1ª LECTURA. (Isaïes 49,3.5-6).
El Senyor em digué:
«Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.»
El Senyor m’ha format des del si de la mare
perquè fos el seu servent
i fes tornar el poble de Jacob,
li reunís el poble d’Israel;
m’he sentit honorat davant el Senyor,
i el meu Déu ha estat la meva glòria;
però ara ell em diu:
«És massa poc que siguis el meu servent
per restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d’Israel;
t’he fet llum de tots els pobles
perquè la nova salvació arribi
d’un cap a l’altre de la terra.»
2ª LECTURA (1Corintis 1,1-3).
Pau,
que per voler de Déu ha estat cridat
a ser apòstol de Jesucrist,
i el seu germà Sòstenes,
a la comunitat de Déu que és a Corint,
als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats,
en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen
el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,
i de Jesucrist, el Senyor.
EVANGELI. (Joan 1,29-34).
En aquell temps,
Joan veié que Jesús venia i digué:
«Mireu l’anyell de Déu,
que pren damunt seu el pecat del món.
És aquell de qui jo deia:
Després de mi ve un home que m’ha passat davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.
Jo no sabia qui era,
però vaig venir a batejar amb aigua
perquè ell es manifestés a Israel.»
Després Joan testificà:
«He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom
i es posava damunt d’ell.
Jo no sabia qui era,
però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué:
«Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa
és el qui bateja amb l’Esperit Sant.»
Jo ho he vist,
i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»
LLENGUATGE.
1. Abans de començar la primera sèrie de diumenges de durant l’any amb la lectura contínua de l’Evangeli de Mateu (Any A), el Missal
intercala un fragment de l’evangeli de Joan. Recordem que el Quart evangeli no
té any propi perquè és massa diferent
dels altres tres, anomenats Sinòptics
(>Any litúrgic).
2. El Quart evangeli, com els Sinòptics, fa començar la vida
pública de Jesús amb el testimoniatge de Joan Baptista; però, a diferència dels
Sinòptics, no estableix cap contacte directe entre Joan i Jesús. És la seva
manera d’expressar allò mateix que ja vam veure en l’evangeli de Mateu: el contrast,
dintre la continuïtat, entre el Precursor
i Jesús.
3. En el fragment que hem llegit destaca el verb "veure".
S’hi repeteix quatre vegades, sempre referides a Joan Baptista. Així, segons el
Quart evangeli, el Baptista és també el “vident”. Però no veu per veure,
sinó per mostrar Jesús. Per això la seva primera paraula sobre Jesús és
“Mireu...”.
4. Mireu l’Anyell de Déu...
El Quart evangeli va ser escrit als inicis del segle segon, quan
les comunitats cristianes ja havien assolit una certa consolidació i havien
anat creant un llenguatge propi per
expressar i celebrar la seva fe. Presentar Jesús com l’anyell de Déu suposa haver ja entès i assumit el significat de la
seva mort resurrecciosa.
5. Però cal no entendre aquesta expressió “Anyell de Déu” en un
sentit expiatori, com si Jesús s’hagués “carregat” els pecats del món
per expiar-los davant Déu. La traducció que ens ofereix el Missal és molt
ambigua, i es presta a aquesta mala interpretació. Entendre Jesús d’aquesta
manera el convertiria en un testimoni de la severitat de Déu, i no pas
del seu Amor.
L’expressió “Anyell de Déu”, en l’evangeli de Joan, s’ha
d’entendre en el sentit de l'Anyell pasqual.
L’anyell pasqual no és un “boc
expiatori” sinó l’anyell que es fa aliment
per a un poble que ha acceptat caminar vers la Llibertat.
Jesús no és “carrega” el pecat del món sinó que el “treu”. Treu
el pecat perquè ha rebut la plenitud de l’Esperit. Pecat i Esperit es contraposen com la Foscor
i la Llum. Així com la simple
presència de la Llum treu la foscor, també la simple presència de l’Esperit
treu el pecat. Jesús és el primogènit de la Humanitat adulta perquè té la plenitud de l’Esperit. Aquesta plenitud no és un privilegi personal.
Ell no té l’Esperit per quedar-se’l en exclusiva sinó per donar-lo. És ell qui bateja amb l'Esperit.
6. L’Esperit és l’Amor. I la naturalesa de l’Amor és donar-se. Per
això aquells que rebin l’Esperit, el reben per donar-lo, i així treure el pecat. El testimoni de Joan al
començament del Quart evangeli fa inclusió amb les
paraules de Jesús al final: “Rebeu
l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li
quedaran perdonats; a qui els desactiveu, li quedaran desactivats” (Joan
20,23. Traducció corregida). (Vegeu els Apunts
del segon
Diumenge de Pasqua, 7. Any B).
7. Jo no sabia qui era...
És sorprenent aquesta declaració repetida que l’evangelista posa
en boca del Baptista. Conté un missatge extraordinàriament profund, sovint
oblidat. Jesús no té trets humans especials que l’identifiquin. D’entrada és “desconegut”. Especialment després de la
seva mort, el Ressuscitat es presenta en forma de “desconegut” (Lluc 24,16.
Joan 21,4). Per reconèixer-lo cal practicar l’acolliment envers desconeguts.
En el relat d’avui, Joan Baptista afirma i repeteix: “Jo no sabia
qui era”. Literalment: “jo tampoc no sabia qui era”. Aquest “tampoc” fa
referència al profeta Samuel que havia rebut l’encàrrec d’ungir (messies = ungit) com a rei d’Israel un dels fills de Jessé, però no sabia quin era. Van desfilar tots els
germans davant el profeta, però no hi trobava l’escollit. Per això Samuel va
haver de preguntar: No hi ha cap més
germà? Aleshores li van parlar del més
petit, que era a pasturar el ramat. I resulta que precisament ell, David,
era l’elegit (1 Samuel 16, 1-13). El
mateix relat diu: “Des d'aquell dia
l'esperit del Senyor s'apoderà de David”. David va ser “l’ungit” per antonomàsia. Per això de
Jesús es dirà que és fill de David.
8. Com Samuel, també Joan va ser enviat per a identificar
al qui havia de batejar en Esperit Sant.
“...vaig venir a batejar amb aigua perquè
ell es manifestés a Israel”. “Jo no
sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre
el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit
Sant”. Segons això, la “missió” del Baptista no és pas batejar sinó,
practicant un bateig d’aigua, descobrir i assenyalar aquell que bateja en Esperit.
9. Aquest és el Fill de Déu.
L’expressió és forta; però cal no entendre-la ni en un sentit mitològic ni en un sentit purament individual. Els déus de la Mitologia són
versions engrandides de sentiments, passions i capacitats humanes. Ells, com
nosaltres, tenen fills, i esposes, i gelosia i amor o rancor. Però el Déu de l’Evangeli “no l’ha vist mai ningú”, ni ens en podem
fer cap imatge.
És la convivència allò que ens permet fer de la realitat
humana una vivència de comunió.
Cada presència humana és una invitació a fer en nosaltres un “forat” per
acollir-la. La presència acollida trenca els nostres “límits” i ens fa
sentir connectats. Com diu un vers
extraordinàriament suggerent de David Jou,
en el seu Cant Espiritual, “Limito amb
Tu, i no m’acabo enlloc”. Cada tu,
quan ens hi obrim, se’ns torna TU.
Fill de Déu vol dir que,
en Jesús, la Humanitat se sent inundada per la Vida; una Vida que “viu”
vessant-se enfora, com tan materialment
s’expressa en el pa i el vi posats sobre
la taula. És la “vida” de l’aliment, la qual és visible en la vitalitat
dels qui en mengen.
MISSATGE.
10. “Jo no sabia qui era”. En l’àmbit de l’Església, els qui tenen
encomanat un servei concret són ben coneguts: capellans,
bisbes, papes,... Però aquell a través del qual ens pot arribar l’Esperit no és
conegut per endavant, i pot ser qualsevol persona, sigui quina sigui la valoració que d’ella en faci la societat
o la mateixa Església: un pobre o un ric; un savi o un ignorant; un infant o un adult; un dèbil o un fort; un religiós o un ateu;...
L’Esperit és imprevisible quan funcionem
amb criteris socials.
RESPOSTA.
11. Estar atents per a saber veure
i acceptar aquell sobre qui va
davallant l’Esperit.
Com es fa, això? Cadascú s’hi va entrenant. L’experiència ens diu
que, si tenim bona voluntat, el nostre “nas” es va afinant progressivament per
descobrir la presència activa de l’Esperit en les persones. Confiança en les
capacitats rebudes, juntament amb la humilitat per corregir, si intuïm que ens
hem equivocat.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Creieu possible que l’anomenada manca de vocacions sacerdotals sigui una gran oportunitat per a la
renovació de les nostres esglésies i de la nostra Església?
2. Repassant la vostra vida, hi trobeu persones concretes que han
sigut per a vosaltres vehicles de
l’Esperit?
3. Què deu voler dir l’expressió de Joan “Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans
que jo, ell ja existia”?
Abans i Després tenen un significat cronològic
o es refereixen a la missió de cadascú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada