1ª LECTURA. (Isaïes 50, 4-7).
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre
perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla l’orella
perquè escolti com un deixeble.
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella
i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere:
he parat l’esquena als qui m’assotaven
i les galtes als qui m’arrancaven la barba;
no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades.
El Senyor Déu m’ajuda:
per això no em dono per vençut;
per això paro com una roca la cara
i sé que no quedaré avergonyit.
2ª LECTURA (Filipencs 2, 6-11).
Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se fet semblant als homes
i començant de captenir-se com un home qualsevol,
s’abaixà
i es féu obedient fins a acceptar la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra,
doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
EVANGELI. Marc 11,1-10
Nota.
L’evangeli propi de la missa d’avui és
la Passió segons St. Marc. És un
relat llarg, que supera les pretensions d’aquests APUNTS. Per això al seu lloc
hi poso les dues lectures alternatives que el missal proposa per a la processó que, avui, pot precedit la
missa pròpiament dita.
De les dues Lectures referides a la proclamació popular de Jesús com a “Rei
messiànic”, la 1ª està treta de l’Evangeli de Marc, que és el que “toca”
aquest any B; la 2ª està treta de
l’Evangeli de Joan, que és evangeli dels tres últims diumenges i de la majoria
dels diumenges de Pasqua.
Quan s'acostaven a Jerusalem,
vora Bet-Fagué i Bet-Hània, cap a la
muntanya de les Oliveres,
Jesús envià dos dels seus deixebles amb
aquest encàrrec:
«Aneu al poble d'aquí al davant,
i així que hi entrareu trobareu un pollí
fermat,
que ningú no ha muntat encara.
Deslligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava: ¿Per què ho feu?,
digueu-li que el Senyor l'ha de menester,
i de seguida el tornarà aquí.»
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat,
fora, al portal d'una casa, i el
deslligaren.
Alguns dels qui eren allà els deien:
«¿Què feu, que deslligueu el pollí?»
Ells respongueren tal com els havia dit
Jesús,
i els deixaren fer.
Porten a Jesús el pollí,
el guarneixen amb els seus mantells i ell hi
puja.
Molts estenien els mantells pel camí,
i d'altres, ramatge que collien dels camps,
i els qui el precedien o el seguien
cridaven:
«Hosanna.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el regne del nostre pare David,
que està a punt d'arribar.
Hosanna a dalt del cel.»
o bé: Joan 12,12-26.
En aquell temps,
la gentada que havia vingut a la festa,
quan va saber que Jesús arribava a
Jerusalem,
collí palmes i sortí a rebre'l cridant:
«Hosanna.
Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei
d'Israel.»
Jesús trobà un pollí i va pujar-hi tal com
diu l'Escriptura:
«No tinguis por, ciutat de Sió:
Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat
en un pollí d'ase.»
De moment els deixebles no en sabien res,
d'això,
però quan Jesús ja havia estat glorificat,
recordaren que l'Escriptura deia tot això
d'ell,
i que això mateix era el que ells li havien
fet.
B.
LLENGUATGE.
Nota.
La llargària de l’evangeli d’avui, la Passió segons St. Marc, fa que analitzar-ne el llenguatge
superi les pretensions d’aquests APUNTS, i també la meva capacitat. És per això
que aquest Llenguatge estarà dedicat més directament a la Festa del
Ram.
El Ram.
1. Els quatre evangelis coincideixen en fer començar la Setmana
Santa amb la proclamació de Jesús com a
Rei messiànic. Amb tot, hi ha una diferència entre els relats dels Sinòptics i el de Joan.
En els Sinòptics, Jesús, proclamat Rei pel Poble, entra a la Capital. Ho fa muntant un humil
pollí que estava fermat, i que en posar-lo al servei del nou Rei, és deslligat. Mateu, com
Joan, parla d’una somera i un pollí, destacant que la somera és un animal de
càrrega. Això els permet posar aquest relat com el compliment “d’allò que havia anunciat el profeta”. Mateu, a més,
amb l’expressió “animal de càrrega” insisteix en la idea de presentar Jesús com
aquell que “carrega damunt seu” la missió que Israel no ha acomplert fins ara.
2. La insistència en dir que el pollí (o la somera) estava lligat
i que la feina dels emissaris de Jesús
era deslligar-lo, ens indica que es tracta d’un “detall” dit amb tota la
intenció. Sembla clar que aquí el pollí
representa el Poble, que per uns
moments serà “deslligat”, però que de seguida tornarà a la situació d’abans
perquè no acull la classe de llibertat que Jesús li ofereix.
En l'Evangeli de Joan, és la multitud qui surt a rebre Jesús. Jesús munta un
pollí que ha trobat. S’hi fa notar explícitament el significat d’aquest
pollí segons les Escriptures. També
es fa notar que els deixebles no van adonar-se d’aquest significat fins després que Jesús havia estat
glorificat.
Comença la “Setmana”
Santa.
3. Amb aquest relat, més
“religiós” que no pas “històric”, els quatre evangelistes estableixen una inclusió
a través de la paraula “Rei”. Aquesta
paraula és el centre del relat
del Diumenge del Ram, i la tornarem a trobar “presidint” l’escena de la
Crucifixió, en forma de títol sobre la Creu: “El Rei dels Jueus” (Marc 15,26. Joan 19,19).
4. Aquesta inclusió emmarca una setmana: des del diumenge (primer dia de
la setmana i primer dia de la
Creació. Gènesi 1,5) fins al divendres (dia
sisè, dia de la creació de
l’Home. Gènesi 1,31). Després queda només el dissabte,
que és dia de repòs.
5. Aquest paral·lelisme, explícitament expressat en l’evangeli de
Joan, entre la Setmana de la Creació i la Setmana Santa és molt significatiu.
Els quatre evangelis posen la mort de Jesús al divendres (“dia sisè”). Això vol dir, implícitament
en els Sinòptics i explícitament en Joan, que creació de l’Home no va
quedar “acabada” fins a l’Home-Jesús, que dóna la seva vida (Joan 19,30). L’Home (home i dona) que,
en el dia sisè, va ser fet a imatge i semblança de Déu,
se’ns manifesta en Jesús com a vida-que-es-dóna, que és la forma de vida
de Déu mateix.
Relats de la Passió.
6. Moltes representacions, pel·lícules i explicacions realistes dels relats de la Passió han provocat que força gent, fins i tot entre
els mateixos cristians, vegi aquests relats com unes cròniques detallades
d’allò que va passar el Dijous i el Divendres Sants.
És convenient insistir en que no es tracta de cròniques,
sinó de relats escrits per persones creients que van recollir
tradicions i interpretacions fetes des de la fe sobre la Passió de
Jesús. Són escrits destinats a la comunitat
creient que ja sap i creu que el resultat de tot allò va ser la “resurrecció”.
7. Sens dubte, aquests relats
de la Passió prenen com a llenguatge fets i detalls reals. Però la
finalitat d’aquests relats no és pas
explicar allò que va passar (això ja ho sabien, i massa!) sinó fer
descobrir el significat que la Injustícia
i la Mort tenen per als deixebles de
Jesús. Si es vol considerar aquests relats
com una “crònica”, caldria veure’ls més aviat com una crònica de la humanitat sofrent en mans dels
Poderosos. Els Evangelis personalitzen en Jesús aquesta humanitat sofrent, i denuncien la
injustícia dels Poderosos, assenyalant també la sorprenent i inesperada resposta que hi dóna Déu. Per deixar
ben palès aquest significat representatiu, els quatre evangelistes fan
notar explícitament que Jesús va morir acompanyat de (dos) altres crucificats.
8. En els relats dels
Sinòptics també és important notar el canvi
de grup. A la Passió, els “dotze”
desapareixen! Només hi queda el grup de
les dones. Elles són les úniques deixebles
que seran testimonis de la mort i
sepultura de Jesús. En el relat de Marc i de Mateu, també seran les úniques que
veuran el sepulcre buit i rebran
directament l’anunci de la Resurrecció de Jesús. Seran elles les que rebran
l’encàrrec de re-convocar els deixebles i encaminar-los a Galilea.
Noteu que a l’Evangeli original de Marc no hi ha relats
d’aparicions de Jesús. Els relats
que ara hi trobem van ser-hi afegits més tard copiant-los dels altres evangelis
perquè, segons pensaven alguns, el relat de
Marc semblava inacabat. Però segurament aquesta “aparença
de "inacabat” és intencionada, i forma part del missatge de l’Evangeli de Marc.
9. En la Passió segons St.
Marc que llegim avui és convenient fixar-se en una escena, quasi còmica,
però molt significativa: després que tots els deixebles han abandonat Jesús,
se’ns parla d’un jove que el seguia
cobert només amb un llençol sobre el cos nu. El van agafar, però
ell, deixant el llençol, va fugir tot
nu (Marc 14,51). A aquest jove el tornarem
a trobar al sepulcre de Jesús, “assegut a la dreta”, però ara vestit amb
una túnica blanca. Ell és
l’encarregat de dir a les dones que
el crucificat no hi és allà perquè ha ressuscitat (Marc 16:5).
Aquest jove serveix per
fer una inclusió que col·loca tota la Passió-Mort-Resurrecció de
Jesús en un marc baptismal. Les persones que es batejaven, eren submergides (“mortes”) a l’aigua cobertes només amb un llençol que els era tret dintre l’aigua; i quan "en sortien"(“resurrecció”) eren revestides amb una túnica blanca, símbol de la Nova
Vida, participació de la VIDA del Ressuscitat.
C.
MISSATGE.
10. Encara que actualment la paraula “Rei” no signifiqui allò que
volen dir els Evangelis, el missatge d’aquest Diumenge del Ram i de tota
la Setmana Santa sembla clar: En Jesús se’ns mostra una nova manera de viure
que inclou la mort com a pas a la Plenitud. La nostra vida-tinguda troba la seva plenitud
fent-se vida-que-es-dona, participació de
la Vida mateixa de Déu. La mort de Jesús de Natzaret no és una mort anorreadora
sinó resurreccional. Donant-se, la vida pren una nova dimensió
que li permet anar més enllà dels límits corporals i entrar en l’àmbit diví.
D:
RESPOSTA.
11. El Diumenge del Ram,
per a molts de nosaltres, va unit a la idea de les vacances de Setmana Santa. Molts que no faran vacances estaran
treballant precisament per atendre als qui en fan. Encara que laboralment només
el Divendres Sant és festiu, en l’ambient es respira un clima de vacances. A més, en l’hemisferi Nord,
aquest clima ve acompanyat d’un ambient de Primavera.
12. Setmana Santa i Vacances s’influencien mútuament. Podem
aprofitar-ho. Almenys per a qui ho decideix així, les vacances comporten una situació de més llibertat, més temps per
entrar dintre nosaltres mateixos i permetre que la nostra vida personal es vagi
“clarificant”, com el pòsit d’una ampolla que es deixa reposar. És un bon
moment per “fer pòsit” de tantes coses que enterboleixen
la nostra vida i les nostres relacions més personals i personificadores.
13. La Setmana Santa ve presidida, per poc que hi estiguem atents,
per la mort resurreccional de Jesús. Millor dit: ve presidida per la Vida que, donant-se
gratuïtament, arriba a la Plenitud.
Les vacances són una
oportunitat per connectar amb aquesta
forma de vida. En el treball, també donem
la vida; però és més difícil fer-hi l’experiència de la gratuïtat, si no hi
ha un propòsit exprés. Avui dia, en el món laboral es busca tant la
“justícia” que s’està perdent aquella dosi
de gratuïtat que el faria més humà. Per això les vacances poden ser vistes com una
oportunitat.
14. Per a molts, vacances
vol dir viatjar, sortir. Els sociòlegs i psicòlegs ens parlen d’aquesta
actual “necessitat de sortir”. ¿Quina classe de esclavituds comporta la nostra societat que sentim tan forta la necessitat de sortir? Precisament
“sortida” (èxode) és una paraula-clau
de la Setmana Santa i de la Pasqua.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. ¿En el gran afany d’avui dia per sortir, hi ha un desig sincer de Llibertat o només és
un intent d’oblidar momentàniament les servituds de cada dia?
2. La Benedicció del Ram
sol tenir un caràcter popular, multitudinari i infantil. Quins comentaris us
suggereix aquest fet?
Vocabulari.
Anyell de Déu. Betània. Creu. David. Escriptures. Espectacle. Fill de Déu.
Jerusalem. Judes.
Muntanya. Pere. Pollí. Regne de Déu. Rei. Temple. Trair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada