar el ramat.»

Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo.

No ens posarem a taula que no sigui aquí.»

Jesè el féu anar a buscar.

Tenia el cabell roig i els ulls bonics;

tot ell feia goig de veure.

El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.»

Samuel va prendre el corn de l’oli,

el va ungir enmig dels seus germans,

i des d’aquell dia

l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

2ª LECTURA (Efesis 5,8-14).

Germans,

en altre temps vosaltres éreu foscor,

però ara que esteu en el Senyor, sou llum.

Viviu com els qui són de la llum.

Els fruits que neixen de la llum són

tota mena de bondat, de justícia i de veritat.

Mireu bé quines coses són

les que agraden al Senyor

i no us feu solidaris de les obres infructuoses

que ells cometen en la fosca;

més aviat, denuncieu-les,

perquè el que fan en secret

ens avergonyiria fins de dir-ho.

Però tot allò que la llum ha denunciat

queda clarament visible,

ja que les coses són clares i visibles

quan són llum.

Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms;

ressuscita d’entre els morts

i el Crist t’il·luminarà.»

EVANGELI. (Joan 9,1-41).

Nota: En blau allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús veié tot passant un cec de naixement.

Els deixebles li preguntaren:

«Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home,

ell o els seus pares?»

Jesús contestà:

«Això no ha estat perquè vagi pecar

ni ell ni els seus pares;

és perquè en ell es revelin les obres de Déu.

Mentre és de dia, jo he de treballar

fent les obres del qui m’ha enviat.

La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar.

Mentre sóc en el món sóc la llum del món.»

Dit això escopí a terra,

va fer amb la saliva una mica de fang,

l’estengué sobre els ulls del cec i li digué:

«Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.»

Aquest nom significa ‘enviat’.

Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.

La gent del veïnat

i els qui l’havien vist sempre captant deien:

«No és aquell home que vèiem assegut captant?»

Uns responien: «Sí, que és ell.»

Altres deien: «No és pas ell;

és un que s’hi assembla.»

Ell digué: «Sí, que el sóc.»

Llavors li preguntaren:

«Com se t’han obert, els ulls?»

Ell contestà:

«Aquell home que es diu Jesús

va fer una mica de fang,

me’l va estendre sobre els ulls

i em va dir que anés a rentar-me a Siloè.

Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.»

Li digueren: «On és?»

Respongué: «No ho sé.»

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec.

El dia que Jesús havia fet el fang

i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs.

També els fariseus li preguntaren

com havia arribat a veure-hi.

Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls,

m’he rentat, i ara hi veig.»

Alguns dels fariseus deien:

«Aquest home que no guarda el repòs del dissabte

no pot ser de Déu.»

Però altres responien:

«Com és possible que un pecador faci tals miracles?»

I es dividiren entre ells.

S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren:

«Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls,

tu, què en dius, d’ell?»

Ell contestà: «Que és un profeta.»

Els jueus no volien creure

que aquell home hagués estat cec

i ara hi pogués veure,

fins que van cridar els seus pares per dir-los:

«Aquest és el vostre fill que,

segons vosaltres, va néixer cec?

Com és, doncs, que ara hi veu?»

Els seus pares respongueren:

«Nosaltres sabem de cert que aquest

és el nostre fill i que va néixer cec.

Però com és que ara hi veu

i qui li ha obert els ulls,

nosaltres no ho sabem.

Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran

i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.»

Els seus pares van respondre així

perquè tenien por dels jueus,

que ja llavors havien acordat

excloure de la sinagoga

tothom qui reconegués que Jesús era el Messies;

per això van dir que el seu fill ja era prou gran

i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada

aquell home que havia estat cec i li digueren:

«Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat:

nosaltres sabem que aquest home és un pecador.»

Ell contestà:

«Que sigui un pecador, a mi no em consta.

Només em consta una cosa:

jo, que era cec, ara hi veig.»

Ells insistiren:

«Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.»

Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas.

Per què voleu sentir-ho una altra vegada?

És que també us voleu fer seguidors d’ell?»

Li contestaren en un to insolent:

«Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell.

Nosaltres som seguidors de Moisès.

De Moisès, sabem que Déu li va parlar,

però d’aquest, ni sabem d’on és.»

L’home els contestà:

«Justament això és el que em desconcerta:

vosaltres no sabeu d’on és,

però a mi, m’ha obert els ulls.

Tots sabem que Déu no escolta els pecadors,

sinó els qui són piadosos

i compleixen la seva voluntat.

D’ençà que el món existeix,

no s’ha sentit dir mai que ningú

hagi obert els ulls a un cec de naixement.

Si aquest no vingués de Déu,

no tindria poder per a fer res.»

Li respongueren:

«Tot tu vas néixer en pecat

i ens vols donar lliçons?»

I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir

que l’havien exclòs de la sinagoga

i, quan el trobà, li digué:

«Creus en el Fill de l’home?»

Ell respongué

«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?»

Jesús li diu: «Ja l’has vist:

és el mateix que parla amb tu.»

Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Jesús afegí:

«És per fer un judici

que jo he vingut en aquest món:

perquè els qui no hi veien, hi vegin,

i els qui hi veien, es tornin cecs.»

Ho van sentir alguns dels fariseus

que eren amb ell i li digueren:

«Així voleu dir que nosaltres també som cecs?»

Jesús els contestà:

«Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa,

però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu;

per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»

LLENGUATGE.

1. El sentit de la vista ens permet veure la realitat que ens envolta. Però els científics estan dient i repetint que amb els nostres ulls només podem veure una part molt petita de la matèria en què ens trobem immersos; potser ni un 5%. No podem veure els rajos infrarojos ni els ultraviolats; tampoc la gran quantitat de matèria dels forats negres, on la força de la gravetat és tan forta que es “menja” la pròpia llum; ni la matèria fosca; ni el corrent elèctric, ni les línies magnètiques que envolten la Terra...

2. Però els humans, a més d’ulls, tenim un bon cervell que ens permet construir instruments per fer visibles algunes de les coses que els ulls no poden veure. Pensem en la televisió, la brúixola, els telescopis i microscopis electrònics... que ens “visualitzen” radiacions que estan més enllà de la nostra percepció. Gràcies als aparells òptics podem “veure” part de la realitat invisible de l’Univers.

3. L’evangeli d’avui ens presenta el “procés de visió” d’un cec de naixement. Es tracta d’un relat de l’evangeli de Joan; i ja sabem que aquest evangeli utilitza un llenguatge de doble nivell: un nivell superficial, anecdòtic, sorprenent; i un nivell profund que ens parla directament del nucli mateix de la vida humana.

El nivell superficial d’avui ens presenta un relat estrany, increïble, absurd; però destinat a suggerir-nos un significat extraordinàriament profund.

4. Sorprèn la “tranquil·litat” del cec: ni es queixa de la ceguesa ni s’immuta quan esdevé vident. Ell no ha demanat de veure-hi. Ni tan sols sap què és la llum. Per a un cec de naixement, la llum no és cap “necessitat”.

Però Jesús se li acosta i li ofereix la possibilitat de veure-hi. La conseqüència és que, al final, pot veure, creure i adorar l’Home. I la vida del cec queda transformada.

5. “Veure i creure en l’Home”: heus aquí el significat profund d’aquest llarg i sorprenent relat d’avui, carregat de detalls que podreu anar descobrint cada vegada que el llegiu o rellegiu.

El protagonista del nostre relat és “un home”, i representa tots els éssers humans.

Pel simple naixement, des de la simple naturalesa, els humans no veiem la vertadera realitat de l’home. Som com cecs de naixement. No és cap pecat; és simplement una incapacitat encara no superada. Per naturalesa, en els altres hi veiem això: “altres”. Poden resultar-nos indiferents, amables, competidors, útils, necessaris, rivals, dominadors, servidors, agradables, molestos,... Però la trobada amb el “fill de l’Home” és com un instrument òptic que ens permet veure la realitat profunda dels altres, i adonar-nos que són germans.

6. Jesús fa fang per untar els ulls del cec. Aquest gest evoca la creació de l’Home, creat del fang de la terra (Gènesi 2,7). L’acció de Jesús continua la creació de l’Home que es troba encara en procés de construcció. Encara estem en “divendres” (“dia sisè”; dia de la creació de l’Home). El repòs del “dissabte” no començarà fins que l’Home no estigui “acabat”. Per això Jesús diu: “El meu Pare continua treballant, i jo també treballo” (Joan 5,17). “Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat”.

7. S’equivoquen els qui condemnen Jesús perquè “treballa en dissabte”; s’equivoquen i esdevenen culpablement “cecs” perquè no volen reconèixer que l’Home encara està inacabat, i que cal col·laborar en la seva (nostra) construcció.

L’Home no quedarà “acabat” fins que el mateix “fill de l’Home” no ho proclami solemnement: “Tot s’ha complert” (Joan 19,30). Només després d’això, començarà el repòs del dissabte, quan Jesús, convertit en fruit del nou Arbre de la Vida, visualitzi davant tothom l’Home com imatge de Déu.

MISSATGE.

8. Els instruments òptics ens permeten veure coses invisibles; la trobada amb l’home ens permet veure germans en cada ésser humà. És un nou pas en la creació de l’Home, simbolitzada en el fang posat als ulls, i rentat a la piscina de l’Enviat.

Això és el que vol expressar també simbòlicament el rentament (baptisme) cristià.

Però no hem d’entendre el baptisme d’una manera només “confessional”. La trobada amb l’Home ens fa humans i germans, tant si ho expressem amb el llenguatge de la nostra religió, com d’altres religions, o amb llenguatge no religiós. La Religió pot servir-nos de llenguatge, però la realitat és la Germanor, sigui quin sigui el llenguatge amb què l’expressem i celebrem.

RESPOSTA.

9. En el relat d’avui, la reacció dels fariseus condemnant i excloent l’Home per “exigències” de la Religió (“dissabte”), ens ha de fer estar molt alerta. “El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte” (Marc 2,27). També podríem dir: la Religió ha estat feta per a l’Home i no l’Home per a la Religió.

Les Religions són llenguatges. Hi ha llenguatges diferents. En si mateixos, els llenguatges no són ni vertaders ni falsos, però poden ser utilitzats per a la Veritat o per a la Mentida. Amb ells es pot construir humanitat, o destruir-la.

10. A vegades la nostra Societat, per motius religiosos, esdevé com una gran Sala de Judicis on tots som jutges o jutjats.

És cert que el mateix Jesús sembla que s’apunti a aquest joc nostre quan diu: “És per fer un judici que jo he vingut en aquest món”. Però el seu “judici” és per capgirar els nostres judicis: “perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs”.

Tots naixem sense poder “veure” realment l’Home. Aquesta ceguesa, no reconeguda, ens pot portar a jutjar injustament. El cec de l’evangeli no “veu” Jesús, però es deixa untar els ulls per ell i fa el que li diu: rentar-se a la piscina de l’Enviat. Així es converteix en un home nou que veu l’Home, hi creu i l’adora, perquè hi reconeix la “porta” que el posa davant mateix de la Realitat absoluta (“Imatge de Déu”).

Cada un de nosaltres està cridat a fer-se humà en l’Home.

PREGUNTES per al diàleg.

1. La religió us fa de filtre deformador en la vostra visió de l’Home, o és com un focus que us ajuda a veure’l millor?

2. A les paraules de Jesús “Ja l’has vist, l’Home: és el mateix que parla amb tu”, el cec hi reacciona adorant-lo. Com ho enteneu, això?

3. Heu experimentat alguna vegada la vostra ceguesa en relació a alguna persona concreta, perquè us n’havíeu fet una falsa idea?