Diumenge vinent, 1er. de Quaresma. Any B

 

1er. de Quaresma. Any B.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat).

 

Àngel.   Convertir.  Creure.   Desert.   Esperit     Joan (Baptista).  
Nombres (Quaranta).   Regne de Déu.   Satanàs. 

 

→  Vocabulari de la Bíblia Catalana Interconfessional. 

 

→ Veure també: RELECTURES: 1 de Quaresma. B.

 Introducció a la Quaresma.

1. Quaresma ve de “quaranta”.

En la Bíblia, “Quaranta anys” correspon a la durada d’una generació. D’aquí que el número “quaranta” també serveixi per expressar la idea d’una “acció completa” o de “l’obra de tota una vida”.

 

2. La Quaresma de la Església fa referència als quaranta dies que, segons els relats dels tres Evangelis Sinòptics, Jesús va passar al desert, superant les temptacions de Satanàs (que significa “enemic”, “temptador”, “acusador”, fiscal...). Aquests quaranta dies de desert viscuts en fidelitat a Déu “corregien” la infidelitat dels Israelites per culpa de la qual cap dels que van sortir del País d’Esclavitud no va poder entrar a la Terra Promesa de la Llibertat (Nombres 32,13). Per això es diu que el seu Èxode va durar “quaranta anys”; és a dir: tota una generació.

Jesús, ciutadà del Poble Elegit, realitza amb èxit aquest pas pel desert. Això li permet “entrar realment” a la Terra Promesa i inaugurar-hi el “Regne de Déu” com a regne de Llibertat.

 

3. Així els Evangelis ens presenten Jesús com la personificació de l’Israel Fidel. La fidelitat de Jesús fa que es compleixin les Promeses de Déu fetes a la Humanitat a través del Poble Elegit. Per això Jesús pot ser anomenat “el Messies” ("l'Ungit" per significar  l’Elegit).

 

Nota.

“Messies” pròpiament vol dir “ungit”. La “unció” amb oli perfumat era el ritus pel qual una persona, elegida per Déu per portar a terme una missió important, era presentada al Poble. S’ungien especialment els Grans Sacerdots i els Reis.

 

4. En l’Església, la Quaresma són quaranta dies de conversió com a preparació de la gran festa de la Pasqua. Va des del 1er. diumenge de Quaresma fins al Tridu Pasqual (Dijous, Divendres i Dissabte sants).

Incoherentment, durant un temps, es va confondre “conversió” amb “penitència”. I com que, en l'Església, els diumenges s'han de considerar festius, es van treure del còmput dels quaranta dies. Per això, per continuar essent “quaranta dies”, es va avançar el seu començament al dimecres de Cendra.

Amb el concili Vaticà II es va recuperar l’autèntic significat de la conversió quaresmal. Es va entendre que els diumenges eren precisament els millors dies per a la conversió, donat que convertir-se, evangèlicament parlant, sempre inclou la idea de trobar la pròpia llibertat en la comunió amb els altres, que és precisament allò que se celebra sobretot els diumenges.
Amb tot, per raons de tradició, es va mantenir el Dimecres de Cendra.

 

5. Dintre el Calendari litúrgic, el temps de quaresma varia degut a la seva vinculació amb la Pasqua. La Pasqua és una festa mòbil perquè no depèn només del Sol (calendari solar) sinó també de la Lluna (calendari lunar).

No totes les Esglésies celebren la Pasqua als mateixos dies. Depèn de la tradició de cadascuna. A l’Església Catòlica d’Occident es celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (en l’Hemisferi Nord). Per tant, hi ha un marge de variació d’unes cinc setmanes, podent anar des del 21 de març al 27 d’abril.

A partir del moment en què el Cristianisme es va estendre a països de l’Hemisferi Sud, seria convenient repensar tot això del Calendari litúrgic ja que, a l’Hemisferi Sud comença la tardor precisament quan al nord comença la primavera.

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Gènesi 9:8-15). 

Déu digué a Noè i als seus fills:

«Jo faig la meva aliança amb vosaltres,

amb els vostres descendents

i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres,

els ocells, el bestiar

i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca.

 

Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva:

La vida no serà mai més exterminada

per l’aigua del diluvi,

no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.»

 

Déu digué:

«El signe d’aliança que poso

entre jo i vosaltres

i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres

per totes les generacions és aquest:

posaré el meu arc en els núvols

com a signe de la meva aliança entre jo i la terra.

Quan cobriré la terra de nuvolades

i apareixerà l’arc entre els núvols,

em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres

i tots els éssers animats;

l’aigua no formarà més un diluvi

que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

 

2ª LECTURA (1ª de Pere 3:18-22). 

Estimats:

Crist morí una vegada per raó dels pecats.

Ell, el just,

va morir pels injustos,

per conduir-nos a Déu.

El seu cos va ser mort,

però per l’Esperit fou retornat a la vida.

Per això anà a dur la seva proclama

als esperits empresonats,

que s’havien resistit a creure en temps de Noé,

quan la paciència de Déu esperava,

mentre preparaven l’arca.

En aquella arca se salvaren

a través de l’aigua

unes poques persones, vuit en total,

i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva,

i que no consisteix a deixar net el cos,

sinó a demanar a Déu una consciència bona

gràcies a la resurrecció de Jesucrist

que se n’anà al cel,

va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics,

i està a la dreta de Déu.

 

EVANGELI. (Marc 1:12-15). 

En aquell temps,

l’Esperit empenyé Jesús cap al desert,

on passà quaranta dies, temptat per Satanàs.

Vivia entre els animals feréstecs

i l’alimentaven els àngels.

 

Després d’haver estat empresonat Joan,

Jesús es presentà a Galilea

predicant la Bona Nova de Déu;

deia:

«Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

 

B. LLENGUATGE.

1. L’evangeli de Marc no explica (com fan Mateu 4,1ss i Lluc 4,1ss) les Temptacions de Jesús al desert. Simplement diu que, després d’haver rebut l’Esperit Sant, aquest mateix Esperit l’empenyé cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs.

Les Temptacions aniran apareixent després, sobretot en la relació amb els deixebles, sovint personificats en les intervencions de Pere. Recordem, només, quan Jesús l’anomena directament “satanàs” en motiu de la predicció de la seva mort-resurrecció (Marc 8,33).

 

2. Encara que no s’hi expliquin les Temptacions, una cosa hi queda clara: Jesús ha estat fidel a Déu. La seva fidelitat, en certa manera, converteix el desert en jardí. Així l’Home “recupera” la situació original del Paradís o Jardí Terrenal (Gènesi 2) on vivia sense necessitat de “guanyar-se la vida” (disposava dels fruits de l’Arbre de la Vida) i en convivència pacífica amb els animals i feres.

Sortint del desert sense haver caigut en la temptació de “voler ser com Déu” (Gènesi 3,5), Jesús pot predicar el Regne de Déu, que ell mateix ja comença a fer present.
El “Regne de Déu” és la nova “oferta” per retrobar el Paradís perdut: aquell lloc mític on l’Home hi era com a amic de Déu.
Amb Jesús, la Humanitat recupera l’amistat inicial amb Déu Creador i Pare.

L’acció de “satanàs” (“temptador”), estableix un vincle amb el relat de la Temptació mare de totes les temptacions: “Voler ser com déus” decidint sobre el Bé i el Mal (Gènesi 3,4).

(Vegeu, si us sembla, al Glossari: Pecat original).

 

3. Si, com a fills d’Adam i Eva, sentim la temptació de entrar en competència amb Déu, rivalitzant-t’hi com a “déus”, amb la fidelitat de Jesús, home com nosaltres, recuperem la situació d’amistat amb Ell. Però és cadascú que ha de decidir si es converteix al Regne de Déu o s’hi manté enfrontat.

 

4. Convertir-se al Regne de Déu és presentat com una Bona Nova. L’experiència de la Humanitat demostra ben clarament que no acceptar l’oferta del Regne de Déu no ens deixa pas en una situació neutral, sinó que ens posa a mercè d’un altre “regne” dintre el qual, progressivament, serem més esclaus i promotors d’esclavitud. Aquest “regne de l’esclavitud” dominat pel “príncep d’aquest món” (Joan 12,31), no és pas un “regne alternatiu” sinó que apareix en l’home com un subproducte residual i atrofiat del refús a la invitació amorosa de Déu a participar de la seva mateixa vida; és a dir: la invitació a ser “déus” per filiació.

 

C. MISSATGE.

5. Usant un llenguatge tret de la vida familiar, diríem que tot home experimenta la temptació d’emancipar-se dels pares a través de l’autoafirmació i del refús de l’acció d’ells. Per contra: Jesús ens proposa confiar en l’amor del Pare que ens ofereix una emancipació filial, acollint com un do la Vida a què ens crida. D’aquesta confiança filial, el mateix Jesús n’és el primer exemple, i ens invita a convertir-nos-hi i a creure en la Bona Nova. 

 

D: RESPOSTA.

6. La resposta és la que ens demana directament la proposta de Jesús: convertir-se creient en la Bona Nova.

Això, en la pràctica, què comporta?

Acceptar el Regne no vol pas dir “ser més religiós”, o “entrar a l’Església”, o “fer-se monjo”, o “participar en una ONG”, o apuntar‑se al voluntariat, o...  Tot això pot ser-ho, però també pot no ser‑ho.
El Regne de Déu no és un regne que ens “posseeix” sinó que ens allibera, ens emancipa, ens fa actius i creatius.
Cadascú ha d’anar descobrint què significa per a ell, en cada moment i en cada circumstància, “sentir-se del Regne” i “fer Regne”. No sempre serà clar; però no estem sols. 8000 milions de companys ofereixen molt de camp a la nostra bona disposició; per ajudar-nos o per corregir-nos.
A pesar de la nostra bona voluntat, és possible equivocar-se. No passa res. Déu escriu recte amb les nostres lletres tortes. Rectifiquem, quan veiem que ens hem equivocat, i endavant.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Quaresma és preparació per a la Pasqua. Què és la Pasqua per nosaltres? Què va ser per a Jesús?

 

2. La Pasqua no té només una dimensió personal sinó també, i sobretot, comunitària. Com us agradaria que fos la pasqua de la vostra comunitat i la de l’Església Universal? Considereu que el camí de la Pasqua continua “passant pel Calvari”? Què vol dir, això, en concret?

 

3. Tradicionalment, i sobretot en Quaresma, l’Església ens proposa la pràctica del dejuni i de l’abstinència. Què en penseu? Quin significat se li pot donar?