Diumenge 16 de durant l'any B.

Pere Torras.

 

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Jeremies 23,1-6).

Ai dels pastors que perden i dispersen

les ovelles del meu ramat,

diu l’oracle del Senyor.

Per això el Senyor, Déu d’Israel,

diu als pastors del meu poble:

«Vosaltres heu dispersat les meves ovelles

i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte.

Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres

per reclamar tot el mal que heu fet,

diu l’oracle del Senyor.

I totes les ovelles que em queden,

jo mateix les recolliré

de tots els països on les havia fet fugir,

i les faré tornar als seus prats.

Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran.

Els donaré pastors que les menin,

i ningú no tornarà a fer-los por,

ni a esfereir-les,

ni en mancarà cap,

diu l’oracle del Senyor.

»Vénen dies,

diu l’oracle del Senyor,

que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David,

i serà un rei excel·lent

que farà regnar en el país la justícia i el bé.

En els seus dies Judà no sofrirà cap mal

i Israel viurà segur.

El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

2ª LECTURA (Efesis 2,13-18).

Germans,

vosaltres abans éreu lluny de les promeses,

però ara la sang del Crist us ha apropat.

Ell és la nostra pau.

De dos pobles n’ha fet un de sol,

ja que ell ha destruït

la barrera que els separava i els mantenia enemics,

abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes.

Així ha posat pau entre tots dos pobles

i ha creat una nova humanitat centrada en ell.

Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i,

units en un sol cos,

els ha reconciliat tots dos amb Déu.

Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau:

la pau a vosaltres, que éreu lluny,

i la pau als qui eren a prop.

Per ell uns i altres tenim entrada al Pare,

guiats per un sol Esperit.

EVANGELI. (Marc 6,30 - 34).

En aquell temps,

els apòstols es reuniren amb Jesús

i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat.

Ell els diu:

«Veniu ara tots sols a un lloc despoblat

i reposeu una mica.»

Perquè molta gent anava i venia

i no els deixava temps ni per menjar.

Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca

cap a un lloc despoblat.

Però algú els veié quan marxaven;

molts ho van saber,

van córrer a peu de tots els pobles

i arribaren primer que ells.

Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada

i se’n compadí,

perquè eren com ovelles sense pastor.

I es posà a instruir-los llargament.

B. LLENGUATGE.

1. El relat de l’Evangeli d’avui és interpretat pels comentaristes de dues maneres oposades:

- Per uns, la majoria, els dotze apòstols han acomplert la missió que Jesús els havia donat (ho vam llegir diumenge passat), i ara tornen contents i cansats. Per això Jesús els rep, i vol portar-los tots sols a un lloc despoblat per reposar una mica.

- L’altra interpretació sembla una mica més rebuscada. Jo l’he treta del llibre El Evangelio de Marcos, II, de J. Mateos – F. Camacho. Resulta una mica sorprenent, però és molt més coherent amb el context, el qual esdevé molt més intel·ligible.

Segons aquesta 2ª interpretació, els dotze no han acomplert la missió que Jesús els havia encomanat, sinó que han anat per les seves. S’han posat a predicar, ells que encara no havien entès res del missatge de Jesús. S’han dedicat a fer propaganda de l’arribada del messies tal com ells l’entenien: un messies líder polític, amb poders divins per vèncer els enemics d’Israel i retornar-li la independència. Més encara: per fer d’Israel un nou i definitiu imperi (Regne de Déu) que substituís els imperis pecadors. Aquesta predicació ha provocat una gran moguda entre la gent. La moguda és tan gran que arriba fins al palau del rei Herodes, que es trasbalsa molt. Per això comença a investigar qui és aquest “Jesús”. El que diuen d’Ell és tan sobrehumà que Herodes arriba a la conclusió que aquest “Jesús”, en realitat, és un mort que ha ressuscitat: Joan Baptista que ell havia fet decapitar (Marc 6,16).

2. Això explicaria per què l’evangelista “encasta” el relat d’Herodes dintre el relat de la missió dels dotze. Aquest “relat d’Herodes” sembla tan poc oportú que el Missal se l’ha saltat. El podeu llegir anant a l’Evangeli de Marc, capítol 6. Es tracta realment d’un relat escabrós i sorprenent, que, posat aquí, fa canviar tot el significat de la missió dels dotze, en contraposició amb la missió de Joan.

3. La moguda provocada per la predicació i activitat dels Dotze és tan gran que la gent anava i venia, i no els deixava temps ni per menjar. Jesús intenta emportar-se’ls a un lloc solitari, però molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells.

Quan Jesús desembarca es troba amb un espectacle depriment: veié una gran gentada que eren com ovelles sense pastor. ¿Com “ovelles sense pastor”? ¿Com s’entén això, si els Dotze els acaben de predicar l’arribada del “messies”?

Però si continuéssim llegint l’Evangeli de Marc, trobaríem encara més depriment la reacció dels Dotze: “els deixebles s'acostaren a Jesús per dir-li: ...acomiada la gent, i que se’n vagin...”. D’això se’n diu aixecar la llebre només per cansar els gossos.

C. MISSATGE.

Si és correcta aquest segona interpretació, el missatge que conté seria d’una gran actualitat.

Avui els mitjans de comunicació ho converteixen tot en espectacle. També hi converteixen l’Església; i la figura de Jesús. Jesús ha passat a ser un tema mediàtic. Llibres i pel·lícules sobre Jesús, de bons i de no tant bons, estan de moda. La televisió  retransmet grans espectacles religiosos, com la mort o elecció d’un papa; els seus viatges;...  Multituds i més multituds! Com ovelles sense pastor?

Aquesta és la pregunta que ens pot suggerir l’evangeli d’avui. Potser hi ha molta multitud i poca comunitat en la nostra església d’avui. Molta multitud buscant “pastor”, i massa “pastors” que protagonitzen mogudes, sense ajudar gaire a “fer comunitat” (>diumenge que ve).

“Jesús es posà a instruir-los llargament”. Va haver de corregir esperances desviades que havien despertat els dotze. L’alliberament que ens proposa Jesús va per altres camins. Però és l’únic que allibera de debò.

D: RESPOSTA.

“Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica”. Tornada al desert.

Sortir de l’espectacle i retornar a la vida.

Són moltes les coses de l’Església que prenen forma d’espectacle: no solament grans esdeveniments puntuals, grans construccions, grans organitzacions, grans serveis, grans documents,... sinó també celebracions més petites, en les quals allò més important no és “fer comunitat” sinó “que sigui bonic”. En moltes celebracions l’objecte més “significatiu” és la màquina de fotografiar.

¿Sabrem deixar l’espectacle i retrobar l’estil que Jesús ens proposa amb les paràboles del Regne? La sal que condimenta o la llumeneta que no busca que se la mirin però que fa visibles les coses de la casa (Mateu 5,13ss). El gra de mostassa que es fa hortalissa o el llevat en la massa de farina (Mateu 13,32s);...

Per a l’Església, avui, no és temps de mogudes ni espectacles. Hi ha urgent necessitat de vida!

“Jesús es posà a instruir-los llargament”. Què devia dir-los?

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. La disposició material de la vostra església està més pensada per fer-hi espectacle o per fer-hi comunitat?

2. Penseu que avui dia, algunes vegades que es parla de Déu o de Jesús, seria millor callar? Concreteu quan “seria millor callar” i no fer tanta moguda.

3. A vegades es diu que el mossèn o el bisbe, presidint la celebració, fan visible el Jesús-Pastor de la comunitat. És realment així com Jesús ha volgut fer-se visible? Dit d’una altra manera: Com és que Jesús no es va fer “capellà” sinó “pa i vi sobre la taula”?

Vocabulari.

Barca.   Despoblat.  Multitud (Gentada).   Ovelles ( i Pastor).

(Del Vocabulari de la BCI:  Apòstol.    Desert.    Èxode.