1ª LECTURA. (Llibre de Jesús, fill de Sira 24:1-3,
8-12).
La saviesa, s’elogia ella mateixa,
es gloria enmig del seu poble,
parla en la reunió del poble de
l’Altíssim,
i es gloria davant dels seus estols,
dient:
«El Senyor de l’univers em donà una
ordre;
el qui em va crear
i m’assenyala on plantaré la meva tenda
em digué:
“Acampa entre els fills de Jacob,
fes d’Israel la teva heretat.
M’ha creat abans del temps, des del
principi,
i mai més no deixaré d’existir.
Li dono culte davant d’ell al temple
sant.
Així m’he establert a Sió,
m’ha fet trobar repòs a la ciutat que
ell i jo estimem,
exerceixo el meu poder a Jerusalem.
He tret brotada en un poble ple de
glòria,
en la possessió del Senyor, en la seva
heretat.»
2ª LECTURA (Efesis 1:3-6,
15-18).
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre
Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions
espirituals dalt del cel;
ens elegí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants, irreprensibles als
seus ulls.
Per amor ens destinà a ser fills seus
per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna lloança
a la grandesa dels favors que ens ha
concedit
en el seu Estimat.
Per això,
ara que he sentit parlar
de la fe que teniu en Jesús, el Senyor,
i del vostre amor per tots els fidels,
jo no em canso de donar gràcies per
vosaltres,
i us recordo en les meves pregàries,
demanant al Déu de nostre Senyor
Jesucrist,
el Pare gloriós,
que us concedeixi els dons espirituals
d’una comprensió profunda
i de la seva revelació,
perquè conegueu de veritat qui és ell:
demanant-li també
que il·lumini la mirada interior del
vostre cor,
perquè conegueu a quina esperança ens
ha cridat,
quines riqueses de glòria us té
reservades,
l’heretat que ell us dóna entre els
sants.
EVANGELI. (Joan 1:18).
(NOTA: En blau, allò que correspon a la versió
llarga).
Al principi ja existia el qui és la
Paraula.
La Paraula era amb Déu
i la Paraula era Déu.
Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència,
i res del que ha vingut a existir
no hi ha vingut sense ell.
Tenia en ell la Vida,
i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor,
però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni;
vingué a donar testimoni de la Llum,
perquè per ell tothom arribés a la fe.
Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable,
la que, en venir al món,
il·lumina tots els homes.
Era present al món,
al món que li deu l’existència,
però el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els concedeix poder de ser fills de
Déu.
No són nascuts per descendència de
sang,
ni per voler d’un pare
o pel voler humà,
sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home
i plantà entre nosaltres el seu
tabernacle,
i hem contemplat la seva glòria,
que li pertoca com a Fill únic del
Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
m’ha passat davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De l’abundància de la seva plenitud
tots nosaltres hem rebut gràcia sobre
gràcia.
Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,
però la gràcia i la veritat
ens ha vingut per Jesucrist.
Déu, ningú no l’ha vist mai;
Déu Fill únic,
que està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.
B. LLENGUATGE.
“Al principi existia
la Paraula”.
1. Segons la hipòtesi actualment més acceptada, el nostre Univers
va començar amb una Gran Explosió (Big Bang). D’això faria, més o menys,
uns 14 mil milions d’anys.
¿I abans del Big Bang,
què hi havia? Això encara no ho poden respondre els científics. És més: alguns
pensen que aquesta pregunta és incoherent. Seria com preguntar què hi ha 10
kilòmetres al nord del pol Nord. Evidentment, aquesta pregunta no té sentit
perquè, si quan arribem al pol Nord continuem endavant, en realitat no
anem endavant sinó enrere, cap al pol Sud. Semblantment, és possible que
la pregunta “¿què hi havia abans del Big
Bang?” no tingui sentit. Amb el Big
Bang tot comença, fins i tot l’espai
i el temps. Evidentment, des de la
ciència, no podem preguntar què hi havia “abans”
del temps.
2. Quan l’evangeli de Joan ens diu que “al principi existia la Paraula” no ens vol dir ni quan, ni on, ni com
va començar l’Univers sinó per què
va començar. No és una afirmació científica sinó religiosa.
Les preguntes científiques
són sobre allò que existeix, sobre allò que és objectiu (els objectes). Però l’ésser humà es fa també
altres preguntes que no són sobre les coses sinó sobre el sentit
de les coses, i sobretot sobre el sentit d’ell mateix i de l’Univers en
què viu. Són preguntes subjectives
perquè impliquen la persona (el subjecte)
que les fa.
3. Per què l’ésser humà es fa aquesta classe de preguntes?
D’una manera o altra, quan comencem a ser adults, ens adonem que
estem “al volant de la nostra vida”; ens adonem que la nostra vida, més o
menys, “està a les nostres mans”.
És cert: no tot està a les nostres mans. En bona part som un producte
de la història i d’altres circumstàncies. No obstant, ens adonem que
precisament tot això que hem rebut ens fa capaços de decidir què
volem fer-ne de la nostra vida. Per exemple, podem decidir donar o no donar sentit
a la nostra vida; i si decidim donar-li sentit, haurem de decidir encara
quin sentit li donem.
4. I és quan hem decidit donar sentit a la nostra vida que, com a
contrapunt, ens preguntem també d’on venim i per què existim. Ens adonem
que existim però podríem no existir. Per què? I la pregunta s’eixampla més
enllà de nosaltres: per què existeix l’Univers? Per què existeix alguna cosa en
comptes del no-res?
5. Avui, des de la Ciència, es parla molt de “casualitat”. Des de
l’anàlisi d’allò que coneixem, podem comprovar que tot allò que existeix podria
haver estat d’una altra manera. Contràriament de com es pensava fa uns anys,
les lleis físiques inherents a la
matèria no predeterminen que les coses sigui com són. Tot podria ser
d’una altra manera totalment diferent. Per això la Ciència actual ha incorporat
una paraula que abans era considerada no científica: casualitat.
Podem comprovar que existeixen lleis
físiques; però, que siguin aquestes i no unes altres, és pura casualitat.
6. Però hi ha persones que cauen en l’error d’entendre aquesta
“casualitat” com una “causa” amb entitat pròpia, com l’explicació
de l’origen de l’Univers, quan el que volen dir els científics amb la paraula
“casualitat” és exactament el contrari: que l’Univers no s’explica per si mateix.
Per què existeix
l’Univers?
7. Les Religions en general són fruit d’una experiència vital,
molt més rica i global que el coneixement
científic. És la convicció íntima de formar part de l’Univers. Aquesta experiència vital i profunda ens suggereix respostes que s’han anat “teixint”
durant milers anys de simbiosi amb
tot allò que ens envolta. Amb llenguatges diferents, amb mites més o menys
significatius dintre el propi àmbit cultural, la humanitat ha anat “donant
forma” a una intuïció (no científica,
però profundament implantada en el més profund de nosaltres mateixos): que les coses
no existeixen per pura casualitat.
Amb això no es neguen les conclusions de la Ciència sinó que es
va més enllà, perquè el coneixement
científic no esgota la capacitat humana de connectar amb el món que ens
envolta.
8. Per què existeix
l’Univers? En l’evangeli que hem llegit, Joan ens ofereix una resposta
amb un llenguatge d’una gran bellesa i solemnitat.
“Al principi existia la
Paraula”.
Aquí “Paraula” pot entendre’s com a “Projecte”.
“Al principi” no vol pas dir al moment del Big Bang. No es refereix
al temps sinó al “perquè del temps”. És com si digués: tot, àdhuc
el temps, va començar perquè hi havia
un projecte. Un projecte que estava en “Déu”.
És cert: “Déu mai ningú no
l’ha vist”. Però a mesura que es va realitzant en nosaltres el “projecte”, des de la vivència del projecte anem descobrint projecte i “Projector”.
9. ¿I, quin és aquest projecte?
Atenció, perquè aquí l’evangeli la diu molt grossa! “El projecte era Déu” (!!!).
El projecte de Déu és un
“ésser” en el qual vessar-se fins a divinitzar-lo,
fins a fer-lo “Déu”. No pas un
altre “Déu”, sinó Algú que participi
de la seva mateixa Vida, com el foc arroenta el ferro no pas fent-ne un altre
foc sinó vessant en ell tota la
seva escalfor.
Tot va començar amb un
projecte.
Era un projecte de Déu
i “Déu” era el
projecte.
Tota la resta és “realització del projecte”.
10. Però projectar “Déu” no és com fer el projecte d’una màquina.
Una màquina és un simple producte. En canvi, “Déu” només pot venir
d’una resposta lliure i generosa.
Pensem en allò que passa entre nosaltres: no és el mateix quan un
enginyer projecta i realitza una màquina, que quan uns pares “projecten” un
fill. L’acció dels pares no consisteix en “produir” un ésser vivent sinó en
engendrar un fill que, a partir de la
vida inicial que li han donat, vagi descobrint i acollint lliurement la vida i
l’amor dels pares, fins arribar a participar-ne en plenitud en un intercanvi de
generositat.
11. El projecte de Déu no és la grandiosa maquinària de l’Univers
sinó la VIDA. I no qualsevol vida, sinó una vida que va creixent fins a fer-se
intel·ligent i capaç de descobrir-se a si mateixa com a fruit d’un projecte
de VIDA.
La VIDA és l’horitzó. La VIDA és la llum dels vivents que ja han
assolit la capacitat de conèixer-se a si mateixos.
12. “Déu envià un home que
es deia Joan”. Joan vol dir: do de Déu.
Era un testimoni.
Joan representa els milers
i milers d’humans de sensibilitat prou afinada per adonar-se que estem “dintre
d’un projecte de VIDA”, digueu-ne profetes,
gurus, sufís, místics, savis...; testimonis d’una “realitat” que
molts altres encara no han descobert (Hebreus 1,1).
13. Aquests testimonis,
amb totes les seves limitacions i defectes, no són uns somiatruites sinó testimonis
d’una cosa ben real: “la Llum Veritable”.
Aquesta Vida-Llum pot ser acollida o no. Als qui l’acullen, els és concedit
esdevenir fills de Déu.
14. Hi ha un “home” que ha acollit plenament aquesta Vida-Llum. Com si
diguessin, en ell la Vida-Llum s’ha fet carn; s’ha encarnat.
Parlo de Jesús. Jesús és, per als qui tenen ulls per veure, l’Home-mostra;
l’Home en qui ja podem veure, com en un esbós avançat, en què consisteix el “Déu projectat” o “Déu engendrat”.
15. En Jesús hi descobrim no només allò
que podem ser nosaltres, sinó també l’Autor del Projecte. Descobrim que “Déu és Amor que es vessa”. I de
la seva Plenitud, nosaltres n’anem rebent vida i més vida, fins a la VIDA.
16. Mentre encara som “petits”, el projecte s’adapta a la nostra petitesa i
ens arriba en forma de Llei, però
d’una Llei que mira cap a la VIDA. La
VIDA, la Vida de debò, no ens arriba per la Llei sinó per Jesucrist, “Déu engendrat”, “Déu Fill únic del Pare”.
17. L’evangeli d’avui és un Himne a la Paraula. Aquí “paraula” vol dir alè, vent, projecte, esperit, energia,
força, creativitat, eficàcia... També podríem dir-ne energia positiva, com agrada a molta gent d’avui dia.
C.
MISSATGE.
18. Evidentment, el missatge
és el mateix que s’ha anat repetint durant tot el Nadal, expressat no tant des
de la vida quotidiana sinó amb un llenguatge d’alta volada. (Per això
l’evangelista Joan sol ser representat per una àguila).
Estem en una “Història”
que respon al “projecte de Déu de compartir la seva vida amb nosaltres”. Som
invitats a incorporar-nos, des de la llibertat, a la “Família divina”.
D: RESPOSTA.
19. També la resposta
pot ser la mateixa que ens demana el conjunt de les Festes de Nadal, i de tot
l’evangeli.
Podem dir sí i podem dir no. La invitació ens
ofereix l’oportunitat de dir sí. És la resposta de Maria: “Que es
compleixin en mi les teves paraules” (els teus projectes).
Dir sí, no significa pas dir sí
a tot l’embolcall amb què avui
dia sol arribar-nos la “invitació”.
Dir sí significa acollir amb cor obert l’amor amb què Déu ens estima.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. Hem llegit que “la Paraula es va fer Home”. No diu pas
que es fes llei, autoritat, sacerdot o mestre
de religió. ¿Creieu que els deixebles de Jesús som coherents amb “l’encarnació de la Paraula”? ¿O
ens mantenim en “l’Antic Testament” quan la “Paraula” encara no s’havia fet “carn”
sinó que era “Llei”, proposada i
ensenyada per sacerdots i doctors de la
Llei?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada