Mentre baixaven de la muntanya,
1. Sembla clar que, en la intenció dels tres Evangelis Sinòptics, la Transfiguració és una escenificació avançada de l’esclat de la Resurrecció. Ho suggereix clarament la indicació feta als deixebles de que “no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts. Hi ha una certa relació de continuïtat entre l’escena de la transfiguració i la de l’aparició del Ressuscitat als deixebles (Mateu 28,16ss). Les dues escenes tenen lloc a la muntanya. En la transfiguració els deixebles es prosternen de front a terra; en l’aparició, l’adoren. En la transfiguració es diu als deixebles que escoltin Jesús; en l’aparició se’ls diu que ensenyin a tothom el missatge “escoltat”. En la transfiguració Jesús s’acosta als deixebles; en l’aparició també se’ls acosta i els diu que estarà amb ells fins a la fi del món.
2. En el relat de la transfiguració s’hi evoca també, ja al començament, la creació de l’Home amb l’expressió “Passats sis dies” (que el Missal no recull). El “dia sisè” fa referència a la Creació de l’Home segons el relat del Gènesi (Gènesi 1,26). Així doncs, la transfiguració de Jesús s’ha d’entendre també com una previsualització de la resurrecció i transfiguració de l’Home.
3. Això també s’insinua en la manera com és descrit Jesús transfigurat: s’hi fa distinció entre el cap, resplendent com el sol, i els vestits (el cos), blancs com la llum. Segurament s’hi vol indicar allò mateix que diu sant Pau: Crist és el cap del cos, que és l'Església (Colossencs 1,18). Aquí “Església” significa la comunitat de tots els humans que no han decidit separar-se’n col·locant-se per sobre o al marge dels germans.
MISSATGE.
4. Si el que acabo de dir és correcte, la transfiguració no és només una previsualització de Jesús ressuscitat sinó també de l’Home esdevingut plenament imatge de Déu. Així ho suggereix també la reacció, aparentment tan inoportuna, de Pere quan diu: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt!”.
La transfiguració de Jesús previsualitza la transfiguració de la Humanitat; una situació en què “ens hi sentirem molt bé”.
RESPOSTA.
5. Pere proposa construir tres cabanes per instal·lar-se allà dalt. Potser sigui una bona proposta, però és precipitada. La veu que ve del núvol l’interromp quan encara no havia acabat de dir això. Abans d’actuar, cal escoltar; escoltar Jesús que ha començat el camí cap a Jerusalem. “Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia” (Mateu 16,21).
6. Amb ocasió de la dedicació del temple de la Sda. Família de Barcelona, un company comentava: “Tenim una litúrgia de Tabor” (El Tabor és la muntanya de Galilea que la tradició ha unit a la Transfiguració perquè ofereix una panoràmica espectacular).
Una litúrgia de Tabor pot tenir sentit en ocasions i ambients molt especials. Però l’habitual ha de ser una litúrgia de Camí. La dedicació del temple de la Sda. Família potser fou una litúrgia de Tabor per a alguns, però per a una gran majoria deuria ser un espectacle incomprensible, i gairebé escandalós. ¿Preveia, Jesús, situacions d’aquesta classe quan, baixant de la muntanya, “els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada