Festa de la M. de D. de Montserrat

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT,

Patrona principal de Catalunya.

LECTURES.

1ª. Lectura A (Fets 1,12-14)

Després de veure com Jesús era endut al cel,

els apòstols se'n tornaren a Jerusalem

des de la muntanya de les Oliveres,

que és vora mateix de Jerusalem,

a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte.

Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven.

Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume.

Tots, unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària,

amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d'ell.

O bé, fora del temps pasqual:

1ª. Lectura B. (Proverbis 8,22-35).

Això diu la Saviesa de Déu:

«De molt abans de començar les seves obres

el Senyor m'infantà com a primícia de tot el que ha fet.

He estat configurada des de sempre,

des del començament, abans que la terra existís.

No hi havia encara els oceans,

no existien les fonts d'on brollen les aigües,

i jo ja havia nascut.

He nascut abans que les muntanyes,

abans que fossin plantades les altures;

encara no havia fet la terra ni els llacs,

ni la massa terrosa dels continents;

quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era,

quan traçava el cercle de l'horitzó sobre els oceans,

quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols,

quan contenia les fonts de l'oceà,

quan posava límits al mar, que no desobeeix les seves ordres,

quan construïa els fonaments de la terra,

jo era al seu costat com un deixeble preferit,

feia les seves delícies cada dia,

jugava contínuament a la seva presència,

jugava per tota la terra,

i compartia amb els homes les meves delícies.

I ara, fills, escolteu-me:

feliços els qui segueixen els meus camins;

escolteu la lliçó, no rebutgeu la saviesa;

feliç l'home que m'escolta,

i vetlla cada dia a les meves portes

sense apartar els ulls de la meva entrada,

perquè el qui em troba, troba la vida

i es guanya el favor del Senyor».

2ª. Lectura (Efesis 1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel;

ens elegí en ell abans de crear el món,

perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seva benèvola decisió,

que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell hem rebut la nostra part en l'herència.

Ens hi havia destinat el designi d'aquell

qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat.

Volia que fóssim lloança de la seva grandesa,

nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Evangeli (Lluc 1,39-56)

Per aquells dies,

Maria se n'anà decididament a la muntanya,

a la província de Judà,

entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet.

Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria

el nen saltà dins les seves entranyes

i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces:

«Ets beneïda entre totes les dones

i és beneït el fruit de les teves entranyes.

Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?

Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,

el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes.

Feliç tu que has cregut!

Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».

Maria digué:

«La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,

i l'amor que té als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli i exalça els humils.

Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».

Maria es quedà tres mesos amb ella,

i després se'n tornà a casa seva.

LLENGUATGE.

Nota:
Aquest Evangeli es llegeix també el 4rt. diumenge d'advent de l'any C. i en la festa de l'Assumpció on hi podeu trobar altres apunts referents al Llenguatge.

1. Com a Patrona del nostre Poble, la Mare de Déu de Montserrat és una festa de 1ª categoria. La paraula "poble", juntament amb la paraula "Jahvé" (el nom de Déu) és de les més repetides en la Bíblia. Déu ha creat els humans perquè creixem i ens desenvolupem fent i fent-nos poble. Els vincles que uneixen els membres d'un poble poden ser molt variats, però sempre comporten una relació de proximitat, de col·laboració, d'entesa per tirar endavant un cert grau de vida comunitària.

2. El fragment d'evangeli que ens proposa la litúrgia per a la festa d'avui no té cap relació directa amb la idea de poble. Ha estat escollit pensant en el fet que Montserrat és una muntanya, i s'ha escollit el text d'avui perquè parla de Maria que se n'anà decididament a la muntanya.

3. Per a la solemnitat d'avui, i donades les circumstàncies actuals del nostre Poble, resulta molt més suggeridora la 1ª Lectura B (l'assenyalada per quan aquesta festa cau fora del temps pasqual) que ens parla de les obres de la Saviesa.
L'actual situació de Catalunya, i de tantíssims altres Pobles, fa absolutament necessària una opció insubornable per la Saviesa. L'eficàcia deshumanitzadora de les diferents classes de Dominadors tendeix a anul·lar Pobles per establir Estats. Els Pobles són àmbits de convivència i de col·laboració. Els Estats són àrees de domini, nascuts directament o indirecta de l'acció dels vencedors d'alguna guerra. Enfront dels recels, divisions i competitivitat que sembren els Estats, és urgent cercar aquella Saviesa que mou al respecte, igualtat i col·laboració entre tots els ciutadans i amb els altres pobles.

3. Els Pobles neixen pel desig natural de conviure; i que aquesta convivència permeti superar millor les necessitats i desenvolupar les capacitats de cada persona, i dels grups que vulguin formar.

MISSATGE

El missatge més directe ve donat pel fet que la festa de la patrona o del patró d'un Poble sigui sempre, en la Litúrgia, una celebració de 1ª categoria. Solemnitat, en el llenguatge de l'Església. La festa patronal és important no tant per raó del patró o patrona (que algunes vegades poden ser d'existència insegura!) sinó perquè, en el missatge bíblic, el Poble és considerat una realitat sagrada.
En el nostre cas, també constitueix un missatge significatiu el fet que se'ns proposi una lectura sobre la Saviesa, companya de Déu en l'obra de la Creació. Els pobles sorgeixen de la convivència, però cal anar-los creant contínuament perquè siguin un espai de llibertat i creativitat per a tothom.

RESPOSTA

Fer Poble és col·laborar en els plans de Déu. I cal molta saviesa per no deixar-se enganyar quan, des del Poder, es vol confondre Poble i Estat. Amb tot, si un Estat avança pels camins d'una democràcia real i creixent, pot anar adquirint les qualitats de Poble.  

També cal saviesa per no caure en la temptació de deixar de ser Poble per esdevenir Estat. Els vincles que ens venen de ser Poble, són humanitzadors. En canvi els vincles que imposen els Estats tendeixen a deshumanitzar-nos.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Què feu per conèixer cada dia millor el poble on residiu: la seva gent, les seves peculiaritats, la seva història,...?

2. Us sentiu membres actius del poble amb qui conviviu, compartint les seves qualitats i ajudant a superar les seves limitacions?

3. Sentir-vos membres del vostre Poble us fa més humans amb tothom o us enfronta amb altres persones que se senten poble d'una altra manera?