1ª LECTURA. (Proverbis 31:10-13, 19-20, 30-31).
Que en té de valor una bona esposa!
És molt més preuada que les perles.
El cor del seu marit hi confia,
no són escassos els guanys que en
traurà.
Durant tota la vida el farà feliç i no
desgraciat.
Es procura la llana i el lli,
que les seves mans transformen com vol.
Pren a les mans la filosa,
i els seus dits agafen el fus.
Obre les mans als pobres,
allarga el braç als indigents.
L’encant és aparença;
la bellesa s’esvaeix;
l’esposa que creu en el Senyor
és la que val tots els elogis.
Dediqueu-li cants pels fruits del seu
treball:
que la seva obra l’elogiï davant de tot
el poble.
2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs 5:1-6).
Germans,
no cal que us escrivim quan i a quins
moments
arribarà el Dia del Senyor:
vosaltres mateixos ja sabeu prou bé
que vindrà com un lladre a la nit.
La gent es pensaran que tot està en pau
i ben assegurat,
quan de sobte vindrà la devastació,
com els dolors a la dona que ha de
tenir un fill,
i no se n’escaparà ningú.
Però a vosaltres, germans,
que no viviu en la foscor,
aquell dia no us podrà sorprendre com
un lladre,
ja que tots sou fills de la llum i del
dia.
No som pas de la nit ni de la foscor.
Per això no hem de dormir, com els
altres,
sinó vetllar i viure sòbriament.
EVANGELI. (Mateu 25:14-30).
(En blau allò que correspon a la versió llarga).
En aquell temps,
Jesús digué als deixebles aquesta
paràbola:
«Un home que se n’anava fora del país,
cridà els seus administradors i els
confià els seus béns.
A un li donà cinc milions,
a l’altre dos
i a l’altre un,
segons la capacitat de cadascú,
i se n’anà.
El qui n’havia rebut cinc anà de
seguida a negociar-hi,
i en guanyà cinc més.
També el qui n’havia rebut dos en
guanyà dos més.
Però el qui n’havia rebut un
guardà en un amagatall els diners del
seu amo.
Al cap de molt temps l’amo tornà
i els demanà comptes.
Es presentà primer el qui havia rebut
cinc milions,
portà també els cinc que havia guanyat
i digué:
Senyor, m’havíeu confiat cinc
milions
i n’he guanyat cinc més.
L’amo li va dir: Molt bé.
Ets un administrador bo i de tota
confiança.
El que t’havia encomanat ho has
administrat fidelment.
Ara t’encomanaré molt més.
Entra a celebrar-ho amb el teu
Senyor.
Es presentà després el qui n’havia
rebut dos i digué:
Senyor, m’havíeu confiat dos milions
i n’he guanyat dos més.
L’amo li va dir: Molt bé.
Ets un administrador bo i de tota
confiança.
El que t’havia encomanat, ho has
administrat fidelment.
Ara t’encomanaré molt més.
Entra a celebrar-ho amb el teu
Senyor.
Es presentà també el que n’havia
rebut un, i digué:
Senyor, sé que sou un home exigent,
que voleu collir on no havíeu sembrat
i aplegar on no havíeu escampat.
Per això vaig tenir por
i vaig amagar els vostres diners.
Aquí teniu allò que és vostre.
L’amo li contestà:
Ets un administrador dolent i gandul.
¿Tu sabies que vull collir on no he
sembrat
i aplegar on no he escampat?
Doncs havies de posar al banc els
meus diners,
i ara podria recobrar allò que és meu
amb els interessos.
Preneu-li aquest milió i doneu-lo al
qui en té deu,
perquè als qui tenen,
els donaré encara més i en tindran a
vessar,
però als qui no en tenen,
els prendré fins allò que els queda.
I aquest administrador inútil,
traieu-lo fora, a la fosca.
Allà hi haurà els plors i el cruixir
de dents.»
LLENGUATGE.
1. Estem arribant al final de l’Any
Litúrgic.
L’Evangeli de Mateu ens ha anat
presentant el “camí de la Vida” a través del “camí de Jesús”. El Natzaré, que havia començat el seu camí
a Betlem (una manera d’indicar que el
seu camí connecta amb tota la Història anterior, i la continua), al final ha
arribat a Jerusalem, la ciutat on l’aliança
de Déu amb Israel havia estat segrestada pels grans sacerdots i notables del poble. Jesús ha denunciat aquesta
situació, s’ha enfrontat a les autoritats i ha reconstituït el “poble elegit”, personificat primer en
els “12” apòstols, i després en els “germans”.
2. Després que les autoritats ja han
decidit matar Jesús, Mateu posa en boca d’ell un llarg discurs, anomenat discurs escatològic perquè parla de la
fi dels temps, o millor, del final del camí (eskhatos = final).
És el cinquè i últim dels grans
“discursos” que articulen l’evangeli de Mateu, en paral·lelisme amb el 5
llibres de la Llei de Moisès (“Pentateuc”).
En el cinquè llibre del Pentateuc, (el Deuteronomi, que significa “segona llei”) Moisès, abans de morir,
s’acomiada del seu Poble donant-los les últimes instruccions per la nova etapa
que començaran en entrar a la Terra
Promesa.
3. També Jesús, Nou Moisès en el llenguatge de Mateu, es dirigeix als deixebles. No
se n’acomiada; però, abans de morir, els explica la nova situació en què es
trobaran i quines actituds hauran de tenir.
En la paràbola d’avui (que forma part
del Discurs escatològic) Jesús els
parla d’un home que va fer un llarg
viatge: clara referència a la seva mort i a l’absència que experimentaran els
deixebles abans no torni.
4. El discurs acaba presentant-nos
el “judici final” presidit pel Fill de
l’Home. (Ho llegirem diumenge que ve.
Marcarà l’acabament de l’actual any litúrgic).
Tot el discurs escatològic, Mateu el posa com a resposta a una
pregunta dels deixebles. Els deixebles mostren a Jesús la “meravella” de les
construccions del Temple vistes des de la Muntanya de les Oliveres.
Jesús els adverteix que de tot allò no en
quedarà pedra sobre pedra (Mateu
24,2). És aleshores quan els deixebles li pregunten quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi
del món?
Els deixebles, com la majoria dels
jueus, considerava que serien simultanis els tres esdeveniments: la destrucció
del temple, la vinguda definitiva del Messies
i la fi del món.
Mateu posa el discurs escatològic com a resposta a aquesta pregunta de “quan
passarà això i quin senyal hi haurà...”. Cal no perdre-ho de vista.
5. Les diferents seccions d’aquest
llarg discurs estan centrades en un personatge que arriba: el Fill de l’Home, que a vegades és
anomenat “l’espòs” (Mateu
25,1), o “l’amo” en aquesta paràbola d’avui.
En l’evangeli d’avui es tracta d’un “home”
que marxa per fer un llarg viatge (al·lusió, com ja he dit, a la mort de
Jesús, experimentada pels deixebles com a “absència”). Per això confia els seus
bens als seus servents (deixebles), a
cadascú segons la seva capacitat.
6.
Quan torna, després de molt de temps, els demana comptes, i es mostra molt
generós amb els servents que han fet rendir els talents que havien rebut.
L’evangeli parla de “talents”, una mesura de pes corresponent a uns 25 kgs.
de plata. El missal català ho ha traduït per “milions”. Potser en aquest
cas hauria sigut millor mantenir la paraula talent,
donat el seu significat simbòlic.
La generositat de l’amo es manifesta no
solament perquè augmenta els bens confiats als servents bons sinó, i sobretot, perquè els invita a participar de
la seva mateixa vida: “Entra a
celebrar-ho amb el teu Senyor”. Literalment: “Entra
al goig del teu Senyor”. No podien rebre una recompensa més gran!
7. Però sorprèn la duresa amb el servent dolent i peresós. Com en el cas
de les cinc noies que no havien pres oli
per les seves torxes (diumenge
passat), aquest servent
peresós és llançat fora, a les tenebres.
¿No és massa dura la reacció d’aquest
“amo”, que representa Déu?
El servent peresós, en realitat no ha
fet cap mal; només ha estat peresós i covard...
8. Com ja comentava el diumenge passat,
“estar fora, a la fosca”, no és cap càstig sobreafegit; és simplement el
vessant negatiu de no haver acceptat el do. Si acluquem els ulls, ens quedem a
les fosques. No és un càstig; és
només la conseqüència de tancar els ulls, ja que els ulls humans, per veure-hi,
han d’estar oberts.
9. Però, a més: què vol dir en aquest
cas ser un bon servent? Què vol dir administrar bé els “talents” rebuts?
Encara que això depèn dels dons que
cadascú ha rebut, en definitiva el bon servei es redueix a això: “tenia
gana i em donàreu menjar, tenia set i em donàreu de beure...”. Per contra, el mal
servei es redueix a això: “tenia gana i no em donàreu menjar, tenia set i
no em donàreu de beure...” (com llegirem diumenge que ve).
En realitat els “talents rebuts” consisteixen en un “cor amb capacitat d’estimar”.
Els humans hem rebut un cor per a estimar. Si estimem, haurem
estat uns bons administradors i serem
invitats a participar en el goig de Déu;
si no estimem, el cor rebut queda
malaguanyat, i val més “donar-lo” a qui vulgui fer-lo servir. “Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en
té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però
als qui no en tenen, els prendré fins allò que els queda”.
MISSATGE.
10. Els “talents” rebuts són per
fer-los fructificar. En l’evangeli de Joan s’expressa això mateix amb
una altra comparança: “Les sarments que
no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè
encara en donin més” (Joan
15,2).
En realitat, això de “donar fruit” no
és pas una feina afegida a la vida, sinó que és el sentit de la vida;
la manera de viure-la; o millor, la manera de conviure-la.
RESPOSTA.
11. En la nostra societat no està de
moda preguntar-se sobre el sentit de la vida. En canvi s’ha posat de
moda una espècie de “vitalisme pur”, com si viure fos només “viure”.
Teòricament això (viure és “viure”) pot semblar molt correcte, però en la pràctica no
funciona.
En la pràctica, l’ésser humà
experimenta que viure vol dir viure per; i viure per
comporta donar sentit a la nostra vida.
De fet, també aquells que només
intenten “viure”, en la pràctica viuen per divertir-se, per
passar-ho bé,...
12. És ben cert: tots desitgem el plaer
i la felicitat. Però el plaer i la felicitat no són realitats objectives que es
poden aconseguir buscant-les directament. El plaer i la felicitat són realitats
subjectives, que experimentem com a resultat o fruit d’una altra cosa.
Hi ha un primer nivell de plaer (que compartim amb els animals) que és el
resultat de satisfer les necessitats,
físiques o psíquiques. Menjar és plaent quan tenim gana; però ens
repugna quan estem tips. Un bany d’aigua fresca ens ve molt bé quan estem
acalorats; però no ens agrada si estem enfredorits. També ens dóna plaer la
companyia d’una persona estimada quan ens sentim sols; o el plaer d’aprendre
quan ens sentim ignorants.
13. També hi ha un segon nivell de plaer o de felicitat, específicament humà, que no
depèn de les nostres necessitats sinó que correspon al desenvolupament i
exercici de les nostres capacitats.
Tenim la meravellosa capacitat
d’estimar. Quan ens trobem amb els altres, si els atenem, si els tenim en
compte, si fem de la nostra vida una resposta a la seva presència
(diàleg), experimentarem una altra
classe de felicitat que ens arriba com un do de la persona o de les persones presents, i com un fruit de la nostra resposta
generosa a la seva presència.
14. No hi ha possibilitat de trampa. Si algú es deia: "Seré generós amb els altres perquè així seré feliç", aquest tal, en realitat, no seria generós sinó que utilitzaria els altres per ser feliç. Per tant, no podria gaudir mai de la felicitat que neix de la generositat.
15. Aquesta felicitat ens
prepara per participar en la felicitat de Déu mateix. Per això quan l’evangeli diu “Entra al goig del teu Senyor”, no és una
expressió metafòrica sinó real.
16. Així, doncs, administrar bé els
“talents rebuts” vol dir estar atents als altres i portar-nos amb generositat
amb ells.
La 1ª Lectura ens presenta la bona esposa com exemple d’una vida plena
de fruits. És de justícia reconèixer el guany extraordinari que per a la Vida
Humana ha comportat l’exemplar generositat de la dona. Amb tot, cal superar l’esquema masclista que encara presenta aquesta Lectura (de més de 2500 anys
d’antiguitat). Avui encara, sovint es considera que la igualtat entre
dona i home comporta que les dones siguin com els homes. No obstant són molts
els camps en què la igualtat s’hauria de fer essent els homes com les
dones. La generositat és un d’aquests camps.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Segur que haureu experimentat la felicitat de la generositat. Mireu de
recordar algun moment especial i, si ho creieu oportú, compartir-ho amb la
resta del grup.
2. El contrari de la convivència
generosa és l’entotsolament en el
propi JO. El contrari de la comunió és la soledat. Però no és el
mateix “estar sol” que “sentir-se sol”. Comenteu les diferències, sobretot en
relació al goig de la comunió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada