Baptisme de Jesús. Any A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 42,1-4.6-7).

Això diu el Senyor:

«Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió,

el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima.

He posat en ell el meu Esperit

perquè porti el dret a les nacions.

No crida ni alça la veu,

no es fa sentir pels carrers,

no trenca la canya que s’esberla,

no apaga la flama del ble que vacil·la;

porta el dret amb fermesa,

sense defallir, sense vacil·lar,

fins haver-lo implantat a la terra,

fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament,

et prenc per la mà,

t’he configurat i et destino a ser aliança del poble,

llum de les nacions,

per tornar la vista als ulls que han quedat cecs,

per treure de la presó els encadenats

i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

2ª LECTURA (Actes 10,34-38).

En aquells dies,

Pere prengué la paraula i digué:

«Ara veig de veritat

que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres;

Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé,

de qualsevol nacionalitat que sigui.

Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel,

anunciant-li la nova feliç:

la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament

per tot el país dels jueus, començant per Galilea,

després que Joan havia predicat a la gent

que es fessin batejar.

Parlo de Jesús de Natzaret.

Ja sabeu com Déu el va consagrar

ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder,

com passà pertot arreu fent el bé

i donant la salut

a tots els qui estaven sota la dominació del diable,

perquè Déu era amb ell.»

EVANGELI. (Mateu 3,13-17).

En aquell temps,

Jesús, que venia de Galilea,

es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés.

Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia:

«Sóc jo el qui necessito que tu em bategis.

Com és que tu véns a mi?»

Jesús li respongué:

«Accedeix per ara a batejar-me.

Convé que complim d’aquesta manera

tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí.

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.

Llavors el cel s’obrí

i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom

i venia cap a ell,

i una veu deia des del cel:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,

en qui m’he complagut.»

LLENGUATGE.

1. Els tres evangelis sinòptics fan començar la vida de pública de Jesús amb el relat del seu baptisme. L’escena que descriuen és semblant, però cada un d’ells té algun detall propi i exclusiu. Podeu veure els comentaris corresponents a Marc i Lluc als apunts de l’any b i any c.

Mateu és l’únic evangelista que expressa la negativa de Joan a batejar Jesús: “Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?», i la resposta de Jesús: «Accedeix ara...”.

2. Joan i Jesús s’han trobat. Però l’evangelista vol posar de manifest el contrast entre els dos. Ja abans, Joan havia expressat aquest contrast: Jo us batejo només amb aigua... però el qui ve després de mi... us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc (Mateu 3,11). El baptisme (que significa bany) amb aigua és purament extern; el baptisme amb Esperit ens canvia per dintre. El baptisme d’aigua significa rebre una Llei que externament ens indica el camí de la bondat; el baptisme de l’Esperit ens fa bons per dintre.

3. Convé que complim...

Què és això que convé que compleixin Joan i Jesús? Per part de Jesús, segurament no es tracta del fet material de ser batejat sinó de la solidaritat amb tots aquells que fan cua per ser batejats confessant els seus pecats. I és precisament aquesta solidaritat allò que posa de manifest el no-pecat de Jesús (que faria innecessari el seu “baptisme amb aigua”). Aquesta situació es visualitza dient que el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell. La solidaritat plena amb els humans treu la “volta” que separa la terra del cel i deixa el pas lliure perquè ens arribi l’Esperit de Déu.

4. L’Esperit de Déu baixava...  

Què és aquest Esperit de Déu?  St. Mateu ja ens n’ha parlat abans quan ens ha dit que Josep va veure que Maria havia concebut per obra de l’Esperit Sant (Mateu 1, 18). En els Evangelis, l’Esperit és la força creadora-generadora de Déu. Déu no el podem veure; però podem “sentir” la seva acció creadora perquè nosaltres mateixos en som el fruit. Ja Adam, personalització de la gènesi de la Humanitat, va ser vivificat per l’Esperit (alè) de Déu (Gènesi 2,7).

5. Tu ets el meu Fill...

Convé entendre bé aquesta expressió. Jesús, per la seva solidaritat amb tots els humans, ha esdevingut el primogènit d’un nova Humanitat, en qui tots estem representats en la mesura de la nostra pròpia solidaritat. En ell, és a tots que se’ns diu: tu ets el meu Fill, el meu estimat. Evidentment, no es tracta d’una filiació “biològica” sinó de la naturalesa mateixa de l’Amor. L’Amor genera amor, com la Llum genera claror, si hi ha ulls per a mirar-la.

MISSATGE.

A totes i a cada una de les fulles arriba la saba d’un arbre, però amb la condició de que estiguin unides a ell. Les fulles que se n’han separat, tant si volen pels aires impulsades pel vent com si estan en contacte directe amb la mare-terra, són mortes.

Així també, a tots els humans se’ns diu “tu ets el meu fill”; però la vida de Déu només ens arriba pel camí de la solidaritat amb tots els homes, i amb tots els vivents. Som fulles del gran Arbre de la Vida.

RESPOSTA.

Per ignorància, per orgull o perquè algú ens destaca, tenim el perill de considerar-nos d’alguna manera separats de la resta dels humans: per sobre, per sota o al marge. L’única resposta vàlida és la que Jesús dóna a Joan Baptista: “Accedeix per ara a batejar-me (Literalment “Deixa’m fer, ara”). Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer”. I allò que és bo de fer és posar-se a la cua amb tothom.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Practiqueu envers algú allò del “culte a la personalitat”, com intenta fer Joan envers Jesús? O, al revés: accepteu d’algú alguna classe de culte a la vostra persona?

2. Penseu que en la nostra societat o en la nostra Església hi ha situacions acceptades de culte a la personalitat?

3. Si les paraules “Tu ets meu Fill” se’ns diuen a tots, vol dir això que Déu té molts fills, o s’ha d’entendre d’una altra manera? De quina?