NOTA.
Les LECTURES d’avui són les mateixes per als tres anys. Per això hi
copio els apunts de l’ANY C amb
lleugeres variacions.
1ª LECTURA. (Isaïes 60,1-6).
Alça’t radiant, Jerusalem,
que arriba la teva llum
i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.
Mentre les tenebres embolcallen la terra,
i fosques nuvolades cobreixen les nacions,
sobre teu clareja el Senyor
i apareix la seva glòria.
Els pobles s’acosten a la teva llum,
els reis busquen la claror de la teva albada.
Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s’apleguen per venir cap a tu;
porten de lluny els teus fills,
duen als braços les teves filles.
Tota radiant i meravellada
veuràs amb el cor eixamplat
com aboquen damunt teu els tresors del mar
i porten a casa teva la riquesa de les nacions.
Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà;
tots vénen de Sabà portant or i encens
i cantant la grandesa del Senyor.
2ª LECTURA (Efesis 3,2-3a.5-6).
Germans,
segurament heu sentit dir
que Déu m’ha confiat la missió
de comunicar-vos la seva gràcia:
per una revelació he conegut el misteri secret,
que els homes no havien conegut
en les generacions passades
tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit
als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest:
El secret és aquest:
que des d’ara, per l’evangeli,
tots els pobles, en Jesucrist,
tenen part en la mateixa herència,
formen un mateix cos
i comparteixen la mateixa promesa.
EVANGELI. (Mateu 2,1-12).
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,
en temps del rei Herodes,
vingueren d’Orient uns mags i,
en arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar-li el nostre homenatge.»
El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren en sentir aquestes noves.
Herodes convocà
tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble
i els preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells respongueren:
«A Bet-Lèhem de Judea.
Així ho escriu el profeta:
“Bet-Lèhem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
entre les famílies de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble”.»
Llavors Herodes cridà secretament els mags
i s’informà ben bé del moment
en què s’havia aparegut l’estrella.
Després els encaminà a Bet-Lèhem
amb aquesta recomanació:
«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»
Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren
Llavors s’adonaren
que l’estrella que havien vist aixecar-se
anava davant d’ells fins que s’aturà
sobre el lloc on hi havia el nen.
La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren tot seguit a la casa,
veieren el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats a terra, li
prestaren el seu homenatge.
Van obrir llavors les seves arquetes
per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
Després, advertits en un somni
que no anessin pas a veure Herodes,
se’n tornaren al seu país per un altre camí.
LLENGUATGE.
1. La Festa de Reis, o de la
Epifania, és a Orient la festa
paral·lela del nostre Nadal a
Occident.
Aquí s’hi pot veure la importància de les paraules. Tot i que les paraules
són creades per nosaltres, un cop creades, tenen la seva pròpia dinàmica, i ens
impulsen a fer o pensar d’acord amb les paraules
que hem creat o que ens han imposat.
Resulta que, a la part occidental de l’antic Imperi Romà,
el solstici d’hivern es celebrava
amb una festa que se’n deia “Nadal
del Sol invicte”. Per això, quan es va cristianitzar
aquesta festa, va convertir-se en el “Nadal
de Jesús”, i les celebracions es van centrar en el Naixement i la Infantesa de
Jesús, ja que “nadal” significa “natalici”.
En canvi, a la part oriental de l’Imperi Romà, el solstici d’hivern es celebrava amb una
festa que se’n deia “Epifania del
Sol”. “Epifania” significa “manifestació”. Quan es va cristianitzar aquesta festa, es
va convertir en l’Epifania de
Jesús o Epifania del Senyor, i no
tenia res a veure amb el seu naixement
o infantesa sinó amb aquells relats
evangèlics on es manifestava
més clarament la divinitat de Jesús.
En concret, l’evangeli propi del dia de l’Epifania,
en les Esglésies orientals, és el del Baptisme
de Jesús, al començament de la seva vida pública, quan Déu mateix manifesta qui és realment Jesús: Una veu digué des del cel: “Aquest és el meu
Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mateu 3,17).
2. Transvasament de
festes.
Aviat la festa occidental del nadal
va passar a l’Orient, i la festa oriental de l’epifania
va incorporar-se al nostre Nadal, encara que canviant una mica el seu
significat pel fet de celebrar-se en el marc de la Infantesa de Jesús. Per això el relat del Baptisme de Jesús va ser desplaçat al diumenge següent, i per al
dia de l’Epifania es va escollir el relat
dels Mags d’Orient. Així, de l’Epifania,
entre nosaltres, també se’n diu festa
dels Mags o dels Tres Reis.
3. El relat dels Mags.
L’evangeli no parla ni de “reis”
ni de “tres” sinó de “uns mags”. Aquesta paraula és utilitzada
amb intenció, ja que els mags,
que sovint eren també astròlegs, eren
considerats, pels jueus, persones sospitoses
d’idolatria, perquè divinitzaven les estrelles.
En el Relat dels Mags,
Mateu estableix un contrapunt entre els “mags”
i els “grans sacerdots i els Lletrats
d’Israel”. Aquests, tot i disposar de les Escriptures que parlen del Messies, no s’adonen de res ni estan al
cas del naixement del Rei dels jueus. En canvi, fora d’Israel,
on només comptaven amb el llenguatge
“sospitós” de les estrelles, l’han conegut i hi responen amb generositat.
4. Segons la mentalitat popular, cada persona té la seva estrella. És una manera ben gràfica
d’expressar aquella sensació que tots experimentem alguna vegada d’estar
“connectats” a realitats superiors.
Evidentment, les persones que tenen una missió més important, la seva estrella ha de brillar més. Els Mags, atents al llenguatge del cel, han vist com s’hi alçava una estrella molt
important; tan important que decideixen anar a retre homenatge al seu
“propietari”.
Però s’han equivocat en una cosa: han pensat que una persona important
havia de néixer en un lloc important; per això s’encaminen cap a
Jerusalem, la capital del país. A
Jerusalem “perden” l’estrella.
I, a més, allà no saben res de res... Primer “tota la ciutat” s’esvera pel que
diuen els Mags. Després, buscant a
les Escriptures, troben que el Messies “havia
de néixer a Betlem”. De totes maneres, quan surten de Jerusalem, tornen a veure
l’Estrella. I senten una gran alegria: ara han descobert que la importància
del nen que van a adorar no té res a veure amb els poders constituïts. Quan se’n tornin, ja no passaran per Jerusalem
a pesar de les indicacions que els havia
donat el rei Herodes.
5. Aquest relat resulta
sorprenent entès des de la nostra cultura actual, ja que hem perdut el llenguatge de les estrelles. La majoria
de persones no les coneix gens ni mica, les estrelles, ni s’ha parat mai a
contemplar-les. És cert que força gent es mira els horòscops, o consulta els astròlegs...
Però jo parlo de mirar el cel i de contemplar els estels de debò. El mal dels estels és que els veiem molt
petits i, sobretot, ens fan sentir molt
petits... Preferim els “estels” que nosaltres mateixos ens hem creat,
encara que ens enlluernin i no ens deixin veure res de res...
6. No cal preguntar-se de quina estrella, cometa o meteorit parla aquest relat evangèlic. Els evangelis no fan Astronomia (ni Astrologia!)
sinó “Bona Notícia”. És un relat
confeccionat a partir del llenguatge popular d’aleshores, enriquit amb
“tradicions i promeses” extretes de la Bíblia. Diguem-ho una vegada més: no es
tracta de la crònica d’un fet sinó d’un relat fictici,
possiblement inspirat en llegendes populars que solen tenir una base més o
menys real, i amb el qual l’evangelista ens vol transmetre un missatge
important per a la Humanitat (> missatge).
7. El Relat dels Mags,
exclusiu de l’evangeli de Mateu, és molt diferent del Relat dels pastors, exclusiu de l’evangeli de Lluc. En els dos
casos, ells són els únics a qui és
comunicat el Naixement de Jesús.
Tenen en comú que tant els mags com
els pastors vetllaven de nit,
estaven atents, i tenien un cor generós. També cal notar que tant els mags com els pastors, en aquells temps a Israel, eren gent sospitosa.
8. A cada país la Festa de
Reis ha pres una determinada forma
popular. Entre nosaltres ha cedit el protagonisme als infants i al nostre
anhel, més o menys dissimulat, de
recuperar la “innocència”. Però he de confessar que no em resulta gens
fàcil trobar la part positiva de tanta moguda
en relació a una ficció. Em refereixo a les cavalcades oficials, amb autoritats implicades per fer més
“creïble” la “piadosa mentida”. Potser es tracta simplement d’una mostra més de
la tendència actual a entendre la vida com un espectacle.
MISSATGE.
9. Déu se’ns manifesta en Jesús (Epifania), i es manifesta a tots els homes. Els Mags
representen tots els Pobles que, tot i no ser considerats “Poble elegit”, tenen la seva manera
d’estar atents, de conèixer i de respondre. Com hem llegit a la 2ª Lectura, “des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles,
en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i
comparteixen la mateixa promesa”.
No compta ser fidel d’una religió o d’una altra (o de cap). Allò
que compta és la resposta que donem a
cada ésser humà amb qui ens trobem, i que es converteix en la “manifestació concreta” de Déu per a cada
un de nosaltres.
RESPOSTA.
10. La badoqueria dels Grans
Sacerdots i Lletrats ens ha de servir d’advertiment. Hi ha una tendència en
cada Poble a considerar-se d’alguna
manera “poble elegit”. També, en tota religió,
hi ha la tendència a considerar-se “l’única vertadera Religió”. Però el relat d’avui ens deixa clar que allò que
compta és estar atents a “l’estrella” de
cada ésser humà i estar disposats a retre-li homenatge amb els nostres dons.
El viatge dels Mags és un viatge
espiritual que hem de fer cada un de nosaltres: del culte a les
Estrelles a la veneració de
l’Home; de la religió al temple a l’amor a l’Home.
L’ésser humà s’ha convertit en el camí únic i indispensable per “veure” la manifestació de Déu.
11. La resposta contrària
ve representada per Herodes, el Poder antihumà. Per a ell, totes les
persones que no estan sota el seu control són perillosos rivals que cal
eliminar.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. En altres èpoques molts pensaven que la seva Religió era l’única verdadera i, conseqüentment, les altres
eren falses o menys verdaderes. Què en penseu avui?
2. En el nostre entorn, la Festa
de Reis genera molta il·lusió, però també molta desil·lusió.
Quin comentari us mereix tot plegat?
