Diumenge vinent, 3er. de durant l'Any A.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli que ha provocat el comentari que s’hi fa).

Barca.   Compliment.   Convertir-se (des de Fido, 3diumenge A).  Galilea.  Guarir.   Joan.   Natzaret.  Pescadors d’homes.   Regne de Déu.    Xarxa (de pescar). 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Galilea.   Jordà.   Pagans.

 

→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 3er. A.  

 

LECTURES.

1ª LECTURA.  (Isaïes 8,23b-9,31).

En temps passat,

el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí,

però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.

El poble que avançava a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.

Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa;

s’alegren davant vostre com la gent a la sega,

com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava,

la barra que duia a l’espatlla

i l’agulló del qui l’arriava;

tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

 

2ª LECTURA (1Corintis 1,10-13.17).

Germans,

pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor,

us demano que aneu d’acord

i que no hi hagi divisions entre vosaltres;

estigueu ben units

en una sola manera de pensar i en un sol parer.

Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat

de les desavinences que hi ha entre vosaltres.

Vull dir que cadascú de vosaltres afirma:

«Jo sóc partidari de Pau»,

«Doncs jo, d’Apol·ló»,

«Jo, de Quefes»,

«Jo, de Crist».

Com és això? El Crist està dividit?

És que Pau ha estat crucificat per vosaltres

o heu estat batejats en el nom de Pau?

Crist no m’ha enviat a batejar,

sinó a anunciar l’evangeli,

i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis,

perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

 

EVANGELI. (Mateu 4,12-23).

(En blau allò que correspon a la Versió Llarga)

 

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,

se’n tornà a Galilea,

però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,

vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,

perquè s’havia de complir

allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:

El poble que vivia a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»

 

Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:

«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»

 

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,

Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,

i els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Més enllà veié altres dos germans,

Jaume i Joan, fills de Zebedeu.

Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,

i Jesús els cridà.

Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,

i se n’anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,

predicant la bona nova del Regne

i guarint entre la gent tota malaltia.

 

 

LLENGUATGE.

1. L’evangeli d’avui té dues parts ben diferenciades (El Missal dóna opció a llegir només la primera  <versió curta>  o totes dues  <versió llarga>).

La PRIMERA PART és el final de la presentació que Mateu fa de Jesús. La identitat de Jesús hi ve assenyalada per la seva missió, i aquesta missió-identitat s’hi expressa sobretot amb el llenguatge dels llocs. Se’ns desvela qui és Jesús dient que va néixer a Betlem (Mateu 2,1), que va ser cridat d’Egipte (Mateu 2,14s), que es va instal·lar a Natzaret (Mateu 2,23), que va anar al Jordà (Mateu 3,13) i al desert de Judea (Mateu 4,1); i sempre amb un comentari semblant a aquest: “perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta...”.
 

Aquest llenguatge dels llocs serveix per presentar un Jesús íntimament vinculat a la vida i a la història del seu Poble d’Israel i de la Humanitat. És una manera ben eloqüent de presentar Jesús com a “personalització” de la Humanitat (“Fill de l’home”).

 

2. Les referències locals d’aquesta primera part resulten ben estranyes geogràficament parlant. Primer se’ns diu que, tot i tornar a Galilea, Jesús no s’instal·la al seu poble, Natzaret, sinó a Cafarnaüm perquè era “vora el llac” (literalment “vora el mar”) (Mateu 4,13). El “rebrot”  (“natzarè”) abandona l’àmbit de cultiu on havia crescut i es “trasplanta” vora el mar. Aquí "mar" significa horitzó obert. Jesús s’instal·la als límits: entre el Poble escollit i l’ampla Humanitat de l’altra banda del Jordà. El riu Jordà es fa servir per significar el “límit” entre l’àmbit dels Jueus i el món dels Pagans. És significativa la referència al País de Zabuló i Neftalí, que geogràficament estaven en aquesta banda del Jordà, però teològicament estan a l’altra banda, perquè eren regions frontereres paganitzades (“Galilea del Pagans”). Jesús, situat entre els Jueus i els Pagans, serà per a tots llum que resplendeix...

 

3. Convertiu-vos...

“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. Aquestes paraules coincideixen amb les que proclamava Joan Baptista, el precursor (Mateu 3,2). Les paraules són les mateixes, però el lloc és diferent. Joan les proclamava a Judea, per als Jueus; Jesús les proclama als límits, vora el mar obert, per a tothom.

 

4. Quan Joan havia estat empresonat...

Mateu juga amb la paraula “empresonat”. “Quan Joan havia estat empresonat” indica la situació en què es troba la Religió fonamentada en el Temple de Jerusalem, convertida en presó per als seus fidels, i presonera ella mateixa, reproduint l’esclavitud que el Poble havia patit en l’antic Egipte. Mateu vol presentar-nos Jesús com un nou Moisès que inicia un nou Èxode. Els “beneficiaris” d’aquest nou Èxode ja no serà un Poble determinat (Israel) sinó tots els Pobles (sobretot els oprimits que busquen la llibertat).

 

5. La SEGONA PART de l’evangeli d’avui ens presenta el primer nucli que farà visible el Regne que arriba. Són “pescadors” cridats a ser pescadors d’homes. Dues parelles de germans. Mateu torna a jugar amb les paraules per indicar que el nou Regne estarà constituït per “germans”, i no pas per súbdits.

Possiblement també s’hi vol fer pensar en el número “4”, que és la xifra de la Universalitat (pels 4 punts cardinals), en contrast amb el “12”, xifra del Poble de les 12 tribus (Israel). Amb tot, aquest “Poble” també hi serà integrat a través dels 12 apòstols (dels que l’Evangeli parlarà més tard), perquè el nou Regne universal no exclou de cap manera el regne preparatori (Mateu 10,2).

 

6. Pescadors d’homes...

Aquesta expressió resulta sospitosa avui dia: són tants els grups que intenten “pescar” clients i fidelitzar-los! Però en els Evangelis aquesta expressió té un significat totalment diferent i, fins i tot contrari. En realitat “pescar homes” vol dir alliberar-los de la mar de servituds on s’ofeguen tants i tants éssers humans: servituds religioses, socials, econòmiques, familiars, burocràtiques, de protocol... El significat de “pescar homes” ve indicat per allò que es diu tot seguit: (Jesús) anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

 

7. I si continuéssim llegint el relat, les paraules que segueixen són encara més explícites: “La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà” (Mateu 4:23). Aquests són els homes “pescats”
 

Hi ha una gran Inclusió invertida entre les primeres paraules que Jesús dirigeix a aquests primers deixebles i les últimes al final de l’Evangeli de Mateu. Les primeres parlen de "pescar" (treure del mar de servituds). Les últimes parlen de “batejar” (literalment “submergir” o “immergir”). “Immergir” tots els pobles en el nom (Vida) del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (Mateu 28,20).

Veiem més clarament els dos extrems d’aquesta inclusió invertida:

 

Primeres paraules de Jesús als quatre primers deixebles:

a) Veniu amb mi,

b) i us faré pescadors d’homes”.

 

Últimes paraules de Jesús als “12” deixebles, menys Judes:

b) Aneu a tots els pobles... batejant-los...

a) Jo sóc amb vosaltres...

 

Fent un joc de paraules, diríem: Som “pescats” del mar de les esclavituds per a ser “immergits” en el mar de la Vida divina.

 

8. Immediatament abandonaren les xarxes...

Sorprèn la promptitud de la resposta dels quatre primers “pescats”. És per posar de manifest l’anhel de ser pescats que hi havia en temps de Jesús (i sempre). Són tantes les servituds que ofeguen la nostra vida que, davant l’oferta de Jesús, la primera parella abandona immediatament les xarxes i segueix Jesús.

També la segona parella. D’ells es diu que estaven repassant les xarxes. Per això no les abandonen. Aquestes xarxes són “repassades” i preparades per a la nova pesca. En canvi, abandonen la barca amb el pare. Aquí “el pare amb la barca” representa la vinculació amb el passat, amb la Tradició inhibidora del propi Poble. El Regne que formaran els “nous pescats” i els “nous pescadors” serà una realitat nova, una nova Humanitat amb Déu mateix per “pare”. I una nova barca on hi càpiga tothom.

 

MISSATGE.

9. El missatge ve directament expressat per les paraules de Jesús: “El Regne del cel és a prop”. El Regne del cel s’apropa quan la religió institucional se’ns torna presó. L’empresonament de Joan provoca que Jesús comenci a actuar. Joan anunciava l’acció de Jesús, però també la retardava, com el paternalisme pot retardar l’emancipació.

  

10. Sembla que avui hi ha una situació força semblant a la del temps de Jesús. Es respira en l’ambient l’anhel d’un Regne Nou. Les Religions (i altres Institucions clàssiques) se’ns han fet petites i ens oprimeixen com un vestit que s’ha quedat petit. La societat, a pesar de la seva gran capacitat per oferir tota classe de béns, s’està convertint per a molts en un mar que mareja i esclavitza, del qual necessitem ser alliberats.
Avui, amb tantes llibertats, però tan poca Llibertat! Amb tantes possibilitats de viure bé, però amb tantes agressions a la bona convivència!

 

RESPOSTA.

10. També la resposta ve directament indicada en les paraules de Jesús: “Convertiu-vos!”.

Convertir-nos? I això, què vol dir en la pràctica?

Cadascú ho haurà d’anar descobrint. Però, d'una manera o altra, comporta passar del “temps de Joan” al “temps de Jesús”. O dit d’una altra manera: d’una religió centrada en la Llei a una fe centrada en la Llibertat que fa possible un amor ACTIU. Possiblement això ens demani també repassar les xarxes i abandonar la “barca”, que ha quedat massa petita.

 

 

PREGUNTES per al diàleg.

1. Aplicada al nostre ambient, què inclou i què exclou la frase de Jesús: “Us faré pescadors d’homes”?

 

2. Com us apliqueu a vosaltres mateixos la resposta dels deixebles: “Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb Jesús”?

 

3. De Jesús es diu que “guaria tota malaltia”. Quina “explicació” d’això donaríeu:

- Era un metge extraordinari.

- Tenia poder sobre les persones i les seves malalties.

- Convencia els malalts de que ja estaven curats (suggestió).

- Il·luminava la vida dels malalts. Així els seus “mals” ja no eren sentits com a “mals”.

- Una altra explicació.