Diumenge vinent, 4rt. de Quaresma B.

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans, pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant, la data posada automàticament pel Sistema no correspon a la festa celebrada sinó a 8 dies abans.

 

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

Condemnar ... Salvar.   Creure.   Fe.   Fill (de Déu).  Llum.   Nicodem.   Vida eterna.

 → Veure també: RELECTURES: 4rt. de Quaresma.

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):

Desert.    Fariseus.     Mestre de la Llei.

 

Nota.
L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això ha comportat que, en tots els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços quedin canviats. Ara, clicant l’enllaç d’una cita bíblica, anireu a la Pàgina d’Inici. Després escolliu → Llegir la Bíblia. → Llibre → Capítol.

 

1ª LECTURA.  (2on. Llibre de les  Cròniques 36, 14-16.19-23).

En aquells dies,

tots els grans sacerdots i el poble

reincidien contínuament en la culpa

d’imitar tots els costums abominables

de les altres nacions,

profanant així el temple del Senyor,

que ell havia consagrat a Jerusalem.

El Senyor, Déu dels seus pares,

els enviava cada dia missatgers que els amonestessin,

perquè li dolia de perdre el seu poble

i el lloc on residia.

Però ells es burlaven dels missatgers de Déu,

no feien cas del que els deia

i escarnien els seus profetes,

fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble

que ja no hi havia remei.

 

Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu,

derrocaren les muralles de Jerusalem,

calaren foc a tots els seus palaus,

i destruïren tots els objectes preciosos.

El rei dels caldeus deportà a Babilònia

els qui s’havien escapat de morir per l’espasa,

i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills,

fins que passaren al domini persa.

Així es complí la paraula

que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies:

el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven;

tot el temps que quedà desolat, el país va reposar,

fins haver complert setanta anys.

Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia,

el Senyor, per complir la paraula

que havia anunciat per boca de Jeremies,

desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia,

perquè promulgués, de viva veu i per escrit,

un edicte que deia:

«Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració:

El Senyor, el Déu del cel,

m’ha donat tots els reialmes de la terra,

i m’ha encomanat que li construís un temple

a Jerusalem, ciutat de Judà.

Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble,

que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi».

 

2ª LECTURA (Efesis 2, 4-10).

Germans,

Déu, que és ric en l’amor,

ens ha estimat tant

que ens ha donat la vida juntament amb Crist,

a nosaltres que érem morts per les nostres culpes.

És per gràcia que Déu us ha salvat.

I juntament amb Jesucrist

ens ha ressuscitat

i ens ha entronitzat en les regions celestials,

perquè davant dels segles que vindran

quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia

i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist.

A vosaltres, que heu cregut,

us ha salvat per gràcia;

no ve de vosaltres; és un do de Déu.

No és fruit d’unes obres,

perquè ningú no pugui gloriar-se’n.

Som obra seva:

Ell ens ha creat en Jesucrist,

per dedicar-nos a unes bones obres,

que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

 

EVANGELI. (Joan 3, 14-21).

 

NOTA.

La litúrgia proposa per a l’evangeli d’avui la 2ª part del diàleg de Nicodem amb Jesús. Per poder entendre aquesta 2ª part és molt convenient llegir tot el diàleg. Per això escric aquí, en vermell, la 1ª part d’aquest episodi, que no està recollida al Missal.

 

Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus.
Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:

-Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.

Jesús li respongué:-T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.

Li diu Nicodem:
-Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?

Jesús respongué:
-T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit.

No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va.
Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.

Nicodem li replicà: -Com pot ser tot això?

Jesús li respongué: -I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?
Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem i donem testimoni d'allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni.
Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure’m quan us parli de les celestials?
Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home.

«Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell, no seran condemnats.
Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal.

Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres.
Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

 

B. LLENGUATGE.

 

1. L’evangeli de diumenge passat acabava dient-nos que “Molts, veient els miracles que Jesús feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots” (Joan 2,25).

 

2. Avui veiem un cas concret, i ben significatiu, de persones importants, representades per Nicodem (“Nicodem” = vencedor del poble), que han copsat el significat messiànic de les obres de Jesús, però que ho entenen malament. En el diàleg que comença Nicodem, Jesús el talla de seguida per dir-li: T'ho ben asseguro: ningú no pot “veure” el Regne de Déu si no “neix de dalt”.

Segons els experts, el text original grec juga amb el doble significat de la paraula ανωθεν (anothen), que es pot traduir per “de dalt” o per “de nou”. Nicodem pregunta a Jesús com es pot néixer de nou. ¿És que podem repetir el naixement tornant a entrar al si de la mare? 

La proposta absurda de Nicodem és una estratègia literària per posar en boca de Jesús l’explicació correcta del seu messianisme. “Néixer de nou” o “néixer de dalt” significa “néixer de l’Aigua i de l’Esperit”. No es tracta de “repetir” el naixement sinó d’un nou naixement que completa el primer.

El primer naixement és “en la carn”. Aquest naixement ens fa capaços de resposta; o millor: ens fa capaços de veure que som estimats, i que som capaços de respondre a aquest amor acollint-lo i deixant-nos transformar per ell. Però, ser capaços de respondre no vol pas dir respondre-hi realment. Només si exercim aquesta capacitat, ens obrim a un segon naixement, que és “de dalt”, o “de l’Aigua i de l’Esperit”. Aquí “aigua” vol dir allò que fa visible l’Esperit. Vol ser una al·lusió directa al Baptisme, pel qual una persona és acollida en la Comunitat Cristiana (Comunitat de l’Esperit).

El Baptisme simbolitza la continuació en nosaltres de la mort resurrecciosa de Jesús. Baptisme vol dir “bany”. El batejat és submergit (mort) en l’aigua per sortir-ne nou (ressuscitat).

3. L’evangelista posa en boca de Jesús una referència bíblica ben coneguda per explicar què vol dir “néixer de dalt”: “Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna”.

4. És ben estrany el relat del Llibre dels Nombres (el quart dels cinc llibres que formen la “Llei” dels Jueus). Diu així:” (Al desert) el poble parlava contra Déu i contra Moisès... Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites.  El poble anà a trobar Moisès per dir-li: −Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps. Moisès va intercedir a favor del poble, i el Senyor li respongué: −Fes-te una imatge d'aquestes serps i posa-la dalt d'un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida (Nombres 21,6s).

5. Resulta curiós i sorprenent que els Israelites, per deslliurar-se de la mort causada per les serps, hagin de confiar precisament en la reproducció d’una serp que Moisès enlaira perquè tothom la pugui veure. Però així quedava clar que els qui morien no era per culpa de les serps sinó a causa de la seva infidelitat a Déu. Mirar la serp enlairada significava “tornar a Déu”, font de la vida dels Israelites com a Poble Elegit.

6. Jesús també ha de ser enlairat. Sense adonar-se del que realment feien, els que van crucificar Jesús el van enlairar; és a dir: el van situar en l’àmbit de Déu. Jesús, enlairat, fa visible per a tothom allò que Déu és. “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”.

Aquí hi ha un canvi radical en la manera d’entendre Déu i la seva relació amb els homes. Déu no és jutge. Déu és Amor. Déu és Vida que es dóna. Perquè és vida que es dóna podem parlar d’un Fill ─vida rebuda─ igual al Pare. I també la vida-rebuda del Fill és vida que es dóna.

 

7. El Fill s’ha fet Home, i ho podem veure en Jesús de Natzaret. Enlairat a la creu, Jesús ens fa visible “la vida que es dóna”. Mirar-lo i acollir aquesta vida és “néixer de dalt” o “néixer de l’Esperit” o “néixer de l’aigua i de l’Esperit”. Per això Joan descriurà la mort de Jesús dient: “Inclinant el cap, va lliurà l’Esperit”. I també: “Un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua” (Joan 19,30. 34)

Com ja s’havia dit en el Pròleg de l’Evangeli de Joan: “A tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Joan 1,12). I també: “De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia” (Joan 1,14).

8. A la Creu, enlairat, Jesús queda “exhibit” com a Fill de Déu i com a Home-mostra, perquè tothom pugui acollir la vida que se’n desprèn i néixer de dalt (de Déu). És la llum que brilla en la foscor.

No obstant, no tothom està disposat a mirar el Crucificat. Quan les pròpies obres són dolentes, es té por a la Llum i es prefereix la Foscor.

9. Déu ha donat el seu Fill únic...

“Donar el propi fill” no vol pas dir desfer-se d’ell o abandonar-lo. Al contrari: per a la “vida-que-es-dóna”, el “fill-donat” expressa la plenitud de la paternitat i la plenitud de la filiació. El “Fill-donat-als-homes” és l’oferta amorosa de Déu a participar de la seva Vida. “A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi” (Joan 6,57). I també: “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres” (17,20).

10. Ens pot escandalitzar que Déu hagi permès que el seu Fill fos tan maltractat. ¿Per què Déu-Pare va permetre els horrors de la Passió? I també, ¿per què el Déu-Bo permet els grans sofriments de tants dels seus fills estimats?

Aquestes preguntes no es poden respondre adequadament perquè, en realitat, no estan ben formulades. Venen del fet que imaginem Déu obrant a la nostra manera. Jesús ho va dir clarament a Pere quan aquest volia apartar-lo de la Passió: “Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes” (Marc 8,33).

Nosaltres veiem les coses des d’una vida tinguda, afirmada, defensada, posseïda. Déu les veu des d’una vida-que-es-dóna, compartida, radial, amorosa.

És normal que nosaltres vegem les coses “com els homes”. No obstant, i aquesta és la gran notícia, Déu ens invita a veure-les “com Déu”, i a obrar com Ell obra. Som invitats a néixer de dalt i així gaudir de la seva mateixa Vida. Una Vida que es dona.

 

C. MISSATGE.

11. En una reunió de diàleg, algú va dir: “si els mossens expliquéssiu millor l’evangeli, molta més gent hi creuria”.

És possible. Però no descuidem una cosa: Jesús explicava bé el seu missatge, i, no obstant, molt aviat el van condemnar a mort per blasfem, i el van matar.

Una bona explicació ajuda a “conèixer” l’Evangeli; però per acollir‑lo cal “néixer de dalt”. És a dir: cal “mirar el Crucificat”. I és bo d’adonar-se que, fins i tot sense saber-ho explícitament, han sigut i són moltíssims els qui “miren el crucificat” en el reflex tràgic de milers i milers de crucificats d’arreu del món.

En l’evangeli de Lluc, el vell Simeó diu a Maria: “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda” (Lluc 2,34).

El Crucificat, enlairat, és senyera: o se’l combat clavant-lo a la Creu, o se'l mira com a font de Vida.

12. Dit amb llenguatge d’avui: Tot ésser humà ha de prendre partit davant aquest dilema:

-       o mirar l’Home, sovint crucificat, marginat, menyspreat, empresonat, ... i dedicar-li la pròpia vida,

-       o mirar-se a si mateix, i això el portarà indefectiblement a utilitzar (crucificar) els altres en la pretensió de construir el seu propi JO.

Aquesta segona opció és possible, i no depèn de si es “coneix” més o menys bé l’Evangeli, sinó de si tenim o no un “cor dur”.

 

D: RESPOSTA.

13. La resposta pot ser a dos nivells:

a) A nivell institucional.

Seria bo veure fins a quin punt l’Església-institució (o qualsevol altra Religió institucional) reprodueix la situació de la Religió oficial del temps de Jesús. Nicodem representa la Religió, però des d’una posició de Poder, i intenta “incorporar-hi” l’arribada del Messies anunciada pels profetes. Però Jesús li diu que no és aquest el camí. La Religió pot ser bona, molt bona; però no és definitiva. La Religió, inicialment, forma part de la “vida-segons-la-carn”. Però resulta que l’amor extrem de Déu ens invita a la “vida-segons-l’Esperit”. És per això que la “vida-segons-la-carn” es queda curta. És vàlida només com a trampolí per arribar a “néixer de dalt”.

En la mesura que l’Església (o qualsevol altra Religió) hagi incorporat estructures de Domini, cal que sigui superada.

 

b) A nivell personal.

“Superar l’Església” (o qualsevol altra Religió) no vol pas dir necessàriament abandonar-la, sinó viure-la tenint l’home real com a referència.

Déu convida tothom a acceptar i a gaudir de la filiació.

Les Religions tradicionals tenen en si mateixes suficient saviesa i ductilitat com per poder oferir llenguatge i “espai” per a aquesta filiació. Potser sigui possible, en casos especials, viure aquesta filiació al marge de tota forma religiosa; però això comporta desaprofitar uns bons recursos que la majoria tenim a l’abast.

Les Religions són l’Herència que ens han deixat els qui ens han precedit. És una herència que nosaltres hem de gestionar segons la realitat que vivim. En situacions normals, el fill que s’emancipa no deixa pas de ser “fill” ni trenca la relació amb els pares. Al contrari: l’emancipació es converteix en una manera madura de viure la filiació.

14. En l’àmbit de les Religions, potser ens passa com a molts països empobrits: a la pobresa material s’hi adjunta la pobresa de  persones, conseqüència de l’emigració de molts ciutadans que podrien produir riquesa per al propi país si no haguessin marxat.

La renovació que permanentment necessiten les Religions és més difícil si les persones que en veuen la necessitat “emigren” pel motiu que sigui. Aquí seria oportú llegir i meditar aquell famós i profund poema de Salvador Espriu Assaig de càntic en el temple.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Aquí som, la majoria de nosaltres, fills de l’Església. Però, som fills encara petits o ja emancipats?

2. La crucifixió enlairava el crucificat. Però els Evangelis donen a aquesta paraula un significat transcendent. ¿Es refereixen només a Jesús o també a totes les víctimes del Poder? En aquest cas, què vol dir, en la pràctica, “mirar el crucificat”?