Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
(Jesús) Assegut. Deixebles. Feliços. Justos. Multitud. Muntanya. Recompensa. Regne de Déu (del Cel).
→ ÍNDEX ALFABÈTIC de les “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional). Deixebles. Muntanya.
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho: 4rt. diumenge de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Sofonies 2,3.3,12-13).
Busqueu el Senyor,
tots els humils del país
que compliu els seus preceptes;
busqueu la bondat,
busqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre.
La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor.
No faran injustícies ni mentiran,
no tindran una llengua enganyadora.
Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
2ª LECTURA (Corintis
1,26-31).
Germans,
mireu qui sou els qui heu estat cridats:
als ulls dels homes, sou pocs els instruïts,
sou pocs els poderosos o de família noble.
Déu, per confondre els savis,
ha escollit els qui el món té per ignorants;
per confondre els forts,
ha escollit els qui el món té per dèbils
i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa,
gent de qui ningú no fa cas;
per destituir els qui són alguna cosa,
ha escollit els qui no valen per a res;
així ningú no pot gloriar-se davant Déu.
Però vosaltres, per obra de Déu,
teniu en Jesucrist tot el que sou,
ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa,
la nostra justícia,
la nostra santedat
i la nostra redempció,
perquè, tal com diu l’Escriptura:
«Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»
EVANGELI. (Mateu 5,1-12).
En aquell temps,
en veure Jesús les multituds,
pujà a la muntanya,
s’assegué
i els deixebles se li acostaren.
Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Feliços els qui estan de dol:
vindrà el dia que seran consolats.
Feliços els humils:
són ells els qui posseiran el país.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el dia que seran saciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
són ells els qui veuran Déu.
Feliços els qui posen pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Feliços vosaltres
quan, per causa meva, us ofendran,
us perseguiran
i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:
alegreu-vos-en i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel
LLENGUATGE.
Nota.
Les benaurances
són també llegides en la festa de Tots Sants. Allà podeu trobar-hi més comentaris.
1. Litúrgicament estem a l’any A, que té com a evangelista
preferent Mateu.
L’Evangeli
de Mateu, segons els experts, va ser escrit en l’àmbit d’unes comunitats cristianes formades sobretot
per jueus. Potser per això, la figura
de Jesús hi és presentada com un nou
Moisès, el promotor (en nom de Déu) d’Israel com a Poble Escollit.
L’evangeli d’avui és el de les Benaurances, que són el preàmbul del Sermó de la muntanya.
En l’Evangeli de Mateu les Benaurances
ocupen el mateix lloc que ocupaven els 10 Manaments
de Moisès per al Poble d’Israel. Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc
de la trobada amb Déu”.
Hi ha, però, importants diferències
entre Moisès i Jesús:
-Moisès puja tot sol a la muntanya per
rebre de Déu les Taules de la Llei
(Èxode 19,20 i 20,18); en canvi
Jesús puja a la muntanya “i els
deixebles se li acostaren”.
-Moisès “baixa de la muntanya”
després de rebre la Llei per donar-la
al Poble que esperava a baix; en canvi Jesús “s’asseu a la muntanya”
i dóna el seu Missatge a la multitud
que, se suposa, està també a la muntanya.
-Sobretot canvia el llenguatge: ja no
es tracta de Manaments sinó de Benaurances.
2. Cal reconèixer que les Benaurances usen un llenguatge contradictori ja que en el fons venen a dir: “Feliços
els infeliços”.
No obstant, aquesta contradicció és la “resposta” a una
altra contradicció. I així com, en
matemàtiques, “dues negacions, afirmen”,
també podem dir que “dues contradiccions,
es complementen”. Aquí serveixen per anunciar amb més força una bona notícia.
3. El missatge de Jesús no va dirigit a
una societat neutra, sinó a una societat contradictòria perquè està feta de pobres i de rics; d’esclaus i de
dominadors; de persones “dignes” i de persones “indignes”; de “bons” i de “dolents”;...
I la contradicció està en que, tot i
haver-hi riqueses per a tothom, hi ha pobres
perquè hi ha rics massa rics. Tot i
que la llibertat és per a tots,
alguns fan servir la seva llibertat per esclavitzar
companys seus. Tot i que la dignitat
pertany a tots els éssers humans, n’hi que són declarats indignes pels que imposen uns determinats “criteris de valoració”.
És en aquest món contradictori que Jesús declara que Déu es mostra “salvador” (només) entre els desafavorits
I, és clar, amb el pes de Déu al platet
dels insignificants, la balança es
capgira.
Com ens diu St. Pau en la segona Lectura d’avui: Déu “ha escollit els qui el món té per dèbils i els
qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas,
per destituir els qui són alguna cosa...” (1Corintis
1,27).
També Maria ho havia ja proclamat: “Derroca els poderosos del soli i exalta els humils” (Lluc 1,52).
I aquesta és el “bona notícia” de Jesús. És així com “funciona” el Regne que ell anuncia i fa present.
A les benaurances contradictòries,
Mateu n’hi afegeix tres de normals (que
no es troben en el text paral·lel de Lluc 6,20): Feliços els compassius... Feliços els nets de
cor... Feliços els qui posen pau...
Possiblement s’intenti així que el número de les Benaurances suggereixi millor el paral·lelisme buscat amb els 10 Manaments.
4. Feliços els pobres en l’esperit...
L’expressió “pobres en l’esperit” es presta a
interpretacions diverses. Potser aquí Mateu vol donar un toc de realisme: en un
món dividit entre pobres i rics, pot passar que un pertanyi a la classe dels pobres, però cobejant
de ser ric. Serien pobres “amb
esperit de rics”. En aquests casos, no es pot sentir la felicitat que Jesús proclama.
Però no es pot excloure una interpretació
que inclogui positivament els “rics”, sobretot tenint en compte que hi ha una
grandíssima varietat de “riqueses”.
En la Bíblia, les “riqueses” són un do
de Déu.
Allò que els Evangelis deixen clar és que les riqueses no son per ser “posseïdes”
sinó per ser “compartides”.
La “vida mateixa” és la principal riquesa, rebuda del Pare.
Segons els Evangelis, en el Pare, la “vida”
té forma de “vida compartida”.
Compartint les riqueses (les moltes
formes de riquesa que podem tenir cadascú), podem aprendre a compartir. I així anem fent-nos “capaços”
de rebre i acollir la invitació del “Pare”
a compartir la seva VIDA també amb
nosaltres.
Aquesta va ser, segons l’Evangeli de Joan, la missió de Jesús (Tot el capítol 17).
És cert: no és necessari ser “ric” per aprendre
a compartir. Les “necessitats” poden ajudar-hi més que les riqueses. Potser
per això l’evangelista parla de “pobres”. En l’Evangeli de Lluc, aquest punt hi
és especialment afirmat. En la seva versió, es contraposen “pobres” i “rics”.
De fet, ser ”pobre” o “ric” és molt relatiu a l’àmbit en què
es viu i a les “valoracions” que assumim.
En aquest sentit és significativa la manera com l’Evangeli de marc
explica la trobada de “Jesús amb el jove ric”: Jesús el va mirar i el va estimar (Marc 10,21). Jesús li
proposa un intercanvi de “riqueses”: “Ves,
ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel”.
MISSATGE.
El missatge
es podria resumir en una frase més o menys així: Feliços els qui el “món” fa “infeliços”, perquè tenen Déu de part seva.
RESPOSTA.
Acollir un missatge com aquest no és fàcil, ja que contradiu directament les
nostres tendències més primàries. No obstant, ens obre horitzons engrescadors
un cop hem descobert els projectes de Déu sobre la Humanitat.
És impossible comportar-se com a fill
quan encara es té esperit de servent. Però quan s’ha descobert i
acceptat el do de la filiació, ja no
es pot viure com a servent, i és
fàcil i joiós sentir-se com a fills
en el Fill, encara que sigui en un món contradictori.
“Ser feliç i escampar felicitat” és
la resposta lògica al fet de “participar”
en la Felicitat de Déu.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Vius feliçment, d’acord amb la teva participació en la Felicitat de Déu?
2. Ben mirat, hi ha realment alguna
cosa que pugui impedir-nos de debò de ser
feliços i escampar felicitat? Quina cosa? Per què?
